Revista Actual ed. 177 -Entitat Mediambiental S’Agulla. (Científics 4.0)- 13 octubre 2009
Durant els darrers mesos hem pogut observar a Blanes diferents actuacions amb repercusions mediambientals menystingudes per l’administració: una plataforma de sondeig del fons on es construirà el nou espigó del port, un vaixell draga preparant l’emissari de captació d’aigua marina de la dessaladora, un altre vaixell draga que va agafar sorra del fons marí per regenerar la desapareguda platja de S’Abanell, les obres de la C-32 i la N-II, la deforestació del PNIN de Pinya de Rosa. L’efecte negatiu sobre els ecosistemes i la transformació del paisatge sembla inevitable, i en uns anys només podrem recordar nostàlgics el que havia estat Blanes.
Lluny queda aquella Vila marinera que als anys 50 va cridar l’atenció d’un grup de científics que van triar Blanes com a base d’operacions de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, animats pel propi Karl Faust, creador del Jardí Mar i Murtra. Aquests científics entre els quals trobem il·lustres de la ciència com Carles Bas (pregoner de la Festa Major) o els desapareguts Ramon Margalef i Manuel Rubió, entre d’altres, van projectar Blanes al món i van donar un gran prestigi al nostre poble. Aquests primers científics es van adonar del valor de l’entorn marí de Blanes i amb molts esforços van crear l’aquari de Blanes que va funcionar des del 1961 fins al 1993, quan l’Ajuntament el va deixar perdre.L’any 1985 el “Consejo Superior de Investigaciones Científicas” va estrenar seu, el CEAB també a Blanes, per continuar la tasca d’aquells primers científics. En aquest centre han despuntat científics com l’Antonio Cruzado, Iosune Uriz, Kike Ballesteros, Rafa Sardà o Enrique Macpherson que han realitzat i continuen realitzant nombrosos estudis sobre els ecosistemes naturals de la nostra Vila, i que a la vegada han dirigit les tesis doctorals de noves generacions de científics, així successivament fins a l’actual generació de científics 4.0. Tots han constatat la degradació dels ecosistemes per l’acció de la pesca, el turisme i la contaminació. Els nous científics ara podran observar i estudiar les noves formes de degradació: les grans obres públiques, i constatar que Blanes i el seu entorn ja no és el que era.
Espero que els nostres dirigents siguin capaços de veure que Blanes és molt més que un suburbi de la gran metròpoli, a la qual hem de donar de beure l’aigua del nostre mar, preparar-los la sorra per prendre el sol, acostar-los ràpidament amb una gran autopista o cedir-los el mar per amarrar les seves embarcacions d’esbarjo.
El follet Gombau
Revista Actual ed. 177 -6Q- 13 octubre 2009
—6Q— Hola menuts! La destrucció dels espais naturals aquest any a Blanes és un fet comú i habitual: en primer lloc, la destrucció de la riba del Tordera per fer passar els nous tubs de l’ampliació de la dessaladora, després la destrucció total del sotabosc i el tancament de Pinya de Rosa, a tot això hem d’afegir també aquest estiu l’extracció absurda de la sorra de la façana litoral a la banda dels Pins, i ara, en un hàbil lloc de política malabarista, la destrucció dels Prats d’en Gai i els boscos del Vilar! Quina mena de regidors i gestors de medi ambient tenim en aquesta ciutat que són incapaços d’aturar aquesta barbàrie?
Per aquest dirigents ignorants, els informaré que els Prats d’en Gai pertanyien —i ho dic en passat, i no present— a uns dels rars ecosistemes denominats “Prats de Dalla”: una comunitat vegetal única a la terra baixa gironina i dels que tan sols en restaven petites comunitats aïllades; per això es tractava d’un espai natural protegit!
Els Prats de Dalla, zones inundables durant l’hivern, oferien una reserva natural d’ufanosa herba que es dallava —d’aquí el seu nom— durant l’estiu per donar de menjar al bestiar. Aquesta activitat desapareguda a final del segle XX, implica l’abandonament d’aquestes zones, i es quan esdevé el creixement espontani de les espècies naturals.
Durant la tardor i l’hivern la zona es converteix en aiguamoll, convertint-se en un lloc de protecció per a les aus aquàtiques que ens arriben aquests mesos de fred, després amb l’arribada de la primavera apareix amb tota la seva esplendor una comunitat herbàcia única i fràgil: entremig del verdor de les gramínies apareixen bellíssimes plantes con són els botons d’or (Ranunctdus bulbosus), les flors de cucut (lychnis flos-cuculi), el lli de prat (Linum mitaüsimum), les orquídies (Orchis laxiflora) etc., etc.
Bé, tots saben que els ocells no donen diners, ni tampoc els arbres ni les plantes, però això de destruir tres espais naturals protegits (PEIN) en un mateix any demostra, sense cap mena de discussió, la ineptitud dels nostres dirigents i politics!
A reveure menuts! I recorda també a la tardor les 3xR’s: Redueix, Reutilitza i Recicla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada