divendres, 20 de gener de 2017

La sorprenent evolució dels nostres boscos. Ecodiari 28/12/2016

I és que tenim més bosc any rere any (podeu accedir a l'etiqueta història i veure un munt de fotografies antigues de la Baixa Tordera amb muntanyes i turons plens de vinyes, ametllers, garrofers, pastures,... on ara només hi ha bosc) amb el perjudici per a la biodiversitat i la geomorfologia del territori que això implica...

La sorprenent evolució dels nostres boscos
Ecodiari 28/12/2016

El biòleg pallarès especialitzat en ecologia, Jaume Badia, aprofundeix en l'evolució del paisatge pallarès dels nostres avis al de l'actualitat

El paisatge és dinàmic, canvia constantment, i durant la història recent nosaltres, els éssers humans, som els principals causants d'aquest canvi. Un dels més preocupants que estem causant al paisatge és la pèrdua del bosc. D'acord amb la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Aliment i l'Agricultura), hem perdut un 3% del total de superfície de bosc de la Terra en els últims 25 anys. Ara bé, les estadístiques mostren que aquesta pèrdua no ha sigut uniforme arreu del nostre planeta, com es mostra en el mapa de sota aquestes línies. Mentre que l'Amazones i altres boscs i selves tropicals han disminuït de manera alarmant, a Europa ha sigut tot just el contrari: la superfície de bosc ha augmentat de manera important.


Per què tenim més bosc a casa nostra?

A Catalunya i al Pallars, la tendència ha sigut la mateixa que a tota Europa: tenim clarament més bosc que el segle passat. Les imatges que trobareu més a baix mostren com ha canviat el mateix paisatge a la serra del Montseny entre els anys 1935 i 1981. S'hi pot observar perfectament com el bosc s'ha expandit fins fer de les muntanyes una massa verda, boscosa i uniforme. Però quins són els motius d'aquest canvi?

Nombrosos estudis ens mostren que té molt a veure amb l'abandonament del món rural. En primer lloc, el retrocés de l'agricultura ha portat al desús de molts camps de conreu, que han sigut colonitzats progressivament per boscos. En el mateix sentit, els ramats, que són clau a l'hora de frenar l'expansió i la densificació dels boscos, han disminuït considerablement. En alguns casos, la manca de ramats ha causat que alguns boscs s'hagin anat densificant fins el punt d'esdevenir gairebé impenetrables.

Un altre element clau que ha portat a l'expansió i densificació del bosc és la caiguda en picat de la producció de fusta i carbó al territori, i és que aquestes activitats, que en un passat sortien rentables, actualment han gairebé desaparegut.


Al Pallars, tot és una mica més complex

En concret, a les conques del Pallars Jussà, existeix un factor afegit que ha augmentat la superfície de bosc: les plantacions. La construcció de grans embassaments com el de Sant Antoni o el de Terradets va venir acompanyada de la plantació de pinedes en llocs estratègics de les conques.

Òbviament, tot això tenia un motiu: la força de pluges, barrancs i rius erosiona el territori, i arrossega terres i altres materials de les parts altes fins els fons de les conques, on trobem els nostres embassaments. L'objectiu de les plantacions, per tant, era frenar aquesta erosió, evitant així que els nostres cursos d'aigua anessin farcint els embassaments de terra i materials fent que, a la llarga, aquests s'acabessin convertint en aiguamolls i fangars.

Malgrat aquesta estratègia, el propi pantà de Terradets actualment ja acumula un gran volum de materials al seu interior. A les imatges adjuntes sota aquestes línies es pot veure com en només un quart de segle la zona de la desembocadura de la Noguera Pallaresa al pantà s'omple de materials fins el punt de formar terra emergida, així com la desembocadura del barranc de Barcedana.


De fet, a la que mostrem a continuació, presa l'any 2006, també podem veure que l'acumulació de materials en aquest pantà està assolint una alçada que fa que un dels ponts que creuen l'embassament cada dia tingui menys sentit.


Malauradament, no tot és tan bonic com sembla

Així doncs, degut a tots els factors mencionats, sembla ser que tenim molt més bosc ara que fa un segle. Això, que a priori semblaria una notícia genial, també té les seues repercussions negatives.

En primer lloc, l'expansió i la densificació del bosc podria estar relacionada amb la pèrdua de cabal d'alguns cursos d'aigua del sud del Pallars, com el mateix riu de Conques o el barranc de Barcedana. Això és degut a que els arbres dels nostres boscos absorbeixen i consumeixen aigua per al seu creixement i la seua supervivència, fent que aquesta mateixa aigua no acabi arribant a aquests rius, barrancs o fonts.

D'altra banda, la densificació dels boscos augmenta el risc de propagació d'incendis. Si a això hi afegim que el canvi climàtic portarà més períodes de sequera, la possibilitat de veure grans incendis al Pallars en les pròximes dècades podria ser força alta.

Què hi podem fer?

Davant d'aquesta realitat, llavors, què hauríem de fer? Hem de talar més, com anys enrere, o hem de pensar que els boscs són sagrats i no es poden tocar? Segons suggereixen diversos experts, la resposta correcta podria ser un punt intermedi, lluny de l'explotació intensa que se'n feia dècades enrere, però lluny també de l'abandonament actual.

En diversos estudis, s'ha vist com gestionar el bosc de manera sostenible, amb tales selectives i desbrossaments puntuals, pot augmentar la diversitat d'animals i plantes dels boscs a la vegada que redueix el risc d'incendi, augmenta el cabal de rius i barrancs i permet obtenir recursos com la pròpia fusta. Sens dubte, seria un win-win que ens aporta beneficis a nosaltres, als nostres boscos, als nostres cursos d'aigua i a la gran diversitat de fauna i flora del nostre territori.

Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae descriptio / per F. de Wit 1660... Illa de Sa Palomera (Blanes) i Puntes de Malgrat i de Santa Susanna...

Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae descriptio / per F. de Wit 1660 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Més que pel detall del mapa i de l'illa de Sa Palomera (Blanes) enmig del mar com a l'entrada anterior del 1608, l'important d'aquest mapa és que el cartògraf va incloure la Punta de Malgrat (actual turó del Castell a més de 700m terra endins) que trencava la continuïtat de la platja entre Blanes i Calella com la coneixem avui. També va incloure la punta de Santa Susanna, encara present tot i que de manera artificial, i descrita l'any 1694 amb el nom de "pointe de Pineda" (Punta de Pineda) al mapa "La principaute de Catalogne avec les comtez de Roussillon et de Cerdagne divisée en Vieille et Nouvelle et en vegueries / par le Sr. Cantel" que podeu veure aquí.

Podeu consultar el mapa complert aquí...

http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1896/rec/8

Mapes de Catalunya (s.XVI-XX) de la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

De dates semblants podem veure altres mapes on el cartògraf no inclou aquestes puntes però per motius de simplificació, com al mapa "Plan du siége de la ville de Barcelone avec la carte de la côte de la mer depuis le cap de Cervere jusqu'aux environs de Llobregat / dedié au roy" del 1698, on es descriu tot el Maresme com una gran plana agrícola entre la serralada litoral i el mar, entre Blanes i Badalona, i amb un litoral continu sense puntes, ni aquestes ni altres com les de Calella. Malgrat això, aquest mapa també inclou l'illa de Sa Palomera davant la desembocadura de la Tordera...

Plan du siége de la ville de Barcelone avec la carte de la côte de la mer depuis le cap de Cervere jusqu'aux environs de Llobregat / dedié au roy 1698 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Podeu veure el mapa complert aquí...

http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1162/rec/1


Altres mapes del S.XVII on es pot veure l'Illa de Sa Palomera (també amb el nom de Palomelas) o la Punta de Santa Susanna (amb el nom de Punta de Pineda en aquell temps) són...

Aragonia et Catalonia 1630

Arragonia & Catalonia 1632

Catalonia 1638

Catalogne et Arragon 1641

Catalonia / Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami 1642

Catalonia / dediée a Mr. Monsieur de Langres par son serviteur P. van Lochom 1650

Catalonia 1652

Les estats de la Couronne d'Arragon en Espagne, ou sont l'Arragon royaume, la Catalogne principté., la Valence royaume, et les isles de Maiorque royme. / par le S. Sanson d'Abbeville ; Somer sculp. A Paris: chez Pierre Mariette, 1653


Marca Hispanica sive Limes Hispanicus: hoc est Geographica description regionum quae in Catalonia continentur & in Comitatu Ruscinonensi 1688

La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries / dressé sur les memoires les plus nouveaux par le Sr. Sanson. A Paris: chez H. Iaillot 1690

Principaute de Catalogne 1690

La principaute de Catalogne avec les comtez de Roussillon et de Cerdagne divisée en Vieille et Nouvelle et en vegueries / par le Sr. Cantel ; nouvellement corrigée et augmentée sur divers memoires par le sieur Tillemont. A Paris: chez I.B. Nolin 1694

La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries / dressé sur les memoires les plus nouveaux par le Sr. Sanson. A Paris: chez H. Iaillot 1696

Accediu als enllaços anteriors per ampliar els mapes...

Catalonia / Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami 1642 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Catalonia 1638 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Les estats de la Couronne d'Arragon en Espagne, ou sont l'Arragon royaume, la Catalogne principté., la Valence royaume, et les isles de Maiorque royme. / par le S. Sanson d'Abbeville ; Somer sculp. A Paris: chez Pierre Mariette, 1653 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Cataloniae principatus, nec non Ruscinonensis et Cerretaniae Comitatus in eorum vicariatus peraccurae distincti / per Nicolaum Visser 1677 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Marca Hispanica sive Limes Hispanicus: hoc est Geographica description regionum quae in Catalonia continentur & in Comitatu Ruscinonensi 1688 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries / dressé sur les memoires les plus nouveaux par le Sr. Sanson. A Paris: chez H. Iaillot 1690 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Principaute de Catalogne 1690 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

La principaute de Catalogne avec les comtez de Roussillon et de Cerdagne divisée en Vieille et Nouvelle et en vegueries / par le Sr. Cantel ; nouvellement corrigée et augmentée sur divers memoires par le sieur Tillemont. A Paris: chez I.B. Nolin 1694 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries / dressé sur les memoires les plus nouveaux par le Sr. Sanson. A Paris: chez H. Iaillot 1696 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Algunes notícies per llegir 19 i 20/1/2017...

Veïns, oposició i Bioibérica es reuneixen amb un expert per esclarir dubtes
Ràdio Palafolls 19/1/2017

Aquest dimarts passat l’Ajuntament ha organitzat una reunió informativa sobre la planta de biogàs de Bioibérica. A la trobada hi ha participat un expert de la UAB, representants de Bioibérica, veïns de la zona més propera als terrenys on es construiria la planta, també veïns de Mas Reixach i representants de cada grup polític de l’Ajuntament: PSC, ecosocialistes, Ciutadans i ERC, a excepció de l’antic popular, Óscar Bermán.


La sessió va servir per expressar les opinions d’uns i altres i també per aclarir alguns aspectes tècnics sobre el funcionament de les plantes de biogàs. Fons veïnals apunten, però, que si bé ho agraeixen,  la trobada es va tancar sense cap concreció.

Per tal que la planta tingués més rendibilitat hauria d’acollir residus que, amb anterioritat, s’havia apuntat que vindrien de Granollers, amb camions cisterna, pel que caldria canviar el planejament urbanístic per permetre construir una planta més gran.

Si bé ERC, present en la reunió, a través del seu portaveu Francesc Alemany, ha agraït la trobada, continuen demanant poder accedir al projecte que es vol construir a Palafolls.

Els republicans es mantenen escèptics fins que no puguin accedir al projecte i comprovar exactament què es vol construir.

En la reunió tampoc es va especificar un mínim de distància entre la planta i la població. Demanen que no s’acceleri el procés per poder tenir marge i accedir a més informació, i reduir al màxim les possibles emissions nocives.

Un dels aspectes, però, que es va proposar és la possible construcció d’una zona verda que actués com a barrera natural per l’impacte visual.

De moment encara no hi ha data pel ple que debatrà el canvi de planejament urbanístic. Esquerra apunta que si no se’ls facilita finalment el document, hi votaran en contra.


Construir un pou a Can Domènec, canviar el terra del pont de ferro i millorar el desguàs del riu i les rieres són alguns dels projectes de les regidories d’Obres i Serveis i Pagesia per aquest any
Ràdio Tordera 19/1/2017


Carles Aulet torna a ser, des de finals de l’any passat, regidor de l’Ajuntament de Tordera, després de la renúncia del regidor Marc Unió per motius personals i professionals. Aulet s’ha incorporat al govern municipal com a responsable de les regidories d’Obres i Serveis i Pagesia. Entre els projectes que hi ha en marxa en aquestes àrees, destaquen l’arranjament del Camí Ral i la millora de la senyalització del passeig fluvial, pels quals s’han demanat subvencions. En paral·lel, però, hi ha altres projectes previstos, així com les actuacions que formen part del dia a dia del municipi. Escoltem Carles Aulet.

Un dels projectes que ha citat el regidor és la construcció d’un pou a Can Domènec. En aquesta urbanització hi ha unes 300 cases, que a l’estiu arriben al màxim d’ocupació perquè la majoria són segones residències de vacances i caps de setmana. Carles Aulet explica que és durant aquests mesos quan els veïns i veïnes de la zona pateixen una manca d’aigua, que cal solucionar.

Un altre dels projectes en els quals està treballant la regidoria d’Obres i Serveis, però de cara a l’any vinent, és en canviar el terra del pont de ferro. Quan fa molt fred, es glaça i es converteix en una autèntica pista de patinatge, tal i com apunta Carles Aulet.

Pel que fa a la regidoria de pagesia, es continuarà treballant per millorar els accessos als habitatges de fora el nucli urbà. També s’han demanat diverses subvencions per millorar camins rurals, de cara a la prevenció d’incendis forestals. S’ha previst construir un pont que travessi la carretera al davant de l’empresa Torho, per poder connectar el passeig fluvial amb el camí que va cap a Can Talleda sense perill. A més, Aulet diu que cal seguir millorant el desguàs del riu Tordera i les rieres, per tal d’evitar possibles inundacions.

Carles Aulet és un històric convergent, que al juny de 2015 va deixar de ser regidor després de 24 anys a l’Ajuntament. Ara ha entrat a formar part altra vegada del govern municipal, després de la renúncia del regidor Marc Unió.


Dos projectes per buscar gas i petroli amenacen la Costa Brava
Diari de Girona 20/1/2017

El Ministeri d´Energia té sol·licituds de les empreses Cairn Energy i Spectrum Geo Limited. El punt més proper al litoral gironí es troba a 31 quilòmetres.Coincideix amb el corredor migratori de cetacis

La Costa Brava continua amenaçada per dos grans projectes per buscar petroli i gas al fons marí entre Catalunya i les illes Balears, impulsats per les empreses Cairn Energy –a través de la seva filial espanyola Capricorn Spain Limited– i Spectrum Geo Limited. Fins al setembre, la cursa per explotar els hidrocarburs d´aquesta zona incloïa una tercera companyia, Services Petroliers Schlumberger, a la qual el Ministeri d´Indústria va arxivar definitivament el projecte durant la fase de tramitació ambiental. Aquest s´acostava fins a 13 quilòmetres del cap de Creus, mentre que ara el projecte més proper al litoral gironí es troba a 31 quilòmetres.

La plataforma més activa en l´oposició a les prospeccions al subsòl marí, l´Aliança Mar Blava –que aglutina entitats socials, ecologistes, sindicats, associacions del sector de la pesca, el turisme o la nàutica, administracions, institucions públiques i privades balears–, ha demanat al Ministeri d´Energia que adverteixi els promotors dels dos projectes actius que l´àrea que els interessa coincideix amb un corredor de migració de cetacis, al qual el mateix Govern espanyol vol donar protecció internacional. La petició la van fer arribar al ministre Álvaro Nadal el 9 de desembre i encara no han rebut resposta.


«Hem volgut fer veure que sobre el corredor de cetacis hi ha la gran taca de Spectrum, que fins ara se solapava amb el projecte de Schlumberger, arxivat definitivament per Indústria», va explicar el coordinador del Secretariat Tècnic d'Aliança Mar Blava, Carlos Bravo. La plataforma ja ha demanat l´arxiu del projecte de Spectrum i ho tornarà a fer properament, tot argumentant motius procedimentals. Pel que fa al de Cairn Energy, també afecta el corredor de cetacis del Mediterrani, per la qual cosa Bravo va considerar que les empreses han d´entendre que aquest «és un obstacle ambiental insuperable».

Fort impacte en la pesca

Però, a banda de la incompatibilitat de fer prospeccions a la recerca de petroli i gas al mateix lloc on es vol aprovar la declaració d´una Zona Especialment Protegida d´Importància per al Mediterrani (ZEPIM), l´Aliança Mar Blava també alerta que es provocarien greus problemes mediambientals i un fort impacte en la pesca, una activitat molt present a les costes gironines.

En l´actualitat, ni el projecte de Capricorn Spain ni el de Spectrum Geo Limited han arribat a la fase ambiental, ja que encara s´estan tramitant al Ministeri d´Energia. La primera d´aquestes companyies manté oberta la seva sol·licitud de 12 permisos d´investigació d´hidrocarburs al golf de Lleó –enumerats de Nord-est 1 a 12–, tot dibuixant una mena de polígon irregular amb un costat limítrof amb la Costa Brava; s´hi acosta fins a una distància de 31 quilòmetres. Mentre que Spectrum impulsa una campanya sísmica que afectaria 14.000 quilòmetres quadrats, del front marí gironí i barceloní fins al sud d´Eivissa i Formentera, i s´allargaria 22 setmanes.


Platges... d'espais naturals d'ús temporal a negoci municipal i equipament urbà, aquí i arreu...
Lloret treu a concurs els serveis de les platges
El Punt Avui 20/1/2017

En total, hi ha autoritzacions per a 52 negocis, entre quioscos de begudes i gelats, empreses de lloguer de gandules, restaurants i escoles nàutiques

El lloguer de gandules és un dels serveis que s'ofereixen a les platges de Lloret Foto: QUIM PUIG

NURI FORNS - LLORET DE MAR
L'Ajuntament de Lloret de Mar ha fet públic el plec de clàusules per autoritzar l'explotació dels serveis de temporada a les platges de Lloret, que es fa cada quatre anys. Els serveis i aprofitaments objecte d'autorització a les cinc platges de Lloret són cinc restaurants, catorze quioscos de venda de begudes envasades i gelats; onze serveis de lloguer de gandules i para-sols; quatre serveis de lloguer de patins i caiacs; tres escoles d'esquí nàutic; una escola de motonàutica i deu taquilles de venda de tiquets per a creuers, catamarans turístics o activitats aquàtiques semblants. La platja amb més serveis autoritzats és la de Lloret (27), seguida de la platja de Fenals (17), Canyelles (cinc), sa Boadella (1) i Santa Cristina i Treumal (2). El regidor de platges, Jordi Orobitg, va explicar que, a grans trets, el plec de clàusules és “continuista”, tot i que hi ha elements nous, com ara que el model de quioscos fins ara era únic, “i per a tots havia de ser igual, mentre que ara en l'aspecte exterior hauran de presentar projectes diferenciats”.

LA XIFRA

27 serveis tindrà la platja principal de Lloret, mentre que a Fenals n'hi haurà 17, a Canyelles 5 i a la resta, 1.

Cànons anuals a l'Ajuntament

Les empreses que obtinguin l'autorització per oferir els seus serveis a les platges han de satisfer un cànon anual a l'Ajuntament. Els cànons van des dels 1.600 euros per a les taquilles fins als 69.000 euros per a un quiosc bar de 20 m² i 100 m² de terrassa. Els tipus de licitació establerts són una xifra mínima, i les empreses interessades han de presentar ofertes a l'alça. Els criteris d'adjudicació són l'oferta econòmica (60 punts), gestió directa i personal (10 punts), propostes d'integració social que repercuteixin favorablement en la prestació del servei (fins a 16 punts) i memòria d'ornamentació, disseny i característiques estructurals i estètiques (14 punts). L'últim any que es van fer les adjudicacions va ser el 2013, i ja llavors es preveien ingressar tres milions en cànons.


Palafolls bat el rècord amb una mínima de menys 4,5
El Punt Avui 20/1/2017

Pagesos protegint els conreus del fred Foto: E.F.

E. FERRAN - MATARÓ
Els registres del servei meteorològic del Consell Comarcal del Maresme indiquen que Palafolls ha estat el municipi on ha fet més fred aquests dies amb una mínima de menys 4,5 graus, la nit de dimecres. Altres temperatures sota zero es van donar a Hortsavinyà (-3,9) al Montnegre (-3,8) i a la urbanització de Dosrius can Massuet-el Far (-3,5). Segons explica el meteoròleg Joaquim Serra, a la comarca no es vivia una situació de tant de fred des del febrer del 2012. “No podem parlar d'una onada de fred, perquè les temperatures haurien de mantenir-se per sota de la mitjana durant quatre dies i això no ha passat”, indica Serra. La previsió és que el fred minvi en espera de precipitacions i de temporal de vent.

Primeres pluges 19 i 20/1/2017 i anunci de temporal de mar...


Entre ahir al vespre i aquest matí ha estat plovent a gairebé tota la Baixa Tordera, i continua plovent. Alguns dels registres fins aquest matí (i actualitzat a les 19:00h)...

2.6 mm a Sant Celoni    (16.4 mm)
4.4 mm a Breda    (14.8 mm)
5.1 mm a Tordera    (22.5 mm)
3.8 mm a Blanes    (12.6 mm)
1.8 mm a Pineda de Mar    (5.5 mm)
8.8 mm a Calella    (18.4 mm)
2.4 mm - 4.2 mm a Canet de Mar    (10.4 mm - 16.0 mm)
9.0 mm a Vallgorguina    (24.2 mm)

(5.5mm a Arenys de Munt a les 14:00h)

I anunci de fort temporal de mar per a les properes hores i dies...

L'SMC informa que el 20/01/2017 09:50 s'ha publicat un Avís per Estat de la mar

Baixa mediterrània. Temporal de llevant/gregal a la costa catalana. Mapes de vent model Harmonie avui i demà 12 UTC.

dijous, 19 de gener de 2017

Document final del projecte BeWater a la Tordera: Tordera River Basin Adaptation Plan 2016

Ho podeu trobar aquí...

http://www.bewaterproject.eu/images/results/adaptations-plans/RBAP_Tordera_FINAL.pdf


The Tordera River Basin Adaptation Plan is intended to address the main challenges that the Tordera basin has to face with regards to improvements of water body’s quantitative status, water quality, health of ecosystems and integrated water management.
Crucial actions to face the identified challenges within the Tordera river basin are:
    • The implementation of environmental flow regime is considered by all participants by far the most important action needed in the Tordera basin. This option, which addresses the challenge “water quantity”, would indeed provide an answer to the current the depletion of water bodies, allowing a certain quantity of water to be kept in the river for maintaining ecosystem functionality. Its implementation would trigger a whole set of improvements of different kinds, like recovering hydrologic connectivity between water bodies, correct sediment dynamics and improved water quality.
    • Creating a permanent participation centre is considered crucial to improve integrated water management of the Tordera Basin. Different issues are not being implemented, like the revision of current exploitation rates of water bodies, because of a lack of adequate procedures to take into account local socio-economic drivers into decision making and technical planning procedures.
    • Creating “Adaptive forest management agreements” reached the highest score of the whole Tordera set of water management options evaluation process, and answers to the challenge to improve current forest management in the basin. Until a certain degree, many actions of those included in this option are already implemented in the Montseny and Montnegre-Corredor natural parks: like thinning, clearing, eradication of alien species, erosion prevention and other specific interventions, like facilitating grazing. Nevertheless, these should be consolidated and expanded, making use of lessons learned.
    • To “Create an Integrated Plan for the Protection of the Tordera Delta (IPPTD)” is considered an important process to reach better resilience to global change in the basin, by improving the health of water and forest related ecosystems. An integrated planning process would also enhance the effectiveness of actions taken by combining sectorial approaches and assure engagement of all stakeholders in its design and development.
To assure the successful implementation of individual water management options or bundles of options, the development and execution of a monitoring plan including sound indicators is crucial. The plan presents some indications on synergies with existing monitoring schemes regarding the identification of suitable indicators for measuring the output.
Moreover, the implementation of the Tordera River Basin Adaptation Plan or of key elements of it, requires strong political will, as the transition to more resilient societies implies to overcome rooted trade-offs and socio-economic inertia. Overall policy recommendations to facilitate this aim to address leverage points that could enhance the integration of adaptive principles in current normative, legal and political practices.
The following documents are available for download:

El presenta propostes de gestió de l'aigua de la conca de la Tordera, a el dimarts 17

El projecte BeWater s'ha dedicat a reunir-se amb tots els actors de les conques involucrades en el projecte per elaborar els plans de gestió

En els plans consten de reptes molt interrelacionats, que impliquen a molts actors de difererents sectors amb diferents visions

Els plans s'han intentat temporalitzar i valorar econòmicament, aquest últim punt s'ha quantificat en ordres de magnitud

L'administració disposa de molta informació de la conca del Tordera, en part gràcies a l'aplicació de directives europees

Diferents actuacions al llarg dels anys, com per exemple la construcció de l'AP7, han forçat a la Tordera a adaptar la seva morfologia

Conèixer en profunditat la conca serveix per determinar les zones de risc d'inundació, per exemple.

La pàgina web de l'ACA disposa de moltíssima informació relacionada amb les masses d'aigua de Catalunya, actualitzada regularment

La conca de la Tordera té força continuïtat perquè hi ha relativament poques concessions al llarg del seu traçat

Moltes mesures del pla de gestió tenen correspondència amb les propostes del procés BeWater

Xerrada del projecte a sobre el programa mesures a la Tordera


Acte final del ! El 24/01/17 presentarem els resultats del Pla d'Adaptació de la Conca de la Tordera

Dimarts que ve, acte final del ! Presentem resultats del Pla d'Adaptació de la Conca de la Tordera

La Plantera (Blanes) - Cal Toni Joan (Tordera) 19/1/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Enric Badosa d'avui entre La Plantera (Blanes) i Cal Toni Joan (Tordera)...

35 Fredelugues (Vanellus vanellus)...

2 Aligots comuns (Buteo buteo)...

1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
5 Esplugabous (Bubulcus ibis)
8 Cornelles negres (Corvus corone)
mínim 200 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
mínim 100 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
20 Verdums (Carduelis chloris)
23 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)

Font: www.ornitho.cat
Observador i Fotografies: Enric Badosa

Gamarús (Strix aluco) a Blanes 11/1/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Gamarús (Strix aluco) Foto: Enric Badosa

Fotografia d'un Gamarús (Strix aluco) a l'entrada del niu a Blanes del dimecres 11/1/2017.

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa

Gravera de Palafolls 19/1/2017


Aquesta tarda a la Gravera de Palafolls i voltants...

2 Xarxets comuns (Anas crecca)
3 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
mínim 2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 4 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea) sobre el riu
uns 20 Gavians argentats (Larus michahellis) sobre el riu
uns 10 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
mínim 2 Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 20 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Picot verd (Picus viridis)
mínim 3 Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Garses (Pica pica)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)

Als camps propers del Pla de Palafolls...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)

i gràcies...


Només arribar un munt de trets d'escopeta de caçadors per l'interior de la gravera i pel tram de riu proper, a tocar de l'autopista, que quan em veuen giren ràpid l'escopeta, se la posen a l'esquena i marxen de seguida... saben que no poden caçar aquí... i és un miracle que encara després es pogués veure alguns ocells que eren amagats i van sortir al cap d'una llarga estona.