Observador: Antoni Abad
Font: Ornitho.cat
14 grues (Grus grus) volant sobre Blanes a bastant alçada en forma de V dirección SE.
dissabte, 14 de novembre del 2009
Algunes notícies més per llegir 14/11/09...
Experts diuen que la causa del desgavell urbà del litoral és la poca concreció de les lleis
Diari de Girona 14/11/09
Apunten que l'augment del nivell del mar provocarà noves expropacions a causa de l'avançament del domini públic
.
La taula de debat celebrada ahir durant la jornada de la UdG. aniol resclosa
J. SÁEZ GIRONA
Les expropiacions als propietaris d'Empuriabrava va ser un dels temes que van servir com a eix vertebrador de molts dels debats que van sorgir durant les ponències i el debat que es va celebrar ahir a la Fontana d'Or. No obstant això, tot i les divergències manifestes entre Estat i Generalitat en aquest assumpte, ahir ambdues administracions van trobar un punt en comú per abordar nous casos com el de l'Alt Emprodà.
Tant el subdirector general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri de Medi Ambient, Carlos Peña, com la subdirectora general de Ports i Costes, Rosa Maria Busquets, van apuntar que cal apostar per una política de gestió del litoral integrada. És a dir, tant l'Estat com la Generalitat de Catalunya s'han d'asseure en una mateixa taula i exposar les seves competències per establir una línia d'actuació comuna sobre l'ordenació urbanística del litoral.
Situacions "kafkianes"
De fet, el cas d'Empuriabrava ha portat de cap a una tercera administració. La local. La presidenta del Col·legi d'Interventors i Secretaris d'Ajuntaments de Girona, Marta Felip, va assegurar de manera molt gràfica que "a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries som fruit de les relacions entre les dues administracions i ens sentim com el fill d'uns pares divorciats". I, sobretot, va puntualitzar, "esperem que s'acabi al més aviat possible perquè estem vivint situacions kafkianes, ja que sembla que el domini públic és de Costes però la Generalitat defensa la seva competència exclusiva en ser una marina interior".
D'altra banda, José Antonio Donaire, com a professor de geografia de la UdG, va dir que la Costa Brava és "el millor resultat a unes condicions de demanda i model turístic", tot i reconèixer que no és que a ell li agradaria. I va concretar que el "milllor sistema de litoral possible és el que genera espais complexos i amb usos múltiples".
Finalment, com a coordinador de les àrees de Turisme i Comerç de la Cambra de Comerç, Enric Dotras, va denunciar que "ningú té en compte els ricos que han pres els empresaris d'un sector que ha generat el 13% del PIB directe", i va alertar que molts empresaris han deixat d'invertir a la costa.
Enquesta... La Costa Brava ha crescut malament?
....................................................
ICV reclama la paternitat del rebuig a la construcció de laterals a l'autopista C-32, al Maresme
El Punt 14/11/09
El debat sobre la necessitat o no de construir una altra infraestructura al Maresme, al costat de l'autopista C-32, continua vigent entre les formacions polítiques. Dins la diversitat de criteris en el si de CiU sobre si aquesta és la millor solució per resoldre els problemes de mobilitat a la comarca, ara és ICV-EUiA la que recorda que va ser aquesta formació la primera d'oposar-se frontalment a la construcció dels laterals.
El diputat ecosocialista Salvador Milà va apuntar que el seu partit, en el marc del pla territorial metropolità de Barcelona, ja va fer un seguit d'aportacions el mes de maig passat, entre les quals «quedava ben clara la nostra negativa a acceptar autovies paral·leles a les autopistes». Milà comenta que, en el cas del Maresme, les propostes van ser «la supressió del peatge troncal a l'actual C-32 –amb la introducció d'un peatge dissuasiu a la connexió nord amb l'AP- 7 i l'A-2; la introducció d'un carril BUS-VAO entre Montgat i Mataró, dins la reserva actual de l'autopista, i la millora de la connectivitat amb les vies de comunicació transversal entre mar i muntanya».
