Malgrat Confidencial 12/11/09
.
Aquest dimecres, tècnics especialitzats d’una empresa d’Arenys de Mar realitzaven els darrers treballs dedicats a pal·liar els efectes del morrut en les palmeres. Ho feien en els jardins d’un hotel de Pineda de Mar. Es tractava de la última fumigació de la temporada. A l’hivern no cal fer-ho ja que l’escarabat "desapareix" amb l’arribada del fred. Josep Sibilla, responsable de l’empresa, ha manifestat que de cara al mes de març, quan el morrut torna a donar senyals de vida, reinicien els treballs de fumigació.Només a Pineda de Mar -uns dels municipis més afectats de tot Catalunya- s’hi han detectat més de 400 palmeres infectades per aquest voraç insecte. Moltes d’aquestes palmeres han estat sacrificades per evitar la proliferació de l’escarabat.
Es dóna el cas que, els darrers dies, al municipi de Palafolls es treballa per salvar una de les seves palmeres més emblemàtiques -la que presideix la plaça de l’Església- ja que també s’hi ha detectat la presència del morrut.
…………………………………
Blanes aprova inicialment el POUM per arribar als 60.000 habitants
Diari de Girona 12/11/09
Només podrà créixer urbanísticament en direcció al Vilar perquè la façana marítima queda limitada pel riu, el mar i un PEIN
El nou pla general no va comptar amb l'aprovació de totes les forces polítiques.FOTO: carles colomerNOU PLA GENERAL
Han hagut de transcórrer vint-i-set anys perquè Blanes aprovi inicialment un nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). El model de poble per al futur no va convènçer totes les forces polítiques. EUiA va votar-hi en contra al·legant que representarà un increment demogràfic molt elevat que dificultarà garantir a la ciutadania tots els serveis necessaris.
BLANES MARTÍ SANTIAGO
Quan la comissió territorial d'Urbanisme de Girona doni el vistiplau al nou pla general de Blanes que es va aprovar ahir amb els vots a favor de CiU, PDB, PP i PSC i els vots en contra d'EUiA, la vila disposarà d'un nou text normatiu per regular el seu creixement. El pla no s'havia refet des de l'any 1982 i servirà perquè el municipi passi dels 40.000 als 60.000 habitants al llarg de les properes tres dècades, com va assegurar el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU). EUiA eleva la xifra a 92.000 habitants, i aquest és un dels motius pels quals va votar-hi en contra.
Amb el nou pla general Blanes podrà crear 1.507 nous habitatges, aspecte que Gibert (CiU) interpreta com un "creixement moderat". Per justificar les seves paraules Gibert va comparar el nou model i l'usat fins a l'actualitat. Així, on el pla d'ordenació urbanística municipal de l'any 1982 permetia la construcció de 75 vivendes per hectàrea, l'actual permetrà edificar-ne 38. A més, s'han desqualificat 118 vivendes al pla parcial de la Vall de Burg. A la zona de Serrallarga no es podrà edificar cap vivenda, com estava previst, perquè queda afectada pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Pinya de Rosa.
A partir d'ara el creixement urbanístic de Blanes s'haurà de projectar en direcció al santuari del Vilar perquè la façana marítima queda limitada pel riu Tordera, el PEIN de Pinya de Rosa i, òbviament, el mar.
En el marc de redacció del nou pla general s'han firmat dos convenis entre Ajuntament i particulars amb la intenció de crear dues zones verdes de grans dimensions a la població. Una serà a la zona del Racó Blau fins al càmping la Sardana, on es projecta la creació d'un parc de 10 hectàrees. L'altra serà el parc Perpinyà, on hi haurà la finca que duu el mateix nom i que el consistori espera aconseguir-ne la titularitat. El parc de Perpinyà tindrà 17.000 metres quadrats, dels quals 3.000 metres seran edificables i la resta passarà a ser zona verda pública.
Aquest POUM ha rebut més de 800 al·legacions, però la meitat se circumscrivien a la zona del nucli antic, on inicialment s'havia d'eliminar la possibilitat de construir àtics. Finalment aquests es podran fer però hauran de formar part de la vivenda immediatament inferior, com si es tractés d'un dúplex. En paraules del regidor d'Urbanisme, aquesta mesura rebaixarà el pes demogràfic en permetre la creació d'un pis nou ,però que no tindrà catalogació de vivenda.
Aprofitar el futur carril bus
Dins aquest mateix text normatiu s'ha aprofitat per incorporar la creació del futur carril bus entre Blanes i Lloret, que contribuirà a convertir l'actual carretera d'accés a la Costa Brava (GI-682) en un carrer. Aquesta reconversió facilitarà la unió de les vivendes que es desenvoluparan al pla parcial Costa Brava i les que es construiran entre la nau de Peixos Ros i el barri de Ca la Guidó per tal que la zona esdevingui un eixample de la vila i no quedi dividida per la carretera com passa en l'actualitat.
El govern va manifestar el seu malestar per no haver aconseguit aprovar el nou POUM per unanimitat. "Creiem que el vot en contra obeeix a qüestions polítiques i no urbanístiques", va sentenciar Gibert. Cal recordar que aquest pla General es va iniciar durant el mandat passat però va quedar interromput quan es va expulsar ERC del govern.
Blanes redueix a la meitat el nombre de pisos que es podran construir per hectàrea amb el nou pla general
El Punt 12/11/09
El futur nou àmbit industrial a l'oest i el pulmó verd del centre, eixos del POUM
.
El ple de Blanes va aprovar ahir provisionalment el nou pla general urbanístic del municipi amb els vots a favor de tots els grups (CiU, PSC, PDB, PP i Esquerra), excepte EUiA-ICV, que hi va votar en contra. Aquest nou pla substituirà el de 1989 i inclou una aposta clara per ampliar el sòl industrial i fer un gran pulmó verd al centre de la ciutat. Un dels canvis és la rebaixa de creixement, ja que els 75 habitatges previstos per hectàrea es rebaixen a gairebé la meitat, 38.
El nou pla general de Blanes va ser aprovat inicialment el juliol de l'any passat i el ple el va tornar a aprovar ahir provisionalment un cop s'han estudiat totes les al·legacions presentades. El regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va destacar que el nou pla comportarà la creació d'un gran parc urbà a la zona del Racó Blau i del càmping La Sardana. El pla també estableix una zona verda a la finca Perpinyà i ara, a diferència de l'any passat, ja s'ha assolit un acord amb els propietaris, que cediran gran part del terreny i que a canvi tindran uns terrenys a l'avinguda d'Europa.
Pel que fa al nou àmbit industrial, anomenat sector industrial ronda oest, completarà els polígons ja existents en aquest àrea.
Un dels temes que va destacar ahir Gibert com a important és que el pla estableix un «creixement moderat». «D'un màxim de 75 habitatges que preveia el pla anterior s'ha passat a un límit de 38», va assenyalar. Gibert va dir que el nou pla finalment estableix un «creixement net» de 1.507 habitatges. L'antic pla preveia encara la possibilitat de fer 2.965 habitatges, però ara se n'han desqualificat 596. A part d'això, en el nou POUM se n'han creat 2.103 més. És a dir, que entre el que falta encara per desenvolupar del pla antic i amb les noves zones de creixement encara es poden edificar 4.472 habitatges.
Gibert també va valorar molt positivament l'acord amb els propietaris d'uns terrenys al costat de la ciutat esportiva, amb els quals s'ha fet una permuta per així poder fer futures ampliacions.
En el pla també figuren els dos solars que poden servir perquè un consorci conjunt d'Ajuntament i Generalitat impulsi habitatges per pagar el crèdit de 30 milions de l'ICF.
De les vuit-centes al·legacions presentades, la meitat feien referència a l'eliminació de la possibilitat de fer àtics al nucli antic. S'han acceptat en part i es permet l'àtic sempre que estigui vinculat a l'habitatge de dalt i no sigui un habitatge independent.
El nou pla també recull la possibilitat que els hotels de quatre o cinc estrelles es puguin convertir en pisos al cap de dotze anys.
L'atermenament
El pla recull finalment l'atermenament que Costes vol establir a la punta de la Tordera i que afectaria diversos càmpings de la zona. A petició del PSC s'ha deixat clar sobre el paper que es fa de manera cautelar i per imperatiu legal, per tenir la possibilitat d'oposar-s'hi legalment més endavant.
EUiA-ICV, en contra
El PSC va votar a favor del pla perquè «globalment compleix els criteris que es van fixar el 2006», quan governava. El seu portaveu, Josep Marigó, va parlar, però, d'algun punt discordant, com la ràtio d'aparcaments per habitatge. Tot i el «menyspreu» de l'equip de govern, Marigó va afirmar que votaven a favor perquè no actuen «de manera partidista». El portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, va justificar el seu vot negatiu principalment perquè es preveu «un creixement excessiu». Salmerón va criticar que el 2008 el 47% del parc d'habitatges de Blanes estava buit.
...............................
La direcció de CiU rectifica Joan Baliarda i manté que el partit «aposta pels laterals de la C-32»
El Punt 12/11/09
La direcció de CiU va desmentir ahir les paraules del vicepresident del Consell Comarcal i alcalde de Premià de Dalt, el convergent Joan Baliarda, que va qüestionar la idoneïtat de construir laterals a l'autopista C-32 per millorar la mobilitat al Maresme. Tant la senadora Montserrat Candini com el president de la federació nacionalista al Maresme, Xavier Badia, van assegurar que la formació «sempre ha apostat i ho continuarà fent perquè es tiri endavant aquesta proposta»
«Estem segurs que la Generalitat prendrà finalment la decisió de construir laterals a la C-32, perquè és la millor opció per a la mobilitat a la comarca». Són paraules de la senadora Montserrat Candini que ahir va rectificar el seu company de partir, el vicepresident del Consell Comarcal, alcalde de Premià de Dalt i portaveu de CiU a la comissió de Mobilitat, Joan Baliarda que va posar en dubte la necessitat de tirar endavant amb un projecte que va qualificar d'agressiu amb el territori. Candini va assegurar que el discurs de CiU «ha estat, és i serà sempre el mateix» i es va mostrar convençuda que els estudis encarregats des del territori i que ara tenen els tècnics de la Generalitat «recomanaran la construcció de la nova via allà on sigui possible perquè pugui assumir l'intens flux de vehicles que hauran d'abandonar la carretera N-II quan s'acabi convertint en una via pacificada».
Per la senadora, les afirmacions de Baliarda no han estat afortunades en tant que contradiuen la posició de la federació nacionalista. «Estem d'acord a apostar també per mesures pal·liatives, com l'impuls del transport públic per carretera i ferrocarril i el carri de vehicles d'alta ocupació (VAO), però sense renunciar als laterals.» Montserrat Candini va afegir que els laterals «s'hauran d'integrar paisatgísticament, no tenen per què trinxar el territori i es dibuixaran allà on l'orografia de territori ho permeti».
Com a veu del consell
D'altra banda, el president de la federació nacionalista al Maresme, Xavier Badia, també va ratificar les puntualitzacions de Montserrat Candini, però va assenyalar que Joan Baliarda «no es deu haver entès bé». «Ell és coneixedor de quina és la posició de la nostra formació envers els laterals», va indicar, i va afegir que les afirmacions de l'alcalde de Premià de Dalt «s'han d'entendre en tant que representant de la comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme». Per Badia, Baliarda va transmetre el missatge d'acord pres en el seu moment per tots els grups amb representació a l'ens comarcal que deixava a les mans dels tècnics de la Generalitat la decisió final sobre la millor solució per a la mobilitat a la comarca. «El conveni subscrit per totes les formacions deixava de banda els apriorismes de cada partit per escoltar la veu dels experts», va apuntar Badia, que va especificar que «en cap cas això significa que CiU hagi variat el seu plantejament inicial».
En tot cas, el president de CiU del Maresme va fer costat a les prediccions de Montserrat Candini i també va avançar que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no trigarà massa temps a donar a conèixer el resultat dels estudis «i aquest preveurà la construcció de laterals».
.............................
Hi haurà burro català per anys
Diari de Girona 12/11/09
.
Un exemplar de burro de raça catalana al bosc. acnGIRONA ACN/DDG
La recuperació del burro català com a espècie autòctona va pel bon camí però encara falten uns quinze anys per assolir el miler d'exemplars que tècnicament calen per superar el llindar del perill d'extinció. Actualment n'hi ha uns 600, repartits sobretot a Catalunya i en menor mesura a la resta de l'Estat i a França. Esteban Bosch és un dels veterinaris que porta trenta anys lluitant per recuperar-lo. La sensació és que hi ha més consciència del que es considera la millor raça de burro de tot el món però el que cal ara és buscar-li utilitat. La seva força i ganes de menjar a tota hora el converteixen en el sistema més sostenible i ecològic per netejar els boscos.
El massís de les Gavarres acollirà d'aquí a uns mesos una quinzena de burros que pasturaran el ?terreny per mantenir el sotabosc net. Es tracta d'una prova pilot basada en l'ús de la ramaderia com a eina de prevenció d'incendis forestals. Molt probablement només hi haurà un mascle i la resta seran femelles. Els treballs de prevenció es duen a terme en una zona "estratègica" del massís, entre el coll del Matxo Mort i el puig Cros, que sumen unes 35 hectàrees, i que són la continuació ?d'una primera franja on es va reduir la massa forestal fa un parell d'anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada