Algunes notícies més per llegir 16-24/8/09...

Domesticant l'aigua
El Punt 24/8/09

La canalització i urbanització de moltes rieres del Maresme ha canviat una comarca castigada per les avingudes d'aigua
.
Una imatge per recordar: l'avinguda d'aigua que es va endur 46 vehicles de la riera de Calella el 2006. Foto: XAVIER FOLCH.

El dia 25 d'agost del 2006 una tempesta de finals d'estiu va provocar un altre episodi nefast en una riera del Maresme. Quaranta-sis vehicles van quedar encastats a la part baixa de la riera Capaspre de Calella i, afortunadament, no hi va haver víctimes. La comarca saldava així l'últim episodi amb conseqüències greus d'una història farcida d'accidents vinculats a les avingudes d'aigua, un dels punts negres habituals de la zona. Fa prop de setze anys, Generalitat i Estat van decidir posar fre a les rierades i actuar en setze rieres considerades perilloses. Els calaixos de formigó han ocupat les lleres i han aixecat les ires dels grups ecologistes que denuncien el tractament agressiu d'aquests espais naturals. Les obres, però, encara no han acabat.

L'any 1992, Josep Borrell, que aleshores era ministre d'Obres Públiques, i el conseller Josep Maria Cullell van signar un document esperat pels alcaldes des de l'inici dels vuitanta. L'acord detallava setze obres de millora vinculades a les rieres més perilloses i d'execució prioritària. Per a cada administració, el govern espanyol i el català es comprometien a fer una inversió superior als 14.000 milions de pessetes de llavors, en un termini de sis anys. Disset anys després d'aquell acord, les últimes actuacions previstes en el famós pla d'avingudes del Maresme encara s'estan executant i alguns trams encara estan igual que trenta anys enrere. De fet, els projectes van anar acumulant pols i retard fins a finals dels anys noranta, quan la Generalitat va donar un impuls definitiu a les obres que li corresponien i l'Estat es va veure obligat a respondre.

Les resoltes

Una de les actuacions més importants en el paquet del ministeri que es va executar va ser la canalització de la riera d'Arenys de Mar, que havia de salvar, en el tram final, la carretera N-II i la via del tren. També es va tirar endavant la canalització dels trams urbans de la riera de Sant Domènec, Gavarra i Buscarons de Canet de Mar i darrerament va resoldre el soterrament de les rieres de Tiana i Montgat. Pel que fa a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), va tirar endavant la cobertura de la Rasa Vella de Pineda, el soterrament de la riera de Premià de Dalt o l'endegament d'obres de pas de la riera de Santa Susanna.

D'altra banda, en el compromís adquirit per les dues administracions es preveia, a càrrec de la Generalitat, un pla de neteja de rieres i un pla d'implantació de sorrers i basses d'infiltració que ajudessin a pal·liar al màxim les conseqüències de futures rierades. Tot i això, l'escandalós retard en l'execució del pla d'avingudes del Maresme va provocar que es fessin sentir les primeres veus crítiques sobre la idoneïtat d'uns projectes que acumulaven pols en el calaix. El Consell Comarcal del Maresme es va fer ressò de les queixes dels ajuntaments i va reclamar a les dues administracions responsables que es revisés el projecte global. Els arguments eren de pes: quan es va redactar encara no hi havia l'autopista C-32 fins a Palafolls i no s'havia experimentat el gran creixement urbanístic dels últims anys. L'ACA va acceptar fer alguns canvis per adaptar més bé les propostes, però es va denegar la revisió a fons.

Els ulls de poll

El desenvolupament de les obres a les rieres del Maresme ha tingut, sense cap mena de dubte, un parell d'esculls difícils d'oblidar. El primer és la canalització de la riera d'Arenys de Munt, l'única de sorra que transcorre per una trama urbana que encara queda al Maresme i que ha estat motiu d'un ampli debat social i ciutadà abans no s'ha tirat endavant l'obra. El polvorí de la segona va esclatar fa dos anys, quan va començar la canalització d'un nou tram de la riera de Palafolls, a Malgrat de Mar. Una protesta ciutadana va aturar les obres i, a hores d'ara, encara no s'han reprès tot i les reiterades promeses de l'ACA de resoldre no només aquest tram sinó la resta del traçat de la riera.

El pla de rieres de la comarca del Maresme pretenia resoldre els principals problemes ocasionats per la peculiar orografia de la comarca. Un cop solucionats els punts crítics del paisatge, però, també cal actuar en dos vessants. El primer és assegurar que les desenes de rierols i torrents que desemboquen a les rieres principals també estiguin ben canalitzats. El segon és mantenir els ajuts puntuals i anuals destinats al desbrossament i a la neteja de les lleres que han de garantir que l'aigua flueixi lliurement. En tots dos casos, el compromís abasta molt més que l'obra urbana puntual.

Agost 2005

Troben el cadàver d'un home arrossegat per l'aiguat en una riera de Sant Pol

Agost 2003

Cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys. A Cabrils, l'aigua de la riera i el Torrent Roig tallen l'accés al poble. Inundacions a Canet

Setembre 2002

Vint-i-un cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys

Setembre 2001

Tres cotxes atrapats a la riera d'Arenys de Munt

Setembre 2000

Setze cotxes arrossegats a la riera Sant Jordi de Montgat

Agost 2000

Mor un home arrossegat per la riera de Vilassar de Mar

Agost 1998

Mor un estiuejant de Caldes arrossegat per la riera del Gorg que separa Sant Vicenç de Montalt

Novembre del 1997

Mor un veí de Barcelona arrossegat amb el cotxe a la riera de Canet

Agost 1996

Mor un home al Torrent Roig de Cabrils

Una avinguda canalitzada i sense perill

La riera Capaspre de Calella no va ser inclosa dins el Pla Director de Protecció contra Avingudes del Maresme perquè, segons es va decidir, no representava cap perill per a les persones. Feia anys que el tram urbà havia estat encaixat en formigó, tot i que en més d'una ocasió havia provocat ensurts als conductors agosarats que feien cas omís del senyal de prohibit aparcar a la riera. De fet, la lassitud del govern per fer complir la normativa va ajudar, en certa mesura, que la nit del 25 d'agost del 2006 46 vehicles acabessin com a ferralla i fessin un mur de metall a la part baixa de la riera. Tot i que no hi va haver danys personals, els danys materials van ser molt importants ja que als vehicles que va arrossegar l'aigua cal sumar-hi els desperfectes ocasionats pel fet que la riera es va desbordar, en part per la barrera que van provocar els cotxes i la brutícia que hi baixava, i l'aigua va afectar botigues i habitatges. El relat dels fets parla de només vint minuts de forta tempesta, però van ser més que suficients per deixar imatges impressionants –com la que il·lustra aquest article–.

Tres anys després, la realitat ha canviat força. A la riera Capaspre de Calella ja no hi aparquen cotxes. En part perquè està prohibit, però, sobretot, perquè ja no poden. Els 350 metres que hi ha entre la carretera N-II i el passeig de les Roques s'estan cobrint i urbanitzant perquè a finals d'any la riera esdevingui un bulevard de sentit pels vehicles i amb un gran espai públic destinat a la ciutadania. Un canvi notable.

L'última riera urbana de sorra

Obres a la riera d'Arenys de Munt. Foto: ELENA FERRAN.

La canalització de la riera d'Arenys de Munt és l'última gran obra que l'Estat arrossega del pla de rieres. Les obres van començar fa més de dos anys i han acumulat, entre altres, un fort rebuig d'una part de la ciutadania que entenia que les obres destruirien la part més emblemàtica del paisatge del municipi. Es van adjudicar, per més d'11 milions d'euros, un tram urbà subterrani de la riera i un segon tram interurbà al descobert durant un quilòmetre. A més, s'habilitaran talussos d'escullera d'1,70 metres d'alçada. Les obres també comprenen la creació d'una bassa de regulació de 2,5 hectàrees i la captació de les aigües dels rierols i carrers secundaris a la riera principal, com el torrent de Panagall, el Rial de Bellsolell i el torrent d'en Puig. La coneguda implicació ciutadana dels arenyencs en els projectes públics va propiciar una consulta ciutadana per determinar el projecte d'urbanització de la riera. La inversió prevista, d'uns tres milions d'euros, era difícil d'assumir. Per això, es van aprofitar els 1,3 milions d'euros dels Fons de l'Estat per fer voreres noves i l'enllumenat de la riera des del Torrent d'en Puig fins a l'avinguda Panagall. La urbanització només arribarà pels trams que ja estan canalitzats.

