Sobre la canya (Arundo donax) als nostres rius, 21/12/09...

La invasió de la canya americana
Diari de Girona 21/12/09

La Muga és el riu amb més hectàrees de ribera afectada
.

GIRONA JOFRE SÁEZ
Un 16% de la conca de la Muga esta afectada per l'espècie invasora de la canya americana. La dada es recull en el pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya que actualment es troba en fase d'informació pública. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) concreta en l'informe que de les 1.428 hectàrees de ribera de la Muga, 230 estan afectades per la canya.
El cas de la Muga no és excepcional, si bé és la conca més afectada de Girona. A Catalunya trobem les riberes del Baix Llobregat i el Francolí, amb un 33 i un 16% respectivament de superfície total de ribera afectada per aquesta canya. Respecte al territori, el Fluvià té un 1% ocupat, el Ridaura, un 6%, i la Tordera, un 3%. No obstant, els percentatges, segons s'apunta en el document, "es fan difícil de valorar amb precisió per manca d'informació fiable sobre la seva distribució territorial".
La canya, però, no és l'única espècie vinguda de fora que afecta les riberes dels rius de les comarques de Girona i de Catalunya. L'ACA apunta que la presència d'espècies de peixos invasores també és "rellevant". En concret, les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat són les "més afectades en termes de nombre i amplitud de distribució de les espècies invasores que hi habiten".
D'altra banda, en zones humides la problemàtica "es focalitza principalment en un espècie concreta: La gambússia". Un petit peix propi d'aigües embassades que viu a la part superior de l'aigua, alimentant-se de mosquits i altres petits invertebrats i aguanta amb força la contaminació de les aigües. En molts indrets ha estat introduïda per al control dels mosquits. A la comarca d'Osona és present a força indrets, a basses, petits embassaments i en el curs del riu Ter i embassaments de Sau i Susqueda.
També es poden trobar en bona part dels aiguamolls i llacunes del litoral català, inclosos els aiguamolls de l'Empordà i les zones humides del delta del Llobregat i de l'Ebre.

Els embassaments agraden

Les masses d'aigua on les espècies de peixos al·lòctones presenten una major incidència són els embassaments, uns hàbitats que no existeixen de forma natural a les conques i "raó per la qual les espcècies de peixos autòctones no hi estan especialment adaptades i, en canvi, la presència d'espècies no autòctones és generalitzada".
A l'estany de Banyoles -es concreta-, "tot i que es tracta d'una massa d'aigua natural, la situació és molt semblant que a la majoria d'embassaments, i a les seves aigües hi viuen un mínim de set espècies de peixos introduïdes".

Enquesta al Diari de Girona...
Caldria cuidar més els ecosistemes autòctons i prevenir possibles invasions?

...................................................................

Canya a la canya. Impactes de l’Arundo donax
Restauració del riu Llobregat. Accionatura. 9/12/09
.
El Grup d’Especialistes d’Espècies Invasores (ISSG) de la Unio internacional per la Conservació de la Natura (UICN) l’ha classificat com una de les 100 espècies exòtiques invasores pitjors del món. Cliqueu aquí per veure’n l’informe.

La canya és una espècie que provoca molts impactes sobre l’ecosistema fluvial. Aquí n’expliquem alguns:

- Desplaça a la vegetació autòctona. Redueix l’hàbitat i altera la xarxa tròfica. Desplaça espècies com salzes, pollancres, joncs,… amb les que competeix en les seves fases inicials. A més a més, allibera al medi una seria de substancies químiques nocives, com el sílice, triterpines, esterols, glicòsids cardiovasculars, àcids hidroxàmics i altres alcaloides, que actuen com a inhibidors per la germinació i regeneració d’altres espècies naturals.

- Proporciona poc hàbitat i aliment. L’hàbitat que proporciona per especies autòctones és molt pobre. No subministra aliment com fruits que fan altres espècies arbustives. L’hàbitat es veu especialment empobrit, per manca de refugi i aliment, especialment per ocells, que fan el seu niu en branques, forats i cavitats dels arbres.

- Redueix l’abundància i diversitat d’invertebrats disponibles, especialment artròpodes, reduint el valor de l’hàbitat per altres espècies d’interès, la dieta dels quals esta composta principalment d’insectes presents en els boscos autòctons.

- Canvia l’estructura de la vegetació. La disminució de la heterogeneïtat del hàbitat i la falta de depredadors herbívors genera una massa vegetal dominada per la canya dona refugi per bon numero d’invertebrats, però és un hàbitat menys propici que un bosc autòcton amb un sotabosc o estrat arbustiu ben desenvolupat. Això principalment és degut a la gran densitat que fan les comunitats de canya, que impedeixen la penetració de la llum.

- Disminueix la disponibilitat de sòl. Sota les aglomeracions de canya, és menys apte per invertebrats pel poc sòl lliure que hi ha, disposat de menys refugis per petits micromamífers.

- Pèrdua de biodiversitat. Les masses monoespecífiques de canya suposen una pèrdua de la riquesa natural.

- Augmenta el risc d’incendis. Els rius suposen autèntics tallafocs en cas d’incendis forestals. Tot i que a la conca baixa del Llobregat el foc no és un problema a priori, en altres zones pot facilitar la propagació per la seva alta inflamabilitat i combustibilitat. A més a més, regenera ràpidament desprès del foc. L’incendi és una pertorbació natural en zones de clima mediterrani, però suposa un fort impacte en l’hàbitat del riu. La presència de grans masses de canya fa que s’incrementi la probabilitat de que tingui lloc un incendi i que aquest sigui molt més intens. Desprès de l’incendi, es converteix en una massa monoespecífica.

- Risc d’inundacions. En cas d’avingudes importants del riu, la canya es desprèn del sòl i pot arribar a fer grans taps en ponts i aqüeductes, amb el conseqüent perill de desbordament i col•lapse de la infraestructura.

- Consumeix molta més aigua que la vegetació autòctona. Tres vegades més que la vegetació autòctona. I en rieres semiàrides fins a 20 vegades més. Degut a aquesta alta evapotranspiració, en algunes zones és utilitzada per la dessecació de fangs residuals de depuradora.

- Disminueix la qualitat de l’aigua, amb més temperatura i menys oxigen. Proporciona poca ombra al riu, el que provoca un augment de temperatura de l’aigua (a diferència de salzes, pollancres, àlbers, verns, etc.), baixa la concentració d’oxigen i disminueix la presència de macroinvertebrats i vida aquàtica. Incrementa el pH (alcalinització) ja que les algues augmenten l’activitat fotosintètica amb més llum. L’alcalinitat de l’aigua facilita la conversió de l’amoníac a la forma tòxica desionitzada i un empitjorament de la qualitat de l’aigua.

La canya representa una amenaça per la viabilitat d’ecosistemes aquàtics, que pot alterar ràpidament els processo ecològics dels sistemes riparis i el seu funcionament i estructura en un període relativament curt, amb l’empobriment conseqüent de l’hàbitat i la biodiversitat