divendres, 18 de gener de 2019

La distribució granulomètrica (tamany de gra) del sediment transportat per la Tordera és 50% graves i 50% sorres. 18/1/2019 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Veure també...

La concentració mitjana de llims i argiles al sediment de la Tordera és inferior a l'1%. 16/1/2019 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

El percentatge de graves en el sediment que transport la Tordera segons les nostres dades és de pràcticament el 50% del total. 17/1/2019 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Enric Sagristà Hace 2 horas
Malgrat haver donat pistes amb les dues anteriors enquestes, tant sòls el 36% dels que han votat ha seleccionat la opció correcte: 50% graves i 50% sorres. Insisteixo en que el material fi (llims i argilles) no arriba al 1% de mitjana!!!!

Següent enquesta...


uns 130 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a Poblenou (Pineda de Mar) 18/1/2019

Aquest matí hi havien uns 130 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) sobre Poblenou (Pineda de Mar), màxim nombre d'enguany.

Les Llobateres (Sant Celoni) 18/1/2019 Robert Manzano. Font: ornitho.cat

Observacions de Robert Manzano d'avui a Les Llobateres (Sant Celoni)...

6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
uns 15 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
10 d'ells observats sortint del dormidor.
11 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
uns 3 Tords comuns (Turdus philomelos)
2 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
uns 5 Rossinyols bords (Cettia cetti)
mínim 1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
uns 15 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Robert Manzano

La Roureda de Can Verdalet (Tordera), un espai singular amenaçat. Espiadimonis 37, 11/1/2019 Associació Hàbitats

Associació Hàbitats Hace 2 horas
La roureda de Can Verdalet, un espai clau per a la , actualment sota pressió. d’ ens presenta aquest hàbitat singular i els perills que corre al darrer número 37 .

https://issuu.com/associacio_habitats/docs/espiadimonis_37

Espiadimonis 37  
Published on Jan 11, 2019 

La revista de l'Associació Hàbitats dedica el número 37 al confliecte socioambiental.



Cauen els primeres gotes de l'any a la conca de la Tordera 17-18/1/2019

Veure també...

Fa un mes que a la conca de la Tordera no cau ni una gota, però el cabal s'ha mantingut entre 3 i 2 m3/s. 17/1/2019


Cauen les primeres 4 gotes de l'any a la conca de la Tordera (dècimes i no a tot arreu) entre ahir a la nit i aquesta matinada 17-18/1/2019...

0.3 mm a Vallgorguina
0.4 mm (0.0 mm + 0.4 mm) a Sant Celoni
0.2 mm (0.0 mm + 0.2 mm) a Breda
1.6 mm (1.5 mm + 0.1 mm) a Fogars de la Selva
0.6 mm (0.0 mm + 0.6 mm) a Tordera
0.0 mm a Tossa de Mar
0.2 mm (0.0 mm + 0.2 mm) a Blanes
0.0 mm a Malgrat de Mar
0.0 mm a Santa Susanna
0.0 mm a Pineda de Mar
0.0 mm a Calella
0.0 mm a Canet de Mar
0.0 mm a Arenys de Munt

1.4 mm (1.4 mm + 0.0 mm) a Puig Sesolles (Montseny 1.668m)
0.6 mm (0.2 mm + 0.4 mm) a Arbúcies
1.4 mm (1.3 mm + 0.1 mm) a Santa Coloma de Farners

Javier Romera Hace 1 hora
Les 4 primeres gotes de l'any (dècimes) a la conca de la Tordera. Les darreres pluges van ser el diumenge 16/12/2018. Insuficient per variar el cabal del riu (2.3 m3/s) que es manté estable des de llavors (entre 3 i 2, depenent de les extraccions diàries)...

35 dies fa que no plou i el 2019 per estrenar a i el nostre entorn. A altres punts ja han mullat. Sembla que poc haurem d'esperar per tornar a tenir els carrers molls.

 MeteoAdM Hace 13 horas
A veure si tenim els pronosticats i trenquem la ratxa de dies sense ☔ > 1 l/m2 que ja toca Fins avui portem 33 dies sense ☔ > 1 l/m2 (des del 14 de desembre 2018). Molt aprop del període de 35 dies sense ☔>1/m2 (13 desembre 2012- 19 gener 2013)

dijous, 17 de gener de 2019

Fa un mes que a la conca de la Tordera no cau ni una gota, però el cabal s'ha mantingut entre 3 i 2 m3/s. 17/1/2019

Fa un mes (des del 16/12/2018) que a la conca de la Tordera no cau ni una gota, però el cabal s'ha mantingut entre 3 i 2 m3/s (avui 2.3). Que baixi o no aigua pel riu NO depèn de la pluja (una de les principals falsedats més arrelades entre la població), sinó de les extraccions.

Lo que si depèn de la pluja és si hi han crescudes de cabal o no (o Torderades), i més a un riu anastomosat amb fort caràcter torrencial com aquest, però mai si baixa o no aigua pel riu.. ara, fa cent anys i fa mil anys.. Lo que ha variat (i molt) és el volum d'aigua que es treu

Sobre el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 17/1/2019

Ahir 16/1/2019, SEO/BirdLife va triar el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) com ocell de l'any 2019, i durant tot aquest any no deixaran de parlar d'ell.

És una petita limícola que acostuma a freqüentar tot l'any qualsevol zona humida litoral o trencant de les onades, normalment en solitari o baix nombre, però que fa servir les platges i sorrals amb escassa o nul·la vegetació (no les dunes) com a hàbitat per nidificar.

A les comarques del Maresme i La Selva (entre Vilassar i Premià, a Santa Susanna, a Malgrat de Mar i a la desembocadura de la Tordera) l'ha deixat de fer per les mascotes (gossos i colònies de gats assilvestrats) tot i que hi hagi hàbitat idoni de sobres per fer-ho (més que quan encara niaven aquí) i malgrat s'hagin cordat i lliurat de la neteja mecànica franges no menyspreable de sorrals... no s'aborda la principal causa d'extincions locals i rarificacions, ni aquí ni enlloc.

El chorlitejo patinegro es el . Se trata de un ave limícola propia de playas y humedales. Sufre muchas de las amenazas de estos hábitats: turismo masivo, ladrillo, saqueo del agua, errónea limpieza de playas... En algunas zonas, la población ha caído hasta un 70%...

En respuesta a 
O directamente se han extinguido. No por pérdida de hábitat, turismo, ladrillo, limpieza o saqueo de agua, sino por LAS MASCOTAS, la principal causa de rarificación o extinción en la mayor parte del litoral. Lo continuará escondiendo por incómodo?, o reaccionará?🤔

En respuesta a 
Ahora sabremos si , como el resto de instituciones "científicas", continua escondiendo la cabeza bajo tierra, tapando por incómoda la principal causa de su rarificación (o extinción) en la mayor parte del litoral: LAS MASCOTAS. Y no lo parece

Y me alegra ver que puede que esté equivocado (y ojalá me trague las respuestas anteriores, ojalá)... Tenemos un año para verlo...
Esta preciosidad es el : el CHORLITEJO PATINEGRO, una hermosa limícola que nos ayuda a conocer el estado de sus hábitats: costas y humedales. Muchas de sus amenazas se pueden evitar. Administraciones y particulares debemos implicarnos...

En respuesta a  
No lo escondemos, sólo no se ha mencionado en este Tweet. Conocemos el problema y lo abordaremos también

-----------------------------------------------------


Vídeo de l'any passat de la Generalitat Valenciana...


Més degoteig d'observacions del Cabussó gris (Podiceps grisegena) al Port d'Arenys de Mar, fins el 13/1/2019

Foto: Antoni Abad. 13/1/2019 Font: Facebook.com

Veure també...

Cabussó gris (Podiceps grisegena) al Port d'Arenys de Mar 17/12/2018 Daniel Roca. Font: Catalonia Birding Experience

Port d'Arenys de Mar i voltants 17/12/2018 Daniel Roca. Font: ornitho.cat

Continua el Cabussó gris (Podiceps grisegena) al Port d'Arenys de Mar 22/12/2018 Múltiples observadors. Font: ornitho.cat

Continua el Cabussó gris (Podiceps grisegena) al Port d'Arenys de Mar 24/12/2018 Múltiples observadors. Font: ornitho.cat

Continua el Cabussó gris (Podiceps grisegena) al Port d'Arenys de Mar 28/12/2018 Múltiples observadors. Font: ornitho.cat

Arenys de Mar 30/12/2018 Daniel Roca. Font: ornitho.cat

Més sobre el Cabussó gris (Podiceps grisegena) del port d'Arenys de Mar 2/1/2019 Jaume Campderròs. Font: Twitter.com

Continua el Cabussó gris (Podiceps grisegena) al Port d'Arenys de Mar 2/1/2019 Múltiples observadors. Font: ornitho.cat

Fotja vulgar (Fulica atra) al Port d'Arenys de Mar 6/1/2019 Raül Calderon. Font: ornitho.cat

Arenys de Mar 10/1/2019 Daniel Roca. Font: ornitho.cat

Continua el Cabussó gris (Podiceps grisegena) observat per en Daniel Roca el passat dilluns 17/12/2018, amb observadors i fotografies noves a www.ornitho.cat fins el 13/1/2019.

Font: www.ornitho.cat
Observadors i fotografies* a afegir dels darrers dies (3/1/2019-13/1/2019):

Xesco Puigdomenech*
Antoni Abad*
Òscar Pérez Petrus*
Javier Valladares
Cristina Terraza
Manuel Enrique Carballal Del Valle
Daniel Roca
Eulàlia Maspons*
Jana Marco*
Raül Calderon
Sergi Fernández Soto
Albert Alonso
Josep Bujons Carmona
Jordi Jover*
Jaroa Lopez
Enric Badosa*
Josep Crusafont
Sergi Aris
Narcis Garriga*
Ignacio López González
Antonio Rodríguez Sinovas*
Xavier Parra Cuenca*
Toni Fernández
Fran Trabalon
Gerard Dalmau

Fotografies de l'Antoni Abad. 13/1/2019 Font: Facebook.com...

El percentatge de graves en el sediment que transport la Tordera segons les nostres dades és de pràcticament el 50% del total. 17/1/2019 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Veure també...

La concentració mitjana de llims i argiles al sediment de la Tordera és inferior a l'1%. 16/1/2019 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Enric Sagristà Hace 2 horas
Aquesta vegada si! Com ha dit la majoria, el percentatge de graves en el sediment que transport la Tordera segons les nostres dades és de pràcticament el 50% del total

Següent enquesta...


Algunes notícies per llegir 15-17/1/2019...

😏Quina sorpresa, oi?...

Blanes deixa caducar la multa de més d'1,3 milions al càmping Blanc d'Eivissa
Diari de Girona 16/1/2019

Un jutjat de Girona exonera l'establiment turístic de pagar aquesta sanció econòmica


Arxiu: Blanes multarà dos càmpings amb ampliacions il·legals i els exigirà que les desmuntin

El càmping Blanc d'Eivissa es podria deslliurar de pagar la multa de més d'1,3 milions d'euros que li va imposar l'Ajuntament el novembre del 2017 per haver ampliat les seves instal·lacions sense llicència i en uns terrenys no urbanitzables.

Segons la resolució del Jutjat Contenciós número 1 de Girona -que va admetre a tràmit el recurs del Blanc- ja s'han superat els sis mesos que tenia el consistori per resoldre l'expedient, motiu pel qual s'exonera aquest establiment de pagar la multa. Tot i això, la sentència també especifica que l'Ajuntament pot presentar un recurs d'apel·lació en un termini de 15 dies per poder iniciar l'expedient de nou, i tornar a imposar la multa d'1.340.439 milions d'euros al Blanc d'Eivissa.

Respecte a l'altre càmping sobre el qual pesa una sanció econòmica d'1,5 milions d'euros, el Bella Terra, també serà un jutjat qui acabarà resolent si ha de pagar o no la multa a l'Ajuntament de Blanes.

Segons va confirmar ahir l'Ajuntament, aquesta sentència judicial no interferirà en el tancament de les parts ampliades il·legalment d'aquests dos establiments turístics si no retiren les estructures instal·lades dins del perímetre afectat.

Un procés que el Blanc d'Eivissa va iniciar a finals del 2018 i després d'aconseguir una pròrroga de 30 dies hàbils -que són 45 dies naturals- per part del consistori blanenc. Una pròrroga que l'Ajuntament els va concedir el 21 de novembre del 2018, al·legant voler «facilitar el desmantellament del gran volum de material que hi ha» i per «no perjudicar» els clients del càmping i després que el 2 de novembre uns 300 clients del Blanc d'Eivissa es manifestessin davant la casa de la vila contra l'ordre de tancament, assegurant que desconeixien la problemàtica existent.


Aquest és només un nou capítol d'un llarg procés que es va iniciar el març del 2017, quan el ple municipal va aprovar, amb l'oposició del PP i Cs, la tramitació dels expedients de restauració de la realitat física il·legalment alterada en aquests dos establiments i la imposició d'aquestes multes.

Legalització amb el POUM

Aquesta aprovació s'hauria d'haver fet el mes de febrer d'aquell any, però en aquell moment els grups de la CUP, Batega i ICV-EUiA van amenaçar de deixar el ple si es portaven a votació les sancions, amb la sospita que l'equip de govern pretenia legalitzar aquestes ampliacions en el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que s'estava tramitant en aquell moment arran de dues sentències judicials que van anul·lar el 2010.

Una sospita que es va convertir en una realitat quan en el ple d'abril del 2017 es va portar a votació aquest nou POUM, que, efectivament, incloïa la legalització de les ampliacions il·legals dels càmpings.

Després de diverses reunions, negociacions i discrepàncies entre els diferents grups municipals, i d'ajornar-se l'aprovació del nou POUM diverses vegades, finalment el Pla es va tirar endavant en el ple del mes de juny del 2017 sense incloure els càmpings, i amb el suport de PSC, ERC, PDeCAT, Cs i el PP, i l'oposició de Batega, la CUP i ICV-EUiA.

La polèmica es va reactivar el febrer passat quan el nou alcalde, Mario Ros (PSC) –nomenat el desembre del 2017 després de la dimissió de Miquel Lupiáñez–, va emetre un decret d'alcaldia en el qual s'informava el propietari del Bella Terra del tancament de la part ampliada de manera il·legal en un termini de 30 dies. Al cap d'unes setmanes, però, el ple municipal va decidir demanar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un informe en el qual es valorés el cas particular del Bella Terra i el del Blanc d'Eivissa.

Un informe que va arribar dos mesos més tard, i en el qual l'ACA tornava la pilota a l'Ajuntament i determinava que la decisió d'incloure les ampliacions al POUM pertany únicament i exclusiva als 21 regidors blanencs. Des de llavors, el decret de restitució de la realitat física alterada d'aquest espai està «inoperatiu».


Cs Blanes exigeix al govern que recorri la sanció d’1,3 M€ imposada a un càmping i que ha deixat caducar
Blanesaldia.com 16/1/2019

El regidor Sergio Atalaya

El portaveu de Ciutadans (Cs) a Blanes, Sergio Atalaya, ha exigit al govern socialista de Blanes que «presenti un recurs d’apel·lació» per cobrar la multa d’1,3 milions d’euros imposada al càmping Blanc d’Eivissa i que ha deixat caducar per «deixadesa. És inaudit i altament sospitós que el govern del PSC hagi deixat caducar una sanció d’1,3 milions d’euros que, a més, va comptar amb el suport del ple», ha criticat Atalaya, qui demana «depurar responsabilitats».

El portaveu taronja ha lamentat que aquesta situació «pugui dur els ciutadans a induir que el govern socialista té una doble vara de mesurar i depèn de qui és el sancionat se’n pot lliurar». Atalaya ha volgut precisar al govern que, entre les seves obligacions, està la «d’assegurar la igualtat davant la llei i això també passa per fer pagar les multes als qui estiguin sancionats».


ICV-EUiA i Batega qualifiquen de desídia la gestió del govern de Blanes en el tema dels càmpings il·legals
Blanesaldia.com 17/1/2019


En roda de premsa, els portaveus de Batega per Blanes, Jordi Urgell i Joan Salmerón per ICV-EUiA, han fet sèries crítiques a la gestió de l’equip de govern de Blanes, desprès de conèixer que el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona ha admès a tràmit el recurs presentat per el càmping Blanc d’Eivissa contra la multa imposada per la ocupació il·legal de terrenys no urbanitzables i sense els permisos adients.

Segons han explicat, pel que fa al tema del tancament definitiu segons Salmerón, «l’equip de govern va donar uns 45 dies de temps perquè es retiressin les instal·lacions de la zona afectada al Blanc d’Eivissa, i aquesta prorroga finalitza el 17-18 d’aquesta setmana i el dia 21 s’executarà aquest tancament. Segons informacions rebudes, l’informe d’Urbanisme de la Generalitat, del que encara no s’ha rebut la confirmació, aquest serà negatiu pel càmping, ja que ha ocupat zona inundable i no es pot legalitzar. És doncs la pròpia Generalitat qui ens dirà que aquests càmpings son il·legals i això ens obligarà a executar el tancament i  per tant la multa seria procedent».

Cal remarcar que des que es va iniciar el procediment de denunciar la il·legalitat dels càmpings, en el mandat del 2003 al 2007, quan governava el tripartit PSC, ERC i ICV-EUiA, els successius equips de govern no van gestionar adequadament tot el procediment jurídic administratiu. «Creiem que s’ha actuat amb desídia en aquest assumpte, be per falta de voluntat política o per altres interessos», comenta Jordi Urgell.

«La llei es igual per a tothom, si un particular infringeix la normativa es sanciona i ha de desfer el que ha fet malament, doncs el mateix ha de ser en el tema dels càmpings, s’ha deixat passar el temps i ara ens trobem que s’haurà de tornar a començar i haurem de demanar responsabilitats a les persones que han gestionat això» , afirma Urgell.

La sorpresa va saltar ahir a la Junta de Portaveus on es va informar que per un error de procediment administratiu s’ha retirat la multa, per això comenta Salmeron «ens plantegem seriosament, des d’ICV-EUiA i Batega, demanar la dimissió d’algun responsable polític i demanar que s’obri un expedient informatiu per veure en quin moment s’ha comés l’error administratiu que motiva aquesta suspensió, donat que ahir hi havia contradiccions entre el que ens explicava la part política i la jurídica».

Ambdues formacions no menystenen la importància del cost econòmic, que qualifiquen de preocupant donada l’economia de l’Ajuntament, amb importants deutes, sinó el greuge comparatiu que representa per tots aquells que compleixen amb la legalitat.

En aquest moment el jutjat dona la possibilitat de recórrer aquesta decisió, però la multa queda aturada. Segons ens comenten ambdós portaveus no es va decidir en ferm que es farà, si recórrer aquesta sentencia o tornar a iniciar el procés sancionador, però cal fer consulta als serveis jurídics. «La majoria política està molt molesta per com s’està portant aquest tema, si s’han fet malament les coses s’ha de reclamar a qui pertoqui», comenta Joan Salmerón.


El càmping Blanc de Blanes, alliberat de pagar la multa
El Punt Avui 17/1/2019

Un jutjat de Girona manté que ha prescrit el termini que tenia l’Ajuntament per reclamar-li 1,3 milions de sanció per una ampliació il·legal

El consistori pot iniciar, però, un altre expedient

Una vista general de l’accés principal al càmping Blanc d’Eivissa, objecte del litigi que manté l’Ajuntament de Blanes amb els propietaris AJ. DE BLANES.

REDACCIÓ/ AGÈNCIES - BLANES
El jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 1 de Girona ha dic­tat una reso­lució que alli­bera els pro­pi­e­ta­ris del càmping Blanc d’Eivissa de Bla­nes de pagar la multa per l’ampli­ació il·legal. La reso­lució asse­nyala que ja han pas­sat els sis mesos de temps que tenia l’Ajun­ta­ment per recla­mar els 1,3 mili­ons d’euros als pro­pi­e­ta­ris de l’esta­bli­ment.

Tot i així, el jutge dona quinze dies al govern local per tor­nar a ini­ciar un expe­di­ent san­ci­o­na­dor al càmping i d’aquesta manera exi­gir una altra vegada a l’esta­bli­ment la multa cor­res­po­nent. En paral·lel, l’Ajun­ta­ment de Bla­nes ha asse­gu­rat que els pro­pi­e­ta­ris del càmping con­ti­nuen des­mun­tant la zona afec­tada i que, a finals de mes, hi haurà una reunió amb la Poli­cia Muni­ci­pal per veure si que­den estruc­tu­res i com es resol la situ­ació.

El mes de novem­bre pas­sat, l’Ajun­ta­ment de bla­nes ja va donar una pròrroga de 30 dies –45 dies natu­rals– als pro­pi­e­ta­ris del càmping Blanc perquè tra­gues­sin les ins­tal·laci­ons mun­ta­des en espais de manera irre­gu­lar. I és que el 60% de la superfície ocu­pada per aquest càmping estava sobre ter­reny no urba­nit­za­ble. Aquesta pròrroga del novem­bre arri­bava després d’haver-los donat diver­ses ins­truc­ci­ons en què es recla­mava que reti­res­sin aques­tes ins­tal·laci­ons.

Pròrroga

L’equip de govern, del PSC, va acce­dir a donar als pro­pi­e­ta­ris del càmping una pròrroga a causa de la com­ple­xi­tat del des­mun­tatge. Els res­pon­sa­bles d’aquesta infra­es­truc­tura havien dema­nat tres mesos per reti­rar les cara­va­nes, auto­ca­ra­va­nes, ten­des de cam­pa­nya i ginys remol­cats per vehi­cles, entre altres mate­ri­als, que tenen a la zona ampli­ada. Ja en aquell moment, fonts de l’Ajun­ta­ment bla­nenc van avi­sar-los que, quan expirés el ter­mini fixat, pre­cin­ta­rien les ins­tal·laci­ons il·legals si no les havien reti­rat.

El 2017 l’Ajun­ta­ment de Bla­nes va mul­tar la soci­e­tat By Pla, titu­lar del càmping, amb una sanció d’1,3 mili­ons d’euros “per la comissió d’una infracció urbanística molt greu con­sis­tent en l’acti­vi­tat i ús de càmping sense llicència i no lega­lit­za­ble”. Els res­pon­sa­bles del càmping Bella Terra, per la seva banda, també van ser objecte d’una sanció d’1,2 mili­ons d’euros per part de l’Ajun­ta­ment.

LA XIFRA

1,3 milions és l’import de la multa que ha de pagar la propietat del càmping Blanc a l’Ajuntament de Blanes.

Mobilització de campistes

L’anunci de la multa al càmping Blanc d’Eivissa de Blanes va aixecar la protesta de més d’un centenar de campistes. Es van concentrar davant de l’ajuntament per protestar per l’ordre de tancament de l’ampliació il·legal del càmping. En aquest càmping, més de 150 famílies tenen les parcel·les llogades a la zona que s’ha de tancar. Tots van manifestar la seva preocupació. A més, van afirmar que estaven desinformats i que, com a clients, desconeixien la situació. Alguns dels afectats per aquesta situació ja havien abonat la quota anual del lloguer de temporada de la parcel·la que tenien ocupada.


El govern prohibeix construir a 500 metres del litoral
El Punt Avui 17/1/2019

La comissió d’Urbanisme aprova avui en una sessió extraordinària la moratòria que suspèn temporalment les llicències de construcció a la franja costanera entre Blanes i Portbou


URE COMAS - GIRONA
La comissió d’Urba­nisme de Girona té pre­vist apro­var avui la moratòria urbanística d’un any en la franja cos­ta­nera de 500 metres entre Bla­nes i Port­bou. Amb aquesta moratòria se sus­pen­dran algu­nes llicències d’obres que actu­al­ment s’estan tra­mi­tant a la costa giro­nina i que recla­mava l’enti­tat SOS Costa Brava. Els casos con­crets que es veu­ran afec­tats per la moratòria es dona­ran a conèixer avui, tot i que ja està con­fir­mat que un serà el paratge de Sa Guarda, a Cadaqués.

L’anunci de la moratòria el va fer el secre­tari d’Hàbitat Urbà i Ter­ri­tori del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Agustí Serra, dimarts al ves­pre en un acte de SOS Costa Brava a l’Ate­neu Bar­ce­lonès. “Els anun­cio que aquest pro­per dijous, és a dir, demà pas­sat, la comissió farà una sus­pensió, una moratòria. Una pri­mera moratòria de tota la franja de 500 metres del lito­ral entre Port­bou i Bla­nes de tot el que són sòls que estan en sòl urbà con­so­li­dat, en sòl urbà no con­so­li­dat i sòl urba­nit­za­ble.”

Pro­jec­tes afec­tats

La Gene­ra­li­tat no ha avançat quins seran els pro­jec­tes afec­tats per la moratòria, però, de moment, la pla­ta­forma SOS Costa Brava, que actu­al­ment s’ha con­cen­trat a llui­tar con­tra 16 dels nom­bro­sos pro­jec­tes que es desen­vo­lu­pen a la zona, cal­cu­lava ahir que, com a mínim, seran set o vuit. Entre aquests pro­jec­tes, la pla­ta­forma cal­cula que hi podria haver el de cala Morisca, a Tossa de Mar; dos pro­jec­tes a Roses; un a Llançà i a Begur, i tres del terme muni­ci­pal de Pala­fru­gell: el de Cap Roig, Lla­franc i Aigua Xelida.

“És difícil cal­cu­lar-ho amb detall perquè en alguns casos agafa molt d’esquit­llada”, afir­mava ahir la por­ta­veu de la pla­ta­forma, Marta Ball-llo­sera. La por­ta­veu de la pla­ta­forma cons­tituïda l’agost pas­sat per 15 col·lec­tius eco­lo­gis­tes valo­rava posi­ti­va­ment la moratòria, “sobre­tot perquè actu­al­ment tant ajun­ta­ments com pro­mo­tors estan fent pas­sos” i la moratòria supo­sarà “que ningú més vagi efec­tu­ant pro­jec­tes”. De totes mane­res, però, va cri­ti­car que “nor­mal­ment quan s’anun­cia un pla direc­tor automàtica­ment hi ha la sus­pensió cau­te­lar de llicències” i que en aquest cas no havia estat així. La por­ta­veu de la pla­ta­forma con­si­dera que la Gene­ra­li­tat s’ha vist obli­gada a actuar després que en els dar­rers mesos s’hagin acce­le­rat alguns pro­jec­tes a la zona, com per exem­ple la tala d’arbres a Begur –que ahir mateix encara con­ti­nu­ava en marxa–, més tales d’arbres a Pala­fru­gell, o que a Tossa de Mar l’Ajun­ta­ment faci pas­sos per tra­mi­tar la urba­nit­zació de cala Morisca, expli­cava Ball-llo­sera.

Pro­jec­tes

Entre els pro­jec­tes denun­ci­ats per la pla­ta­forma SOS Costa Brava hi ha, per exem­ple, el cas de Cap Ras, Súper Fener i Roses 2, a Llançà, on volen cons­truir 200 habi­tat­ges i 40 més en sòl fores­tal; el pla par­cial de Rodors i Roca Blanca, a Pals, on volen desen­vo­lu­par un miler d’habi­tat­ges als parat­ges dels Jon­quers, puig Pedrós, Inter­pals, Rodors i Pals Mar; la urba­nit­zació d’Aigua­freda, a Begur, on inten­ten aixe­car 265 habi­tat­ges nous i tres hotels en 70 hectàrees de ter­reny fores­tal; els jar­dins de Cap Roig, a Pala­fru­gell, on es pre­veu la cons­trucció de 1.550 m² de sos­tre i qua­tre nous volums edi­fi­ca­bles en sòl no urba­nit­za­ble de pro­tecció espe­cial al Cas­tell-Cap Roig; la pineda d’en Gori, a Palamós, on es cons­tru­ei­xen tres edi­fi­cis per fer 72 apar­ta­ments de luxe a pri­mera línia de mar; la urba­nit­zació de la cala Morisca, a Tossa, on han recu­pe­rat el pla par­cial del 1990, que pre­veia exe­cu­tar 80 par­cel·les que afec­ten aquesta cala, i l’allar­ga­ment de la C-32.

LES FRASES

Es farà una primera moratòria de tota la franja de 500 metres de litoral entre Portbou i Blanes
Agustí Serra
SECRETARI D’HÀBITAT I TERRITORI

La Generalitat ha hagut de reaccionar després dels últims casos, com la tala d’arbres a Begur
Marta Ball-llosera
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA SOS COSTA BRAVA

El paratge de Sa Guarda

La moratòria no vol dir que se suspenguin els projectes més polèmics, sinó que s’aturen temporalment per estudiar-los. De totes maneres, els detalls de tot plegat se sabran avui després de la reunió extraordinària convocada pel govern català a Girona. Un dels projectes afectats per la moratòria és el de Sa Guarda, a Cadaqués. En aquest indret es preveu la construcció d’una nova urbanització amb més de cent cases i un hotel. L’objectiu d’Amics de la Natura és aconseguir la desclassificació de Sa Guarda i protegir la zona i el paisatge del sector. Precisament, l’associació Amics de la Natura de Cadaqués –entitat membre de SOS Costa Brava– denunciava que aquest projecte també podria incrementar la màxima cota edificada de Cadaqués 50 metres, destruir 17 quilòmetres lineals de parets i travesseres de pedra seca, vuit barraques, cap a 2.300 oliveres, una seixantena d’alzines sureres i una mina d’aigua.


Antoni Marzoa critica les noves polítiques europees que imposen una reducció de la quota pesquera
Ràdio Arenys 16/1/2019


El president de la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar va ser present en una reunió a Madrid aquesta setmana en què es va informar que, en un primer terme, la baixada seria d’un 10% i que després s’aniria reduint progressivament fins al 40%. L’objectiu és fer frenar la reducció en el número d’espècies en el Mediterrani.

Antoni Marzoa diu que des del sector no es mostren optimistes davant aquestes mesures. Marzoa ha denunciat que se’ls fa servir com a excusa quan el Mediterrani presenta molts més problemes que afecten la pesca. Entre altres coses, ha posat l’exemple del trànsit dels vaixells, el canvi climàtic o les centrals nuclears que afecten clarament el número d’espècies. El president de la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar ha criticat que justament siguin els pescadors els únics que aporten dades sobre la seva feina des de fa anys, com per exemple què pesquen i en quines mides i quantitats, i se’ls ‘castigui’ amb aquestes reduccions.

Marzoa ha destacat que aquests darrers anys s’han presentat estudis que analitzen dades d’espècies com la sardina o el seitó que confirmen que la pesca és l’activitat amb menor incidència en el Mediterrani. Alhora, ha alertat que aquestes noves polítiques europees afectaran molts llocs de treball i poden condemnar a mort el sector.

El president de la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar ha explicat que la flota del Mediterrani en general ja ha reduït la seva quota pesquera en un 40% aquests últims anys.


JxA diu que és ‘fals’ que la població de coloms s’hagi estabilitzat entorn els 140 exemplars
Ràdio Arenys 15/1/2019

L'Ajuntament aplica pinso anticonceptiu per frenar la població de coloms

El partit a l’oposició diu que no s’ha fet un cens de la població d’aquests animals a la nostra vila i alhora insisteixen en que cal fer complir l’ordenança. Així ho van destacar diumenge a l’espai Tribuna Política d’El Dominical.

Segons dades de l’empresa Ambiens, el tractament amb pinso anticonceptiu ha permès reduir la població de coloms passant d’uns 300 individus a 140 en 6 mesos de tractament, xifra que s’ha mantingut al llarg dels mesos posteriors. L’últim tractament es va fer entre el 24 d'abril i el 20 de novembre de l’any passat. La regidora de JxA, Soraya Real, va manifestar que és fals que hi hagi hagut una reducció en el número de coloms a la vila i que les dades que s’han publicat no poden ser certes perquè no hi ha un cens dels animals.

Soraya Real diu es reunirà divendres amb l’empresa Ambiens per analitzar les dades després d’haver demanat una reunió al regidor de l’àrea, sobretot perquè el sistema OVISTOP suposa una despesa de 12.000 euros l’any. També insisteix en la importància de fer complir la ordenança i sancionar establiments que se sap que tiren restes de pa a la via pública pels coloms.

El mètode OVISTOP consisteix a administrar als coloms el fàrmac anticonceptiu que es basa en reduir la fertilitat dels coloms.


Les canyes de les rieres de Palafolls passaran aviat a la història
Ràdio Palafolls 16/1/2019


L’aspecte de les rieres del nostre municipi canviarà properament, ja que desapareixerà una de les espècies vegetals que més ha caracteritzat aquest espai.

Són les canyes, una espècia invasora al nostre ecosistema i que amb el temps han anat perdent la utilitat agrària que tenien. Ara, l’Ajuntament de Palafolls ha anunciat que té la intenció de començar a substituir les canyes de les rieres per vegetació de ribera.

Una mesura que serà progressiva i que començarà properament, segons ha explicat el consistori, amb diversos objectius. Per una banda, la campanya es planteja eliminar les canyes de les rieres ja que, a banda de ser una espècie invasora, ja no són utilitzades per l’agricultura, un sector que històricament les havia utilitzat però que amb el temps i el canvi de costums ha deixat de fer-ho.

Per altra banda, l’eliminació de les canyes ha de servir per evitar que causin problemes en episodis d’aiguats, en els quals la seva presència pot comportar problemes perquè circuli l’aigua i a més incrementen el cost de manteniment de les rieres. A la vegada, la seva eliminació ajudarà a evitar la proliferació de mosquits i altres espècies.

De tot plegat en parla Juan Andrés Osorio, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafolls.

Reproductor d'àudio

Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Osorio explica que la vegetació de ribera és el tipus de flora que li pertoca al nostre ecosistema. En aquest sentit, el regidor insisteix que les canyes es van introduir al medi natural de la mateixa manera que en el cas de les palmeres, és a dir, sense tenir en compte el mal que podien causar al llarg del temps.

A la vegada, Osorio explica que un cop retirades les canyes s’han d’aplicar mesures per evitar que tornin a créixer.

Reproductor d'àudio

Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
El regidor explica que si es fa una prevenció correcta, el manteniment posterior de l’entorn de la riera serà molt menys costós i més eficient.

Des del consistori es preveu que la campanya tingui una durada llarga, ja que cal revertir l’efecte causat per les canyes com a espècie invasora. Tot plegat començarà al rec del molí, prop de la Cooperativa Agrícola, i continuarà per les rieres de la part urbana de Palafolls, com per exemple la de la Burgada, al seu pas per l’Institut, entre d’altres espais.


A. Freixa Ferrer  hace 14 horas
Vagi per davant que trobo força encertada la iniciativa (malgrat les dificultats evidents), ara bé, dir que "ja no són utilitzades per l’agricultura" no és cert. Són fonamentals per cultius insignes de Palafolls com el fesol del ganxet o el tomacó.

En respuesta a  
Jo estaria tranquil. Sembla més una mesura estética que eficient (ni de conya eliminen totes les canyes del municipi). Veurem si es tracta d'un enjardinament amb espècies autòctones, ja que NO és una 'recuperació' dels hàbitats i característiques originals (l'errada de sempre).



Explicant l'enjardinament del pipi-can de l'illa del riu (Tordera)...

El regidor Carles Aulet acompanya a la Ma Dolors Oliveres al projecte de La Tordera dins del Tordera en directe
Ràdio Tordera 17/1/2019


El regidor d’obres i serveis de l’Ajuntament de Tordera Carles Aulet va acompanyar a la Ma Dolors Oliveres del Tordera en directe a l’illa de la Tordera per conèixer la renovació que havia patit aquest indret.



Arxiu Sant Pol 16 ene.
de 1909 s'ha començat a cobrir un tros del Torrent Arrosser, que donarà més lloc a la Fira de Sant Pau 110 anys

Agricultura busca pagesos que vulguin arrencar fruiters de pinyol per combatre la crisi de preus
Ràdio Tordera 17/1/2019


El Departament d’Agricultura està cercant pagesos que vulguin arrencar explotacions de fruita de pinyol (préssec, nectarina i paraguaià) com una mesura per combatre la crisi de preus que arrosseguen aquestes varietats des de l’estiu de 2014 arran del veto rus. El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament, Carmel Mòdol, ha explicat a l’ACN que s’ha enviat un correu a 15.000 productors on se’ls interpel·la per acollir-se a aquest pla d’arrencada que estaria subvencionat amb 5.000 euros per hectàrea.

Àudio

El Departament d’Agricultura vol arrencar 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol entre el 2019 i el 2020 com a mesura de xoc per combatre la crisi de preus que afecta aquestes varietats des del veto rus a l’exportació d’aliments a Europa. Aquest volum d’hectàrees equivaldrien a uns 80 milions de quilos de préssecs, nectarines i paraguaians que és la xifra que Rússia ha deixat d’importar als productors catalans.