La gran artèria del municipi

La riera de Targa, a Vilassar de Dalt. Foto: G.ARIÑO.

El passat mes de setembre començaven finalment les obres de canalització de la riera de Targa, a Vilassar de Dalt, una actuació a càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua(ACA) i prevista ja en el pla de rieres. La instal·lació de grans calaixos de formigó al llarg de dos quilòmetres ha sacsejat la vida dels veïns del municipi –des de la confluència amb la riera Salvet fins al límit nord del nucli urbà– al llarg d'un any. El veïnat ha hagut d'aguantar estoicament talls d'aigua, canvis en el recorregut del bus urbà i problemes de circulació importants a mesura que avançava el projecte. Si els terminis es mantenen, està previst que l'obra s'enllesteixi el proper mes. El projecte compta amb un pressupost de més de set milions d'euros i també inclou la canalització, mitjançant una canonada d'un metre de diàmetre, dels torrents Lloveres i Daniel. A diferència del cobriment de la Salvet –l'altra gran riera de Vilassar de Dalt–, el cobriment de la riera de Targa es fa tot seguit. Això sí, està dividit en trams de prop de 200 metres cadascun. Amb aquesta actuació, la Generalitat va deixar clar que volia «millorar la capacitat de desguàs de la riera i reduir el risc de desbordament al pas pel municipi».

Urbanitzar amb els fons locals

La riera d'Alella s'està urbanitzant actualment. Foto: G.A.

Alella va canalitzar i cobrir, el 2001, la riera que travessa el municipi. El gran maldecap de molts municipis un cop feta l'obra és tirar endavant una urbanització que permeti ordenar l'espai. En aquest cas, el municipi del Baix Maresme ha hagut d'esperar fins ara per disposar dels diners necessaris per enllestir l'arranjament de la zona. Les tasques d'urbanització de la riera, que l'empresa Copcisa executa des de la primavera per un import de 1.153.000 euros, s'han dividit en dues fases. Fins a mitjan octubre s'actuarà en el tram superior, entre Marià Estrada i Can Sanmiquel. A finals d'octubre s'actuarà en el tram inferior, entre Can Sanmiquel i el carrer de les Heures. El projecte, escollit en un concurs d'idees, ha estat possible gràcies a la injecció econòmica que suposen els fons estatals d'interès local (Feil). La nova riera tindrà dos espais ben diferenciats que seran paral·lels: un passeig de sauló i un vial de servei asfaltat per accedir amb cotxe a les finques veïnes. A més, es farà un carril bici i es plantarà una filera de plataners al bell mig de la llera, que separarà el passeig i el vial.

Dos anys aturada, a Malgrat

El polèmic tram de Can Feliciano a Malgrat. Foto: T.M.

Si hi ha cap riera al Maresme que hagi cridat l'atenció dels mitjans de comunicació en els darrers dos anys és la de Malgrat. Concretament, el tram de Can Feliciano. L'empresa encarregada de continuar les obres de canalització va topar l'estiu del 2007 amb la negativa d'un grup de ciutadans a deixar que es tallessin els arbres d'aquest espai. L'acte reivindicatiu va donar pas a una plataforma ciutadana i, amb el suport dels grups de l'oposició, es va obligar a l'ACA a redactar un projecte alternatiu que permetés conservar el tram amb l'aspecte natural que el caracteritza. Finalment, la majoria del govern local va aprovar en un ple recuperar el projecte original després de defensar que els arbres que se salvaven eren molt pocs i que la proposta alternativa era massa cara. El llarg procés ha generat un debat social intens i ha encès la vida política del municipi. Fa pocs mesos, l'ACA i l'Ajuntament signaven un conveni pel qual no tan sols s'acordava reprendre les obres en el tram de Can Feliciano, sinó també desencallar definitivament la canalització de la resta de trams d'una riera també inclosa en el pla del 1992.


