dimarts, 30 d’agost de 2016

Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) a Pineda de Mar 30/8/2016

Aquest vespre hi havia 3 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) pescant a la platja de Poble Nou de Pineda de Mar.

Algunes notícies per llegir 30/8/2016...

Fil a l'agulla pels càmpings de Malgrat
El Punt Avui 30/8/2016

El sector posa sobre la taula la urgència de regularitzar els espais a peu de platja deixant que creixin cap a la zona agrícola del pla de Grau

Planteja la modificació del pla urbanístic i el govern local diu que ho estudiarà


TERESA MÁRQUEZ - MALGRAT DE MAR
La desena de càmpings de Malgrat de Mar, a tocar de la platja, han fet un pas endavant per resoldre d'una vegada per totes la seva regularització, que està pendent des de fa una dècada i que ha estat condicionada per les diferents modificacions urbanístiques que s'han fet tant en l'àmbit local com, especialment, en l'àmbit català. Tal com ha avançat la plataforma de comunicació local El Malgratenc, els equipaments han presentat de manera conjunta a l'Ajuntament un pla que proposa el seu creixement cap a l'interior, cap a la zona agrícola del pla de Grau. La iniciativa requereix la modificació puntual del pla urbanístic vigent perquè inclogui el canvi d'ús actual dels terrenys i obri la porta als propietaris de càmpings perquè puguin comprar més terra i ampliar així la seva activitat. Paral·lelament, aquesta expansió cap a l'interior significaria l'alliberament de les activitats turístiques que els càmpings mantenen encara als espais a primera línia de la platja. El portaveu dels càmpings, Marc Monguilod, es mostra convençut que la proposta ha estat prou madurada perquè obtingui el vistiplau del consistori, actualment governat pel PSC i JxM, i confia que el procés es posi en marxa aviat. “L'ordenació de l'activitat dels càmpings del delta de la Tordera és un tema pendent de fa massa temps i el sector necessita una seguretat jurídica que permeti garantir el futur de la seva activitat econòmica”, precisa. Monguilod recorda que la situació d'estancament a la zona s'ha pogut començar a moure gràcies al treball fet pels empresaris. “Territori i Sostenibilitat va atendre les nostres demandes i va acceptar la modificació del pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) el 2014 per garantir la protecció d'aquest àmbit, però també l'activitat econòmica preexistent a la zona, com són els càmpings”, rememora el representant d'aquest sector, que explica que al municipi veí de Blanes el consistori ja ha posat fil a l'agulla.

Posar a to el sector

El nou escenari, segons Marc Monguilod, obre la porta a ordenar finalment les deficiències dels equipaments que havien quedat pendents, com poden ser serveis, accessos i mobilitat interior, aparcament, integració paisatgística i protecció. “Parlem, entre d'altres, de fer viables els plans d'autoprotecció que ens exigeixen pel fet d'ocupar terrenys qualificats com a inundables”, comenta, i insisteix que en cap cas es planteja que els càmpings s'expandeixin de manera massiva pel pla de Grau. “L'increment de categoria dels establiments, per posar un exemple, no significa necessàriament sumar més places, sinó una major ocupació de les ja existents”, assenyala Monguilod, que hi afegeix que en tot cas el creixement es faria seguint criteris d'integració paisatgística a l'entorn agrari amb el qual delimiten. El pla també recull la retirada dels vehicles a primera línia de platja ampliant la capacitat d'estacionament dins el mateix càmping “i també creant espais d'accés col·lectiu per a estacionament dels usuaris de la platja, públics o gestionats pels propietaris de l'àmbit”. També es preveu la unió a través d'una circumval·lació interior del Camí de la Pomereda, on hi ha l'entrada dels càmpings, amb el Camí de la Tordera.

El representant dels càmpings no amaga la seva crítica al que considera un “absolut desinterès” de les administracions envers l'activitat econòmica que es desenvolupa al voltant del delta de la Tordera “i que demana a crits una intervenció”. En aquest sentit, Marc Monguilod assegura que els primers que volen una regularització definitiva de la zona “són aquells que s'hi guanyen la vida”. Monguilod avança que cal potenciar una taula multisectorial per atendre en conjunt les necessitats del delta de la Tordera “i on tinguin veu tots els sectors afectats i, sobretot, es comprometin totes les administracions implicades”.

Veure-ho amb bons ulls

Des de l'Ajuntament de Malgrat s'ha rebut la proposta amb interès i amb la voluntat d'arribar a una entesa. “Som conscients de la situació d'indefensió d'una part del sector turístic, una activitat econòmica de les més potents del municipi”, diu la regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), que ho considera un dels punts més importants perquè finalment s'alliberaria una part del litoral del Malgrat, cosa que permetria treure els cotxes de la platja i afavorir la creació d'un carril bici. Aquest espai en els darrers anys ha patit una regressió important de la sorra i ha necessitat actuacions de recuperació impulsades per l'Estat, amb uns resultats discutibles.

“Ens hem convocat a continuar parlant de cara al setembre, però en tot cas, pel que fa als terrenys del pla de Grau, no deixarien de ser agrícoles, sinó que el canvi que es faria seria sobre els usos”, emfatitza la regidora, que assegura que en aquesta trobada també hi haurien de participar els agricultors que són propietaris dels terrenys. “El pla, en cas que tiri endavant, haurà de tenir el màxim consens entre les parts afectades”, assenyala. De moment, en l'àmbit de grups municipals, la CUP ja ha avançat la necessitat de debatre a fons la proposta feta pels càmpings en un espai on siguin presents tots els actors implicats.