El sud i el nord
Pel diputat, les solucions a la mobilitat que cal trobar al Maresme són diferents si es tracta del sud o del nord. «Pel que fa a la zona sud, apostem per una ronda interurbana a través d'una via estructural suburbana unint rondes entre els pobles de mar i donant sortida i enllaç als pobles de dalt, així com la recuperació de l'antiga carretera dels Sis Pobles millorant-ne el traçat», i afegeix que «pel que fa al nord no té cap sentit la creació d'una autovia paral·lela, ja que l'actual C-32 té capacitat suficient per esdevenir l'N-II».
En un altre ordre de coses, la formació ecosocialista defensa també la reordenació dels peatges i planteja a nivell general «la conveniència d'ampliar el radi metropolità d'accessos sense peatges fins a uns trenta quilòmetres des de les rondes de Barcelona». «Aquesta opció permetria posar fi a un greuge que els ciutadans de l'entorn metropolità denuncien des de fa anys i alhora evitaria la construcció d'autovies paral·leles a autopistes en un espai que ja és molt dens», conclou.
Diari de Girona 14/11/09
Apunten que l'augment del nivell del mar provocarà noves expropacions a causa de l'avançament del domini públic
.
El magistrat Martí Bassols durant la seva ponència ahir a la Fontana d'Or. diari de girona
GIRONA JOFRE SÁEZ
La manca de concreció de les lleis urbanístiques és una de les causes principals del desgavell urbanístic de la Costa Brava i de la resta del litoral de l'Estat. Aquesta és una de les conclusions que es van poder extreure ahir durant la jornada organitzada per la Universitat de Girona (UdG) sobre les qüestions jurídiques sobre l'ordenació del litoral amb motiu del centenari de la Costa Brava. No obstant això, els ponents que hi van participar van alertar que l'augment del nivell del mar pot portar noves expropiacions com a conseqüència de l'avançament de la línia que marca el domini públic maritim-terrestre del Ministeri de Medi Ambient, tal com ha passat a Empuriabrava.
De fet, si s'observa el litoral de les comarques de Girona, de nord a sud, és evident la diferència dels models de creixement urbanístic dels diferents municipis. En aquest sentit l'olotí Martí Bassols, i president de l'Associació espanyola de Dret Urbanístic, va exposar que la falta de concreció legislativa ha fet que cada ajuntament hagi apostat per un model propi: "No són els causants, però sí que els que han desenvolupat el territori urbanísticament i moltes vegades de forma inconnexa". La causa, en tot cas, va apuntar que se centrava en la manca de concreció jurídica de dues lleis bàsiques en l'ordenació del litoral: la llei del sòl 2008 i la llei de Costes de 1988. Respecte de la primera, Bassols va apuntar que en tot l'articulat "no fa ni una sola referència al litoral" excepte en "l'article 10.2, on només s'esmenta sòl rural o marítim". Una única referència que el catedràtic va reconèixer que l'"omplia de perplexitat". Respecte a la llei de Costes va indicar que parla "amb una impresició total" en un sentit jurídic de termes com"costes o litoral".
Cap a mig matí va arribar el torn del catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid i redactor de la llei de costes Àngel Menéndez. Ell va ser qui va introduir en la jornada el polèmic debat entorn a les competències sobre la marina d'Empuriabrava. Respecte a això, Menéndez, va dir categòricament que "els terrenys guanyats a la mar o dessecats són de domini públic per determinació legal. Si el mar entra a dins d'una marina seca això passa a ser de domini públic tant per causes naturals com artificials, tal com passa a Empuriabrava". I, tanmateix, va alertar que aquest cas no serà l'únic ja que preveu que amb el canvi climàtic "això serà més freqüent a partir d'ara". Finalment respecte a la llei de costes va dir que "a diferència de la llei d'aigües (1985), no preveu uns instruments de planificació propis, sinó que conté una sèrie de criteris i mesures de protecció de domini públic maritimoterrestre".