Tot un reguitzell d'obres arreu de les comarques gironines
El Punt 20/8/09

El Pacte Nacional per a les Infraestructures neix amb l'objectiu de planificar les grans obres a Catalunya fins al 2020, tant les que ha de fer l'Estat com la Generalitat, i contemplant la inversió prevista en cada cas. A les comarques gironines hi ha un reguitzell d'obres previstes, moltes de les quals ja fa molts anys que es reivindiquen, i que fan referència, sobretot, a projectes viaris i ferroviaris. En una primera fase, fins al 2015, es preveu el desdoblament complet de l'N-II, el túnel de Toses, el desdoblament de l'N-260 entre Figueres i Llançà i les obres del TAV entre d'altres, per part de l'Estat espanyol. Pel que fa a la Generalitat, i en la vessant ferroviària, es preveu el ramal de mercaderies de Girona –que ha de passar per Salt–, crear un sistema de rodalies entre Figueres i Blanes i un tramvia entre Flaçà i l'aeroport. En la planificació de les carreteres, hi ha obres ja en marxa com ara el desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll, de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro o de l'eix transversal. Hi ha altres projectes com ara l'ampliació a 4 carrils de la C-66 entre Besalú i Banyoles, completar l'autovia de l'anella de les Gavarres –entre Medinyà i Palafrugell, i també entre Llagostera i Girona, si bé en alguns casos no es preveu acabar-ho abans del 2015– o bé allargar l'autopista C-32 fins a Lloret.

Per més endavant, entre el 2015 i el 2020, es deixen obres com ara el condicionament de la C-63 entre Maçanet i la Vall d'en Bas, amb les variants de Riudarenes, Santa Coloma, Sils, Anglès, Amer, les Planes i Sant Feliu de Pallerols; el condicionament de la C-26 entre Berga i Ripoll, o l'eix transversal ferroviari, valorat en 5.500 milions.

A part de les obres en trens i carreteres, també s'inclouen altres projectes que afecten, sobretot, el Departament de Medi Ambient, com ara la millora de regadius del Baix Ter i de la Muga. També hi ha prevista la construcció i modernització d'equipaments de gestió de residus o bé l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes.

El govern proposa ara allargar la xarxa de rodalies de Barcelona fins a Girona

«La falta de sòl disponible mai més podrà ser una excusa per al sector immobiliari»
El Punt 24/8/09

JOAQUIM NADAL CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

El conseller Nadal repassa els principals objectius viaris i ferroviaris que la Generalitat i l'Estat han de desenvolupar a les comarques gironines, i defensa un canvi de model del mercat immobiliari després de la crisi, a qui garanteix el sòl «estrictament necessari» a través dels plans directors

«Hem de mirar de treure el màxim profit del polígon industrial»
El Punt 24/8/09

JORDI PORTA ALCALDE DE MASSANES

Assegura que d'aquí dos anys s'hi tornarà a presentar, destaca la feina feta en l'arranjament de camins i reconeix que el tancament d'empreses ha afectat l'economia de l'Ajuntament


Neteja marina a Blanes
El Punt 19/8/09

L'entitat Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA) ha organitzat una neteja del fons marí a Blanes per a aquest diumenge. El punt de trobada serà la zona de sa Palomera, a dos quarts de deu del matí. VAMMA és una associació sense ànim de lucre, la finalitat de la qual és realitzar activitats en defensa del medi ambient en tots els seus aspectes. L'entitat realitza activitats de tot tipus, com ara neteges de platges, xerrades i projectes de replantaments. Per participar en les neteges del fons marí, cal portar la titulació de busseig esportiu o professional i la llicència federativa o assegurança en vigor. El dia 26 de setembre el VAMMA organitzarà una altra neteja a Blanes, aquest cop a la platja de Sant Anton. El 4 d'octubre en farà una altra a sa Caleta de Lloret de Mar.


La fi de les palmeres
El Punt 16/8/09

L'escarabat morrut ja n'ha matat 3.600 i encara té gana

Una palmera afectada per l’escarbat morrut al municipi de Pineda de Mar. FOTO: T.M.

La plaga de l'escarabat morrut roig de les palmeres continua avançant implacablement i matant totes les palmeres. Les últimes dades oficials fetes públiques pel Servei de Sanitat Vegetal, del mes de juny, parlen de 3.633 exemplars destruïts. De moment, els tractaments, tots en fase experimental, no han donat els resultats esperats.

L'escarabat morrut o Rhynchophorus ferrugineus Olivier ja és un vell conegut pels municipis costaners i comença a ser-ho per a algunes poblacions de terra endins. La presència d'aquest insecte en forma de plaga està obligant a canviar alguns paisatges de Catalunya, perquè la lenta i constant destrucció de les palmeres no s'atura. L'escarabat treballa amb temps –uns 12 mesos– i els efectes de la invasió de l'arbre no són visibles fins que, en la majoria de cops, ja no hi ha res a fer per salvar-lo. I no es tracta tan sols d'haver matat la palmera, sinó que cal afegir una despesa per exemplar que ronda els 600 euros per tallar i cremar l'arbre. I amb aquest, la colònia d'insectes que hi han fet niu.

La colonització

El morrut de les palmeres s'introdueix des de l'ull, per això els experts recomanen no fer una poda excessiva de les fulles, entenent que qualsevol fissura o ferida serà la porta d'entrada de l'insecte. L'escarabat barrinarà fins al cor del tronc i allà hi pondrà els ous, que hi trobaran aliment i escalfor per a molts mesos. El servei de Sanitat Vegetal recorda que l'escarabat morrut és capaç de volar grans distàncies i que un cop colonitzada i assegurada una palmera, és qüestió de temps que les més properes segueixin el mateix camí. Els símptomes més evidents són «l'asimetria de la capçada, decaïment de les fulles i debilitament de l'ull». Aleshores, l'arbre ja no té salvació de cap mena i se l'ha de sacrificar.

Els tractaments

Poc després que fos descoberta la plaga, l'any 2005, els treballs per adequar un tractament eficaç aviat es van orientar als laboratoris. Calia aconseguir un antídot que permetés salvar la palmera. De moment, les proves han obtingut resultats mínims i en cap cas es poden aplicar de manera general. Els més habituals són l'endoteràpia o introducció d'insecticides dins el tronc de la palmera; el tractament al terra regat amb un insecticida sistèmic per tal que, absorbit per les arrels, arribi a afectar les larves de la plaga; el tractament de poda i recobriment amb plàstic de la valona; finalment, el tractament amb nematodes.

De fet, aquest últim és el que pot donar més esperances. Consisteix a aplicar a cada palmera una dosi de solució líquida que conté un organisme microscòpic que infecta i mata els escarabats morruts dins la palmera. Les dades preliminars obtingudes són positives, i en alguns casos s'ha arribat a un 92% de mortalitat dels escarabats. La Generalitat va declarar oficialment l'existència de la plaga de l'escarabat morrut el maig passat i, per tant, qualifica d'utilitat pública la prevenció i la lluita contra aquest insecte.

ELS MUNICIPIS AFECTATS

Baix Llobregat

Castelldefels 22
Cornellà 1
Gavà 23
Molins de Rei 2
Prat de Llobregat 1
Sant Boi de Llobregat 2

Barcelonès

Badalona 6
Barcelona 41
Sant Adrià del Besòs 1

Garraf

Cubelles 23
Sant Pere de Ribes 1
Vilanova i la Geltrú 40

Maresme

Alella 38
Arenys de Mar 31
Arenys de Munt 11
Argentona 82
Cabrera de Mar 182
Cabrils 131
Caldes d'Estrac 6
Calella 76
Canet de Mar 58
Dosrius 5
Llavaneres 34
Malgrat de Mar 32
Masnou 89
Mataró 36
Montgat 1
Palafolls 39
Pineda de Mar 410
Premià de Dalt 68
Premià de Mar 96
Sant Cebrià 6
Sant Pol 42
Sant Vicenç 15
Santa Susanna 275
Teià 65
Tiana 30
Tordera 42
Vilassar de Dalt 50
Vilassar de Mar 243