Més de 5.500 places turístiques

Malgrat de Mar, segons les dades del 2015, disposa de deu càmpings ubicats, tots, al Camí de la Pomereda menys un, l'Stella Maris, que es troba al passeig Marítim. En nombre de places hoteleres, tal com recull la direcció general de Turisme, arriba a les 5.502, molt per davant de la resta de poblacions de la zona nord del Maresme, que tenen el turisme com un dels principals motors econòmics. En l'àmbit local els càmpings se situen en el segon lloc de l'oferta de places, darrere els hotels, que els superen en un miler. Segons destaca Marc Monguilod, el sector dóna feina a unes 140 persones, i precisa que la inversió que han fet les diferents instal·lacions per disposar del pla d'autoprotecció puja a uns 10.000 euros, als quals s'han de sumar les millores constants.


Funeral pels boscos que matarà la C-32
Diari de Girona 30/8/2016

La plataforma Aturem la C-32 convoca un enterrament simbòlic per la 'falta d'interès polític' en la conservació de les masses forestals, la mobilitat a la zona i la dignitat democràtica

Imatge de Sant Pere del Bosc després de l´incendi d´aquest estiu. Plataforma Aturem la C-32

La plataforma Aturem la C-32, que agrupa diverses entitats ecologistes de Blanes i Lloret contràries a l'ampliació d'aquesta autopista, organitzarà el pròxim 3 de setembre a Lloret de Mar un funeral simbòlic per representar el que consideren una 'falta d'interès polític' per 'salvar el bosc, la mobilitat a la zona i la dignitat democràtica'.
És per això que han convocat una marxa fúnebre que començarà davant de la biblioteca municipal i que requerirà als participants vestir de negre. Durant l'acció també s'explicaran els motius pels quals la setmana que ve presentaran un recurs contra el projecte de traçat que el Departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar definitivament a finals de juliol. Un dels seus portaveus, Jordi Gaitan, explica que han 'enterrat' qualsevol possibilitat d'acord amb els polítics alhora que lamenten haver d'arribar als jutjats. Volen que el jutge ordeni una suspensió cautelar per evitar que les obres comencin aquesta tardor tal com preveu el Govern.
'No hi ha hagut cap interès polític per arribar a un acord sobre aquest tema', assegura Jordi Gaitan, que és un dels portaveus de la plataforma Aturem la C-32. Aquest dissabte volen expressar precisament el que consideren una "falta d'interès" per part de la classe política en la conservació dels boscos que hi ha a la zona i que quedarà afectada per les obres. Els incendis forestals que hi ha hagut aquest estiu a la zona ho han acabat de demostrar, segons denuncia la plataforma, que lamenta que no s'hagin donat explicacions sobre les causes dels focs, fent que això hagi avivat encara més elsrumors sobre la coincidència de la zona afectada amb la futura infraestructura.

'S'han apagat però ningú ha reclamat responsabilitats ni explica què ha passat', afegeix Gaitan. Durant l'enterrament simbòlic d'aquest dissabte també es parlarà del recurs que la plataforma té previst presentar la setmana vinent contra el projecte de traçat que el Govern va aprovar definitivament el 27 de juliol. Segons Gaitan, explicaran que 'enterren' qualsevol possible acord amb els polítics i que 'gairebé els han obligat' a tirar per aquesta via tot i no 'tenir-ne cap ganes'.
I és que asseguren que és l'única opció que els queda per evitar que el perllongament sigui una realitat. Confien que el jutge ordeni una suspensió cautelar per impedir que les obres puguin començar aquesta tardor. 'Entenem que el que no es pot fer és atendre aquesta reclamació i permetre que comencin les obres perquè, suposant que ens donen la raó, el bosc ja estaria perdut', conclou un dels portaveus de la plataforma.
De moment compten amb el suport d'onze entitats que s'han adherit al recurs, entre els quals hi haassociacions de veïns, partits polítics i hotels de la zona. Continuen oberts a seguir rebent suports mentre el recurs vagi fent el seu curs.

La plataforma Aturem la C-32 convoca un funeral simbòlic
AraGirona.cat 30/8/2016

Denuncien una suposada “falta d’interès polític” en la conservació dels boscos

La plataforma Aturem la C-32, que agrupa diverses entitats ecologistes de Blanes i Lloret contràries al perllongament d’aquesta autopista, organitzarà el pròxim 3 de setembre a Lloret de Mar un funeral simbòlic per representar el que consideren una “falta d’interès polític” per “salvar el bosc, la mobilitat a la zona i la dignitat democràtica”.

És per això que han convocat una marxa fúnebre que començarà davant de la biblioteca municipal i que requerirà als participants vestir de negre. Durant l’acció també s’explicaran els motius pels quals la setmana que ve presentaran un recurs contra el projecte de traçat del perllongament de l'autopista entre Tordera, Blanes i Lloret que el Departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar definitivament a finals de juliol.

Un dels seus portaveus, Jordi Gaitan, explica que han “enterrat” qualsevol possibilitat d’acord amb els polítics alhora que lamenten haver d’arribar als jutjats. Volen que el jutge ordeni una suspensió cautelar per evitar que les obres comencin aquesta tardor tal com preveu el Govern.

