Malgrat Confidencial 21/8/09
Les entitats naturistes reclamen llibertat per poder anar despullat. És per això que rebutgen les ordenances de convivència ciutadana que preveuen multes per anar nu.
En aquest sentit, el president del Club Català de Naturisme, Joaquim Plana, ha explicat a MC que estan parlant amb el seu advocat per decidir si és convenient emprendre accions legals contra l’ordenança de civisme de Malgrat de Mar.
Aquesta norma preveu multes de fins a 200 euros per anar nu fora de les zones autoritzades, tot i que fins el moment mai s’ha sancionat ningú per aquest motiu. Plana explica que aquestes normatives municipals són il·legals ja que contradiuen lleis superiors com la resolució del Parlament de Catalunya que insta a treure totes les traves per a la pràctica del nudisme. A més recorda que la Constitució Espanyola prohibeix les normes basades en creences morals i que en la reforma del Codi Penal de 1995 es va abolir el delicte "d’escàndol públic".
Abans d’emprendre accions legals, però, l’entitat parlarà amb l’alcaldessa del municipi. Joaquim Plana i Conxita Campoy es reuniran el dia 4 de setembre.Des de la Federació Espanyola de Naturisme ja s’ha començat una batalla contra normatives que persegueixen el nudisme com ara l’ordenança municipal de Cádiz que preveu multes d’entre 100 i 750 euros per anar despullat.
Ara, aquesta lluita s’està iniciant a Catalunya contra ordenances de convivència com la de Malgrat de Mar .
Tant el Club Català de Naturisme com les entitats més importants de Catalunya a favor del dret a anar nu, coincideixen en una altra qüestió. Rebutgen la delimitació d’espais específics per a la pràctica del nudisme. Reclamen llibertat i manifesten que no volen que es facin guetos.
En aquest sentit, no els convenç la proposta d’Esquerra de Malgrat de Mar de delimitar un espai a la platja del municipi on poder anar nu.
El President del Club Català de Naturisme valora positivament que el grup vulgui fer alguna cosa per arreglar "aquesta incoherència d’una ordenança il·legal que pretén delimitar el nudisme quan per llei no es pot fer". Ara bé, diu que prefereixen "no separar espais i que el nudisme es practiqui amb llibertat i normalitat" tal i com s’ha fet fins ara, per exemple, a la zona del Delta de La Tordera.
Fa uns dies, Plana va visitar el municipi per conèixer de primera mà la situació. Ho va fer acompanyat de la regidora i portaveu d’Esquerra de Malgrat de Mar Teresa Verdaguer, qui li va expressar la necessitat de donar una solució als nudistes del Delta de La Tordera. Segons va dir-li Verdaguer, la proposta d’Esquerra va sorgir després que alguns banyistes els diguessin que se sentien atemorits davant la possibilitat que se’ls multés per anar nus.
Precisament, alguns dels usuaris d'aquest espai amb els qui ha pogut parlar MC, han manifestat no haver tingut mai cap problema per practicar el nudisme. Han dit desconèixer aquest punt de l'ordenança municipal i s'han manifestat contraris a la delimitació d'una zona exclusiva per a ells.Segons Joaquim Plana, la proposta d’Esquerra hauria de ser l’últim recurs. Abans "cal lluitar per eliminar aquest punt de l’ordenança de convivència ciutadana". La línia de pensament del Club Català de Naturisme coincideix amb la de la Federació Espanyola i amb el de les entitats més representatives en aquest àmbit que també defensen que es pugui anar nu amb total llibertat.
És el cas d’una altra de les entitats més actives en defensa de la nuesa, l’associació Addan, que també es manifesta contrària a la delimitació d’espais on poder anar despullats. L’entitat explica que, després de la despenalització de la nuesa, si es "volgués regular altre cop la nuesa i la lliure indumentària, caldria fer un altre decret de llei a nivell espanyol". Addan reclama a totes les persones que practiquen el nudisme que "no ens deixem enganyar, ni admetem guetos ni altres espais reservats, com no admetríem que es regulés l’estança a certs llocs de persones en funció del color dels seus ulls, de si són dones o homes (...) o a causa de qualsevol altra variable humana". Addan també fa esment a les Resolucions 245/V i 899/V del Parlament de Catalunya que insten a suprimir els obstacles reglamentaris que impedeixen l’expressió en nuesa de les persones.Un cas particular, pel que fa a les entitats naturistes catalanes, és el de l’Associació Amics de la Platja del Torn. Aquesta entitat ha estat i és una de mes més actives en defensar el dret a anar despullat i a que no hi hagi cap impediment legal per poder anar-hi. Igual que el Club Català de Naturisme és membre de la Federació Espanyola. La seva història, però, està completament lligada a un espai ben delimitat: la platja del Torn, prop de l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona).