Vallès Oriental

Ametlla del Vallès 2
Cànoves 4
Cardedeu 1
Les Franqueses 2
Garriga 9
Martorelles
Sant Antoni de Vilamajor 3
Sant Celoni 1
Sant Fost de Campsentelles 2
Sant Pere de Vilamajor 7
Santa Agnès de M. (La Roca) 5
Vilanova del Vallès 12

Baix Penedès

Albinyana 3
Banyeres del Penedès 3
Bellvei 13
Bisbal del Penedès, 27
Bonastre 6
Calafell 326
Cunit 162
Vendrell 254
Sant Jaume dels Domenys 1
Santa Oliva 14

Baix Camp

Cambrils 1
Reus 10
Baix Camp
Riudoms 20

Tarragonès

Altafulla 1
Creixell 190
Pobla de Montornès, 8
Roda de Barà 70
Torredembarra 47

Gironès

Llagostera 1

La Selva

Blanes 21
Breda 1
Caldes de Malavella 1
Hostalric 1
Lloret de Mar 37
Maçanet de la Selva 3
Vidreres 7

Total Catalunya 3633

Pineda aposta per substituir els arbres

El municipi de Pineda és a hores d'ara el més afectat per la plaga de l'escarabat morrut. Segons les darreres dades oficials, ja ha hagut de sacrificar 410 palmeres. La població, amb un llarg passeig Marítim, veu perillar el futur d'aquests arbres tan habituals en el seu paisatge. Per aquest motiu, des de la regidoria de Medi Ambient s'han donat ordres que aquelles palmeres que han estat arrencades siguin substituïdes per una altra classe d'arbre. «Replantarem espècies diferents per reduir al màxim els efectes d'altres plagues que puguin malmetre els arbres», va explicar la regidora responsable, Mònica Palacín (ERC).

Queixalades d'insecte
El Punt 16/8/09

El mosquit tigre s'escampa pel territori tot i que es multipliquen les mesures, sense coordinació, per combatre'l

Efectes de les picades de mosquit tigre a la cama d'un jove de Calella. Foto: T.M.

El mosquit tigre s'ha convertit aquest estiu en un conegut desagradable que no entén de límits territorials i que escampa la seva presència arreu del país. Detectat per primer cop el 2004, en els dos últims anys han colonitzat prop de noranta municipis i amenaça d'escampar-se per molts més, tot i que per fer-ho necessita la col·laboració dels humans. L'insecte, que no es desplaça més enllà dels 400 metres, ha aconseguit cobrir grans distàncies gràcies, en part, a haver estat transportat en vehicles. El departament de Medi Ambient va fer públiques en el seu moment un seguit de mesures per frenar l'avanç del mosquit tigre. Els ajuntaments, especialment els més afectats, han intensificat el control i la demanda, imprescindible, de col·laboració ciutadana.

Les actuacions contra la plaga del mosquit tigre, que ja s'ha fet present a prop d'un centenar de municipis catalans, es multipliquen. Molts d'aquests municipis apliquen amb més o menys efectivitat les recomanacions del departament de Medi Ambient. Alguns consistoris aprofiten les noves tecnologies per enllaçar amb la Generalitat des dels seus webs; d'altres reediten amb l'escut de l'Ajuntament els tríptics amb la informació concreta de l'insecte; i d'altres s'atreveixen amb accions específiques que van des de les xerrades a associacions i casals d'avis al repartiment de material que pot ajudar a resoldre el problema. Montgat ha repartit accessoris sanitaris per utilitzar com a plat dels testos, un lloc especialment apreciat pel mosquit. En cas de necessitat, les innovacions sempre són benvingudes. Tot i això, les accions més generalitzades requereixen abocar larvicides en els embornals o fumigar les zones on s'ha detectat l'insecte, com ara espais humits i llocs amb presència de pneumàtics vells.

L'estiu sens dubte ha fet revifar la bèstia i les consultes als CAP es multipliquen, especialment si els afectats són persones més sensibles al verí del mosquit, i en el cas dels infants. Des del Departament de Salut constaten que no hi ha un seguiment específic de les picades i que els metges les tracten igual que altres afeccions menors. En qualsevol cas, la gent que les ha patides no les considera menors. «Són molt doloroses, la zona de la picada s'infla molt i passen força dies abans no et passa l'efecte», comenta un afectat.

Atac diürn

Segons recull el Servei de Control de Mosquits que treballa especialment amb els municipis del Baix Llobregat, el mosquit tigre ataca de dia, al contrari que els seus parents més coneguts entre nosaltres. «Els mosquits no són fàcils de veure, són de vol molt àgil, mida petita i es mouen a prop de terra. Com que els agrada la vegetació baixa, als jardins no s'estan als espais oberts sinó a zones embardissades, fosques i humides. És per això que sovint, els ciutadans es troben plens de picades sense haver vist res d'especial», recullen en el seu web. Una altra de les curiositats de l'animal és que les responsables de la recerca de sang humana per poder alimentar les larves són els mosquits femella. Els mosquits mascle no piquen i els agrada el nèctar de les flors. «En set dies, una miqueta de la nostra sang s'haurà convertit en uns 80 nous mosquits. N'hi haurà la meitat de femelles, i si totes tornen a picar, al cap d'una setmana més, tindrem 3.200 nous mosquits tigres a casa nostra», especulen i alerten els responsables del servei.

L'ajuda del ciutadà

Les administracions han vist des del primer moment que en aquest cas, potser més que en els altres, la col·laboració ciutadana és imprescindible per aconseguir resultats en la lluita contra el mosquit tigre. L'educació cívica, l'acció social i la pedagogia col·lectiva per combatre-la són eines efectives, com l'experiència que s'ha fet a les escoles de Salt. Aquesta col·laboració, però, en determinades poblacions s'ha redactat de manera d'ordenança municipal que inclou sancions per tots aquells que tot i ser conscients que han de mantenir a ratlla el mosquit tigre, per negligència no hi actuen. Llocs com Arenys de Mar, Cerdanyola del Vallès o Lliçà de Munt ja han aprovat un reglament que preveu sancions de fins a 600 euros.

En qualsevol cas, els experts aventuren que la plaga del mosquit tigre no s'eradicarà fàcilment i que evitar-ne l'expansió és pràcticament impossible. L'única esperança és que la conscienciació de les conseqüències que el mosquit tigre té en les persones acabi minimitzant el seu efecte perquè tothom hi posi de la seva part per posar fi a la plaga d'aquest insecte.

CARACTERÍSTIQUES

Mides

Entre els 2 mm i els 10 mm

Cos

Ratllat amb franges blanques

Hàbitat

Els ous i les larves viuen en petits dolls d'aigua estancada

Activitat

Diürna. Les femelles són més molestes perquè piquen moltes vegades

Àmbit d'actuació

No volen més enllà dels 400 metres del lloc de cria

ELS MUNICIPIS AFECTATS

2004

Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès

2005

Sant Quirze del Vallès, Rubí, Molins de Rei, Ripollet, Terrassa, Barberà del Vallès, Barcelona, El Papiol, Altafulla

2006

Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Sitges, Polinyà, Castellbisbal, Sta. Perpètua de la Mogoda, Vilanova i la Geltrú, Caldes d'Estrac, Gavà, Castelldefels, Pallejà, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Vallirana, Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat

2007

Gelida, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Cubelles, Arenys de Mar, El Masnou, Canet de Mar, Montgat, Sabadell, Ullastrell, Castellar del Vallès, Palau Solità i Plegamans, Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Esparreguera, Sant Andreu de la Barca, Viladecans, El Prat de Llobregat, Castellví de Rosanes, Sant Joan Despí, La Palma de Cervelló, Cervelló, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Abrera, Santa Coloma de Cervelló

2008

Torredembarra, Tiana, Vilassar de Dalt, Lliçà d'Amunt, Calella, St. Cebrià de Vallalta, Canyelles, Tordera, Tarragona, Maials, El Vendrell, Teià, St. Pere de Ribes, Calafell, Granollers, Argentona, Cardedeu, Premià de Dalt, St. Vicenç de Castellet, St. Vicenç de Montalt, Martorelles, St. Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, St. Esteve Sesrrovires, Vacarisses, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidreres, Maçanet de la Selva, Blanes, St. Andreu de Llavaneres, Premià de Mar.