Ampliació:

“No hi ha hagut cap interès polític per arribar a un acord sobre aquest tema”, assegura Jordi Gaitan, que és un dels portaveus de la plataforma Aturem la C-32. Aquest dissabte volen expressar precisament el que consideren una "falta d’interès" per part de la classe política en la conservació dels boscos que hi ha a la zona i que quedarà afectada per les obres. Els incendis forestals que hi ha hagut aquest estiu a la zona ho han acabat de demostrar, segons denuncia la plataforma, que lamenta que no s’hagin donat explicacions sobre les causes dels focs, fent que això hagi avivat encara més els rumors sobre la coincidència de la zona afectada amb la futura infraestructura. “S’han apagat però ningú ha reclamat responsabilitats ni explica què ha passat”, afegeix Gaitan.

Durant l’enterrament simbòlic d’aquest dissabte que començarà a les set de la tarda i que recorrerà diferents carrers de Lloret també es parlarà del recurs que la plataforma té previst presentar la setmana vinent contra el projecte de traçat que el Govern va aprovar definitivament el 27 de juliol. Segons Gaitan, explicaran que “enterren” qualsevol possible acord amb els polítics i que “gairebé els han obligat” a tirar per aquesta via tot i no “tenir-ne cap ganes”. I és que asseguren que és l’única opció que els queda per evitar que el perllongament sigui una realitat. Confien que el jutge ordeni una suspensió cautelar per impedir que les obres puguin començar aquesta tardor. “Entenem que el que no es pot fer és atendre aquesta reclamació i permetre que comencin les obres perquè, suposant que ens donen la raó, el bosc ja estaria perdut”, conclou un dels portaveus de la plataforma.

De moment compten amb el suport d’onze entitats que s’han adherit al recurs, entre els quals hi ha associacions de veïns, partits polítics i hotels de la zona. Continuen oberts a seguir rebent suports mentre el recurs vagi fent el seu curs.

L' està revisant les basses d'aigua utilitzades ahir durant l'. Via

Continua la sequera extrema a la Baixa Tordera 30/8/2016


Novament, i ja és norma, les pluges tornen a deixar de banda a la Baixa Tordera el el darrer episodi de pluges 29-30/8/2016.

Tot indica que serà una segona meitat d'agost atípica sense pluges.

Entre Canet de Mar i Sant Pol de Mar 25-29/8/2016 Àlex Domec. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Àlex Domec entre Canet de Mar i Sant Pol de Mar 25-29/8/2016...

Sant Pol de Mar 25/8/2016
uns 40 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Comentari :A les Roques de la Murtra

Canet de Mar 25/8/2016
mínim 10 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Comentari :A les Roques Blanques

Canet de Mar 26/8/2016
15 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Comentari :A les Roques Blanques. 3 d'ells anellats amb els codis E06, E42 i E43
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Sant Pol de Mar 29/8/2016
23 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Comentari :A les Roques de la Murtra. Dos d'ells anellats amb els codis H44 i E45

Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec

Lloret de Mar 28/8/2016 Jordi Erra Pagès. Font: ornitho.cat

Observacions de Jordi Erra Pagès aquest diumenge 28/8/2016 a la costa de Lloret de Mar...

2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
uns 500 Gavians argentats (Larus michahellis)
25 Coloms roquers (Columba livia)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
3 Mallerengues petites (Periparus ater)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
1 Garsa (Pica pica)
2 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 Pardal comú (Passer domesticus)
1 Cadernera (Carduelis carduelis)

1 Dragó comú (Tarentola mauritanica)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Jordi Erra Pagès

dilluns, 29 d’agost de 2016

Dos incendis forestals simultanis a Lloret de Mar amb 2500m2 cremats 29/8/2016


L'incendi de vegetació de Lloret de Mar, que ja està controlat, ha cremat 2.500m2

Imatges 16:40h de l'incendi de vegetació de Lloret de Mar. Han cremat 2.500m2. Les fent perímetre.

Imatges 16:35h de l'incendi de vegetació forestal a la zona del Papalús de Lloret de Mar. Efectius a lloc.

Sobre l'urbanisme al litoral 29/8/2016... una notícia d'avui, altre de fa 10 dies, i una entrada recuperada... sumeu 2 i 2 vosaltres mateixos.

La notícia d'avui...

Un litoral de ciment
La Vanguardia 29/8/2016

Més del 35% de la primera línia de la costa mediterrània ha estat urbanitzada

Milers de turistes han gaudit del sol i el mar a la platja de Llevant de Benidorm l'últim cap de setmana d'agost (EFE)

ANTONIO CERRILLO, Barcelona

Espanya continua, almenys fins a l’any 2011, el galopant procés d’urbanització a tota la costa. I esgota els últims espais que li manquen per construir.

La regió mediterrània és amb diferència la zona més urbanitzada. L’any 2011, ja s’havia transformat el 35,28% de la primera línia costanera (la franja dels primers 500 metres). El que més sorprèn, no obstant això, és la velocitat a què s’ha produït aquesta transformació del litoral mediterrani, ja que en els últims 25 anys (entre el 1987 i el 2011), a la franja litoral de dos quilòmetres, s’ha urbanitzat el 30% de tot el construït al llarg de la història en aquella zona. Tot això ho explica l’informe Canvis d’ocupació del , elaborat per l’ Observatori de la Sostenibilitat, entitat que reuneix ecòlegs, enginyers, economistes i altres experts.

Els autors de l’estudi ( Raúl Estevez, Fernando Prieto i Carlos Alfonso) consideren molt preocupant l’alt grau d’urbanització (edificacions, equipaments, instal·lacions) de la primera línia de mar i alerten que el monocultiu turístic com a motor econòmic “presenta greus riscos” per a una economia pròspera i perdurable. També destaquen que en paral·lel s’ha produït la desaparició d’ecosistemes naturals de gran interès en la costa, com ara dunes, arenys, zones forestals o estepàries, que han estat transformades en zones artificials. Per això, reclamen augmentar les àrees protegides al litoral, per prevenir una nova acceleració urbanitzadora en cas d’una reactivació econòmica pronunciada.

El resultat és que a les pro­víncies de Màlaga, València, Barcelona, Castelló, Alacant i Cadis més del 50% de la superfície de la primera línia de costa (als primers 500 metres) ja ha estat ocupada. L’alteració més gran es dóna a la Costa del Sol (més del 80% a Màlaga), seguida de València (66,8%), Barcelona (63,73), Castelló (57,2%), Alacant (56,3%), Cadis (50,2%), Granada ( 41,5%) i Girona (39,8%).

Barcelona, Màlaga i Alacant es mantenen també en les primeres posicions en el rànquing d’ocupació a les franges costaneres de 2 i 10 quilòmetres. És el que es va veure l’any 1987 i el que es continua observant en el 2011, últim any analitzat. És molt destacable sobretot el fet que províncies amb una costa baixa i sorrenca, o que disposaven de molt espai lliure en la primera línia de mar, han experimentat en els últims 25 anys (1987-2011) un gran salt qualitatiu que els ha portat també a enfilar-se a les primeres posicions en el rànquing d’ocupació de la primera línia de costa en l’època més recent. Aquest és el cas de Castelló ( lloc 4), Granada (7) o Almeria (11). És com si es reproduís un model antic que tendeix a reblir també de ciment el litoral que fins ara s’havia deslliurat d’ell.

El cas de Castelló mereix un comentari a banda. L’any 1987, un 32% de la costa d’aquesta província estava urbanitzat; mentre que 25 anys després ha donat el salt més gran i ja ha consolidat aquest procés al 57% dels primers 500 metres. A més, duplica en aquest període l’espai ocupat a la franja dels dos quilòmetres i s’aproxima molt a València en el rànquing dels 10 quilòmetres.

A l’extrem oposat, les re­gions atlàntiques i cantàbriques es mantenen en el percentatge més baix d’ocupació. Tot i això, crida l’atenció l’evolució de les províncies de Biscaia i de Pontevedra, que han pujat deu punts percentuals el grau d’ocupació els últims 25 anys ( Biscaia passa del 13,7% al 23,5%, i Pontevedra, de 24,6% a 34,1%).

En diferents llocs del nord d’ Espanya “estan començant a formar-se incipients cordons d’urbanització litoral que recorden els inicis de la destrucció de la costa a la Mediterrània fa moltes dècades”, ressalten els autors. La resta de les províncies cantàbriques han vingut registrant augments de cinc punts percentuals o menys. Astúries és la que menys percentatge de costa artificial té en la primera línia (14%).

Espanya va camí, doncs, d’esgotar el terreny lliure davant el mar a passos de gegant. La velocitat ha estat creixent en els últims anys. El resultat global és que només entre el 1987 i el 2011 es va polir el 25% de la primera línia.

En aquest gens meritori rànquing que mesura el ritme d’alteració del litoral, Castelló ocupa la primera posició. És la província que ha patit la velocitat de transformació més important i il·lustra perfectament fins a quin punt l’interès immobiliari s’ha despertat aquí més tard que a les províncies veïnes.

També aquests números objectiven l’evolució immobiliària de València, on la cultura del maó ha caracteritzat el model econòmic els últims anys. Així s’hi ha accelerat la dinàmica ja registrada el 1987; i els últims 25 anys s’hi ha a transformat més del 40% del que hi havia construït al llarg de tota la història anterior.

Al contrari, les costes ja molt alterades en dècades anteriors, com les de Catalunya, Alacant i Màlaga se situen per sota de les taxes de canvi de moltes províncies del Cantàbric o de Galícia, mentre que la pressió urbanís­tica s’hi ha desenvolupament sobretot a l’interior, a causa de la colmatació antiga de les zones properes a mar.

Com a solució, els autors de l’estudi publicat per l’Observatori de la Sostenibilitat proposen de crear reserves de sòl com a instrument per paralitzar els processos d’ artificialització a les primeres franges de costa. En aquest sentit, propugnen un paper actiu dels ajuntaments titulars d’aquests territoris que romanen sense urbanitzar.

També es planteja la neces­sitat de tenir una actitud activa per restaurar, crear i expandir els ecosistemes naturals: fo­restals, de zones humides, sistemes agraris tradicionals i cordons dunars, és a dir la recuperació dels ecosistemes litorals tal com eren.


L'entrada recuperada...

No és només manca de sediments... Temporals, platges i altres xorrades. 28/7/2016

I la notícia de fa 10 dies...

ELS CÀMPINGS DE MALGRAT DE MAR ES VOLEN EXPANDIR PEL PLA DE GRAU
elmalgratenc.com 19/8/2016


Una desena de càmpings de Malgrat de Mar han presentat un projecte a l’ajuntament en el que demanen poder expandir-se cap a l’interior, a la zona agrícola. Segons Marc Monguilod, propietari d’un d’aquests càmpings, es tracta de recuperar l’espai que el mar els ha anat prenent a alguns d’ells. Per aconseguir-ho, els amos dels càmpings comprarien els terrenys que tenen al darrere. Per poder-ho fer caldria que el consistori canviés el pla d’usos d’aquestes parcel·les per permetre la nova activitat.
El projecte també proposa la creació d’un vial, que uniria l’avinguda de la Pomereda fins a la desembocadura del riu.

Monguilod assegura que els nous terrenys servirien per oferir més i millors serveis als campistes. Subratlla que, en cap cas, s’hi edificaria. Tampoc s’augmentaria el nombre de parcel·les de càmping.
Marc Monguilod ha aprofitat per reclamar “més ambició política, que ara no hi és” per fer front a la reordenació del delta de La Tordera. Proposa la constitució d’un grup de treball amb totes les parts implicades per “desencallar una problemàtica que fa massa anys que dura”.

Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme ha manifestat la bona predisposició que hi ha des del govern local per tirar endavant el projecte d’ampliació. Un dels aspectes positius de la proposta, segons Mireia Castellà, és que “permetria alliberar part de la costa actualment ocupada pels càmpings”. La regidora remarca que no es vol canviar la qualificació dels terrenys, que continuaran essent agrícoles, sinó que només es proposa modificar-ne el pla d’usos. Castellà també ha volgut deixar clar que el cost econòmic de desenvolupar el projecte hauria d’anar íntegrament a càrrec dels interessats. A més, ha assenyalat que, des del consistori, se’ls ha demanat la creació d’un pla d’autoprotecció ja que es tracta d’una zona declarada com a inundable.

El projecte d’ampliació dels terrenys dels càmpings, però, es topa amb l’oposició d’una part dels pagesos de la zona, que no veuen amb bons ulls la proposta ja que la situació, segons alguns agricultors, està provocant que s’especuli amb els terrenys de cultiu de la zona afectats pel projecte.


... Sumeu 2 i 2 vosaltres mateixos.

Desembocadura de la Tordera 28/8/2016 Joan Bernils. Font: ornitho.cat

Observacions de Joan Bernils d'aquest diumenge 28/8/2016 a la desembocadura de la Tordera...

1 Gavina cendrosa (Larus canus)
5 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Martinet ros (Ardeola ralloides)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
5 Corriols grossos (Charadrius hiaticula)
7 Corriols petits (Charadrius dubius)
3 Territs menuts (Calidris minuta)
1 Territ variant (Calidris alpina)
1 Gamba verda (Tringa nebularia)
3 Cueretes grogues (Motacilla flava)
6 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
6 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Puputs (Upupa epops)
4 Ballesters (Apus melba)
8 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
6 Tudons (Columba palumbus)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
2 Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Joan Bernils

Colltort (Jynx torquilla) a Les Llobateres (Sant Celoni) 28/8/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Aquest diumenge 28/8/2016 l'Arnau Tolrà ha observat 1 Colltort (Jynx torquilla) a Les llobateres (Sant Celoni).

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

diumenge, 28 d’agost de 2016

Pas migratori de Papallones colibrí (Macroglossum stellatarum) per Pineda de Mar 28/8/2016

Aquest migdia  pas migratori de Papallones colibrí (Macroglossum stellatarum) pel nucli urbà de Pineda de Mar. Unes 20 només a una terrassa en poc més de dues hores.

No entenia lo de "rebràs una carta" per part de la família, i l'he mirat a la Viquidèdia .

Es diu bufaforats, borinot carter, papallona colibrí, barrinol ros, o mosca boja (Macroglossum stellatarum), i sobre lo de borinot carter diu literalment...

Aquest insecte també es coneix amb el nom de "borinot carter" o simplement "carter" a alguns llocs. Les supersticions locals afirmen que quan hom veu un d'aquests borinots, hom rebrà notícies importants molt aviat.

... coses que s'aprenen menjant amb la família ;)

Aquesta fotografia també és de la Viquipèdia, sembla mentida però cap de nosaltres els ha enganxat tot i els intents...


dissabte, 27 d’agost de 2016

Què ha passat amb les mesures ambientals del 2011 a la C-32? 27/8/2016 Aturem C-32

Basses de decantació plenes de vegetació exòtica i ruderal, runes i deixalles. Ni rastre de lliris grocs, bogues o canyís plantat. Milers i milers d'arbres plantats als talussos morts per manca de manteniment. Accessos inútils oberts a l'interior d'espais naturals. Arbres típics de zones humides a llocs que ja no s'inunden per drenatges posteriors. Adquisició de terrenys per crear una zona humida que ja no existeix. Cap mena de manentiment o seguiment de les mesures...

L'any 2011 la Generalitat de Catalunya i l'empresa Abertis s'omplien la boca de correccions ambientals pel tram fins a Blanes de la C-32.

Aturem C-32 han revisat la situació l'any 2016...



Què ha passat amb les mesures ambientals del 2011 a la C-32?
Aturem C-32

Publicat el 27 ago. 2016

Aquest 2016 la Generalitat i Abertis pretenen engegar la construcció del ramal Blanes-Lloret-Tossa de la C-32. Això sí amb una comissió ambiental que hi aplicarà mesures correctores tan bones com al 2011.

Vergonya!

Arenys de Mar i Caldes d'Estrac estudien crear una platja per a gossos a la Musclera 27/8/2016 Ràdio Arenys

Arenys de Mar i Caldes d'Estrac estudien crear una platja per a gossos a la Musclera
Ràdio Arenys 27/8/2016
Per: Eduard Mas


L’Ajuntament d’Arenys ha iniciat converses amb l’executiu de Caldes d’Estrac perquè en una zona de la platja de la Musclera s’hi pugui accedir amb gossos, i banyar-se, a qualsevol hora del dia. L’alcaldessa Annabel Moreno considera que si els dos consistoris unifiquen esforços i comparteixen despeses, la iniciativa es podria posar en marxa l’estiu vinent.

I és que emportar-se el gos perquè gaudeixi d’una estona de sol i platja és una experiència que cada cop més els municipis del Maresme entenen com un servei a facilitar als usuaris. Molts pobles s’estan emmirallant amb Sant Pol, que aquesta setmana ja ha anunciat que mantindrà l’única platja de la comarca on, ara per ara, s’hi pot anar amb animals. La prova pilot que l’Ajuntament de Sant Pol va engegar al juny ha obtingut una gran resposta. Tot i l’oposició d’alguns veïns de les urbanitzacions més properes, la regidora de Medi Ambient de Sant Pol, Verònica Martí, afirma que s’ha demostrat que hi havia una demanda real. A la platja de les Banyeretes s’hi han posat cartells demanant als propietaris dels animals que facin un bon ús de l’espai. També hi ha papereres pels excrements i una dutxa pels animals. I es fan controls exhaustius. A Sant Pol, els caps de setmana d’aquest estiu poden passar fins a un centenar d’animals per la platja habilitada.

Vist l’èxit, Arenys i Caldetes estudien, traslladar l’experiència a la platja de la Musclera. En declaracions al Punt-Avui, Annabel Moreno recorda que al nostre municipi els gossos ja tenen un horari ampli per passejar per la sorra: de les vuit del vespre a les vuit del matí. De fet, estava previst que fos de les vuit del vespre a les set del matí,  però el govern municipal va accedir a principis de juliol a les peticions de molts arenyencs que demanaven poder tenir una hora més. Laia Martín, regidora de Medi Ambient, recorda que s’havia decidit aquest horari per compatibilitzar-ho amb la neteja que es duu a terme al matí. Després de les demandes, i de poder garantir que la platja quedaria neta igualment, finalment es va ampliar l’horari.

El regidor de Sanitat, Carles Sala, recorda que els amos dels gossos han de vetllar perquè els animals no causin molèsties a la resta de persones prenent mesures precaucions necessàries com ara portar-los lligats. A més, també es recorda la obligació de recollir els excrements tant de la sorra de la platja com del passeig, ja que si no se’ls pot sancionar entre 750 i 3.000 euros, seguint el que estableix la normativa de l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics. La temporada d’estiu d’accés a les platges pels animals a Arenys de Mar durarà fins al 16 de setembre.

Algunes notícies per llegir 26-27/8/2016...

Gossos de sol i platja
El Punt Avui 27/8/2016

Sant Pol mantindrà l'única platja del Maresme on fins ara es pot anar amb animals i lloa l'encert del servei

Negocia amb la Generalitat si l'haurà de traslladar per la proximitat amb l'espai on dormen ocells protegits


TERESA MÁRQUEZ - SANT POL DE MAR
Sant Pol de Mar mantindrà l'experiència de destinar una part del litoral a permetre l'ús mixt de la platja a persones i gossos durant l'estiu. La prova pilot que va engegar el juny passat ha obtingut una gran resposta, sobretot perquè només Barcelona ciutat s'ha afegit a la iniciativa a tota la demarcació. Tot i acumular rebuig en especial dels veïns de les urbanitzacions properes, que s'han queixat tant de forma oficial com a través de les xarxes socials, i en espera de fer una valoració més acurada a final de temporada, la decisió és ferma. “Estem molt contents amb la rebuda, perquè s'ha demostrat que hi havia una demanda real a la qual s'ha pogut donar resposta”, assenyala la regidora de Medi Ambient, Verònica Martí (Junts). Al lloc triat, la cala que forma la platja de les Banyeretes, s'hi han posat cartells en què es convida els propietaris dels animals que facin un bon ús de l'espai i evitin els problemes de convivència. També s'hi han instal·lat papereres, s'ha habilitat una dutxa i, segons la regidora, hi ha un control exhaustiu de la neteja de la zona, “que manté uns nivells excel·lents pel que fa a la qualitat de l'aigua i s'hi analitza regularment la sorra”. Verònica Martí admet que en aquest període hi ha hagut algun cas aïllat de banyistes amb gossos de raça perillosa que no complien la normativa de dur l'animal lligat, però insisteix que la policia local “actua quan ho ha de fer” i que en aquests mesos no tenen constància de cap episodi greu de baralles entre els gossos. Segons els càlculs de Martí, en especial els caps de setmana poden passar fins a un centenar d'animals per la platja. “Ens felicitem de la bona sintonia que s'ha creat entre els banyistes, que esperem que es mantingui”, destaca la responsable de Medi Ambient.

Pendents del lloc

L'alcaldessa, Montserrat Garrido (CDC), va avançar que l'Ajuntament estava pendent de resoldre amb la Generalitat la ubicació definitiva de la platja amb gossos. El fet que a les Banyeretes i altres espais propers hi hagi des de fa anys un bon nombre de corbs marins emplomallats que hi passen la nit dificulta la convivència amb els gossos perquè els podrien atacar. “No tenim constància de cap incident i curiosament aquest primer estiu amb la prova pilot de la platja s'han comptabilitzat més exemplars de corbs marins”, assenyala.

En tot cas, l'alcaldessa comenta que ja s'han pres mesures a favor de la protecció dels animals limitant la platja i, en conseqüència, l'accés dels gossos i deixant uns 70 metres de distància amb les roques dels corbs marins. “També es van instal·lar cartells en què es prohibia la pesca, perquè bona part de la mortalitat d'aquestes aus la provoquen els hams que s'empassen”, comenta l'alcaldessa.

Un fenomen que crida l'atenció d'altres municipis

Emportar-se el gos perquè gaudeixi d'una estona de sol i platja és una experiència que cada cop més els municipis entenen com un servei que poden donar. El gran nombre de persones que tenen al seu càrrec un animal de companyia afavoreix que altres ajuntaments de la comarca s'emmirallin en la iniciativa de Sant Pol i busquin la manera d'adaptar-la al seu territori. Un dels casos més avançats és el d'Arenys de Mar. La població és una de les que tenen un horari restringit a l'estiu d'accés de gossos a les platges i, per tant, estan prou conscienciats davant la demanda creixent d'un tram de platja on es pugui anar a banyar amb l'animal. L'alcaldessa, Annabel Moreno (ERC), explica que ja s'han iniciat les converses amb el poble veí de Caldes per tirar endavant una platja on es permeti l'accés amb gossos a la zona de la Musclera, que limita amb les dues poblacions. “Creiem que si unifiquéssim esforços i poguéssim compartir despeses, podríem posar-la en marxa l'estiu de l'any vinent”, comenta Moreno, que recorda que de moment els animals ja tenen un horari força ampli per passejar per la sorra: de vuit del vespre a vuit del matí. El Masnou també ha mostrat interès a poder disposar d'un espai al seu litoral on no estiguin prohibits els gossos. L'alcalde, Jaume Oliveras (ERC), preveu poder fer una prova pilot a final de temporada per comprovar quin nivell de resposta té. “Hem d'acabar de triar el tram de platja però pensem que a l'altura de Can Teixidor és un espai prou adequat”, manté. En cas que l'experiència es vulgui posar en marxa a l'estiu, Oliveras recorda que s'hauran de modificar tant el pla d'usos de la platja com l'ordenança municipal per adaptar-los a la nova realitat.


Es compleixen deu anys de la fatídica rierada que es va emportar una quarantena de cotxes
Ràdio Calella 27/8/2016



Una forta tempesta d’estiu, una nit de divendres d’agost, va trasbalsar Calella ara fa deu anys. Va començar quan passaven deu minuts de les nou del vespre del 25 d’agost del 2006 i en només 20 minuts va descarregar 37 litres per metre quadrat. La imatge que ha quedat pel record és la d’una important rierada que es va emportar tot el que es va trobar pel davant. El sinistre va afectar a la quarantena de cotxes que llavors hi havia estacionat. L’ex alcalde Josep Basart, batlle de la ciutat en aquell moment, ha compartit amb Ràdio Calella TV els seus records d’aquella nit, assegurant que es van passar molts nervis fins que es va confirmar que no hi havia cap víctima. També ha admès que mai s’ha acabat de saber quin error de coordinació va fer que l’avís del Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) arribés a les autoritats i cossos d’emergència locals quan ja no hi havia temps material per evitar els danys.


El missatge alertant d’una forta tempesta va emetre’s a les 20.35h, però va arribar a Calella a través del Servei Meteorològic del Consell Comarcal del Maresme quan faltaven tres minuts per les nou del vespre. L’aiguat va caure tretze minuts després, sense marge perquè la Policia Local alliberés de cotxes la Riera Capaspre.


“És difícil saber què va fallar exactament, però el cert és que alguna cosa va fallar”, ha assegurat Josep Basart, qui era l’alcalde de Calella en aquella època. “Era el Consell Comarcal a través del SMC qui avisava a les policies locals de la comarca de qualsevol circumstància meteorològica que podia suposar algun risc i, per motius que mai he sabut, hi va haver un problema amb la transmissió que va fer que no arribés ràpidament”, ha recordat.


L’ex alcalde ha explicat en una entrevista a Ràdio Calella TV com és que hi havia cotxes aparcats a la llera quan, a priori, no s’hi podia accedir. “Aquella setmana estava tancada però algú va obrir la cadena permetent que els cotxes entréssin, i això no va ajudar”, ha admès.


La rierada va arrossegar la quarantena de cotxes que hi havia estacionats a aquella hora a la riera, pràcticament tots de visitants que havien vingut a passar el dia a Calella, o s’estaven aquí de vacances. Basart recorda que es van viure uns primers minuts amb molta angoixa fins que es va poder descartar que hi haguéssin víctimes. “El protocol va ser en un primer moment avisar perquè es retiréssin els cotxes i, un cop la rierada va ser efectiva, prohibir que hi entrés ningú amb la intenció de treuere’l. El següent pas, quan els cotxes van quedar taponats, va ser tornar a comprovar que no hi hagués ningú a l’interior perquè durant una bona estona vam tenir-ne la sospita”, ha reconegut l’ex alcalde.


L’ex alcalde ha reconegut l’actuació dels membres de la Policia Local i d’altres cossos de seguretat i d’emergències, que van donar una resposta eficaç i efectiva a una situació del tot extraordinària i inesperada. Les primeres hores van dedicar-se a controlar la situació i fixar les actuacions per retirar els vehicles que havien fet tap a la riera. La normalitat va trigar a restablir-se. Tres dies després encara s’estaven rescatant vehicles que havien anat a parar a mar amb l’ajuda d’helicòpters. “Com a anècdota, fins i tot es van treure cotxes que feia anys que estaven al fons del mar, que no eren del moment sinó que hi havien arribat d’altres rierades i que no s’havien pogut recuperar per les circusmtàncies que fossin”, ha revelat Basart.


L’Ajuntament de Calella va posar-se a disposició dels propietaris dels vehicles sinistrats a l’hora de gestionar-ho amb les asseguradores.

Es dóna el cas que la rierada va produir-se poques setmanes després que l’Ajuntament de Calella aprovés el projecte per cobrir la riera Capaspre. Axiò implicaria que els cotxes ja no hi poguéssin circular i, ni molt menys, estacionar. El projecte inicial del juliol del 2006 només contemplava el cobriment de la llera amb una llosa de formigó, deixant en l’aire el posterior tractament superficial i la integració urbanística de l’obra; així com el seu finançament.


Els fons de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat asseguraven que es podia sufragar la primera part, i la posterior convocatòria del Pla Zapatero del llavors president espanyol, l’any 2009, va obrir la porta a encarar les dues actuacions de forma simultània. El cobriment i la urbanització de la Riera Capaspre va tenir un cost 0 per l’Ajuntament de Calella. Un diumenge 27 de desembre del 2009 es tallava la cinta de l’obra. Un matí fred, però assolellat.


Amb el pas dels temps, s’ha constatat que el projecte ha atorgat una nova centralitat a la ciutat, especialment a l’estiu. La riera, ara transitable tant per cotxes com per a vianants, és una de les zones més concorregudes de la ciutat i al seu voltant s’ha reacivat l’economia. El que abans era una barrera grisa de formigó, ara és una avinguda rodejada de bars i restaurants que hi donen vida.


Santa Susanna estrena el primer pàrquing per a busos a la zona hotelera
El Punt Avui 26/8/2016

Ocupa un solar de 17.000 m² al Torrentó de Can Gelat i té capacitat per a cent vehicles

L'Ajuntament permet l'activitat fins al novembre com a prova pilot


TERESA MÁRQUEZ - SANTA SUSANNA
Santa Susanna va estrenar fa poc més d'un mes el primer espai habilitat com a aparcament d'autobusos a la zona hotelera que encara s'ha de desenvolupar urbanísticament. L'espai, situat en el Torrentó de Can Gelat, mesura 17.000 m², és de propietat privada i el gestiona l'empresa Autocars Calella amb un permís municipal que s'allargarà inicialment fins al 30 de novembre. Es tracta d'una prova pilot que, segons l'alcalde, Joan Campolier (AiS), respon a la necessitat de posar ordre en l'aparcament d'aquests vehicles durant l'estiu i, al mateix temps, “garantir-los la seguretat i la tranquil·litat que dóna un espai tancat i vigilat les 24 hores del dia”. El consistori ha anat informant tant als hotelers com als operadors turístics de l'obertura de l'aparcament.

El gerent de l'empresa Autocars Calella, Josep Onna, explica que la iniciativa està obtenint una resposta positiva per part del sector. “Arreu d'Europa es funciona amb aquests aparcaments, que eviten els problemes de mobilitat en els municipis turístics i garanteixen un lloc adequat a aquests vehicles.” Onna precisa que en aquests terrenys hi caben un centenar d'autocars i que “només es permet l'aparcament i no es dóna cap altre servei complementari”. El preu per dia és de 15 euros més IVA.

L'aparcament ocupa una parcel·la que en el futur desenvolupament turístic de la zona està destinada a la construcció d'una estació d'autobusos que la mateixa empresa està interessada a tirar endavant.

LA FRASE

Arreu d'Europa es funciona amb aquests aparcaments, que garanteixen un lloc adequat als autocars
Josep Onna
GERENT D'AUTOCARS CALELLA

LA XIFRA

100 autocars
és la capacitat aproximada del primer aparcament que funciona a Santa Susanna.


Estudien l’expansió dels càmpings de Malgrat de Mar
Ràdio Palafolls 26/8/2016


El consistori malgratenc està estudiant la possibilitat de permetre als càmpings de Malgrat de Mar la seva expansió en zona agrícola. Els amos d’aquests negocis han lliurat recentment a l’ajuntament un projecte on es contempla la seva ampliació cap a l’interior, en concret pel Pla de Grau. El projecte preveu la creació d’un vial que uniria l’avinguda de la Pomereda i el delta del riu La Tordera. L’ampliació permetria, segons els càmpings, millorar l’oferta de serveis als campistes.

La demanda dels propietaris dels càmpings, una desena, respon a la voluntat de recuperar els terrenys a tocar del litoral que, alguns d’ells, han anat perdent amb el pas del temps.

Des de l’ajuntament de Malgrat de Mar s’ha manifestat que, per tirar endavant la proposta, els càmpings s’haurien de fer càrrec del cost econòmic total que suposaria desenvolupar el projecte. També se’ls reclama, entre d’altres, diverses millores a la zona relacionades amb els serveis bàsics com l’aigua.

Abans d’aprovar-se el projecte, però, el consistori hauria de modificar el pla d’usos de la zona. El mateix consistori afirma que en cap cas significaria un canvi de qualificació dels terrenys, actualment agrícoles.


LA FESTA DEL CEL ES FARÀ A SANTA SUSANNA EL 2017
TELENOTÍCIES COMARQUES TV3 24/8/2016

LA FESTA DEL CEL ES FARÀ A SANTA SUSANNA EL 2017 -

1era Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) postnupcial a Pineda de Mar 27/8/2016

Aquest matí hi havia 1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) tipus femella per les teulades de Poble Nou de Pineda de Mar, primera observació postnupcial a la zona.

divendres, 26 d’agost de 2016

164 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) entre La Murtra i les Banyeretes (Sant Pol de Mar) 26/8/2016


Avui al migdia hi havia un mínim de 164 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) repartits per les roques entre les platges de La Murtra i Les Banyeretes (Sant Pol de Mar)...