Aquest divendres, tot i la mala mar, l’Enric Badosa va veure una calàbria grossa (Gavia immer) a l’alçada de l’emissari submarí de la decantadora de Pineda, davant el cementiri a uns 200m.
També...
4 mascarells (Morus bassanus), 3 adults i 1 de segon any
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
bastants gavines capnegres (Larus melanocephalus), vulgars (Larus ridibundus) i gavians argentats (Larus michahellis)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvincensis)
dissabte, 24 de gener del 2009
Un bon any de durbecs (Coccothraustes coccothraustes). 23/1/09. David Caballé
En David Caballé comenta que aquest divendres ha vist 38 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) al Pla de la Verneda (Sant Celoni), la segona màxima de la temporada, i que està resultant un any molt bo per aquesta espècie.
Per contra, els lluers (Carduelis spinus) i els passerells comuns (Carduelis cannabina) no són tan abundants com altres anys.
Per contra, els lluers (Carduelis spinus) i els passerells comuns (Carduelis cannabina) no són tan abundants com altres anys.
FOTODENÚNCIA 23/1/08... No és cosa de nens. Les Llobateres. David Caballé
Fotografies d’en David Caballé a Les Llobateres d’aquest divendres, i comenta que no són precisament nens els que llencen pedres a les anàtides que es refugien del vent a la bassa, cap d’ells baixa dels 40.
El Maresme en xifres. Blog Cinc Sènies 23/1/09
El Maresme en xifres
Blog Cinc Sènies 23/1/09
Fragment del text (visiteu l’enllaç per llegir-ho tot)...
A continuació es presenten les dades d’usos del sòl a la comarca del Maresme i separades per municipis. Aquestes dades són un catàleg objectiu i relativament actualitzat dels usos del sòl i pretenen servir de base de coneixement de la comarca i de base de reflexió per a naturalistes, polítics i ciutadans en general. S'han generat a partir de la segona edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), de manera que les dades són dels anys 2000-2003.
Superfície agrícola al Maresme
Superfície forestal natural al Maresme
Superfície urbanitzada al Maresme
Proporció dels usos del sòl principals a cada municipi del Maresme
Blog Cinc Sènies 23/1/09
Fragment del text (visiteu l’enllaç per llegir-ho tot)...
A continuació es presenten les dades d’usos del sòl a la comarca del Maresme i separades per municipis. Aquestes dades són un catàleg objectiu i relativament actualitzat dels usos del sòl i pretenen servir de base de coneixement de la comarca i de base de reflexió per a naturalistes, polítics i ciutadans en general. S'han generat a partir de la segona edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), de manera que les dades són dels anys 2000-2003.
Superfície agrícola al Maresme
Superfície forestal natural al Maresme
Superfície urbanitzada al Maresme
Proporció dels usos del sòl principals a cada municipi del Maresmedivendres, 23 de gener del 2009
Presentació del fullet informatiu “L'espai natural de les Llobateres”. 23/1/09. Sant Celoni
L'espai natural de les Llobateres
Projecció de fotos i presentació del fulletó informatiu
Avui divendres 23 de gener de 2009, a les 8 h del vespre a la Rectoria Vella
(Fotografies de Jordi Novell i EGAM.)
Podeu veure el fullet aquí...
Fullet informatiu (pdf)
http://www.santceloni.org/document.php?id=3800
Web de l’ajuntament de Sant Celoni
Projecció de fotos i presentació del fulletó informatiu
Avui divendres 23 de gener de 2009, a les 8 h del vespre a la Rectoria Vella
(Fotografies de Jordi Novell i EGAM.)
Podeu veure el fullet aquí...
Fullet informatiu (pdf)
http://www.santceloni.org/document.php?id=3800
Web de l’ajuntament de Sant Celoni
.
Text i imatge de...
L'Ajuntament impulsa l'espai natural de les Llobateres amb un fulletó i fotografies
L’Actualitat del Baix Montseny 23/1/09
L'Ajuntament impulsa l'espai natural de les Llobateres amb un fulletó i fotografies
L’Actualitat del Baix Montseny 23/1/09
Avui, divendres, a les 8 del vespre, l'Ajuntament de Sant Celoni presenta a la Rectoria Vella el nou fulletó informatiu que porta per títol 'Les Llobateres. Un aiguamoll a la conca mitjana del riu Tordera' i que té com a finalitat donar a conèixer millor l'espai i les actuacions que s'hi han realitzat per recuperar-lo. Durant la presentació, es projectaran fotografies de les Llobateres de Jordi Novell i l'Enginyeria Estudis i Gestió Ambientals, S.L (EGAM).
El fulletó, orientat a la difusió turística de l'espai, recull aspectes com la seva situació i la manera d'accedir-hi, la funcionalitat i els avantatges que ha suposat la recuperació d'aquest espai, el procés de formació de l'estany, el paisatge i la fauna que s'hi pot contemplar i una breu narració de la llegenda, que situa a un gorg de les Llobateres ja desaparegut, el lloc on van trobar el cadàver de Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes, guiats per l'astor del comte.
La recuperació de les Llobateres, que es va inaugurar al públic el maig del 2007 tot i que els treballs d'adequació hidràulica no han acabat fins a finals del 2008, s'ha concretat en diverses millores que es recullen al fulletó. Entre aquestes destaca la recuperació de la nova llacuna d'infiltració i recàrrega de l'aqüífer, la potenciació de la diversitat vegetal, faunística i paisatgística del curs mitjà de la Tordera, la millora de la funció de corredor biològic del riu creant un punt d'atracció i expansió de les diver-ses espècies, l'ús de la zona com a espai dedicat a la recerca, la conservació de la biodiversitat, l'ús social i l'educació ambiental i, finalment, l'ampliació de les zo-nes humides en el curs mitjà de la Tordera.
El fulletó també explica que el paratge de les Llobateres ha estat el resultat de l'explotació i restauració d'una gravera de Sant Celoni, que va permetre aflorar una làmina d'aigua que es va decidir deixar a la vista creant una zona d'aiguamoll. Amb la modificació de la morfologia d'aquest terreny, que va passar a titularitat pública, s'han creat tres illes dins l'estan, s'han construït platges submergides i talussos perimetrals amb pendents suaus i revegetats. Act-ualment l'espai compta amb una vegetació de salzes, gatells, freixes, oms, verns, bogar i canyissar i amb una fauna de diversos ocells aquàtics com l'ànec de collverd, el bernat pescaire, la fotja, la polla d'aigua o el blauet, entre d'altres.
Diversos investigadors de la fauna de la Tordera tenen les Llobateres com un punt important d'observació. A través del blog http://naturatordera.blogspot.com, Javier Romera dóna difusió a les espècies que aquests van reconeixent a la zona després de cada observació, a més de recollir 'fotodenúncies' del mal ús que en alguns casos es fa d'aquest espai. A tall d'exemple, es publiquen diverses imatges de principis d'aquest mes on es poden observar unes motos de cross que circulen per l'interior de les Llobateres, per l'accés tallat entre el riu i la bassa.
Vídeo de gat mesquer (Genetta genetta) a Santa Susanna 17/1/09. Jose Moreno
Imatges nocturnes captades per en Jose Moreno d’un gat mesquer (Genetta genetta) a Santa Susanna.
dijous, 22 de gener del 2009
Fotografies nocturnes d’un senglar (Sus scrofa) a Sant Genís de Palafolls 22/1/09. Jose Moreno
Fotografies nocturnes d’en José Moreno d’un solitari senglar (Sus scrofa) a Sant Genís de Palafolls.
Agró blanc (Casmerodius albus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 21/1/09. David Caballé
Ahir dimecres en David Caballé va veure un agró blanc (Casmerodius albus) a Les Llobateres (Sant Celoni). A les fotografies d’en David, junt a un bernat pescaire (Ardea cinerea). Es confirmen les cites hivernants anuals de l’espècie a la zona.
Riu Tordera al Pla de la Verneda (Sant Celoni) 21/1/09. David Caballé.
Fotografies d’en David Caballé
.
Ahir dimecres en David Caballé va veure al Pla de la Verneda (Sant Celoni)...
Ahir dimecres en David Caballé va veure al Pla de la Verneda (Sant Celoni)...
.
3 aligots comuns (buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) femella
1 blauet (Alcedo atthis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 picots garser petit (Dendrocopos minor) mascles empaitant-se
2 picots verds (Picus viridis)
alguna garsa (Pica pica)
gaig (Garrulus glandarius)
uns 10 tudons (Columba palumbus)
uns 15 sits negres (Emberiza cia)
>5 gratapalles (Emberiza cirlus)
2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
>5 tords comuns (Turdus philomelos)
alguna merla (Turdus merula)
3 tord ala-roig (Turdus iliacus)
2 grives (Turdus viscivorus)
5 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
>10 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
>10 titelles (Anthus pratensis)
1 bitxac comú (Saxicola torquata)
algun gafarró (Serinus serinus)
alguna cadernera (Carduelis carduelis)
algun verdum (Carduelus chloris)
2 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
2 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
algun mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mallerenga carbonera (Parus major)
2 mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
3 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
>2 cuereta torrenteres (Motacilla cinerea)
>10 cueretes blanques (Motacilla alba)
>50 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
.
.
picot garser petit (Dendrocopos minor)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) a Breda 21/1/09. David Caballé
Ahir dimecres en David Caballé va poder veure uns 25 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) al plantàrium de Breda, proper a la riera de Repiaix.
Aeròdrom de Sant Feliu de Buixalleu 21/1/09. David Caballé
Fotografies d’en David Caballé de l’aeròdrom...
.
Fotografies d’en David Caballé del tram adjacent de la Riera d’Arbúcies i camps propers...
.
.
Ahir dimecres a l’aeròdrom de Sant Feliu de Buixalleu, en David Caballé va veure...
.
.Ahir dimecres a l’aeròdrom de Sant Feliu de Buixalleu, en David Caballé va veure...
.
7 grives (Turdus viscivorus)
algun tord comú (Turdus philomelos)
algun tord ala-roig (Turdus iliacus) escoltat
algun durbec (Coccothraustes coccothraustes) escoltat
>30 titelles (Anthus pratensis)
1 puput (Upupa epops)
alguna cuereta blanca (Motacilla alba)
5 cotolius (Lullula arborea)
Sobre el passeig fluvial de Tordera...
EL PASSEIG FLUVIAL A LA TORDERA SUBVENCIONAT PER EL GOVERN DE L’ESTAT TINDRÀ 4 QUILÒMETRES DE RECORREGUT. EL REGIDOR DE MEDI AMBIENT, CARLES AULET ÉS AVUI EL CONVIDAT A L’ENTREVISTA AMB ELS POLÍTICS DE CADA DIMECRES.
Ràdio Tordera 21/1/09
El regidor de medi ambient, pagesia, obres i serveis, Carles Aulet és avui el convidat a l’entrevista amb els polítics de cada dimecres. El govern de l’Estat ha confirmat recentment la construcció d’un passeig fluvial a la Tordera després que l’Ajuntament l’hagi presentat com un dels projectes candidats a ser finançat pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).
El regidor de medi ambient, Carles Aulet ens explica en que consistirà aquest projecte.
El govern de l’Estat va anunciar al mes de desembre que la xifra en inversions per al municipi de Tordera seria de prop de 2,5 milions d’euros. En l’entrevista dels serveis informatius de Ràdio Tordera, Carles Aulet també parla sobre la recollida selectiva, així com les mesures de govern municipal, per fer front a la crisis econòmica. L’entrevista amb el regidor de medi ambient, pagesia, obres i serveis, Carles Aulet la podreu escoltar íntegrament després de l’ informatiu de les 10 i 7 tarda o diumenge després de l’informatiu de la 1 del migdia.
Ràdio Tordera 21/1/09
El regidor de medi ambient, pagesia, obres i serveis, Carles Aulet és avui el convidat a l’entrevista amb els polítics de cada dimecres. El govern de l’Estat ha confirmat recentment la construcció d’un passeig fluvial a la Tordera després que l’Ajuntament l’hagi presentat com un dels projectes candidats a ser finançat pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).
El regidor de medi ambient, Carles Aulet ens explica en que consistirà aquest projecte.
El govern de l’Estat va anunciar al mes de desembre que la xifra en inversions per al municipi de Tordera seria de prop de 2,5 milions d’euros. En l’entrevista dels serveis informatius de Ràdio Tordera, Carles Aulet també parla sobre la recollida selectiva, així com les mesures de govern municipal, per fer front a la crisis econòmica. L’entrevista amb el regidor de medi ambient, pagesia, obres i serveis, Carles Aulet la podreu escoltar íntegrament després de l’ informatiu de les 10 i 7 tarda o diumenge després de l’informatiu de la 1 del migdia.
Algunes notícies més per llegir 19-21/1/09...
Maresme. El pla d'aeroports preveu l'aeròdrom de Palafolls i un heliport a Mataró
El Punt 21.01.2009 TERESA MÁRQUEZ
La viabilitat de les dues infraestructures es resoldrà durant la vigència del pla, fins al 2015
El nou pla d'aeroports, aeròdroms i heliports aprovat ahir pel govern recull la incorporació a la xarxa d'infraestructures aeronàutiques de l'aeròdrom de Palafolls i un heliport a Mataró. Les dues instal·lacions, la viabilitat de les quals s'ha de resoldre en el decurs de la vigència del pla, que s'acaba el 2015, han estat incorporades al document a partir de les propostes fetes des del mateix territori. Tot i que l'emplaçament definitiu d'aquests serveis encara s'ha de confirmar, des de la Generalitat es treballa per aprofitar les infraestructures existents. En el cas de Mataró, el pla d'ampliació del port ja incorpora habilitar un heliport
L'aeròdrom de Palafolls és una instal·lació privada que fa anys que funciona i que està situada al costat de la carretera entre el municipi i Tordera, i s'hi desenvolupa activitat aèria des de principi dels anys noranta. Malgrat que encara no hi ha una confirmació absoluta que la Generalitat, a partir del nou pla, aprofitarà aquestes instal·lacions, el més probable és que en vulgui fer ús si s'aprova la viabilitat de la infraestructura. El pla d'aeroports preveu 7 aeròdroms nous, i el de Palafolls s'inclou amb altres que encara han de ser analitzats i que són al Priorat, Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega i Mollerussa.
Pel que fa a l'heliport previst a Mataró, des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques mantenen que l'emplaçament definitiu encara s'ha de resoldre, tot i que ja hi ha una proposta ferma perquè se situï al port, inclosa en el pla d'ampliació d'aquest equipament. A tot Catalunya hi ha actualment una flota d'una vuitantena d'helicòpters distribuïts en 18 operadors, incloent-hi els institucionals, i 82 infraestructures heliportuàries. Tot i això, es preveu que l'any 2012 més d'un centenar d'helicòpters tindran la base d'operacions a Catalunya. El 70% realitzaran activitats d'interès social –incendis, trasllats hospitalaris– i el 30%, es dedicaran al turisme i la indústria. La infraestructura aèria prevista a la capital del Maresme encara no té adjudicada una definició concreta, però es preveu que s'incorpori a la xarxa bàsica integrada per heliports d'ús públic.
El nou pla aprovat ahir preveu la construcció d'onze aeroports i aeròdroms a Catalunya.
El govern també ha aprovat el projecte de llei d'aeroports i heliports, que crea l'ens públic Aeroports de Catalunya com a eina de gestió del govern per exercir les competències en matèria aeroportuària.
La factura del temporal a les platges de Barcelona puja a 4,2 milions
El Punt 22.01.2009 I. V. O.M
La reparació de les destrosses que va provocar a les platges barcelonines el temporal que va sacsejar la costa catalana els dies 26 i 27 de desembre costarà un ull de la cara. Segons les primeres avaluacions, fetes públiques ahir per l'Ajuntament, la factura serà de 4.243.500 euros. La despesa més gran és a càrrec del Ministeri de Medi Ambient: 3.100.000 euros, destinats a reparar els espigons danyats i a reposar les tones de sorra que es va endur la llevantada. L'Ajuntament, per la seva banda, es gastarà 923.400 euros a reparar el paviment, les canalitzacions i alguns dels elements del mobiliari urbà fets malbé. Els 220.000 euros dels desperfectes a les passeres de fusta, les dutxes i altres equipaments els assumirà l'Àrea Metropolitana. A la costa de Girona, les estimacions inicials ja eleven la factura del temporal a més de 28 milions . A la costa se superen els 17 milions, si bé només l'Escala, Tossa, Blanes, Lloret, Colera, Portbou, Cadaqués i Platja d'Aro han xifrat part de les destrosses ocasionades.
Prop de 30 milions a la costa de Girona
El Punt 22.01.2009 ORIOL MAS
A la costa de Girona, les estimacions inicials ja eleven la factura del temporal de Sant Esteve a més de 28 milions d'euros. Als pobles de costa se superen els 17 milions, si bé només l'Escala, Tossa, Blanes, Lloret, Colera, Portbou, Cadaqués i Platja d'Aro han xifrat part de les destrosses ocasionades per les onades, que es van emportar passejos marítims, dics de protecció de ports i platges senceres. La factura total serà multimilionària, i la Generalitat analitza totes les pèrdues per definir les ajudes i les línies d'actuació més urgents. En el cas dels municipis costaners, l'empresa pública Ports de la Generalitat avalua tots els danys, si bé ja s'han fet les feines més urgents. Pel que fa als passejos marítims, a hores d'ara la principal obsessió dels ajuntaments és que tot estigui arreglat per a la temporada turística, que comença per Setmana Santa. En el cas de l'Escala, un dels pobles més afectats pel temporal, el govern ja s'ha mostrat d'acord a aprofitar les destrosses per fer un passeig nou, tal com demana fa temps l'Ajuntament.
L'Estat farà un projecte nou del tram aturat del desdoblament de l'N-II de Sils a Maçanet
El Punt 19.01.2009 ORIOL MAS
L'Estat farà un nou projecte del tram aturat del desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet. La rescissió del contracte amb l'empresa adjudicatària, més les millores que s'hi incorporaran, obligaran a tornar a fer diversos tràmits administratius, com tornar sotmetre el projecte a informació pública. En aquest projecte s'incorporaran bona part de les al·legacions de l'Ajuntament de Maçanet, com ara la construcció d'un fals túnel a la Torre de Cartellà i la millora de la mobilitat local o dels accessos a la C-35. Això farà que no es puguin reiniciar els treballs fins a finals d'aquest any o principis del que ve. D'altra banda, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, va indicar que les obres entre Tordera i Maçanet començaran a finals d'any.
El Punt 21.01.2009 TERESA MÁRQUEZ
La viabilitat de les dues infraestructures es resoldrà durant la vigència del pla, fins al 2015
El nou pla d'aeroports, aeròdroms i heliports aprovat ahir pel govern recull la incorporació a la xarxa d'infraestructures aeronàutiques de l'aeròdrom de Palafolls i un heliport a Mataró. Les dues instal·lacions, la viabilitat de les quals s'ha de resoldre en el decurs de la vigència del pla, que s'acaba el 2015, han estat incorporades al document a partir de les propostes fetes des del mateix territori. Tot i que l'emplaçament definitiu d'aquests serveis encara s'ha de confirmar, des de la Generalitat es treballa per aprofitar les infraestructures existents. En el cas de Mataró, el pla d'ampliació del port ja incorpora habilitar un heliport
L'aeròdrom de Palafolls és una instal·lació privada que fa anys que funciona i que està situada al costat de la carretera entre el municipi i Tordera, i s'hi desenvolupa activitat aèria des de principi dels anys noranta. Malgrat que encara no hi ha una confirmació absoluta que la Generalitat, a partir del nou pla, aprofitarà aquestes instal·lacions, el més probable és que en vulgui fer ús si s'aprova la viabilitat de la infraestructura. El pla d'aeroports preveu 7 aeròdroms nous, i el de Palafolls s'inclou amb altres que encara han de ser analitzats i que són al Priorat, Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega i Mollerussa.
Pel que fa a l'heliport previst a Mataró, des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques mantenen que l'emplaçament definitiu encara s'ha de resoldre, tot i que ja hi ha una proposta ferma perquè se situï al port, inclosa en el pla d'ampliació d'aquest equipament. A tot Catalunya hi ha actualment una flota d'una vuitantena d'helicòpters distribuïts en 18 operadors, incloent-hi els institucionals, i 82 infraestructures heliportuàries. Tot i això, es preveu que l'any 2012 més d'un centenar d'helicòpters tindran la base d'operacions a Catalunya. El 70% realitzaran activitats d'interès social –incendis, trasllats hospitalaris– i el 30%, es dedicaran al turisme i la indústria. La infraestructura aèria prevista a la capital del Maresme encara no té adjudicada una definició concreta, però es preveu que s'incorpori a la xarxa bàsica integrada per heliports d'ús públic.
El nou pla aprovat ahir preveu la construcció d'onze aeroports i aeròdroms a Catalunya.
El govern també ha aprovat el projecte de llei d'aeroports i heliports, que crea l'ens públic Aeroports de Catalunya com a eina de gestió del govern per exercir les competències en matèria aeroportuària.
La factura del temporal a les platges de Barcelona puja a 4,2 milions
El Punt 22.01.2009 I. V. O.M
La reparació de les destrosses que va provocar a les platges barcelonines el temporal que va sacsejar la costa catalana els dies 26 i 27 de desembre costarà un ull de la cara. Segons les primeres avaluacions, fetes públiques ahir per l'Ajuntament, la factura serà de 4.243.500 euros. La despesa més gran és a càrrec del Ministeri de Medi Ambient: 3.100.000 euros, destinats a reparar els espigons danyats i a reposar les tones de sorra que es va endur la llevantada. L'Ajuntament, per la seva banda, es gastarà 923.400 euros a reparar el paviment, les canalitzacions i alguns dels elements del mobiliari urbà fets malbé. Els 220.000 euros dels desperfectes a les passeres de fusta, les dutxes i altres equipaments els assumirà l'Àrea Metropolitana. A la costa de Girona, les estimacions inicials ja eleven la factura del temporal a més de 28 milions . A la costa se superen els 17 milions, si bé només l'Escala, Tossa, Blanes, Lloret, Colera, Portbou, Cadaqués i Platja d'Aro han xifrat part de les destrosses ocasionades.
Prop de 30 milions a la costa de Girona
El Punt 22.01.2009 ORIOL MAS
A la costa de Girona, les estimacions inicials ja eleven la factura del temporal de Sant Esteve a més de 28 milions d'euros. Als pobles de costa se superen els 17 milions, si bé només l'Escala, Tossa, Blanes, Lloret, Colera, Portbou, Cadaqués i Platja d'Aro han xifrat part de les destrosses ocasionades per les onades, que es van emportar passejos marítims, dics de protecció de ports i platges senceres. La factura total serà multimilionària, i la Generalitat analitza totes les pèrdues per definir les ajudes i les línies d'actuació més urgents. En el cas dels municipis costaners, l'empresa pública Ports de la Generalitat avalua tots els danys, si bé ja s'han fet les feines més urgents. Pel que fa als passejos marítims, a hores d'ara la principal obsessió dels ajuntaments és que tot estigui arreglat per a la temporada turística, que comença per Setmana Santa. En el cas de l'Escala, un dels pobles més afectats pel temporal, el govern ja s'ha mostrat d'acord a aprofitar les destrosses per fer un passeig nou, tal com demana fa temps l'Ajuntament.
L'Estat farà un projecte nou del tram aturat del desdoblament de l'N-II de Sils a Maçanet
El Punt 19.01.2009 ORIOL MAS
L'Estat farà un nou projecte del tram aturat del desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet. La rescissió del contracte amb l'empresa adjudicatària, més les millores que s'hi incorporaran, obligaran a tornar a fer diversos tràmits administratius, com tornar sotmetre el projecte a informació pública. En aquest projecte s'incorporaran bona part de les al·legacions de l'Ajuntament de Maçanet, com ara la construcció d'un fals túnel a la Torre de Cartellà i la millora de la mobilitat local o dels accessos a la C-35. Això farà que no es puguin reiniciar els treballs fins a finals d'aquest any o principis del que ve. D'altra banda, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, va indicar que les obres entre Tordera i Maçanet començaran a finals d'any.
dimecres, 21 de gener del 2009
dimarts, 20 de gener del 2009
Una mica d’humor herpetològic...
La salamandra te taques grogues?.
La dieta d’una granota a l’aeroport
.
Moltes gràcies Alfons pels dibuixos
La dieta d’una granota a l’aeroport.
Moltes gràcies Alfons pels dibuixos
Les Llobateres (Sant Celoni) 20/1/09. David Caballé
fotografies de David Caballé...
.
Avui a les Llobateres (Sant Celoni) en David Caballé ha vist...
.
3 oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
3 oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
1 oca domèstica blanca
uns 20 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
>5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Ardea cinerea)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
6 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
rossinyol bord (Cettia cetti)
... entre altres
oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) prop de Can Cadell (Sant Feliu de Buixalleu) 20/1/09. David Caballé
Avui en David Caballé ha vist 3 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) prop de Can Cadell (Sant Feliu de Buixalleu)
Tram final de la Riera d’Arbúcies (Hostalric) 20/1/09. David Caballé
Avui al tram final de la Riera d’Arbúcies (Hostalric) en David Caballé ha vist...
.
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 puput (Upupa epops)
1 roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
... entre altres.
.
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 puput (Upupa epops)
1 roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
... entre altres.
Vall de la Riera de Sant Daniel (Tordera) 20/1/09. David Caballé
Avui en David Caballé va vist al costat de la carretera del Vilar, al pla de Sant Daniel (Tordera)...
1 aligot comú (Buteo buteo) fase clara
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
... entre altres.
1 aligot comú (Buteo buteo) fase clara
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
... entre altres.
Òliba (Tyto alba) atropellada a Sant Celoni 19/1/09. David Caballé
La matinada de dilluns en David Caballé va veure altra òliba (Tyto alba) atropellada, a la carretera C-32 al seu pas per Sant Celoni.
Imatges nocturnes de toixons (Meles meles) a Sant Pere de Riu (Tordera) 19/1/09. Jose Moreno
Imatges captedes per en Jose Moreno de toixons (Meles meles) prop de Sant Pere de Riu (Tordera)...
.
.
Gavina cendrosa (Larus canus) a la desembocadura del riu Tordera 19/1/09. David Caballé
fotografies d'en David Caballé...
.
Ahir 19/1/09 en David Caballé va veure una gavina cendrosa (Larus canus) de primer hivern a la desembocadura del riu Tordera, associada a un grup de gavines vulgars (Larus ridibundus), sedimentant-se momentàniament amb elles a l’interior de la llacuna.
També...
També...
>20 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
>300 gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 fotges vulgars (Fulica atra)
>5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 esplugabous (Bubulcus ibis)
>10 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
2 mascarells (Morus bassanus) adults
corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
... entre altres.
Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) entre Calella i Santa Susanna
Des de fa unes setmanes, hi ha constants observacions de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) entre Calella, Pineda de Mar i Santa Susanna, però sempre de pocs individus (1-10).
Ahir en David Caballé va veure 1 sobre Can Ratés (Santa Susanna), també 2 aligots comuns (Buteo buteo) i 1 xoriguer comú (Falco tinnunculus).
L’Enric Badosa comenta que els veu sovint entre Calella i Santa Susanna des de l’N-II.
A Poble Nou de Pineda hi ha un petit grup (possiblement els mateixos de Calella) que sempre es deixen caure sobre l’Avinguda Mediterrani.
Les imatges corresponen a un grup de 10 que cada vespre es deixen veure voltant l’edifici alt de Calella, junt a l’N-II...
.
Ahir en David Caballé va veure 1 sobre Can Ratés (Santa Susanna), també 2 aligots comuns (Buteo buteo) i 1 xoriguer comú (Falco tinnunculus).
L’Enric Badosa comenta que els veu sovint entre Calella i Santa Susanna des de l’N-II.
A Poble Nou de Pineda hi ha un petit grup (possiblement els mateixos de Calella) que sempre es deixen caure sobre l’Avinguda Mediterrani.
Les imatges corresponen a un grup de 10 que cada vespre es deixen veure voltant l’edifici alt de Calella, junt a l’N-II...
.
dilluns, 19 de gener del 2009
FOTODENÚNCIA 19/1/09... Off-Road al Turó d’en Serra (Malgrat de Mar)
Imatge i text original del blog “Des del Castell”...
Oci per destrucció, no acceptem el canvi:
Blog “Des del Castell” 19/1/09
.Oci per destrucció, no acceptem el canvi:
Blog “Des del Castell” 19/1/09
.
Fotografies del Turó d'en Serra, un dia qualsevol (ja que sempre s'hi troben). Aquestes marques de quads o motos desfan la terra que amb les pluges s'enfanguen i corren muntanya avall, a més els animals s'espanten i poden abandonar les cries, ja que són pràctiques molt sorolloses. Almenys aquest turó no destaca per la quantitat d'escombraries que té, per això ja tenim Santa Rita o Can Palomeres.
Torlits (Burbinus oedicnemus) al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 18/1/09
Ahir al matí durant el cens d’ocells hivernals del delta del Tordera i litoral del Maresme Nord (properament es publicaran els resultats totals) es van poder veure 4 torlits (Burbinus oedicnemus) a uns camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar) propers al riu Tordera.
Imatges nocturnes de mamífers a Santa Susanna 1/19/09. Jose Moreno
Vídeos captats per en Jose Moreno ahir a la nit a una zona boscosa de Santa Susanna...
Fagina (Martes foina)...
Gat mesquer (Genetta genetta)...
Família de porcs senglars (Sus scrofa)...
Fagina (Martes foina)...
Gat mesquer (Genetta genetta)...
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA… l’Aulet. La revista del Montnegre i del Corredor
REVISTA L’AULET
La revista del Montnegre i del Corredor
Editat per l’Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor
( http://www.montnegrecorredor.org/ )
Trobareu el sumari dels números 1 (juny 2001)-9 (desembre 2008) aquí...
La Revista del Montnegre i el Corredor
La revista del Montnegre i del Corredor
Editat per l’Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor
( http://www.montnegrecorredor.org/ )
Trobareu el sumari dels números 1 (juny 2001)-9 (desembre 2008) aquí...
La Revista del Montnegre i el Corredor
OPINIÓ... Sobre l’accés al medi natural. Revista l’Aulet n.8, desembre 2007
Editorial - Aulet Número 8 Desembre 2007
QUIN TURISME VOLEM?
La primera setmana d’octubre i la segona de novembre marquen el punt àlgid de visitants a la nostra muntanya, fet que ens convida a la reflexió sobre el turisme al Montnegre i al Corredor:
Quin turisme volem? Quina oferta s’ha d’articular? Quines facilitats? Quins equipaments? Com es pot fer que l’increment de visitants reverteixi a favor de les finques i dels seus habitants?
Aquesta reflexió s’ha de bastir damunt dues premises: La primera és la de saber que els atractius del Montnegre i del Corredor són més per al “connaisseur” que per al gran públic. Ja ho hem dit altres vegades: aquests indrets no tenen l’espectacularitat d’altres muntanyes, el seu atractiu rau en la vegetació esponerosa, en els sots amagats, en els petits móns que la naturalesa ha creat ací i allà, en l’arquitectura popular, en la fauna… amb uns accessos manta vegada difícils per al no iniciat.
La segona és que no és desitjable un turisme massiu: ni la fragilitat d’aquests indrets ni la pròpia geografia ho admeten.
Quin és, doncs, el públic idoni? D’una banda hi ha els visitants actuals: caçadors, boletaires, excursionistes, ciclistes… aquests col.lectius, en gran part procedents dels pobles de l’entorn del massís, disfruten de la muntanya amb un impacte mínim. Es tracta, doncs, de posar en marxa una oferta que consolidi aquesta presència tot internalitzant a favor de les finques els recursos que poden generar. També es tracta de limitar al màxim les activitats, com és ara el cas del motociclisme, que tenen un impacte negatiu i que la resta d’usuaris toleren a desgrat.
D’altra banda hi ha un públic potencial, probablement més llunyà, format per persones que valoren la immersió en un entorn natural amb alicients com els que posseeix el Montnegre i el Corredor. Aquest públic ha de trobar llocs per a fer-hi estada que garanteixin la màxima proximitat amb l’entorn i que s’hi trobin perfectament integrats. Aquests llocs, ara per ara, són pràcticament inexistents.
Són compatibles aquests dos tipus de públic? Pensem que sí, sempre que hi hagi una correcta canalització dels fluxos d’uns i altres.
QUIN TURISME VOLEM?
La primera setmana d’octubre i la segona de novembre marquen el punt àlgid de visitants a la nostra muntanya, fet que ens convida a la reflexió sobre el turisme al Montnegre i al Corredor:
Quin turisme volem? Quina oferta s’ha d’articular? Quines facilitats? Quins equipaments? Com es pot fer que l’increment de visitants reverteixi a favor de les finques i dels seus habitants?
Aquesta reflexió s’ha de bastir damunt dues premises: La primera és la de saber que els atractius del Montnegre i del Corredor són més per al “connaisseur” que per al gran públic. Ja ho hem dit altres vegades: aquests indrets no tenen l’espectacularitat d’altres muntanyes, el seu atractiu rau en la vegetació esponerosa, en els sots amagats, en els petits móns que la naturalesa ha creat ací i allà, en l’arquitectura popular, en la fauna… amb uns accessos manta vegada difícils per al no iniciat.
La segona és que no és desitjable un turisme massiu: ni la fragilitat d’aquests indrets ni la pròpia geografia ho admeten.
Quin és, doncs, el públic idoni? D’una banda hi ha els visitants actuals: caçadors, boletaires, excursionistes, ciclistes… aquests col.lectius, en gran part procedents dels pobles de l’entorn del massís, disfruten de la muntanya amb un impacte mínim. Es tracta, doncs, de posar en marxa una oferta que consolidi aquesta presència tot internalitzant a favor de les finques els recursos que poden generar. També es tracta de limitar al màxim les activitats, com és ara el cas del motociclisme, que tenen un impacte negatiu i que la resta d’usuaris toleren a desgrat.
D’altra banda hi ha un públic potencial, probablement més llunyà, format per persones que valoren la immersió en un entorn natural amb alicients com els que posseeix el Montnegre i el Corredor. Aquest públic ha de trobar llocs per a fer-hi estada que garanteixin la màxima proximitat amb l’entorn i que s’hi trobin perfectament integrats. Aquests llocs, ara per ara, són pràcticament inexistents.
Són compatibles aquests dos tipus de públic? Pensem que sí, sempre que hi hagi una correcta canalització dels fluxos d’uns i altres.