Tal i com expliquen, l’entitat es va formar "per defensar-se d’una Administració adversa al nudisme i del propietari del terreny que envolta la platja que posava molts obstacles per accedir-hi". Amb la seva lluita van aconseguir que les administracions s’obrissin a la promoció i la defensa del naturisme. Actualment, lamenten que, tot plegat, pugui tornar enere en alguns municipis. També van fer canviar de parer el propietari dels terrenys annexos a la platja que no només va eliminar tots els obstacles sinó que va veure-hi una oportunitat de negoci i va obrir un càmping naturista. A més la zona ha estat declarada "Espai Natural Protegit".
Finalitza l'alerta per l'onada de calor però continua el risc d'incendi
Diari Maresme 21/8/09
.
El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat) va desactivar ahir dijous, a última hora de la tarda, la fase d'alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per l'onada de calor.
Descens tèrmic
Les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) indiquen que durant els dos propers dies les temperatures baixaran de manera lenta i progressiva, tot i que diumenge i dilluns tornaran a pujar lleugerament, però sense arribar als valors dels darrers dies.
Risc d'incendi
Malgrat que les previsions indiquen aquest lleuger descens tèrmic, continua havent-hi un alt risc d'incendi forestal. Per aquest motiu, Protecció civil manté la fase d'alerta de l'Infocat i ha amplicat la restricció de les activitats a les zones forestals. Per la seva banda, la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha ampliat l'àmbit territorial on s'han denegat les autoritzacions de fer foc i prohibeix les activitats de risc d'incendi, els treballs que generin restes vegetals i les activitats recreatives en zona forestal del Maresme i d'altres comarques catalanes.
Calella i Pineda de Mar prometen als veïns de Can Carreras que resoldran quaranta anys de deficiències
El Punt 21/8/09
Els dos consistoris volen normalitzar la urbanització, on viuen 800 persones
La urbanització de Can Carreras, a cavall de Pineda i Calella. Foto: T.M.La urbanització de Can Carreras, a cavall de Calella i Pineda, podria encetar finalment la via de solució als problemes que arrossega des de fa quaranta anys. La nova llei d'urbanitzacions i, en especial, els ajuts econòmics que se'n deriven per posar-se al dia, han fet decidir els dos alcaldes, que ahir es van reunir amb els veïns per exposar-los la nova situació i les demandes a resoldre. La més important: un sistema de sanejament que posi fi a l'abocament de les aigües brutes a la muntanya.
La urbanització de Can Carreras ha estat històricament el problema no resolt de Calella i Pineda. Compartir una urbanització no legalitzada ha tibat les relacions i ha eternitzat les millores quan la comunicació entre els dos ajuntaments no era l'adequada. Finalment, i aprofitant la recent aprovació de la nova llei d'urbanitzacions pel Parlament, els dos municipis han decidit posar fil a l'agulla. La llei pretén reconèixer les urbanitzacions en els planejaments urbanístics, dotar-les d'instruments de gestió perquè es puguin incorporar en el sistema urbà i facilitar que aconsegueixin els serveis bàsics, com ara xarxa d'aigua i clavegueram. Per poder facilitar el procés, el govern ha obert una línia d'ajuts a fons perdut per valor de 10 milions d'euros anuals que servirà per portar a terme una vintena d'actuacions.
Reunió amb els veïns
Ahir a la tarda, l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), i el de Calella, Josep Maia Juhé (PSC), van oficialitzar la proposta de col·laboració fent una reunió amb els veïns. Actualment hi viuen unes 800 persones i moltes d'elles s'hi han acabat instal·lant com a primera residència. El president de l'associació de veïns Raül Gutiérrez explicava que la trobada havia estat «molt positiva». «Els dos alcaldes s'han compromès a sol·licitar un ajut econòmic a la Generalitat per poder desenvolupar un pla de millores a la zona», recorda Gutiérrez, que hi afegeix que «en cas de no obtenir els diners, han assegurat que els mateixos consistoris assumirien la despesa». La principal mancança que destaquen els veïns és l'absència d'un clavegueram en condicions que provoca l'abocament de les aigües brutes a la muntanya. La il·luminació dels carrers i la construcció de voreres també s'inclouen dins el paquet de peticions. Segons Gutiérrez, els veïns «són conscients» que hauran d'assumir part de la despesa que ocasionin les millores previstes. «Fa molts anys que les reclamem», afirma.
Medi Ambient substitueix els eucaliptus per espècies autòctones a una finca de Fuirosos
L’Actualitat del Baix Montseny 21/8/09
El Departament de Medi Ambient ha substituït els arbres de la finca d'eucaliptus més gran de Catalunya, situada a Ca n'Oller de Furiosos, al terme de Sant Celoni, per arbres d'espècies autòctones. Segons la Generalitat, aquest és el primer canvi d'espècie en un bosc d'eucaliptus que es fa a Catalunya, i la gestió que s'ha iniciat podrà servir de referència a altres propietats amb plantacions similars. Els treballs silvícoles i de reforestació que s'hi has desenvolupat han costat 281.000 euros, i, de moment, assenyala el Departament, "els planters s'han adaptat molt bé al medi".
Medi Ambient assegura que l'objectiu principal del projecte ha estat canviar l'espècie principal del bosc d'una manera progressiva "per aconseguir-ne un de millor adaptat ecològicament i amb una major biodiversitat, que respongui a les característiques ambientals de la zona i que augmenti la rendibilitat de la finca". Amb una plantació d'espècies autòctones adaptades al medi, assenyala, es vol compatibilitzar els diferents usos i funcions del bosc, com el productiu, el protector, el paisatgístic i de lleure, per assegurar-ne la pervivència al llarg dels anys.
Per a la plantació, s'han utilitzat 21.510 plançons d'alzina surera, pi pinastre, pi pinyer, cirerer, roure africà, castanyer, vern i freixe. En un primer moment, es van eliminar rebrots d'eucaliptus de 36 hectàrees de bosc i després es van plantar els plançons. En la resta de les hectàrees de la finca, es van realitzar altres treballs silvícoles i es va obrir una franja tallafocs per a la prevenció d'incendis. Fins ara, explica el Departament, s'han eliminat els eucaliptus que estaven pitjor adaptats i patien més els efectes de les gelades. D'aquí a uns anys, quan es vegi el resultat del canvi d'espècie, i amb els ingressos que generin noves tallades d'eucaliptus, continuaran els treballs de substitució, ja que segons Medi Ambient "és l'alternativa més viable econòmicament i ecològicament".
La finca Ca n'Oller de Furiosos va patir un incendi forestal l'any 1973 que va destruir l'arbrat en una superfície de 165 hectàrees. Un any després, es va començar a reforestar amb eucaliptus, ja que, en aquell temps, es van elaborar estudis de viabilitat d'aquesta espècie i se n'esperava un bon resultat. Amb la creació del Pla d'espais d'interès natural, l'any 1992, la finca va entrar a formar part de l'Espai d'Interès Nacional del Montnegre-Corredor, i l'any 2006 es va incloure dins dels espais proposats per formar part de la xarxa Natura 2000 de la regió mediterrània com a lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai té diversos hàbitats d'interès comunitari com són vernedes, suredes, castanyedes i rouredes ibèriques de roure valencià i roure africà.
Amb el temps, però, segons el Departament, s'ha vist que els eucaliptus no estan del tot ben adaptats ecològicament a la zona, bàsicament perquè s'ha observat que, en uns rodals determinats, els eucaliptus no suporten les gelades que es produeixen amb una certa freqüència a la zona, i perquè el creixement és baix comparat amb l'esperat inicialment. També hi ha el condicionant que la rendibilitat de l'espècie s'ha reduït al llarg del temps.
A Catalunya, hi ha unes 2.500 hectàrees poblades amb plantacions d'eucaliptus. La majoria d'aquestes plantacions estan en la mateixa situació que la finca on treballa ara el Departament de Medi Ambient i Habitatge. En alguns casos, explica el govern català, hi ha hagut un abandonament perquè aprofitar els eucaliptus dóna als propietaris molt poc benefici i canviar d'espècie és molt costós econòmicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada