gavina cendrosa (Larus canus)
gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla)
Les obres de construcció de l'EDAR de l'Alt Maresme a l'antiga pedrera de Montpalau. Foto: T.M.
Poc menys d'un any després d'anunciar-ho, l'ACA ha posat a licitació el projecte per reaprofitar el 100% de l'aigua tractada a l'EDAR de l'Alt Maresme. Aquest pas hauria de donar resposta a la reclamació del territori, que al seu dia ja va criticar que en una obra d'aquesta envergadura i cost –30 milions d'euros– no es preveiés el terciari. Fons de l'ACA van explicar ahir que el projecte que es posa ara a licitació correspon a la creació d'una xarxa de canonades que en un futur abocaran l'aigua tractada als aqüífers de la Tordera. La situació actual dels aqüífers és correcta, però la resolució de tirar endavant el terciari va coincidir amb l'època de sequera extrema que va viure Catalunya l'any passat, una circumstància que va afavorir la decisió.
OBRES A BON RITME
Vuit mesos després de l'inici de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme, ja s'entreveu la magnitud de la construcció. De fet, l'adjudicatària treballa en dos dels tres àmbits diferenciats de l'obra: la canalització del passeig Marítim amb la instal·lació dels col·lectors que van quedar pendents i l'adequació de l'antiga pedrera del Montpalau, on s'emplaçarà l'EDAR. El tercer àmbit, que correspon a la millora de la planta de pretractament del costat del cementiri de Pineda, està previst que comenci a construir-se a la tardor, passada la temporada turística. Les previsions amb què treballa l'ACA són que l'EDAR pugui entrar en funcionament el 2010.
LA GENERALITAT POSA A LICITACIÓ EL PROJECTE PER APROFITAR TOTA L’AIGUA DE LA DEPURADORA DE L’ALT MARESME. L’EQUIPAMENT S’ESTÀ CONSTRUÏNT A L’ANTIGA PEDRERA DE MONTPALAU, DINS EL TERME MUNICIPAL DE TORDERA.
Ràdio Tordera 20/2/09
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va confirmar ahir que ja s’ha posat a licitació el projecte que ha de permetre aprofitar tota l’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme que es va començar a construir al maig a l’antiga pedrera de Montpalau, dins el terme municipal de Tordera. La redacció del projecte s’ha pressupostat en uns 300.000 euros i es preveu la construcció d’una xarxa de canonades que permetran traslladar l’aigua fins al riu Tordera i recarregar-ne els aqüífers. L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia explica en que consisteix aquesta actuació.
Vuit mesos després de l’inici de les obres de la depuradora de l’Alt Maresme, ja s’entreveu la magnitud de la construcció. De fet, l’adjudicatària treballa en dos dels tres àmbits diferenciats de l’obra: la canalització del passeig Marítim amb la instal·lació dels col·lectors que van quedar pendents i l’adequació de l’antiga pedrera del Montpalau, on s’emplaçarà l’EDAR. El tercer àmbit, que correspon a la millora de la planta de pretractament del costat del cementiri de Pineda, està previst que comenci a construir-se a la tardor, passada la temporada turística. Les previsions amb què treballa l’ACA són que l’EDAR pugui entrar en funcionament el 2010.
S'Agulla presenta al·legacions contra el port de Blanes pel finançament
Diari de Girona 20/2/09
"Falta un 35% del pressupost i no volem que quedi a mitges com la ciutat esportiva"
.
El port de Blanes, en l'actualitat. carles Colomer
BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'entitat mediambiental blanenca s'Agulla, dedicada a la investigació biològica i a l'educació mediambiental ha presentat quatre al·legacions a les obres d'ampliació del port de Blanes. S'Agulla no s'oposa a la infraestructura ni qüestiona la decisió de materialitzar-la, sinó que ha revisat el projecte i ha constatat que hi ha aspectes que poden afectar la seva viabilitat.
En primer lloc, el portaveu de l'entitat, el biòleg Joan Mora Crespo, explica que la primera al·legació presentada fa referència al pressupost de l'obra. La Generalitat es va comprometre a entregar 22 milions d'euros per ampliar la instal·lació, però Mora comenta que la partida estimada és de 30 milions, de manera que "falta un 35% del pressupost i no volem que quedi a mitges com la ciutat esportiva".
Una altra de les al·legacions sol·licita tenir en compte les zones d'aparcament del port, així com els vials d'entrada i sortida. Actualment el port disposa d'un petit aparcament privat a prop del club de vela i un altre darrere la confraria. Mora argumenta que en preveure les activitats de creuers turístics amb l'ampliació del port, seria necessari aconseguir més places d'aparcament per facilitar que la gent pogués anar-hi amb el seu vehicle. "Si no hi ha lloc, la gent marxa", apunta. Fins i tot, el portaveu de s'Agulla demana la realització d'un "estudi seriós" que prevegu la possibilitat de crear un garatge subterrani.
Pel que fa als vials, el biòleg es queixa que actualment el vial d'entrada és el mateix que el de sortida i, a part, és estret.
S'Agulla també ha decidit presentar al·legacions pel que fa a la distribució de serveis que s'ha projectat en l'ampliació del nou port. Els membres d'aquesta entitat no entenen com l'activitat pesquera, que es realitza durant tot l'any i genera diversos oficis relacionats amb el mar, tingui projectats uns magatzems més petits que no pas el magatzem que es destinarà als creuers turístics, d'una major dimensió i "impacte visual".
Finalment, Mora comenta que la quarta al·legació presentada fa referència a la praderia de posidònia que hi ha just en l'emplaçament on està previst construir el nou espigó. Segons la cartografia ambiental realitzada pels experts de la Generalitat, el nou port no afectaria aquesta comunitat marina, però s'Agulla ho desmenteix. Els biòlegs de l'entitat han realitzat una cartografia ambiental pel seu compte i han descobert que l'espigó "anirà damunt la praderia de posidònia". El portaveu de la societat ambientalista explica que, precisament, la posidònia és una espècie protegida i que, per aquest motiu, "l'espigó està condicionat".
D'altra banda, s'Agulla es mostra preocupada per l'estabilitat de la muntanya del Convent un cop comencin les obres i tem que puguin ocasionar-s'hi despreniments.
El govern de Sant Pol es defensa de les crítiques rebudes per una tala d'arbres
Diari Maresme 20/2/09
L'Alcalde de Sant Pol de Mar, Manuel Mombiela (CiU), s'ha defensat de les crítiques aparegudes en una carta publicada al diari La Vanguardia, on es diu que una tala d'arbres a la zona dels Garrofers compta amb "el mutisme i el beneplàcit" del govern municipal.
La carta
En la carta, publicada ahir dijous 19 de febrer, es diu que "encara que l'obra sigui imposada per la Generalitat" - la interconnexió de la xarxa d'aigua potable amb la del Ter-Llobregat -, "no vol dir que l'Ajuntament no tingui la potestat d'exigir les seves regles per cuidar el poble". Finalment, l'autora de l'escrit demana "transparència, sinceritat i preocupació per Sant Pol, tant a nivell paisatgístic com a nivell urbanístic".
La resposta
Per la seva banda, l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar ha qualificat l'acusació "d'infundada" i "lamenta la distorsionada imatge que s'intenta donar de la nostra vila". Per Mombiela, l'obra que es critica "no és una altra que la que han de suportar per llei la majoria dels municipis de l'Alt Maresme". Segons l'alcalde, aquesta obra impulsada per la Generalitat de Catalunya, considerada d'interès general, es tracta d'una infraestructura d'àmbit nacional; també subjecte a l'article 47.4d de la llei d'Urbanisme.
Reforestació
Per acabar, Manuel Mombiela assegura que "l'Ajuntament de Sant Pol no només controla que el pas de les canonades sigui el projectat, sinó que vetlla perquè es compleixi l'estudi mediambiental que obliga a reforestar amb garanties tota la zona afectada", i afegeix que "el govern municipal resta a disposició de qui desitgi estar informat de veritat".
cabusset (Tachybaptus ruficollis)
fotja vulgar (Fulica atra)
oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
bitxac comú (Saxicola torquata)
trist (Cisticola juncidis)
tord ala-roig (Turdus iliacus)
xivita (Tringa ochruros)
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
Estat actual de l'antic abocador de les Alegries. carles colomer
LLORET DE MAR MARTÍ SANTIAGO
L'antic abocador de les Alegries, a Lloret de Mar, es convertirà finalment en heliport i galeria de tir. Així ho va acordar ahir la junta de portaveus, que va donar llum verda a cedir aquests terrenys per aquest ús, i ara faltarà que ho ratifiqui el ple municipal.
A vegades, alguns projectes sorgits de la iniciativa privada aconsegueixen el suport de les institucions públiques, que acaben confiant en les idees nascudes fora dels despatxos de l'administració. Un cas semblant és el que ha provocat que les diferents forces municipals de Lloret, en major o en menor mesura, considerin convenient i beneficiosa la creació d'un heliport i una galeria de tir a l'antic abocador de les Alegries.
L'emplaçament d'aquesta infraestructura pot decidir-la l'Ajuntament, ja que els terrenys són de propietat municipal. Pel que fa a les condicions de navegació, l'alcalde de la vila, Xavier Crespo (CiU), explica que els estudis realitzats asseguren que l'antic abocador té unes condicions idònies.
El batlle assegura que la prioritat de l'heliport serà, fonamentalment, els serveis públics d'emergències i sanitaris, però no descarta la possibilitat de destinar part de l'equipament a una explotació privada enfocada al turisme. En aquest sentit, destaca la possibilitat de realitzar "vols turístics per la costa, transport de turistes al circuit de Fórmula 1 de Montmeló, seguiment d'esdeveniments importants com el ral·li o la volta ciclista o fins i tot transport de turistes aficionats al golf que vulguin visitar diversos camps del territori".
El portaveu d'ERC, Eduard Coloma, afirma que l'Ajuntament "no és gastarà ni un cèntim" amb aquest heliport, ja que sols posarà el terreny. La construcció i gestió de la infraestructura es farà de forma privada. És a dir, en un principi, es licitarà l'obra -a la qual podrà presentar-se l'empresari lloretenc impulsor de la iniciativa- i l'empresa que guanyi el concurs s'encarregarà de la resta. Als grups municipals d'ICV i GRILL, els preocupa l'estudi d'impacte ambiental i les contrapartides que tindrà l'Ajuntament amb la cessió del terreny per a la realització d'una infraestructura d'aquest estil.
Una galeria de tir
Aprofitant que a Lloret hi ha diversos cossos policials i aficionats al tir, es preveu que a la construcció de l'heliport s'incorpori una galeria de tir que faciliti als agents la realització de les pràctiques obligatòries sense haver-se de desplaçar a l'acadèmia de Mollet del Vallès i brindi la possibilitat als aficionts d'aquest esport a disposar d'un espai equipat per a tal efecte.
El portaveu del GRILL, Joaquim Teixidor, recorda que ell ja va proposar la construcció "d'un polígon de tir" en el mateix emplaçament. La diferència d'un polígon i una galeria de tir és que el primer, a part d'incorporar la galeria -que és un espai tancat- també disposa d'un camp obert en el qual pot realitzar-se la modalitat esportiva de tir al plat.
A banda d'aquests dos projectes, també hi hauria la possibilitat, i així ho ha donat a conèixer l'alcalde, de dedicar una part de l'espai de l'abocador a la creació d'un "parc temàtic" amb la voluntat que la gent que ho desitgi pugui passejar-s'hi per veure com s'enlairen i aterren els helicòpters, així com descobrir curiositats relacionades amb aquests vehicles. Seria un espai semblant al que ja existeix, per exemple, a l'exterior de l'aeroport d'El Prat, a Barcelona, on tothom qui ho vol té la possibilitat d'estirar-se en unes gandules de pedra per observar els avions que volen arran de terra en sortir o entrar a pistes o passejar pels voltants de les terminals.
El portaveu del Partit Popular, Santiago Ontañón, va justificar la necessitat d'habilitar un heliport a Lloret amb el record de l'incendi que va patir el municipi l'any 1979, a l'urbanització dels Pinars, en el qual van morir 21 persones. "Si haguéssim disposat d'una infraestructura així quan es van incendiar, el desastre potser no hauria estat tan gran", explica.
Finalment, l'alcalde de la vila assegura que la Generalitat probablment acceptarà la proposta i incorporarà Lloret dins el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
Observadors de fauna denuncien l'impacte de les tanques del TAV sobre les aus al Baix Montseny
L’Actualitat al Baix Montseny 16/2/09
L´autovia circularà a 500 metres de la zona del santuari del Vilar.
El riu Tordera. carles colomer
Canviar la depuradora de lloc
Una de les altres lluites de Riells i Viabrea és el canvi d'ubicació de la depuradora. Ja que amb el nou Planejament Urbanístic que s'està gestant en aquests moments aquesta, que es va inaugurar l'any 2003, es trobaria "al mig de tots els serveis i quedaria tancada pel nucli urbà que s'està constituint". És per aquest motiu que el consistori ha sol·licitat a l'ACA que se'ls resitueixi aquesta planta en un altre indret.
De moment l'Ajuntament de Riells i Viabrea té tres propostes de l'ACA a sobre la taula i una de les que tindria "més sentit és aprofitar el creixement del polígon de Sant Celoni i Riells" i també, explica Ortí, "compartir-la amb Breda i la Batllòria (Vallès Oriental)", municipis veïns.
