El Punt 13/10/09
Les destrosses fetes pels senglars a Pineda. Foto: M.ANDREU.Un grup de quatre o cinc senglars adults, les dades pel que fa al nombre són contradictòries, va destrossar entre la nit de diumenge i la matinada de dilluns una part important de la gespa del passeig marítim de Pineda, a tocar de la platja.
Segons van confirmar ahir fonts de la policia local, els animals van ser vistos per una dona que passejava per la zona al voltant de les sis del matí. Inicialment, els porcs senglars només haurien aixecat la gespa, a la recerca de llavors i arrels, i no haurien malmès altres plantes. La policia local explica que la zona afectada és la més propera a la tanca que separa el passeig de la via del tren i que el tros remogut necessitarà una intensa actuació per part dels tècnics de jardineria de l'Ajuntament de Pineda. «No és el primer episodi que ens hem trobat, perquè els animals baixen per la riera des d'Hortsavinyà a la recerca d'aliments i tornen cap al bosc fent el mateix trajecte», hi afegeixen les mateixes fonts policials.
La presència de porcs senglars als nuclis urbans a l'Alt Maresme són més habituals del que es voldria. L'últim que es va fer públic va ser a Santa Susanna, on una vintena de senglars adults amb les seves cries van ocupar a les nits el parc del Colomer, en ple centre i també van malmetre alguns conreus. Fins i tot alguns exemplars es van atrevir a creuar la carretera N-II, amb el perill que això suposava per als conductors. Finalment, l'Ajuntament es va veure obligat a demanar ajuda al Cos d'Agents Forestals per organitzar batudes que obliguessin els animals a amagar-se al bosc.
L'Estat destinarà 62 milions a obres de subministrament d'aigua potable
L’Actualitat del Baix Montseny 13/10/09
El Ministerio de Medio Ambiente i els Departaments de Medi Ambient i d'Agricultura han signat un conveni que suposa una aportació econòmica estatal per finançar infraestructures del cicle de l'aigua considerades estratègiques per la Generalitat. Així, es destinaran 2,2 milions d'euros a rehabilitar un dels dipòsits de la planta potabilitzadora de Cardedeu i 60,2 milions a la connexió de la dessalinitzadora de la Tordera entre Sant Celoni i Cardedeu.
Mor un corb marí i un altre queda ferit per la pesca il·legal
Diari de Girona 13/10/09
La pesca accidental amb palangre de superfície és una de les causes de mortaldat d'ocells marins i tortugues
ACN/DDG
Tècnics de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge han detectat des del mes de setembre la presència de dos exemplars de corb marí emplomallat de la Mediterrània atrapats en arts il·legals de pesca de palangre. Un dels exemplars va morir i els agents rurals estan efectuant les oportunes diligències. L'altre (s'adjunta imatge) va ser observat viu i en aparent bon estat però amb un fil de palangre enganxat al cos, a les proximitats del port de l'Estartit (Baix Empordà). Els equips tècnics de la Direcció General del Medi Natural en faran un seguiment i es podria traslladar a un centre de recuperació de fauna.
El palangre de fons és un art de pesca selectiu i els propis pescadors tradicionals de la confraria de l'Estartit, acostumen a calar-lo allunyat del litoral, conscients de l'impacte negatiu que pot tenir sobre espècies amenaçades d'aus marines. Aquest fet és aprofitat per pescadors il·legals que el calen a zones més properes al litoral per tal de pescar espècies típiques de fons poc fondos com sards, daurades o llobarros.
Per altra banda, la pesca accidental amb palangre de superfície és considerada una de les causes principals de mortaldat d'ocells marins protegits i tortugues marines tot i que, afortunadament, en el cas del corb marí emplomallat té una incidència menor a Catalunya. Tant les Illes Medes com la costa del Montgrí, van ser declarades Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), ja que alberguen poblacions d´'aus marines protegides importants per a la conservació d'aquestes espècies a la Mediterrània. Aquest nivell de protecció fa que estigui prohibit l'ús d'arts de palangre de superfície a aquest punt del litoral.
L'afectació a espècies protegides amenaçades no és únicament delicte sinó que pot comportar penes tipificades pel codi penal i especialment quan es tracta de casos com aquest que tots els indicis apunten a que es tracta d'un acte de furtivisme.
Davant d'aquesta situació d'episodis puntuals de furtivisme (els agents rurals han detectat de pescadors furtius de corall vermell i ara de palangre) en una de les zones més conservades del litoral gironí, la costa del Montgrí i l'Àrea Protegida de les Illes Medes, la Direcció General del Medi Natural ha incrementat els esforços de vigilància a la zona.
Aquesta darrera notícia no es refereix a la Baixa Tordera però l’he volgut incloure perquè m’ha recordat molt als corbs marins (emplomallats i grans) que cada any es veuen al Port de Blanes o a la desembocadura del riu Tordera amb hams clavats a la gola o envoltant el bec.
Algú els hauria d’explicar a aquests animalons que busquin el cartell de “ZEPA” per pescar... i viure.
Allà tampoc els protegiran, però almenys tindran un CSI al seu abast. (és sarcasme)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada