dissabte, 17 de gener del 2009
Continuen les calàbries grosses (Gavia immer) davant la platja de Pineda de Mar 17/1/09. Miquel Vall-llosera
Aquest matí en Miquel Vall-llosera ha pogut veure 3 calàbries grosses (Gavia immer) a la platja de Pineda de Mar, vistes des de davant l’estació de Renfe.
Desembocadura del riu Tordera 17/1/09. Miquel Vall-llosera
Aquest matí a la desembocadura del riu Tordera, en Miquel Vall-llosera ha vist 10 ànecs xiuladors (Anas penelope) com a més destacat.
Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Fogars de la Selva 16/1/09. David Caballé
Aquest divendres en David Caballé ha tornat a veure els durbecs (Coccothraustes coccothraustes), concretament 3, a un mas de la família proper a l’urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva).
Algunes notícies més per llegir 17/1/09...
El nou port de Blanes potenciarà els creuers turístics i la restauració
Diari de Girona 17/1/09
.
L'objectiu del projecte d'ampliació és la construcció d'un dic exterior per reforçar l'actual dic d'abric i millorar la funcionalitat del port per al recer d'embarcacions. El nou dic d'abric, que tindrà una longitud de 600 metres, permetrà l'ampliació de la nova dàrsena pesquera i donarà més superfície a l'esplanada per a les activitats de pesca i de vaixells de creuer turístics. També s'ampliarà el contradic per millorar la funcionalitat del port.
Les actuacions d'aquest projecte es preveu desenvolupar-les amb criteris de màxim respecte pel medi ambient, i per això el nou dic d'abric es dissenyarà amb limitació d'alçada per minimitzar l'impacte visual a la zona. En el traçat també s'evita l'impacte paisatgístic a la punta de Santa Anna.
El nou dic exterior permetrà reordenar i donar més espai al sector pesquer. En aquest sentit, s'ampliarà la dàrsena pesquera i es remodelaran els molls pesquers. També es construiran casetes noves per als estris dels pescadors, s'ampliarà l'assecador de xarxes i es farà una gasolinera. També s'impulsarà la integració entre el port i el municipi amb un nou passeig per als vianants, que anirà per sobre de les casetes dels pescadors, adossades a l'espatller del nou dic de recer, i d'aquesta manera es dotarà els ciutadans de més espais d'ús públic.
Amb el projecte d'ampliació també es reordenarà i es potenciarà l'activitat dels vaixells de creuer turístic. En aquest sentit, es destinarà una zona a aquestes embarcacions locals que naveguen per la costa gironina.
L'ampliació s'emmarca en el pla especial del port, que té una altra de les actuacions en execució actualment, que és la reforma de la llotja del peix, per millorar-la qualitativament.
Una obra molt polèmica a la vila
L'ampliació del port de Blanes no ha estat una actuació exempta de polèmica. Durant anys hi va haver partidaris i detractors de l'ampliació, i tot i que es va fer una comissió de participació ciutadana, tots els sectors van presentar-hi al·legacions. El pla que regula com es distribuirà l'espai al futur port de Blanes no acaba de fer el pes a ningú. L'associació de veïns del port temia que la muntanya de Sant Joan, ja per si mateixa inestable, no aguantés l'obra, el mateix que opinaven els propietaris del convent dels caputxins, que asseguraven que estudis geològics encarregats pel mateix Ajuntament els anys 1988, 1999 i 2001 ja parlen de risc en la integritat de la muntanya. La confraria de pescadors sostenia que la proposta no resolia ni les necessitats actuals, mentre que els empresaris dels vaixells turístics es queixaven de problemes de seguretat a la zona d'embarcament. Altres associacions i sectors exigien també altres reivindicacions, i fins i tot hi havia hagut grups que havien alertat del perill que l'ampliació del port representés una disminució de la superfície de platja.
Els problemes del port actual
L'últim temporal ha deixat en evidència les mancances que hi ha al port de Blanes. De fet, se sap de fa temps que el port té una sèrie de problemes operatius per l'acció dels temporals, que impedeixen el funcionament eficaç de la instal·lació. Les principals afectacions derivades dels temporals de llevant són problemes d'agitació interior al moll pesquer i ultrapassaments de l'onatge al dic de recer. A més a més, la instal·lació portuària necessita millorar la infraestructura per incrementar-hi el grau de protecció general en relació amb l'onatge exterior, i per potenciar els serveis dels usuaris dels sectors pesquers i de vaixells de creuer turístic.
Actualització de la pesca artesanal
El Punt 17.01.2009 TONI SALA
Tendim a pensar que la falta de peix és per sobreexplotació, però la desaparició del dinou per cent d'embarcacions no ha fet créixer la captura
la crònica
.
Aquests dies s'està pescant molt, ha plogut i les rieres han baixat plenes de ferro i nutrients pels peixos. Però és excepcional. Els últims dos anys a Catalunya un dinou per cent de les embarcacions de pesca artesanal han plegat.
Pesca artesanal vol dir la pesca passiva, la que es fa amb la barca quieta, aquestes barques petites que són a la vora d'un seixanta per cent de la nostra població pesquera. N'he parlat amb Ramon Tarridas, Mauricio Pulido i Josep Pou, que fan part del projecte Adamec, una colla de pescadors artesanals que des del port d'Arenys promouen un pla pioner d'autogestió per tota la costa barcelonina, des de Tordera fins a Cunit. No ho fan per ecologisme, sinó per pura supervivència.
Tendim a pensar que la falta de peix és per sobreexplotació, però aquesta desaparició del dinou per cent d'embarcacions no ha fet créixer la captura. Potser la culpa no és tant dels pescadors. Els pescadors parlen de la incidència que té sobre la pesca tradicional la regeneració de la sorra de les platges. Quan es draga un fons marí es fa malbé la sorra més superficial, que és on hi ha la vida més rica. Només cal que ens imaginem què seria pelar la superfície d'un bosc. En zones tocades fa quinze anys, encara no hi han reaparegut les espècies d'abans del dragatge. Els mariscadors ho saben bé. Però encara és pitjor, perquè ja sabem que al cap de poc de regenerar una platja acostuma a venir un temporal que s'endú altre cop la sorra a mar, i aquesta sorra desplaçada fa malbé altres parts del fons marí.
Les depuradores també han afectat molt la pesca. Les tones de nutrients que abans anaven directament a mar ara no hi arriben. Tothom troba bé adobar una col ecològica amb residus naturals, però en el peix no s'hi pensa. S'aboca aigua tractada amb procediments químics a mar perquè volem l'aigua transparent, però els pescadors avisen que transparent també pot voler dir morta. Una solució seria engegar les depuradores a l'estiu.
I després hi ha aspectes que fins ara no s'hi ha pensat. Per exemple, la pesca recreativa. Cada dia creix, i no se sap quina quantitat de peix mou entre canyes, poteres i submarinisme.
La intenció d'Adamec és posar d'acord els pescadors per buscar la manera que sobrevisqui la pesca artesanal. Innovar no és una cosa gens fàcil en un gremi tan tradicional. La proposta més ambiciosa és que cada dos ports mantinguin una àrea de pesca restringida. També volen instal·lar incubadores protegides perquè la sèpia hi posi els ous, i esculls perquè el peix s'hi posi a recer. Proposen un cens i un seguiment exhaustiu de la pesca.
Els pescadors tradicionals poden filar prim perquè la pesca que fan és la més selectiva. Poden triar la mida del peix que pesquen i treballen gairebé sense descart, o sigui sense peix pescat inútilment. A més, tenen una zona de pesca perfectament acotada. Fins a trenta-cinc metres de profunditat és zona exclusiva de pesca artesanal, no poden operar-hi les barques d'arrossegament ni les d'encerclament. És un afer, doncs, d'autogestió, i un projecte punta de llança en què els pescadors treballen amb els científics i les universitats i participen en trobades de tècnics marins. Fan anar el Power Point i tenen l'experiència, el coneixement del terreny i tota la tradició d'una de les dues o tres arts més antigues de l'home.
Les captures pesqueres a les llotges gironines han disminuït al voltant del 15%
El Punt 17.01.2009 M.C.
Les captures de pesca a les llotges de les comarques gironines van baixar l'any passat prop d'un 15%, segons estimacions fetes pel director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Martí Sans. Tot i que encara falten dades del desembre, una primera valoració conclou que mentre que hi ha llotges on les captures han baixat, com el cas de Blanes i Palamós, en altres han pujat, com ara a Sant Feliu de Guíxols, però que en conjunt hi ha hagut una disminució. Sans ho atribueix, en part, a l'efecte de desballestament de vaixells. Pel que fa als efectes del temporal, que ha malmès algunes llotges i ha provocat desperfectes, el director general de Pesca va explicar que s'obrirà una línia d'ajuts.
Diari de Girona 17/1/09
.
Mapa de la futura ampliació del port. diari de girona
BLANES MARTÍ SANTIAGO
Sembla que els efectes de la llevantada del passat dia de Sant Esteve han propiciat la celeritat per desencallar la problemàtica de l'ampliació del port de Blanes. De moment, el Departament de Ports de la Generalitat sotmetrà a informació pública el projecte bàsic i l'estudi d'impacte ambiental de l'ampliació del port pesquer de Blanes.
Està contemplada la construcció d'un nou dic exterior destinat a millorar el recer del port i que alhora permetrà una reordenació de l'espai. El dic, de 600 metres de llargada, es construirà amb limitació d'alçada per minimitzar l'impacte visual que aquest pugui ocasionar. A part, la bocana d'entrada al port serà més estreta a causa de l'ampliació del dic i a la prolongació de l'espigó situat a la dàrsena esportiva la qual cosa dotarà el port d'un espai d'atracament perquè els creuers turístics locals puguin realitzar les tasques d'embarcament i desembarcament de passatgers. Aquesta és una activitat que es pretén potenciar ja que també està prevista l'edificació d'un magatzem que doni suport a aquesta ocupació. El president de la confraria de pescadors, Eusebi Esgleas, ha explicat que aquesta voluntat d'incorporar l'activitat d'aquests creuers dins el port es deu "al perill que suposa pels banyistes el fet que aquests vaixells embarquin i desembarquin els passatgers a la sorra de la platja" com es fa en l'actualitat.
Ampliació del sector pesquer
La reordenació del sector pesquer serà notòria ja que el nou dic ?exterior permetrà l'ampliació de la ?dàrsena pesquera. Adossades a l'espatller del dic es construiran noves casetes per als estris dels pescadors que substituiran les que hi ha actualment darrere la llotja, es ?construirà un assecador de xarxes perquè no s'hagin de col·locar -com fins ara- a la zona d'aparcament i a més, s'instal·larà una benzinera per abastir els vaixells. També és previst que damunt la nova escullera es creï un passeig per als vianants. De totes maneres, el president de la ?confraria considera que els 22 ?milions ?d'euros que invertirà Ports de la ?Generalitat per a l'ampliació del port de Blanes possiblement "seran ?insuficients" per costejar tota l'obra.
La reordenació del sector pesquer no implicarà forçosament un augment de la flota piscícola tot i haver-hi lloc suficient. És més, el difícil, en paraules del president confrade, "serà mantenir la flota que tenim perquè les importacions i el preu del peix fan més dur aquest ofici". Així mateix, vaticina Esgleas que cada vegada més "el peix fresc esdevindrà un producte de luxe" que no tothom es podrà permetre.
El secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal, creu probable iniciar les obres aquest any i ha explicat que es "reservarà un 10% de la capacitat del port per als vaixells transeünts". Aquests són vaixells que necessiten fer nit al port per resguardar-se del temporal, perquè són lluny de la seva destinació o altres motius. En l'actualitat, el port de Blanes no compta amb espai suficient per aquests vaixells. "Fa vergonya no tenir lloc on amarrar els vaixells [transeünts]" critica Esgleas. El confrade explica que més d'una vegada el port no ha pogut satisfer la necessitat d'amarratge d'algun vaixell i que, en tot cas, si no hi ha temporal ?"s'aprofita l'espai entre dues ?embarcacions amarrades per col·locar-lo".
Tot i estar satisfet per l'ampliació del port, el president de la confraria assegura que Blanes "ha perdut una oportunitat, ja que el port serà petit i se'n podria haver tret més partit".
El govern agilita l'ampliació del port de Blanes arran del temporal de Sant Esteve
El Punt 17.01.2009 JORDI COLOMER
Està pressupostada en 22 milions i preveu la construcció d'un dic d'abric de 600 metres
El govern va posar ahir a informació pública el projecte bàsic d'ampliació del port de Blanes, pressupostat en 22 milions d'euros, i va assenyalar que aquesta decisió s'ha pres per «donar un nou impuls al projecte després de les afectacions del darrer temporal». Un cop superat el tràmit d'informació pública de trenta dies hàbils, es procedirà a l'aprovació de la declaració d'impacte ambiental i a la redacció del projecte constructiu, i tot seguit es posaran a licitació les obres. L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va mostrar la seva satisfacció per la «celeritat» amb què s'ha reaccionat al temporal, i confia que d'aquí a tres mesos estiguin adjudicades.
L'objectiu del projecte d'ampliació és la construcció d'un dic exterior per reforçar l'actual dic d'abric i millorar la funcionalitat del port per al recer d'embarcacions. El nou dic d'abric, que tindrà una longitud de 600 metres, permetrà l'ampliació de la nova dàrsena pesquera i donarà més superfície a l'esplanada per a les activitats de pesca i de vaixells de creuer turístics. També s'ampliarà el contradic per millorar la funcionalitat del port.
Les actuacions d'aquest projecte es preveu desenvolupar-les amb criteris de màxim respecte pel medi ambient, i per això el nou dic d'abric es dissenyarà amb limitació d'alçada per minimitzar l'impacte visual a la zona. En el traçat també s'evita l'impacte paisatgístic a la punta de Santa Anna.
El nou dic exterior permetrà reordenar i donar més espai al sector pesquer. En aquest sentit, s'ampliarà la dàrsena pesquera i es remodelaran els molls pesquers. També es construiran casetes noves per als estris dels pescadors, s'ampliarà l'assecador de xarxes i es farà una gasolinera. També s'impulsarà la integració entre el port i el municipi amb un nou passeig per als vianants, que anirà per sobre de les casetes dels pescadors, adossades a l'espatller del nou dic de recer, i d'aquesta manera es dotarà els ciutadans de més espais d'ús públic.
Amb el projecte d'ampliació també es reordenarà i es potenciarà l'activitat dels vaixells de creuer turístic. En aquest sentit, es destinarà una zona a aquestes embarcacions locals que naveguen per la costa gironina.
L'ampliació s'emmarca en el pla especial del port, que té una altra de les actuacions en execució actualment, que és la reforma de la llotja del peix, per millorar-la qualitativament.
Una obra molt polèmica a la vila
L'ampliació del port de Blanes no ha estat una actuació exempta de polèmica. Durant anys hi va haver partidaris i detractors de l'ampliació, i tot i que es va fer una comissió de participació ciutadana, tots els sectors van presentar-hi al·legacions. El pla que regula com es distribuirà l'espai al futur port de Blanes no acaba de fer el pes a ningú. L'associació de veïns del port temia que la muntanya de Sant Joan, ja per si mateixa inestable, no aguantés l'obra, el mateix que opinaven els propietaris del convent dels caputxins, que asseguraven que estudis geològics encarregats pel mateix Ajuntament els anys 1988, 1999 i 2001 ja parlen de risc en la integritat de la muntanya. La confraria de pescadors sostenia que la proposta no resolia ni les necessitats actuals, mentre que els empresaris dels vaixells turístics es queixaven de problemes de seguretat a la zona d'embarcament. Altres associacions i sectors exigien també altres reivindicacions, i fins i tot hi havia hagut grups que havien alertat del perill que l'ampliació del port representés una disminució de la superfície de platja.
Els problemes del port actual
L'últim temporal ha deixat en evidència les mancances que hi ha al port de Blanes. De fet, se sap de fa temps que el port té una sèrie de problemes operatius per l'acció dels temporals, que impedeixen el funcionament eficaç de la instal·lació. Les principals afectacions derivades dels temporals de llevant són problemes d'agitació interior al moll pesquer i ultrapassaments de l'onatge al dic de recer. A més a més, la instal·lació portuària necessita millorar la infraestructura per incrementar-hi el grau de protecció general en relació amb l'onatge exterior, i per potenciar els serveis dels usuaris dels sectors pesquers i de vaixells de creuer turístic.
Actualització de la pesca artesanal
El Punt 17.01.2009 TONI SALA
Tendim a pensar que la falta de peix és per sobreexplotació, però la desaparició del dinou per cent d'embarcacions no ha fet créixer la captura
la crònica
.
Aquests dies s'està pescant molt, ha plogut i les rieres han baixat plenes de ferro i nutrients pels peixos. Però és excepcional. Els últims dos anys a Catalunya un dinou per cent de les embarcacions de pesca artesanal han plegat.
Pesca artesanal vol dir la pesca passiva, la que es fa amb la barca quieta, aquestes barques petites que són a la vora d'un seixanta per cent de la nostra població pesquera. N'he parlat amb Ramon Tarridas, Mauricio Pulido i Josep Pou, que fan part del projecte Adamec, una colla de pescadors artesanals que des del port d'Arenys promouen un pla pioner d'autogestió per tota la costa barcelonina, des de Tordera fins a Cunit. No ho fan per ecologisme, sinó per pura supervivència.
Tendim a pensar que la falta de peix és per sobreexplotació, però aquesta desaparició del dinou per cent d'embarcacions no ha fet créixer la captura. Potser la culpa no és tant dels pescadors. Els pescadors parlen de la incidència que té sobre la pesca tradicional la regeneració de la sorra de les platges. Quan es draga un fons marí es fa malbé la sorra més superficial, que és on hi ha la vida més rica. Només cal que ens imaginem què seria pelar la superfície d'un bosc. En zones tocades fa quinze anys, encara no hi han reaparegut les espècies d'abans del dragatge. Els mariscadors ho saben bé. Però encara és pitjor, perquè ja sabem que al cap de poc de regenerar una platja acostuma a venir un temporal que s'endú altre cop la sorra a mar, i aquesta sorra desplaçada fa malbé altres parts del fons marí.
Les depuradores també han afectat molt la pesca. Les tones de nutrients que abans anaven directament a mar ara no hi arriben. Tothom troba bé adobar una col ecològica amb residus naturals, però en el peix no s'hi pensa. S'aboca aigua tractada amb procediments químics a mar perquè volem l'aigua transparent, però els pescadors avisen que transparent també pot voler dir morta. Una solució seria engegar les depuradores a l'estiu.
I després hi ha aspectes que fins ara no s'hi ha pensat. Per exemple, la pesca recreativa. Cada dia creix, i no se sap quina quantitat de peix mou entre canyes, poteres i submarinisme.
La intenció d'Adamec és posar d'acord els pescadors per buscar la manera que sobrevisqui la pesca artesanal. Innovar no és una cosa gens fàcil en un gremi tan tradicional. La proposta més ambiciosa és que cada dos ports mantinguin una àrea de pesca restringida. També volen instal·lar incubadores protegides perquè la sèpia hi posi els ous, i esculls perquè el peix s'hi posi a recer. Proposen un cens i un seguiment exhaustiu de la pesca.
Els pescadors tradicionals poden filar prim perquè la pesca que fan és la més selectiva. Poden triar la mida del peix que pesquen i treballen gairebé sense descart, o sigui sense peix pescat inútilment. A més, tenen una zona de pesca perfectament acotada. Fins a trenta-cinc metres de profunditat és zona exclusiva de pesca artesanal, no poden operar-hi les barques d'arrossegament ni les d'encerclament. És un afer, doncs, d'autogestió, i un projecte punta de llança en què els pescadors treballen amb els científics i les universitats i participen en trobades de tècnics marins. Fan anar el Power Point i tenen l'experiència, el coneixement del terreny i tota la tradició d'una de les dues o tres arts més antigues de l'home.
Les captures pesqueres a les llotges gironines han disminuït al voltant del 15%
El Punt 17.01.2009 M.C.
Les captures de pesca a les llotges de les comarques gironines van baixar l'any passat prop d'un 15%, segons estimacions fetes pel director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Martí Sans. Tot i que encara falten dades del desembre, una primera valoració conclou que mentre que hi ha llotges on les captures han baixat, com el cas de Blanes i Palamós, en altres han pujat, com ara a Sant Feliu de Guíxols, però que en conjunt hi ha hagut una disminució. Sans ho atribueix, en part, a l'efecte de desballestament de vaixells. Pel que fa als efectes del temporal, que ha malmès algunes llotges i ha provocat desperfectes, el director general de Pesca va explicar que s'obrirà una línia d'ajuts.
divendres, 16 de gener del 2009
Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) sobre la Riera de Calella 16/1/09
Aquest migdia hi havia una àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) subadulta planejant a molt poca alçada prop del viaducte de l’autopista C-32 sobre la riera de Calella, i no gaire lluny de 2 aligots comuns (Buteo buteo) que també planejaven.
També des de l’autopista, a l’alçada de Montpalau (Pineda de Mar)...
3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
També des de l’autopista, a l’alçada de Montpalau (Pineda de Mar)...
3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Algunes notícies més per llegir 16/1/09...
El ple municipal de Malgrat de Mar aprova l’ARE de la zona del carrer Escultor Clarà
Malgrat confidencial 16/1/09
L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) projectada per la Generalitat que ha de dotar Malgrat de Mar de 525 nous habitatges -276, protegits i 249, lliures- va endur-se crítiques de dos dels partits a l’oposició.Convergència i Unió va mostrar-se contrari a que la planificació d’habitatges provingui del govern català i no pas de la iniciativa municipal. La portaveu del grup, Neus Serra, va dubtar que l’habitatge protegit que preveu aquesta ARE es destini als malgratencs i malgratenques i va demanar la creació d’un registre municipal on constin tots els demandants de vivendes socials. Serra va demanar explicacions de per què es rebutjaven les al·legacions del seu grup. També va mostrar-se preocupada pel fet que els serveis del poble no creixin amb la població. La regidora d’Urbanisme, Ma. Lluïsa Mèrida, va replicar Serra explicant que hi ha previst un pla d’equipaments i serveis.Esquerra va mostrar-se contrari al model de creixement del municipi que considera massa ràpid. El grup també va criticar que no s’hagués fet una consulta popular per saber si es volia aquesta nova àrea residencial. Tot i això, la seva portaveu, Teresa Verdaguer, va explicar que veien com a molt necessària la creació d’habitatge protegit i que, davant l’evidència que l’ARE s’aprovaria, havien presentat una al·legació a la Generalitat demanant que se’n rebaixés la densitat d’habitatges de les seixanta vivendes per hectàrea previstes a cinquanta. Finalment, es van aprovar les modificacions en l’Àrea Residencial Estratègica proposades per l’equip de govern i es van desestimar les al·legacions entrades a l’Ajuntament. Es va fer amb els vots favorables de PSC, PP i ICV. Esquerra va votar-hi en contra i CiU es va abstenir.Aquesta ARE s’ha de construir als terrenys entre la nacional II, el carrer Escultor Clarà i la Residència Natzaret. Es tracta d’uns terrenys qualificats d’urbanitzables en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Anteriorment, la previsió era fer aquests pisos a la zona de l’Avinguda dels Països Catalans, però aquesta ubicació es va descartar perquè es tractava de terrenys qualificats com a no urbanitzables i es va preferir mantenir-los així. A més dels habitatges de protecció oficial –tots edificis de planta baixa i tres pisos o de planta i quatre pisos-, també preveu vivendes dotacionals de titularitat municipal destinades a persones en risc. A la zona, també s’hi farà un centre d’educació infantil i primària i espais verds.
El desdoblament de la N2 entre Tordera i Maçanet podria començar a la segona meitat de l’any.
Ràdio Palafolls 16/1/09
Així ho ha anunciat el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel.Es tracta d’un tram d’uns 11 quilòmetres que té un pressupost de 250 MEUR. Rangel ha indicat que el traçat és ‘complex’ i això justifica l’alt pressupost i també que ‘respecta al màxim l’entorn’.
Aquests és el polèmic tram que va enfrontar les poblacions de Tordera i Blanes per l’amenaça d’espais naturals i habitats de les dues poblacions. Finalment el projecte preveu que aquests desdoblament passi al voltant del Vilar, just després d’enllaçar amb el perllongament de l’autopista del Maresme, entre PLF i Tordera, obres que ja han començat.
Segons les previsions de l’estat, aquestes obres de desdoblament de la n2 començaran quan encara no s’hagin reprès les obres del tram d’entremig entre Sils i Maçanet de la Selva.Un tram aturat per culpa de l’increment de preu del projecte inicial, cosa que va fer renunciar a l’empresa adjudicatària.
Precisament ara l’Estat ha decidit fer de nou el projecte pel tram entre Sils i Maçanet de la Selva, per incloure les demandes dels municipis que no s’havien tingut en compte en el projecte inicial.
El delegat del govern ha reconegut que no hi ha una data concreta per reiniciar els treballs en aquest tram, aturat des de l’octubre, i ha dit que s’ha ‘d’aprendre del errors’ i que, per això, ara l’aposta és parlar primer amb el territori i consensuar els traçats per evitar que els projectes quedin encallats en el moment de presentar al·legacions.
Tordera aparca el segon pont sobre el riu perquè no té prou diners per fer-lo
El Punt 16/1/09
L'estructura, de quatre quilòmetres de llarg, ha d'enllaçar el centre urbà amb el veïnat de Sant Pere
L'idil·li que en els darrers anys ha viscut Tordera amb els ponts que travessen el riu sembla haver-se aturat. La complexa situació econòmica dels ajuntaments i la falta de recursos externs han obligat el consistori a renunciar a l'anunciat projecte de construcció d'un segon pont per a vianants que enllaci el nucli urbà amb el veïnat de Sant Pere. L'obra d'alta enginyeria inclou una estructura de quatre quilòmetres de llarg en forma d'arc i té un cost aproximat de 3,9 milions d'euros. A causa de la magnitud de la proposta, el mateix govern de Tordera dubta que es pugui fer realitat durant aquest mandat, que acaba el 2011.
La reconstrucció de l'històric pont de Ferro de Tordera, inaugurada el març del 2007, va resoldre un dels reptes més importants del govern de majoria absoluta de CiU. La recuperació d'una estructura simbòlica per als ciutadans va donar peu a un projecte més ambiciós, i molt més car, amb què es pretenia resoldre un dels mals històrics d'aquest municipi, amb una dispersió considerable dels seus nuclis habitats. Calia habilitar un nou pont que permetés als nombrosos habitants del veïnat de Sant Pere acostar-se al centre urbà sense necessitat de desplaçar-se en vehicle. Un nou camí a peu per sobre del riu. El projecte de disseny es va encarregar quan la bonança econòmica encara permetia treure del calaix velles aspiracions.
La proposta presentada i acceptada finalment planteja una estructura en forma d'arc que enllaça el parc de la Sardana amb el veïnat. «La idea inicial era fer arribar el pont només fins a la zona esportiva, però els veïns reclamaven una connexió directa i els vam fer cas», va explicar l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU). En aquest sentit, al punt central del futur pont es dissenya una plaça d'uns cent metres quadrats que permetrà o bé deixar el recorregut i baixar fins a la zona esportiva o continuar caminant fins al parc de la Sardana. En total, seran quatre quilòmetres i un cost de prop de 4 milions. El consistori ha aconseguit una partida de 300.000 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat que arribarà aquest any. Tot i això, Garcia es mostra poc convençut que l'obra sigui una realitat aquest mandat si no hi ha «una gran ajuda econòmica exterior».
El temporal vist des de sota l'aigua
Diari de Girona 16/1/09. Tema del dia
La tempesta ha devastat el fons marí de la Costa Brava, i ha afectat tant les espècies vegetals com els peixos
L'ALTRA CARA DE LA TEMPESTA
De la mateixa manera que el mar ha colpejat fort i ha causat destrosses milionàries a terra ferma, la força de les onades del temporal que va assotar la costa gironina el dia de Sant Esteve ha afectat també el fons marí. I els danys, tot i que no són quantificables, també es faran notar: per exemple, a l'hora de pescar; moltes espècies amb valor comercial han perdut les seves cries.
GIRONA E.PADILLA "Enorme desastre en els ecosistemes submarins del nostre litoral". Daniel Martín, director del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), explica que no tan sols els ports i les primeres línies de costa han patit per la força de les onades gegantines que va portar el temporal del dia de Sant Esteve. No existeixen precedents de devastació d'aquesta magnitud des que s'estudia el medi marí català, adverteixen. Algues, plantes marines, organismes que viuen sobre les roques o entre la sorra i peixos -alguns dels quals tan emblemàtics com els neros de la reserva marina de les illes Medes: set o vuit exemplars dels 300 que la Generalitat té comptabilitzats a la reserva van aparèixer al passeig, expulsats de l'aigua per les onades- van sucumbir a la força del mar. I no només això, sinó que el seu hàbitat ha estat sensiblement modificat. En alguns casos, trigarà anys a ser com era abans del 26 de desembre de 2008.
"Pràcticament tots els ecosistemes entre 0 i 30 metres s'han vist afectats en major o menor grau. Aquesta zona és especialment important per ser l'àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial i, pel que sembla, els juvenils nascuts abans del temporal han desaparegut per complet de la zona", explica Martin. "És com si haguéssin tirat una bomba, és dantesc". La morruda (que ha perdut completament la seva pobació de juvenils), la salpa, la verada, les oblades i els rogers, peixos costaners que es capturen amb arts tradicionals o pesca esportiva, brillaran per la seva absència durant anys a causa de la mort de les cries. I l'estroncament de la cadena podria a més afavorir, alerten els científics, l'arribada d'espècies invasores.
Els efectes són visibles a sota totes les aigües de la Costa Brava. "Han canviat les profunditats, i s'hi veu menys vida. Però és el cicle de la natura, no és un desastre com ara una marea negra, i tot plegat es recuperarà", confia Ezequiel Mizrahi, monitor de submarinisme a Tossa. L'alarma dels biòlegs marins és elevada, però a la vegada recorden que la costa catalana està ben estudiada i que els científics del CEAB-CSIC i de la Universitat de Barcelona disposen de llargues sèries històriques de dades que ara serveixen de referència per conèixer l'abast real d'un episodi que, irònicament, ja anomenen "la tempesta perfecta".
"És com si hagués caigut una pluja de meteorits sota el mar"
Xavier Turon doctor en biologia i professor d'investigació del consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)
E.PADILLA BLANES
Professor al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), va fer dimecres una immersió a cala Aiguafreda, a Begur
Ha trobat canviat el paisatge?
Era com si hagués caigut una pluja de meteorits. A les roques on hi havia algues calcàries s'hi veien impactes i forats. Les roques havien estat girant i donant-se cops i gran part de la vegetació havia desaparegut. M'acompanyaven uns col·legues de França que van dir que la cala era molt maca. Jo els vaig dir que a sota de l'aigua també ho havia estat molt. La qualitat del paisatge ha baixat.
Algunes espècies, com ara els coralls, creixen molt a poc a poc. El fons marí es regenerarà?
L'afectació del fons marí és la més gran que s'ha registrat des que s'estudia el medi aquàtic català. Ara s'ha de quantificar, però no cal tenir dades numèriques per dir que l'impacte és molt gran i que les espècies longeves en resultaran molt afectades.
I els peixos?
N'han mort molts, sobretot juvenils. Les estructures d'edat de les espècies s'han alterat.
Cal limitar les activitats aquàtiques per afavorir la regeneració del medi després del sotrac?
La immersió recreativa té un impacte, però el que ha passat equival a tenir aquí tots els submarinistes del món durant dècades. Respecte a la pesca, espècies de valor comercial estan afectades perquè les cries han mort, i també d'altres que no tenen valor però sí un paper en la cadena tròfica. Tot i que caldran estudis al respecte, es podria pensar en una futura regulació de la pesca d'algunes espècies perquè hi haurà menys peixos.
Amb el canvi climàtic cada vegada tindrem més manifestacions desbocades de la natura?
Això ho no puc contestar, no crec que tinguem prou dades per dir-ho. Però ha estat un episodi extraordinari, d'aquells que només se'n veuen un o dos al segle. Ara, però, tenim eines per avaluar i monitoritzar els seus efectes.
El temporal ha provocat un desastre en els ecosistemes submarins de la Costa Brava
El Punt 16.01.2009 JORDI COLOMER
Els científics alerten de la situació i afirmen que no hi ha precedents d'una tragèdia d'aquesta magnitud al litoral català
Els científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona han alertat que el temporal que va assotar la Costa Brava a finals de desembre ha tingut conseqüències nefastes pels ecosistemes submarins situats fins a 30 metres de profunditat. El CEAB afirma que no hi ha precedents d'una tragèdia d'aquesta magnitud, que ha afectat particularment els fons rocosos i ha eliminat per complet la cobertura d'algues, a més d'afectar tota la fauna que viu fixada al fons. El CEAB alerta de la possible proliferació d'espècies invasores, algunes de les quals, com una esponja que ataca cultius d'ostres, podrien arribar a comportar un impacte econòmic negatiu. La Costa Vermella estaria en la mateixa situació.
El director del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, Daniel Martín, va assenyalar ahir que els ecosistemes trigaran anys a refer-se completament i que «s'hi pot fer molt poca cosa». Martín assegura que s'hauria de fer un estudi de les espècies afectades i anar controlant l'evolució de la situació. Una de les principals amenaces és que les espècies invasores i oportunistes ocupin zones on fins ara hi havia altres espècies. «Estem intentant convèncer les autoritats locals i els nostres caps de Madrid que tenim una situació catastròfica», diu Martín.
El director del CEAB alerta que «no hi ha cap precedent d'una alteració d'aquest calibre en les comunitats bentòniques, formades pels organismes que viuen al fons del mar». Aquesta zona és «especialment important», assegura Martín, ja que és «l'àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial». En aquest sentit, informa que han desaparegut «exemplars en fase juvenil d'alguns peixos nascuts abans del temporal». Igualment, algunes espècies protegides, «com les nacres», o de creixement molt lent, «com les gorgònies», han desaparegut de certes zones o han quedat seriosament afectades, segons el CEAB. Fins i tot els peixos adults van resultar afectats pel temporal, ja que els científics van informar que es van trobar fins a set neros morts a les platges de l'Estartit, presumiblement de la població protegida de les illes Medes, acompanyats d'exemplars de moltes altres espècies. Altres impactes podrien produir-se en el futur a conseqüència dels «efectes cascada», assenyala Martín, ja que «una enorme superfície que ha estat literalment netejada d'algues» és possible que permeti l'entrada d'organismes perillosos que poden crear pèrdues econòmiques i tot.
De mica en mica es va tornant a la normalitat
Al port de Blanes el dia a dia dels pescadors va tornant a la normalitat després del brutal temporal del dia de Sant Esteve, tot i que encara queden algunes seqüeles d'aquell dia fatídic que impedeixen a la flota treballar al cent per cent. Al port blanenc hi ha aproximadament una seixantena d'embarcacions de pesca, la major part de les quals van rebre d'una manera o altra durant el temporal. Alguns pescadors van patir danys a l'embarcació, i la majoria van perdre molt de material del que fan servir en el seu ofici, com les xarxes, les passarel·les, els carros, les portes... Només els danys referents al material de pesca se situen almenys en els 120.000 euros, i ara encara s'estan avaluant els danys totals. Hi ha una embarcació, però, que no podrà tornar a anar a mar mai més, i és la que va anar a petar a les roques. De fet, al passeig de mar de Blanes encara es poden veure les restes de les embarcacions que van anar a parar a la platja, i que encara molts curiosos observen amb atenció. Aquella nit, fins a sis persones van caure a l'aigua intentant defensar les embarcacions del temporal, afortunadament sense conseqüències greus.
L'ambient al port, però, és ja el de qualsevol dia. La llotja està oberta tot el dia, però és a les hores habituals d'arribada de les embarcacions quan hi ha més ambient. Els pescadors reconeixen que ara es pesca menys, ja que amb el temporal s'han perdut xarxes i aparells necessaris per fer la feina més efectiva, com ara GPS i sondes.
Una de les seqüeles més notòries, però, és la del carregament de combustible. La zona de Repsol on les embarcacions carregaven gasoil està inoperativa per culpa dels danys causats per la llevantada i s'està intentant ara treure el combustible que encara roman a dins. Mentrestant, la solució que s'ha trobat és la de portar-lo en cisternes. Aquesta és una sortida del tot provisional, tot esperant que se solucioni el problema.
A la veïna Lloret, el port de Canyelles també va rebre fort durant la llevantada. Tot i que, de pesca, només hi ha set embarcacions, els pescadors també han tingut moltes pèrdues econòmiques per culpa que el mar es va endur molt de material de pesca. El president de la confraria de Lloret, Toni Pujol, calcula en més de 20.000 euros les pèrdues, i es lamenta del poc ressò mediàtic que han tingut.
Malgrat confidencial 16/1/09
L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) projectada per la Generalitat que ha de dotar Malgrat de Mar de 525 nous habitatges -276, protegits i 249, lliures- va endur-se crítiques de dos dels partits a l’oposició.Convergència i Unió va mostrar-se contrari a que la planificació d’habitatges provingui del govern català i no pas de la iniciativa municipal. La portaveu del grup, Neus Serra, va dubtar que l’habitatge protegit que preveu aquesta ARE es destini als malgratencs i malgratenques i va demanar la creació d’un registre municipal on constin tots els demandants de vivendes socials. Serra va demanar explicacions de per què es rebutjaven les al·legacions del seu grup. També va mostrar-se preocupada pel fet que els serveis del poble no creixin amb la població. La regidora d’Urbanisme, Ma. Lluïsa Mèrida, va replicar Serra explicant que hi ha previst un pla d’equipaments i serveis.Esquerra va mostrar-se contrari al model de creixement del municipi que considera massa ràpid. El grup també va criticar que no s’hagués fet una consulta popular per saber si es volia aquesta nova àrea residencial. Tot i això, la seva portaveu, Teresa Verdaguer, va explicar que veien com a molt necessària la creació d’habitatge protegit i que, davant l’evidència que l’ARE s’aprovaria, havien presentat una al·legació a la Generalitat demanant que se’n rebaixés la densitat d’habitatges de les seixanta vivendes per hectàrea previstes a cinquanta. Finalment, es van aprovar les modificacions en l’Àrea Residencial Estratègica proposades per l’equip de govern i es van desestimar les al·legacions entrades a l’Ajuntament. Es va fer amb els vots favorables de PSC, PP i ICV. Esquerra va votar-hi en contra i CiU es va abstenir.Aquesta ARE s’ha de construir als terrenys entre la nacional II, el carrer Escultor Clarà i la Residència Natzaret. Es tracta d’uns terrenys qualificats d’urbanitzables en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Anteriorment, la previsió era fer aquests pisos a la zona de l’Avinguda dels Països Catalans, però aquesta ubicació es va descartar perquè es tractava de terrenys qualificats com a no urbanitzables i es va preferir mantenir-los així. A més dels habitatges de protecció oficial –tots edificis de planta baixa i tres pisos o de planta i quatre pisos-, també preveu vivendes dotacionals de titularitat municipal destinades a persones en risc. A la zona, també s’hi farà un centre d’educació infantil i primària i espais verds.
El desdoblament de la N2 entre Tordera i Maçanet podria començar a la segona meitat de l’any.
Ràdio Palafolls 16/1/09
Així ho ha anunciat el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel.Es tracta d’un tram d’uns 11 quilòmetres que té un pressupost de 250 MEUR. Rangel ha indicat que el traçat és ‘complex’ i això justifica l’alt pressupost i també que ‘respecta al màxim l’entorn’.
Aquests és el polèmic tram que va enfrontar les poblacions de Tordera i Blanes per l’amenaça d’espais naturals i habitats de les dues poblacions. Finalment el projecte preveu que aquests desdoblament passi al voltant del Vilar, just després d’enllaçar amb el perllongament de l’autopista del Maresme, entre PLF i Tordera, obres que ja han començat.
Segons les previsions de l’estat, aquestes obres de desdoblament de la n2 començaran quan encara no s’hagin reprès les obres del tram d’entremig entre Sils i Maçanet de la Selva.Un tram aturat per culpa de l’increment de preu del projecte inicial, cosa que va fer renunciar a l’empresa adjudicatària.
Precisament ara l’Estat ha decidit fer de nou el projecte pel tram entre Sils i Maçanet de la Selva, per incloure les demandes dels municipis que no s’havien tingut en compte en el projecte inicial.
El delegat del govern ha reconegut que no hi ha una data concreta per reiniciar els treballs en aquest tram, aturat des de l’octubre, i ha dit que s’ha ‘d’aprendre del errors’ i que, per això, ara l’aposta és parlar primer amb el territori i consensuar els traçats per evitar que els projectes quedin encallats en el moment de presentar al·legacions.
Tordera aparca el segon pont sobre el riu perquè no té prou diners per fer-lo
El Punt 16/1/09
L'estructura, de quatre quilòmetres de llarg, ha d'enllaçar el centre urbà amb el veïnat de Sant Pere
L'idil·li que en els darrers anys ha viscut Tordera amb els ponts que travessen el riu sembla haver-se aturat. La complexa situació econòmica dels ajuntaments i la falta de recursos externs han obligat el consistori a renunciar a l'anunciat projecte de construcció d'un segon pont per a vianants que enllaci el nucli urbà amb el veïnat de Sant Pere. L'obra d'alta enginyeria inclou una estructura de quatre quilòmetres de llarg en forma d'arc i té un cost aproximat de 3,9 milions d'euros. A causa de la magnitud de la proposta, el mateix govern de Tordera dubta que es pugui fer realitat durant aquest mandat, que acaba el 2011.
La reconstrucció de l'històric pont de Ferro de Tordera, inaugurada el març del 2007, va resoldre un dels reptes més importants del govern de majoria absoluta de CiU. La recuperació d'una estructura simbòlica per als ciutadans va donar peu a un projecte més ambiciós, i molt més car, amb què es pretenia resoldre un dels mals històrics d'aquest municipi, amb una dispersió considerable dels seus nuclis habitats. Calia habilitar un nou pont que permetés als nombrosos habitants del veïnat de Sant Pere acostar-se al centre urbà sense necessitat de desplaçar-se en vehicle. Un nou camí a peu per sobre del riu. El projecte de disseny es va encarregar quan la bonança econòmica encara permetia treure del calaix velles aspiracions.
La proposta presentada i acceptada finalment planteja una estructura en forma d'arc que enllaça el parc de la Sardana amb el veïnat. «La idea inicial era fer arribar el pont només fins a la zona esportiva, però els veïns reclamaven una connexió directa i els vam fer cas», va explicar l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU). En aquest sentit, al punt central del futur pont es dissenya una plaça d'uns cent metres quadrats que permetrà o bé deixar el recorregut i baixar fins a la zona esportiva o continuar caminant fins al parc de la Sardana. En total, seran quatre quilòmetres i un cost de prop de 4 milions. El consistori ha aconseguit una partida de 300.000 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat que arribarà aquest any. Tot i això, Garcia es mostra poc convençut que l'obra sigui una realitat aquest mandat si no hi ha «una gran ajuda econòmica exterior».
El temporal vist des de sota l'aigua
Diari de Girona 16/1/09. Tema del dia
La tempesta ha devastat el fons marí de la Costa Brava, i ha afectat tant les espècies vegetals com els peixos
L'ALTRA CARA DE LA TEMPESTA
De la mateixa manera que el mar ha colpejat fort i ha causat destrosses milionàries a terra ferma, la força de les onades del temporal que va assotar la costa gironina el dia de Sant Esteve ha afectat també el fons marí. I els danys, tot i que no són quantificables, també es faran notar: per exemple, a l'hora de pescar; moltes espècies amb valor comercial han perdut les seves cries.
GIRONA E.PADILLA "Enorme desastre en els ecosistemes submarins del nostre litoral". Daniel Martín, director del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), explica que no tan sols els ports i les primeres línies de costa han patit per la força de les onades gegantines que va portar el temporal del dia de Sant Esteve. No existeixen precedents de devastació d'aquesta magnitud des que s'estudia el medi marí català, adverteixen. Algues, plantes marines, organismes que viuen sobre les roques o entre la sorra i peixos -alguns dels quals tan emblemàtics com els neros de la reserva marina de les illes Medes: set o vuit exemplars dels 300 que la Generalitat té comptabilitzats a la reserva van aparèixer al passeig, expulsats de l'aigua per les onades- van sucumbir a la força del mar. I no només això, sinó que el seu hàbitat ha estat sensiblement modificat. En alguns casos, trigarà anys a ser com era abans del 26 de desembre de 2008.
"Pràcticament tots els ecosistemes entre 0 i 30 metres s'han vist afectats en major o menor grau. Aquesta zona és especialment important per ser l'àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial i, pel que sembla, els juvenils nascuts abans del temporal han desaparegut per complet de la zona", explica Martin. "És com si haguéssin tirat una bomba, és dantesc". La morruda (que ha perdut completament la seva pobació de juvenils), la salpa, la verada, les oblades i els rogers, peixos costaners que es capturen amb arts tradicionals o pesca esportiva, brillaran per la seva absència durant anys a causa de la mort de les cries. I l'estroncament de la cadena podria a més afavorir, alerten els científics, l'arribada d'espècies invasores.
Els efectes són visibles a sota totes les aigües de la Costa Brava. "Han canviat les profunditats, i s'hi veu menys vida. Però és el cicle de la natura, no és un desastre com ara una marea negra, i tot plegat es recuperarà", confia Ezequiel Mizrahi, monitor de submarinisme a Tossa. L'alarma dels biòlegs marins és elevada, però a la vegada recorden que la costa catalana està ben estudiada i que els científics del CEAB-CSIC i de la Universitat de Barcelona disposen de llargues sèries històriques de dades que ara serveixen de referència per conèixer l'abast real d'un episodi que, irònicament, ja anomenen "la tempesta perfecta".
"És com si hagués caigut una pluja de meteorits sota el mar"
Xavier Turon doctor en biologia i professor d'investigació del consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)
E.PADILLA BLANES
Professor al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), va fer dimecres una immersió a cala Aiguafreda, a Begur
Ha trobat canviat el paisatge?
Era com si hagués caigut una pluja de meteorits. A les roques on hi havia algues calcàries s'hi veien impactes i forats. Les roques havien estat girant i donant-se cops i gran part de la vegetació havia desaparegut. M'acompanyaven uns col·legues de França que van dir que la cala era molt maca. Jo els vaig dir que a sota de l'aigua també ho havia estat molt. La qualitat del paisatge ha baixat.
Algunes espècies, com ara els coralls, creixen molt a poc a poc. El fons marí es regenerarà?
L'afectació del fons marí és la més gran que s'ha registrat des que s'estudia el medi aquàtic català. Ara s'ha de quantificar, però no cal tenir dades numèriques per dir que l'impacte és molt gran i que les espècies longeves en resultaran molt afectades.
I els peixos?
N'han mort molts, sobretot juvenils. Les estructures d'edat de les espècies s'han alterat.
Cal limitar les activitats aquàtiques per afavorir la regeneració del medi després del sotrac?
La immersió recreativa té un impacte, però el que ha passat equival a tenir aquí tots els submarinistes del món durant dècades. Respecte a la pesca, espècies de valor comercial estan afectades perquè les cries han mort, i també d'altres que no tenen valor però sí un paper en la cadena tròfica. Tot i que caldran estudis al respecte, es podria pensar en una futura regulació de la pesca d'algunes espècies perquè hi haurà menys peixos.
Amb el canvi climàtic cada vegada tindrem més manifestacions desbocades de la natura?
Això ho no puc contestar, no crec que tinguem prou dades per dir-ho. Però ha estat un episodi extraordinari, d'aquells que només se'n veuen un o dos al segle. Ara, però, tenim eines per avaluar i monitoritzar els seus efectes.
El temporal ha provocat un desastre en els ecosistemes submarins de la Costa Brava
El Punt 16.01.2009 JORDI COLOMER
Els científics alerten de la situació i afirmen que no hi ha precedents d'una tragèdia d'aquesta magnitud al litoral català
Els científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona han alertat que el temporal que va assotar la Costa Brava a finals de desembre ha tingut conseqüències nefastes pels ecosistemes submarins situats fins a 30 metres de profunditat. El CEAB afirma que no hi ha precedents d'una tragèdia d'aquesta magnitud, que ha afectat particularment els fons rocosos i ha eliminat per complet la cobertura d'algues, a més d'afectar tota la fauna que viu fixada al fons. El CEAB alerta de la possible proliferació d'espècies invasores, algunes de les quals, com una esponja que ataca cultius d'ostres, podrien arribar a comportar un impacte econòmic negatiu. La Costa Vermella estaria en la mateixa situació.
El director del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, Daniel Martín, va assenyalar ahir que els ecosistemes trigaran anys a refer-se completament i que «s'hi pot fer molt poca cosa». Martín assegura que s'hauria de fer un estudi de les espècies afectades i anar controlant l'evolució de la situació. Una de les principals amenaces és que les espècies invasores i oportunistes ocupin zones on fins ara hi havia altres espècies. «Estem intentant convèncer les autoritats locals i els nostres caps de Madrid que tenim una situació catastròfica», diu Martín.
El director del CEAB alerta que «no hi ha cap precedent d'una alteració d'aquest calibre en les comunitats bentòniques, formades pels organismes que viuen al fons del mar». Aquesta zona és «especialment important», assegura Martín, ja que és «l'àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial». En aquest sentit, informa que han desaparegut «exemplars en fase juvenil d'alguns peixos nascuts abans del temporal». Igualment, algunes espècies protegides, «com les nacres», o de creixement molt lent, «com les gorgònies», han desaparegut de certes zones o han quedat seriosament afectades, segons el CEAB. Fins i tot els peixos adults van resultar afectats pel temporal, ja que els científics van informar que es van trobar fins a set neros morts a les platges de l'Estartit, presumiblement de la població protegida de les illes Medes, acompanyats d'exemplars de moltes altres espècies. Altres impactes podrien produir-se en el futur a conseqüència dels «efectes cascada», assenyala Martín, ja que «una enorme superfície que ha estat literalment netejada d'algues» és possible que permeti l'entrada d'organismes perillosos que poden crear pèrdues econòmiques i tot.
De mica en mica es va tornant a la normalitat
Al port de Blanes el dia a dia dels pescadors va tornant a la normalitat després del brutal temporal del dia de Sant Esteve, tot i que encara queden algunes seqüeles d'aquell dia fatídic que impedeixen a la flota treballar al cent per cent. Al port blanenc hi ha aproximadament una seixantena d'embarcacions de pesca, la major part de les quals van rebre d'una manera o altra durant el temporal. Alguns pescadors van patir danys a l'embarcació, i la majoria van perdre molt de material del que fan servir en el seu ofici, com les xarxes, les passarel·les, els carros, les portes... Només els danys referents al material de pesca se situen almenys en els 120.000 euros, i ara encara s'estan avaluant els danys totals. Hi ha una embarcació, però, que no podrà tornar a anar a mar mai més, i és la que va anar a petar a les roques. De fet, al passeig de mar de Blanes encara es poden veure les restes de les embarcacions que van anar a parar a la platja, i que encara molts curiosos observen amb atenció. Aquella nit, fins a sis persones van caure a l'aigua intentant defensar les embarcacions del temporal, afortunadament sense conseqüències greus.
L'ambient al port, però, és ja el de qualsevol dia. La llotja està oberta tot el dia, però és a les hores habituals d'arribada de les embarcacions quan hi ha més ambient. Els pescadors reconeixen que ara es pesca menys, ja que amb el temporal s'han perdut xarxes i aparells necessaris per fer la feina més efectiva, com ara GPS i sondes.
Una de les seqüeles més notòries, però, és la del carregament de combustible. La zona de Repsol on les embarcacions carregaven gasoil està inoperativa per culpa dels danys causats per la llevantada i s'està intentant ara treure el combustible que encara roman a dins. Mentrestant, la solució que s'ha trobat és la de portar-lo en cisternes. Aquesta és una sortida del tot provisional, tot esperant que se solucioni el problema.
A la veïna Lloret, el port de Canyelles també va rebre fort durant la llevantada. Tot i que, de pesca, només hi ha set embarcacions, els pescadors també han tingut moltes pèrdues econòmiques per culpa que el mar es va endur molt de material de pesca. El president de la confraria de Lloret, Toni Pujol, calcula en més de 20.000 euros les pèrdues, i es lamenta del poc ressò mediàtic que han tingut.
dijous, 15 de gener del 2009
Vall de la Riera de Sant Daniel (Tordera) 15/1/09
Aquest matí a la Vall de la Riera de Sant Daniel (Tordera), als camps sota la Carretera del Vilar...
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) volant direcció Blanes
estol cridaner d’uns 90 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>50 aloses vulgars (Alauda arvensis)
almenys 1 cogullada vulgar (Galerida cristata)
titelles (Anthus pratensis)
1 puput (Upupa epops)
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
... entre molts altres.
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) volant direcció Blanes
estol cridaner d’uns 90 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>50 aloses vulgars (Alauda arvensis)
almenys 1 cogullada vulgar (Galerida cristata)
titelles (Anthus pratensis)
1 puput (Upupa epops)
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
... entre molts altres.
.
aligot comú (Buteo buteo)
.
xoriguer comú (Falco tinnunculus)
.
bitxac comú (Saxicola torquata)
.
esplugabous (Bubulcus ibis)
aligot comú (Buteo buteo).
xoriguer comú (Falco tinnunculus).
bitxac comú (Saxicola torquata).
esplugabous (Bubulcus ibis)Prats d'en Gai (Tordera) 15/1/09
Tot i que aquest any tampoc s’ha inundat la freixeda dels Prats d’en Gai (Tordera), sí l’han fet els canals que creuen el seu interior i els tolls per amfibis...
.
.
Desembocadura del riu Tordera 15/1/09
.Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera…
261 esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor de la riba del tram final del riu, comptabilitzant des de les primeres llums del dia totes les sortides riu amunt i cap als camps, i els que queden sedimentats a la desembocadura.
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
11 ànecs xiuladors (Anas penelope)
1 xarxet comú (Anas crecca) femella
mínim 102 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 fotges vulgars (Fulica atra)
2 rasclons (Rallus aquaticus)
mínim 18 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
14 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
>50 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 gavina capnegre (Larus melanocephalus) petrolejada
1 blauet (Alcedo atthis)
29 tudons (Columba palumbus)
28 garses (Pica pica)
>50 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>25 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 titelles (Anthus pratensis)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) entra “a saco” al bosc de ribera, a ran de terra, procedent del càmping de Malgrat
... entre molts altres.
Al mar en vista ràpida...
7 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
4 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Als camps propers al riu sota el pont de La Pitxota, vist des del cotxe...
1 aligot comú (Buteo buteo) a un pal
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) esperonant-lo
5 mussols comuns (Athene noctua) a les teulades de les casetes
... entre altres.
.
Verdum (Carduelis chloris). Jordi Novell
Fotografia d'en Jordi Novell d'un verdum (Carduelis chloris)
Aiguabarreig de la Riera d’Arbúcies amb el Riu Tordera (Hostalric) 15/1/09. David Caballé
fotografies d'en David Caballé...
.
Avui al tram final de La Riera d’Arbúcies i l’aiguabarreig amb el riu Tordera (Hostalric), en David Caballé ha vist...
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
>15 tords ala-roig (Turdus iliacus)
Tord comú (Turdus philomelos)
1 griva (Turdus viscivorus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
... entre altres.
... entre altres.
Algunes notícies més per llegir 14 i 15/1/09...
EL GOVERN DE L’ESTAT CONFIRMA QUE SUBVENCIONARÀ EL PROJECTE D’UN PASSEIG FLUVIAL A LA TORDERA DINS EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL.
Ràdio Tordera 15/1/09
El govern de l’Estat ha confirmat recentment la construcció d’un passeig fluvial a la Tordera després que l’Ajuntament l’hagi presentat com un dels projectes candidats a ser finançat pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).El fons estatal, que es posa en marxa com a mesura extraordinària d’impuls de l’activitat econòmica i de l’ocupació, pretén augmentar la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’obres de nova planificació i d’execució immediata.El govern de l’Estat va anunciar al mes de desembre que la xifra en inversions per al municipi de Tordera seria de prop de 2,5 milions d’euros. Aquesta quantitat ha de servir per desenvolupar els projectes de competència municipal que el consistori no tingui consignats pressupostàriament ni disposin d’altres vies de finançament.
A banda de la construcció del passeig fluvial al marge dret de la Tordera, des del fons estatal també s’ha confirmat la construcció de les cobertes de les pistes esportives dels veïnats Sant Pere i de Sant Andreu, la construcció d’un local social a la urbanització de Tordera Park i el projecte de reforma de la pista Mina Jalpí, a Sant Daniel.
L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia ha explicat que en principi aquesta inversió estatal, va adreçada a incentivar l’ocupació.
El termini de presentació de projectes subvencionables per l’Estat finalitzarà el 24 de gener.
Durant aquests dies els Serveis Tècnics estan enllestint la redacció i documentació d’altres projectes candidats a ser finançats, com ara la construcció de la ronda de circumval·lació al municipi que hauria de connectar la carretera de Fogars amb el veïnat de Sant Jaume.
Joan Carles Garcia, recorda que els projectes que es presentaran a la subvenció del govern estatal, han d’estar acabats abans de finalitzar el 2009.
El Fons Estatal d’Inversió Local es va presentar a mitjans del mes de desembre donada la delicada situació econòmica i financera general. L’objectiu del programa és afavorir aquelles inversions en infraestructures productives i de tipus social que dinamitzin a curt termini l’activitat econòmica i que incideixin directament en la creació de llocs de treball.
TORDERA GUANYA 783 HABITANTS SEGONS DADES PUBLICADES PER L’INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA.
Ràdio Tordera 14/1/09
Les dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situen Tordera en la població del Maresme amb més increment d’habitats a data 1 de gener de 2008. Les dades de població no són oficials fins que les publica l’Institut Nacional d’Estadística després de creuar les diferents xifres que aporten els padrons municipals per intentar detectar possibles errades d’altes i baixes. Aquest procés fa que l’INE publiqui amb un any de retard les dades oficials de població. Ara, han sortit les que fan referència a 1 de gener de 2008.
En concret, Tordera ha guanyat en aquest any 783 habitants, Mataró 745 i Calella 581. A la zona baixa de creixement, es troben Teià (18 habitants més), Vilassar de Mar (38 més) i Sant Iscle de Vallalta (42 més). Només hi ha una població que a perdut població. És el cas de Premià de Mar. Les dades de l’INE apunten que té 45 habitants menys, o sigui que, percentualment, la seva població ha baixat un 0,16%. Finalment destacar que l’institut Nacional d’Estadística situen la població del Maresme en 420.521 habitants a data 1 de gener de 2008. Aquesta xifra representa un augment de 6.440 persones en relació a la xifra oficial de població d’1 de gener de 2007.
El ple d’aquest vespre a Malgrat de Mar debatrà les ARE
Malgrat confidencial 15/1/09
L’àrea d’Urbanisme protagonitzarà la sessió plenària d’aquest dijous a l’Ajuntament de Malgrat de Mar. Un dels punts forts que es tractaran en aquest primer ple de l’any és la que fa referència a les Àrees Residencials Estratègiques. Es debatran les al·legacions que s’hi han presentat.Va ser el grup de Convergència i Unió qui, el passat mes de desembre, va presentar tot un seguit d’al·legacions en contra de les ARE a Malgrat de Mar. CiU considera que s’intenta imposar un model que no ha estat consensuat per les diferents formacions polítiques del municipi i que trenca el plantejament urbanístic aprovat durant la tramitació del POUM. Segons CiU, “l’ARE sostreu al ple de l’Ajuntament la potestat d’ordenar el propi territori i obvia el procés de participació ciutadana”. La formació assenyala també la manca de previsió dels diferents serveis que s’haurien de construir: socials, educatius i sanitaris i destaquen que l’únic que s’ha definit és el nou centre escolar, que ja estava previst al POUM. CiU diu que l’ARE no representa cap avantatge per Malgrat de Mar i que “no resoldrà les necessitats locals d’habitatges assequible detectades al Pla Local d’Habitatge”.Esquerra de Malgrat de Mar també ha presentat al·legacions a les ARE, tot i que no s’oposen a la seva construcció, segons ha manifestat la seva portaveu Teresa Verdaguer.El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va aprovar el mes d’octubre de 2008 el Pla Director per al projecte de construcció de 525 habitatges a l’entrada de Malgrat de Mar, al costat de la N-II. Les vivendes ocuparan una zona de 8,97 hectàrees i se’n faran 276 protegits i 249 lliures.
L’Estat aprova els dos projectes de Malgrat al Pla Zapatero
Ràdio Palafolls 14/1/09
El Ministeri d’Administracions Públiques de l’Estat ha aprovat el finançament dels dos projectes presentats per l’Ajuntament de Malgrat de Mar per acollir-se al Fons Estatal d’Inversió Local, el conegut com a Pla Zapatero.
Així s’ha aprovat el finançament per als dos projectes sol·licitats: el de la construcció del nou camp de futbol municipal i el de les obres de condicionament de l’entorn del pavelló Germans Margall. El projecte del camp de futbol està pressupostat en poc més de 3 milions d’euros i el de l’entorn del pavelló Germans Margall en uns 150 mil euros.
La licitació de les obres s’haurà d’iniciar abans d’exhaurir-se el termini d’un mes des de la publicació d’aquesta resolució d’autorització.
Precisament, l’equip de govern de PLF va anunciar ahir que ja té a punt 5 dels 6 projectes que vol presentar a aquestes ajudes estatals. Segons es va anunciar en el seu dia, els projectes que es presentaran tenen a més projectes substituts per tal de poder gaudir de tots els diners previstos al nostre municipi. Una xifra que ronda el milió 400 mil €. El termini de presentacions de projectes s’esgota el proper dia 24 d’aquests mes.
Blanes i Malgrat, entre les poblacions on més cau el preu del metre quadrat.
Ràdio Palafolls 9/1/09
Un informe de la Societat de Taxació ha revelat quines són les poblacions on més ha caigut el preu del m2 en obra nova.
A Catalunya el rànquing l’encapçalen Palamós, amb prop de l’11 i mig %, i les poblacions de Blanes i St Carles de la Ràpita, les dues amb un 10 i mig % menys.
A la població de Blanes, a data 31 de desembre el preu mitjà del metre quadrat en obra nova es situava en 2291 €, una caiguda respecte el desembre del 2007 del 10 i mig %.
Per sobre de la mitjana de Catalunya, situada segons l’informe en el 6.6 %, també hi trobem 2 poblacions del Maresme. Per una banda Malgrat de Mar, on el preu del m2 ha caigut un 7.3% situant-se a finals del 2008 en els 2134 €. L’altre població és el Masnou amb una caiguda de prop del 7%.
Altres poblacions properes, on la caiguda de preus s’ha situat per sota de la mitjana catalana són St Andreu de Llavaneres amb un 4 i mig% menys, Mataró amb una caiguda del 3.8%, St Pol amb un 3.4 i Tossa amb un 3.3% menys.
Ràdio Tordera 15/1/09
El govern de l’Estat ha confirmat recentment la construcció d’un passeig fluvial a la Tordera després que l’Ajuntament l’hagi presentat com un dels projectes candidats a ser finançat pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).El fons estatal, que es posa en marxa com a mesura extraordinària d’impuls de l’activitat econòmica i de l’ocupació, pretén augmentar la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’obres de nova planificació i d’execució immediata.El govern de l’Estat va anunciar al mes de desembre que la xifra en inversions per al municipi de Tordera seria de prop de 2,5 milions d’euros. Aquesta quantitat ha de servir per desenvolupar els projectes de competència municipal que el consistori no tingui consignats pressupostàriament ni disposin d’altres vies de finançament.
A banda de la construcció del passeig fluvial al marge dret de la Tordera, des del fons estatal també s’ha confirmat la construcció de les cobertes de les pistes esportives dels veïnats Sant Pere i de Sant Andreu, la construcció d’un local social a la urbanització de Tordera Park i el projecte de reforma de la pista Mina Jalpí, a Sant Daniel.
L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia ha explicat que en principi aquesta inversió estatal, va adreçada a incentivar l’ocupació.
El termini de presentació de projectes subvencionables per l’Estat finalitzarà el 24 de gener.
Durant aquests dies els Serveis Tècnics estan enllestint la redacció i documentació d’altres projectes candidats a ser finançats, com ara la construcció de la ronda de circumval·lació al municipi que hauria de connectar la carretera de Fogars amb el veïnat de Sant Jaume.
Joan Carles Garcia, recorda que els projectes que es presentaran a la subvenció del govern estatal, han d’estar acabats abans de finalitzar el 2009.
El Fons Estatal d’Inversió Local es va presentar a mitjans del mes de desembre donada la delicada situació econòmica i financera general. L’objectiu del programa és afavorir aquelles inversions en infraestructures productives i de tipus social que dinamitzin a curt termini l’activitat econòmica i que incideixin directament en la creació de llocs de treball.
TORDERA GUANYA 783 HABITANTS SEGONS DADES PUBLICADES PER L’INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA.
Ràdio Tordera 14/1/09
Les dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situen Tordera en la població del Maresme amb més increment d’habitats a data 1 de gener de 2008. Les dades de població no són oficials fins que les publica l’Institut Nacional d’Estadística després de creuar les diferents xifres que aporten els padrons municipals per intentar detectar possibles errades d’altes i baixes. Aquest procés fa que l’INE publiqui amb un any de retard les dades oficials de població. Ara, han sortit les que fan referència a 1 de gener de 2008.
En concret, Tordera ha guanyat en aquest any 783 habitants, Mataró 745 i Calella 581. A la zona baixa de creixement, es troben Teià (18 habitants més), Vilassar de Mar (38 més) i Sant Iscle de Vallalta (42 més). Només hi ha una població que a perdut població. És el cas de Premià de Mar. Les dades de l’INE apunten que té 45 habitants menys, o sigui que, percentualment, la seva població ha baixat un 0,16%. Finalment destacar que l’institut Nacional d’Estadística situen la població del Maresme en 420.521 habitants a data 1 de gener de 2008. Aquesta xifra representa un augment de 6.440 persones en relació a la xifra oficial de població d’1 de gener de 2007.
El ple d’aquest vespre a Malgrat de Mar debatrà les ARE
Malgrat confidencial 15/1/09
L’àrea d’Urbanisme protagonitzarà la sessió plenària d’aquest dijous a l’Ajuntament de Malgrat de Mar. Un dels punts forts que es tractaran en aquest primer ple de l’any és la que fa referència a les Àrees Residencials Estratègiques. Es debatran les al·legacions que s’hi han presentat.Va ser el grup de Convergència i Unió qui, el passat mes de desembre, va presentar tot un seguit d’al·legacions en contra de les ARE a Malgrat de Mar. CiU considera que s’intenta imposar un model que no ha estat consensuat per les diferents formacions polítiques del municipi i que trenca el plantejament urbanístic aprovat durant la tramitació del POUM. Segons CiU, “l’ARE sostreu al ple de l’Ajuntament la potestat d’ordenar el propi territori i obvia el procés de participació ciutadana”. La formació assenyala també la manca de previsió dels diferents serveis que s’haurien de construir: socials, educatius i sanitaris i destaquen que l’únic que s’ha definit és el nou centre escolar, que ja estava previst al POUM. CiU diu que l’ARE no representa cap avantatge per Malgrat de Mar i que “no resoldrà les necessitats locals d’habitatges assequible detectades al Pla Local d’Habitatge”.Esquerra de Malgrat de Mar també ha presentat al·legacions a les ARE, tot i que no s’oposen a la seva construcció, segons ha manifestat la seva portaveu Teresa Verdaguer.El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va aprovar el mes d’octubre de 2008 el Pla Director per al projecte de construcció de 525 habitatges a l’entrada de Malgrat de Mar, al costat de la N-II. Les vivendes ocuparan una zona de 8,97 hectàrees i se’n faran 276 protegits i 249 lliures.
L’Estat aprova els dos projectes de Malgrat al Pla Zapatero
Ràdio Palafolls 14/1/09
El Ministeri d’Administracions Públiques de l’Estat ha aprovat el finançament dels dos projectes presentats per l’Ajuntament de Malgrat de Mar per acollir-se al Fons Estatal d’Inversió Local, el conegut com a Pla Zapatero.
Així s’ha aprovat el finançament per als dos projectes sol·licitats: el de la construcció del nou camp de futbol municipal i el de les obres de condicionament de l’entorn del pavelló Germans Margall. El projecte del camp de futbol està pressupostat en poc més de 3 milions d’euros i el de l’entorn del pavelló Germans Margall en uns 150 mil euros.
La licitació de les obres s’haurà d’iniciar abans d’exhaurir-se el termini d’un mes des de la publicació d’aquesta resolució d’autorització.
Precisament, l’equip de govern de PLF va anunciar ahir que ja té a punt 5 dels 6 projectes que vol presentar a aquestes ajudes estatals. Segons es va anunciar en el seu dia, els projectes que es presentaran tenen a més projectes substituts per tal de poder gaudir de tots els diners previstos al nostre municipi. Una xifra que ronda el milió 400 mil €. El termini de presentacions de projectes s’esgota el proper dia 24 d’aquests mes.
Blanes i Malgrat, entre les poblacions on més cau el preu del metre quadrat.
Ràdio Palafolls 9/1/09
Un informe de la Societat de Taxació ha revelat quines són les poblacions on més ha caigut el preu del m2 en obra nova.
A Catalunya el rànquing l’encapçalen Palamós, amb prop de l’11 i mig %, i les poblacions de Blanes i St Carles de la Ràpita, les dues amb un 10 i mig % menys.
A la població de Blanes, a data 31 de desembre el preu mitjà del metre quadrat en obra nova es situava en 2291 €, una caiguda respecte el desembre del 2007 del 10 i mig %.
Per sobre de la mitjana de Catalunya, situada segons l’informe en el 6.6 %, també hi trobem 2 poblacions del Maresme. Per una banda Malgrat de Mar, on el preu del m2 ha caigut un 7.3% situant-se a finals del 2008 en els 2134 €. L’altre població és el Masnou amb una caiguda de prop del 7%.
Altres poblacions properes, on la caiguda de preus s’ha situat per sota de la mitjana catalana són St Andreu de Llavaneres amb un 4 i mig% menys, Mataró amb una caiguda del 3.8%, St Pol amb un 3.4 i Tossa amb un 3.3% menys.
dimecres, 14 de gener del 2009
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). Jordi Novell
Fotografia d'en Jordi Novell d'un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) femella.
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 14/1/09. David Caballé
durbec (Coccothraustes coccothraustes)fotografia d'en David Caballé
.Avui a Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) en David Caballé ha vist...
almenys 2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
3 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 picot verd (Picus viridis)
algun pica-soques blau (Sitta europaea)
... entre altres.
Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 12/1/09. David Caballé
fotografies d'en David Caballé...
.
Aquest dilluns a la platja de La Pomereda (Malgrat de Mar), en David Caballé a vist...
1 becadell comú (Gallinago gallinago) a una de les basses
>50 pardals xarrecs (Passer montanus)
>20 pardals comuns (Passer domesticus)
>5 gafarrons (Serinus serinus)
>10 caderneres (Carduelis carduelis)
>10 verdum (Carduelis chloris)
4 gratapalles (Emberiza cirlus)
1 bitxac comú (Saxicola torquata)
2 repicatalons (Emberiza schoeniclus) a una de les basses
1 trist (Cisticola juncidis)
3 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Almenys 3 estornells negres (Sturnus unicolor)
Uns 30 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
Algun xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
>10 titelles (Anthus pratensis)
1 becadell comú (Gallinago gallinago) a una de les basses
>50 pardals xarrecs (Passer montanus)
>20 pardals comuns (Passer domesticus)
>5 gafarrons (Serinus serinus)
>10 caderneres (Carduelis carduelis)
>10 verdum (Carduelis chloris)
4 gratapalles (Emberiza cirlus)
1 bitxac comú (Saxicola torquata)
2 repicatalons (Emberiza schoeniclus) a una de les basses
1 trist (Cisticola juncidis)
3 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Almenys 3 estornells negres (Sturnus unicolor)
Uns 30 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
Algun xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
>10 titelles (Anthus pratensis)
repicatalons (Emberiza schoeniclus).
i comenta la presència de gent passejant els gossos dintre de les àrees d’accés restringit.
.
Santa Susanna 12/1/09. David Caballé
A una bassa propera a la Riera de Santa Susanna, en David Caballé va veure el dilluns...
1 gavina vulgar (Larus ridibundus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 gavina vulgar (Larus ridibundus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
Desembocadura del riu Tordera 12/1/09. David Caballé
Aquest dilluns en David Caballé ha vist a la desembocadura del riu Tordera...
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
11 ànecs xiuladors (Anas penelope)
5 xarxets comuns (Anas crecca), 4 femelles i 1 mascle
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
3 mascarells (Morus bassanus)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
>20 gavines capnegres (Larus melanocephalus), una d’elles molt bruta de “petroli” i netejant-se el plomatge.
Uns 40 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 lluers (Carduelis spinus)
Uns 40 tudons (Columba palumbus)
Alguna fotja (Fulica atra)
1 cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Tord comú (Turdus philomelos)
Merla (Turdus merula)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Garsa (Pica pica)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Cuereta blanca (Motacilla alba)
.
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
11 ànecs xiuladors (Anas penelope)
5 xarxets comuns (Anas crecca), 4 femelles i 1 mascle
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
3 mascarells (Morus bassanus)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
>20 gavines capnegres (Larus melanocephalus), una d’elles molt bruta de “petroli” i netejant-se el plomatge.
Uns 40 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 lluers (Carduelis spinus)
Uns 40 tudons (Columba palumbus)
Alguna fotja (Fulica atra)
1 cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Tord comú (Turdus philomelos)
Merla (Turdus merula)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Garsa (Pica pica)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Cuereta blanca (Motacilla alba)
.
martinet blanc (Egretta garzetta)
fotografia d'en David Caballé
Òliba (Tyto alba) a Poble Nou de Pineda de Mar 13/1/09
Es torna a veure l’òliba (Tyto alba) a Poble Nou de Pineda de Mar, aquest cop a l’entrada a l’autopista a un quart de set del matí.
dilluns, 12 de gener del 2009
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Jordi Novell
Fotografia d’en Jordi Novell d’una cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) mascle.
FOTODENÚNCIA 11/1/09, Susana Cobos... Amb motos per Les Llobateres (Sant Celoni).
.
Fotografia de la Susana Cobos a on es poden veure com unes motos de cross circulen per l’interior de Les Llobateres, per l’accés tallat entre el riu i la bassa. També comenta que van aixecar a les aus aquàtiques.
Per la nostra banda, en David Caballé i jo vam veure, també ahir, un parell de quads a l’interior del riu a l’alçada de La Verneda, aparentment atrapades per la riuada i amb vehicles dels bombers a la riba per rescatar-les. Realment hi ha un problema d’accés motoritzat a les zones humides, i aquests dies amb tanta aigua i fang arreu... això és insostenible.
Per la nostra banda, en David Caballé i jo vam veure, també ahir, un parell de quads a l’interior del riu a l’alçada de La Verneda, aparentment atrapades per la riuada i amb vehicles dels bombers a la riba per rescatar-les. Realment hi ha un problema d’accés motoritzat a les zones humides, i aquests dies amb tanta aigua i fang arreu... això és insostenible.
Recupero un post de fa un any...
Riu Tordera a La Verneda-Les Llobateres (Sant Celoni) 11/1/09
Tram de La Verneda...
.
Tram aigües amunt de Les Llobateres...
.
Aquest diumenge a la tarda amb en David Caballé pel riu Tordera entre La Verneda i Les Llobateres (Sant Celoni)...
>10 tords ala-roig (Turdus iliacus)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
moltes cueretes grogues (Motacilla cinerea)
titelles (Anthus pratensis)
lluers (Carduelis spinus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
... com a més destacat.
I molta, molta aigua arreu. Després d’un parell d’anys molt dolents, almenys aquest es presenta engrescador pel que fa a l’herpetofauna...
>10 tords ala-roig (Turdus iliacus)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
moltes cueretes grogues (Motacilla cinerea)
titelles (Anthus pratensis)
lluers (Carduelis spinus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
... com a més destacat.
I molta, molta aigua arreu. Després d’un parell d’anys molt dolents, almenys aquest es presenta engrescador pel que fa a l’herpetofauna...