"No s´ataca el litoral decididament"
Manuel Táboas és el president de la secció 3a de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el magistrat de la sentència del Sunvillage de Palau-saverdera. Táboas va indicar que "els jutjats del contenciós no som la realitat, sinó les patologies de la realitat". Entre les seves conclusions va apuntar que té "la sensació que no s'ataca el tema del litoral decididament en el lloc jurídicament idoni i amb la participació de tots". És a dir, amb administracions, juristes, agents econòmics i ciutadania. El magistrat va afirmar que la legislació urbanística va a dia d'avui "cap a una major protecció però va alertar que això pot portar conseqüències legals i administratives: "Compte amb els que vulguin fer algun dia marxa enrere". girona j. Sáez
Estat i Govern afirmen que cal una política de gestió del litoral integrada
Diari de Girona 14/11/09
La taula de debat celebrada ahir durant la jornada de la UdG. aniol resclosaJ. SÁEZ GIRONA
Les expropiacions als propietaris d'Empuriabrava va ser un dels temes que van servir com a eix vertebrador de molts dels debats que van sorgir durant les ponències i el debat que es va celebrar ahir a la Fontana d'Or. No obstant això, tot i les divergències manifestes entre Estat i Generalitat en aquest assumpte, ahir ambdues administracions van trobar un punt en comú per abordar nous casos com el de l'Alt Emprodà.
Tant el subdirector general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri de Medi Ambient, Carlos Peña, com la subdirectora general de Ports i Costes, Rosa Maria Busquets, van apuntar que cal apostar per una política de gestió del litoral integrada. És a dir, tant l'Estat com la Generalitat de Catalunya s'han d'asseure en una mateixa taula i exposar les seves competències per establir una línia d'actuació comuna sobre l'ordenació urbanística del litoral.
Situacions "kafkianes"
De fet, el cas d'Empuriabrava ha portat de cap a una tercera administració. La local. La presidenta del Col·legi d'Interventors i Secretaris d'Ajuntaments de Girona, Marta Felip, va assegurar de manera molt gràfica que "a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries som fruit de les relacions entre les dues administracions i ens sentim com el fill d'uns pares divorciats". I, sobretot, va puntualitzar, "esperem que s'acabi al més aviat possible perquè estem vivint situacions kafkianes, ja que sembla que el domini públic és de Costes però la Generalitat defensa la seva competència exclusiva en ser una marina interior".
D'altra banda, José Antonio Donaire, com a professor de geografia de la UdG, va dir que la Costa Brava és "el millor resultat a unes condicions de demanda i model turístic", tot i reconèixer que no és que a ell li agradaria. I va concretar que el "milllor sistema de litoral possible és el que genera espais complexos i amb usos múltiples".
Finalment, com a coordinador de les àrees de Turisme i Comerç de la Cambra de Comerç, Enric Dotras, va denunciar que "ningú té en compte els ricos que han pres els empresaris d'un sector que ha generat el 13% del PIB directe", i va alertar que molts empresaris han deixat d'invertir a la costa.
Enquesta... La Costa Brava ha crescut malament?
....................................................
ICV reclama la paternitat del rebuig a la construcció de laterals a l'autopista C-32, al Maresme
El Punt 14/11/09
El debat sobre la necessitat o no de construir una altra infraestructura al Maresme, al costat de l'autopista C-32, continua vigent entre les formacions polítiques. Dins la diversitat de criteris en el si de CiU sobre si aquesta és la millor solució per resoldre els problemes de mobilitat a la comarca, ara és ICV-EUiA la que recorda que va ser aquesta formació la primera d'oposar-se frontalment a la construcció dels laterals.
El diputat ecosocialista Salvador Milà va apuntar que el seu partit, en el marc del pla territorial metropolità de Barcelona, ja va fer un seguit d'aportacions el mes de maig passat, entre les quals «quedava ben clara la nostra negativa a acceptar autovies paral·leles a les autopistes». Milà comenta que, en el cas del Maresme, les propostes van ser «la supressió del peatge troncal a l'actual C-32 –amb la introducció d'un peatge dissuasiu a la connexió nord amb l'AP- 7 i l'A-2; la introducció d'un carril BUS-VAO entre Montgat i Mataró, dins la reserva actual de l'autopista, i la millora de la connectivitat amb les vies de comunicació transversal entre mar i muntanya».
El sud i el nord
Pel diputat, les solucions a la mobilitat que cal trobar al Maresme són diferents si es tracta del sud o del nord. «Pel que fa a la zona sud, apostem per una ronda interurbana a través d'una via estructural suburbana unint rondes entre els pobles de mar i donant sortida i enllaç als pobles de dalt, així com la recuperació de l'antiga carretera dels Sis Pobles millorant-ne el traçat», i afegeix que «pel que fa al nord no té cap sentit la creació d'una autovia paral·lela, ja que l'actual C-32 té capacitat suficient per esdevenir l'N-II».
En un altre ordre de coses, la formació ecosocialista defensa també la reordenació dels peatges i planteja a nivell general «la conveniència d'ampliar el radi metropolità d'accessos sense peatges fins a uns trenta quilòmetres des de les rondes de Barcelona». «Aquesta opció permetria posar fi a un greuge que els ciutadans de l'entorn metropolità denuncien des de fa anys i alhora evitaria la construcció d'autovies paral·leles a autopistes en un espai que ja és molt dens», conclou.
divendres, 13 de novembre del 2009
FOTODENÚNCIA 13/11/09... Aprenents de furtius a la desembocadura del riu Tordera. Enric Badosa
fotografies de l'Enric Badosa...
Paraules textuals de l’Enric Badosa...
Avui he anat a la desembocadura, i mira per on una sorpresa... dos brètols amb carabines d'aire comprimit disparant a tort i a dret. Han aixecat els 220 esplugabous del dormidor i tots els ànecs de la llacuna final.
De seguida he trucat als agents rurals del Maresme, que com eren a Vilassar m'han dit que no podien venir,... que truqués a emergències (al 112). Bé... ho he fet, i després de que s'ubiquessin des de on els estava parlat, m'han dit que ja farien els avisos pertinents. Pocs minuts després m'ha trucat una patrulla d'agents rurals que estava fent un servei a prop i que els havia alertat el seu servei central. Jo els he indicat on es trobaven els brètols i en uns 15 minuts s'han presentat al lloc dels fets. Per desgràcia, ja no han pogut trobar als dos aprenents de furtius.
Segurament es tractava de nois que viuen al barri de Blanes a prop del riu. Els agents han estat en tot moment molt correctes i recomano que tothom que vegi alguna infracció ho notifiqui als agents rurals, que encara que no puguin venir els hi quedi constància.
....................................................
Afegit personal...
Uns telèfons que val la pena tenir gravats al mòbil...
93 754 03 93
Oficina Comarcal del Maresme dels Agents Rurals
972 84 37 87
Oficina Comarcal de la Selva dels Agents Rurals
93 574 00 36
93 561 70 00
Central del Cos d’Agents Rurals a Torreferrusa
I és que, la mateixa culpa té qui ho fa, com qui ho permet. La desembocadura del riu no es mereix l’oblit i l’abandó que pateix per part de TOTES les administracions, i si elles no tenen la dignitat ni la moral suficient... doncs que almenys no diguin que “no tenien constància”.
Sí, és un problema de personal, de “manca de personal”, d’acord... ... ... i de prioritats... ... ... doncs que es queixin als seus caps, no als qui li fem la feina... ... ... realment és una qüestió de principis.
Funcions del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya
Carta de serveis
Organització del Cos d'Agents Rurals
Diptic Medi Ambient .pdf
Malgrat 1909 – cacera furtiva
El meu gos i jo, 13/11/09
.
Un article per llegir... Els ocells de pagès emprenen el vol. Josep Rost i Alfons Delgado. Revista de Girona 257.
Els ocells de pagès emprenen el vol
La difícil situació de les aus en zones agrícoles de la plana de la Selva
Josep Rost Bagudanch i Alfons Delgado-Garcia
Revista de Girona n.257
Podeu veure el pdf a aquest enllaç...
http://www.revistadegirona.cat/recursos/2009/0257_070.pdf
La difícil situació de les aus en zones agrícoles de la plana de la Selva
Josep Rost Bagudanch i Alfons Delgado-Garcia
Revista de Girona n.257
Podeu veure el pdf a aquest enllaç...
http://www.revistadegirona.cat/recursos/2009/0257_070.pdf
Nou portal-web de marcatges especials
Informació extreta del Butlletí Electrònic de l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) n.301, 13/11/09...
.
.
L'ús de marcatges especials en ocells, principalment d'anelles de color amb o sense codi, és una pràctica en augment com a complement del marcatge convencional amb anelles metàl·liques. A Catalunya actualment hom estima que s'han realitzat o estan en curs estudis de marcatges especials amb més de 80 espècies diferents. Aquest nou escenari genera un bescanvi constant d'informació i el manteniment i actualització dels historials que generen aquests marcatges. Amb l'objectiu de facilitar la comunicació, consulta i manteniment de les lectures i historials, l'Institut Català d'Ornitologia ha posat en funcionament un portal via web on els observadors podran entrar aquesta informació i alhora visualitzar els historials de forma immediata.
Podeu accedir a la pàgina a: http://www.ornitologia.org/marques_especials/
Per a quasevol consulta o suggeriment us podeu dirigir a Oriol Baltà: info@ornitologia.org
.
.
L'ús de marcatges especials en ocells, principalment d'anelles de color amb o sense codi, és una pràctica en augment com a complement del marcatge convencional amb anelles metàl·liques. A Catalunya actualment hom estima que s'han realitzat o estan en curs estudis de marcatges especials amb més de 80 espècies diferents. Aquest nou escenari genera un bescanvi constant d'informació i el manteniment i actualització dels historials que generen aquests marcatges. Amb l'objectiu de facilitar la comunicació, consulta i manteniment de les lectures i historials, l'Institut Català d'Ornitologia ha posat en funcionament un portal via web on els observadors podran entrar aquesta informació i alhora visualitzar els historials de forma immediata.
Podeu accedir a la pàgina a: http://www.ornitologia.org/marques_especials/
Per a quasevol consulta o suggeriment us podeu dirigir a Oriol Baltà: info@ornitologia.org
dijous, 12 de novembre del 2009
Algunes notícies més per llegir 12/11/09...
El morrut comença la retirada
Malgrat Confidencial 12/11/09
.
Aquest dimecres, tècnics especialitzats d’una empresa d’Arenys de Mar realitzaven els darrers treballs dedicats a pal·liar els efectes del morrut en les palmeres. Ho feien en els jardins d’un hotel de Pineda de Mar. Es tractava de la última fumigació de la temporada. A l’hivern no cal fer-ho ja que l’escarabat "desapareix" amb l’arribada del fred. Josep Sibilla, responsable de l’empresa, ha manifestat que de cara al mes de març, quan el morrut torna a donar senyals de vida, reinicien els treballs de fumigació.Només a Pineda de Mar -uns dels municipis més afectats de tot Catalunya- s’hi han detectat més de 400 palmeres infectades per aquest voraç insecte. Moltes d’aquestes palmeres han estat sacrificades per evitar la proliferació de l’escarabat.
Es dóna el cas que, els darrers dies, al municipi de Palafolls es treballa per salvar una de les seves palmeres més emblemàtiques -la que presideix la plaça de l’Església- ja que també s’hi ha detectat la presència del morrut.
…………………………………
Blanes aprova inicialment el POUM per arribar als 60.000 habitants
Diari de Girona 12/11/09
Només podrà créixer urbanísticament en direcció al Vilar perquè la façana marítima queda limitada pel riu, el mar i un PEIN
El nou pla general no va comptar amb l'aprovació de totes les forces polítiques.FOTO: carles colomer
NOU PLA GENERAL
Han hagut de transcórrer vint-i-set anys perquè Blanes aprovi inicialment un nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). El model de poble per al futur no va convènçer totes les forces polítiques. EUiA va votar-hi en contra al·legant que representarà un increment demogràfic molt elevat que dificultarà garantir a la ciutadania tots els serveis necessaris.
BLANES MARTÍ SANTIAGO
Quan la comissió territorial d'Urbanisme de Girona doni el vistiplau al nou pla general de Blanes que es va aprovar ahir amb els vots a favor de CiU, PDB, PP i PSC i els vots en contra d'EUiA, la vila disposarà d'un nou text normatiu per regular el seu creixement. El pla no s'havia refet des de l'any 1982 i servirà perquè el municipi passi dels 40.000 als 60.000 habitants al llarg de les properes tres dècades, com va assegurar el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU). EUiA eleva la xifra a 92.000 habitants, i aquest és un dels motius pels quals va votar-hi en contra.
Amb el nou pla general Blanes podrà crear 1.507 nous habitatges, aspecte que Gibert (CiU) interpreta com un "creixement moderat". Per justificar les seves paraules Gibert va comparar el nou model i l'usat fins a l'actualitat. Així, on el pla d'ordenació urbanística municipal de l'any 1982 permetia la construcció de 75 vivendes per hectàrea, l'actual permetrà edificar-ne 38. A més, s'han desqualificat 118 vivendes al pla parcial de la Vall de Burg. A la zona de Serrallarga no es podrà edificar cap vivenda, com estava previst, perquè queda afectada pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Pinya de Rosa.
A partir d'ara el creixement urbanístic de Blanes s'haurà de projectar en direcció al santuari del Vilar perquè la façana marítima queda limitada pel riu Tordera, el PEIN de Pinya de Rosa i, òbviament, el mar.
En el marc de redacció del nou pla general s'han firmat dos convenis entre Ajuntament i particulars amb la intenció de crear dues zones verdes de grans dimensions a la població. Una serà a la zona del Racó Blau fins al càmping la Sardana, on es projecta la creació d'un parc de 10 hectàrees. L'altra serà el parc Perpinyà, on hi haurà la finca que duu el mateix nom i que el consistori espera aconseguir-ne la titularitat. El parc de Perpinyà tindrà 17.000 metres quadrats, dels quals 3.000 metres seran edificables i la resta passarà a ser zona verda pública.
Aquest POUM ha rebut més de 800 al·legacions, però la meitat se circumscrivien a la zona del nucli antic, on inicialment s'havia d'eliminar la possibilitat de construir àtics. Finalment aquests es podran fer però hauran de formar part de la vivenda immediatament inferior, com si es tractés d'un dúplex. En paraules del regidor d'Urbanisme, aquesta mesura rebaixarà el pes demogràfic en permetre la creació d'un pis nou ,però que no tindrà catalogació de vivenda.
Aprofitar el futur carril bus
Dins aquest mateix text normatiu s'ha aprofitat per incorporar la creació del futur carril bus entre Blanes i Lloret, que contribuirà a convertir l'actual carretera d'accés a la Costa Brava (GI-682) en un carrer. Aquesta reconversió facilitarà la unió de les vivendes que es desenvoluparan al pla parcial Costa Brava i les que es construiran entre la nau de Peixos Ros i el barri de Ca la Guidó per tal que la zona esdevingui un eixample de la vila i no quedi dividida per la carretera com passa en l'actualitat.
El govern va manifestar el seu malestar per no haver aconseguit aprovar el nou POUM per unanimitat. "Creiem que el vot en contra obeeix a qüestions polítiques i no urbanístiques", va sentenciar Gibert. Cal recordar que aquest pla General es va iniciar durant el mandat passat però va quedar interromput quan es va expulsar ERC del govern.
Blanes redueix a la meitat el nombre de pisos que es podran construir per hectàrea amb el nou pla general
El Punt 12/11/09
El futur nou àmbit industrial a l'oest i el pulmó verd del centre, eixos del POUM
.
El ple de Blanes va aprovar ahir provisionalment el nou pla general urbanístic del municipi amb els vots a favor de tots els grups (CiU, PSC, PDB, PP i Esquerra), excepte EUiA-ICV, que hi va votar en contra. Aquest nou pla substituirà el de 1989 i inclou una aposta clara per ampliar el sòl industrial i fer un gran pulmó verd al centre de la ciutat. Un dels canvis és la rebaixa de creixement, ja que els 75 habitatges previstos per hectàrea es rebaixen a gairebé la meitat, 38.
El nou pla general de Blanes va ser aprovat inicialment el juliol de l'any passat i el ple el va tornar a aprovar ahir provisionalment un cop s'han estudiat totes les al·legacions presentades. El regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va destacar que el nou pla comportarà la creació d'un gran parc urbà a la zona del Racó Blau i del càmping La Sardana. El pla també estableix una zona verda a la finca Perpinyà i ara, a diferència de l'any passat, ja s'ha assolit un acord amb els propietaris, que cediran gran part del terreny i que a canvi tindran uns terrenys a l'avinguda d'Europa.
Pel que fa al nou àmbit industrial, anomenat sector industrial ronda oest, completarà els polígons ja existents en aquest àrea.
Un dels temes que va destacar ahir Gibert com a important és que el pla estableix un «creixement moderat». «D'un màxim de 75 habitatges que preveia el pla anterior s'ha passat a un límit de 38», va assenyalar. Gibert va dir que el nou pla finalment estableix un «creixement net» de 1.507 habitatges. L'antic pla preveia encara la possibilitat de fer 2.965 habitatges, però ara se n'han desqualificat 596. A part d'això, en el nou POUM se n'han creat 2.103 més. És a dir, que entre el que falta encara per desenvolupar del pla antic i amb les noves zones de creixement encara es poden edificar 4.472 habitatges.
Gibert també va valorar molt positivament l'acord amb els propietaris d'uns terrenys al costat de la ciutat esportiva, amb els quals s'ha fet una permuta per així poder fer futures ampliacions.
En el pla també figuren els dos solars que poden servir perquè un consorci conjunt d'Ajuntament i Generalitat impulsi habitatges per pagar el crèdit de 30 milions de l'ICF.
De les vuit-centes al·legacions presentades, la meitat feien referència a l'eliminació de la possibilitat de fer àtics al nucli antic. S'han acceptat en part i es permet l'àtic sempre que estigui vinculat a l'habitatge de dalt i no sigui un habitatge independent.
El nou pla també recull la possibilitat que els hotels de quatre o cinc estrelles es puguin convertir en pisos al cap de dotze anys.
L'atermenament
El pla recull finalment l'atermenament que Costes vol establir a la punta de la Tordera i que afectaria diversos càmpings de la zona. A petició del PSC s'ha deixat clar sobre el paper que es fa de manera cautelar i per imperatiu legal, per tenir la possibilitat d'oposar-s'hi legalment més endavant.
EUiA-ICV, en contra
El PSC va votar a favor del pla perquè «globalment compleix els criteris que es van fixar el 2006», quan governava. El seu portaveu, Josep Marigó, va parlar, però, d'algun punt discordant, com la ràtio d'aparcaments per habitatge. Tot i el «menyspreu» de l'equip de govern, Marigó va afirmar que votaven a favor perquè no actuen «de manera partidista». El portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, va justificar el seu vot negatiu principalment perquè es preveu «un creixement excessiu». Salmerón va criticar que el 2008 el 47% del parc d'habitatges de Blanes estava buit.
...............................
La direcció de CiU rectifica Joan Baliarda i manté que el partit «aposta pels laterals de la C-32»
El Punt 12/11/09
La direcció de CiU va desmentir ahir les paraules del vicepresident del Consell Comarcal i alcalde de Premià de Dalt, el convergent Joan Baliarda, que va qüestionar la idoneïtat de construir laterals a l'autopista C-32 per millorar la mobilitat al Maresme. Tant la senadora Montserrat Candini com el president de la federació nacionalista al Maresme, Xavier Badia, van assegurar que la formació «sempre ha apostat i ho continuarà fent perquè es tiri endavant aquesta proposta»
«Estem segurs que la Generalitat prendrà finalment la decisió de construir laterals a la C-32, perquè és la millor opció per a la mobilitat a la comarca». Són paraules de la senadora Montserrat Candini que ahir va rectificar el seu company de partir, el vicepresident del Consell Comarcal, alcalde de Premià de Dalt i portaveu de CiU a la comissió de Mobilitat, Joan Baliarda que va posar en dubte la necessitat de tirar endavant amb un projecte que va qualificar d'agressiu amb el territori. Candini va assegurar que el discurs de CiU «ha estat, és i serà sempre el mateix» i es va mostrar convençuda que els estudis encarregats des del territori i que ara tenen els tècnics de la Generalitat «recomanaran la construcció de la nova via allà on sigui possible perquè pugui assumir l'intens flux de vehicles que hauran d'abandonar la carretera N-II quan s'acabi convertint en una via pacificada».
Per la senadora, les afirmacions de Baliarda no han estat afortunades en tant que contradiuen la posició de la federació nacionalista. «Estem d'acord a apostar també per mesures pal·liatives, com l'impuls del transport públic per carretera i ferrocarril i el carri de vehicles d'alta ocupació (VAO), però sense renunciar als laterals.» Montserrat Candini va afegir que els laterals «s'hauran d'integrar paisatgísticament, no tenen per què trinxar el territori i es dibuixaran allà on l'orografia de territori ho permeti».
Com a veu del consell
D'altra banda, el president de la federació nacionalista al Maresme, Xavier Badia, també va ratificar les puntualitzacions de Montserrat Candini, però va assenyalar que Joan Baliarda «no es deu haver entès bé». «Ell és coneixedor de quina és la posició de la nostra formació envers els laterals», va indicar, i va afegir que les afirmacions de l'alcalde de Premià de Dalt «s'han d'entendre en tant que representant de la comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme». Per Badia, Baliarda va transmetre el missatge d'acord pres en el seu moment per tots els grups amb representació a l'ens comarcal que deixava a les mans dels tècnics de la Generalitat la decisió final sobre la millor solució per a la mobilitat a la comarca. «El conveni subscrit per totes les formacions deixava de banda els apriorismes de cada partit per escoltar la veu dels experts», va apuntar Badia, que va especificar que «en cap cas això significa que CiU hagi variat el seu plantejament inicial».
En tot cas, el president de CiU del Maresme va fer costat a les prediccions de Montserrat Candini i també va avançar que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no trigarà massa temps a donar a conèixer el resultat dels estudis «i aquest preveurà la construcció de laterals».
.............................
Hi haurà burro català per anys
Diari de Girona 12/11/09
.
Un exemplar de burro de raça catalana al bosc. acn
GIRONA ACN/DDG
La recuperació del burro català com a espècie autòctona va pel bon camí però encara falten uns quinze anys per assolir el miler d'exemplars que tècnicament calen per superar el llindar del perill d'extinció. Actualment n'hi ha uns 600, repartits sobretot a Catalunya i en menor mesura a la resta de l'Estat i a França. Esteban Bosch és un dels veterinaris que porta trenta anys lluitant per recuperar-lo. La sensació és que hi ha més consciència del que es considera la millor raça de burro de tot el món però el que cal ara és buscar-li utilitat. La seva força i ganes de menjar a tota hora el converteixen en el sistema més sostenible i ecològic per netejar els boscos.
El massís de les Gavarres acollirà d'aquí a uns mesos una quinzena de burros que pasturaran el ?terreny per mantenir el sotabosc net. Es tracta d'una prova pilot basada en l'ús de la ramaderia com a eina de prevenció d'incendis forestals. Molt probablement només hi haurà un mascle i la resta seran femelles. Els treballs de prevenció es duen a terme en una zona "estratègica" del massís, entre el coll del Matxo Mort i el puig Cros, que sumen unes 35 hectàrees, i que són la continuació ?d'una primera franja on es va reduir la massa forestal fa un parell d'anys.
Malgrat Confidencial 12/11/09
.
Aquest dimecres, tècnics especialitzats d’una empresa d’Arenys de Mar realitzaven els darrers treballs dedicats a pal·liar els efectes del morrut en les palmeres. Ho feien en els jardins d’un hotel de Pineda de Mar. Es tractava de la última fumigació de la temporada. A l’hivern no cal fer-ho ja que l’escarabat "desapareix" amb l’arribada del fred. Josep Sibilla, responsable de l’empresa, ha manifestat que de cara al mes de març, quan el morrut torna a donar senyals de vida, reinicien els treballs de fumigació.Només a Pineda de Mar -uns dels municipis més afectats de tot Catalunya- s’hi han detectat més de 400 palmeres infectades per aquest voraç insecte. Moltes d’aquestes palmeres han estat sacrificades per evitar la proliferació de l’escarabat.
Es dóna el cas que, els darrers dies, al municipi de Palafolls es treballa per salvar una de les seves palmeres més emblemàtiques -la que presideix la plaça de l’Església- ja que també s’hi ha detectat la presència del morrut.
…………………………………
Blanes aprova inicialment el POUM per arribar als 60.000 habitants
Diari de Girona 12/11/09
Només podrà créixer urbanísticament en direcció al Vilar perquè la façana marítima queda limitada pel riu, el mar i un PEIN
El nou pla general no va comptar amb l'aprovació de totes les forces polítiques.FOTO: carles colomerNOU PLA GENERAL
Han hagut de transcórrer vint-i-set anys perquè Blanes aprovi inicialment un nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). El model de poble per al futur no va convènçer totes les forces polítiques. EUiA va votar-hi en contra al·legant que representarà un increment demogràfic molt elevat que dificultarà garantir a la ciutadania tots els serveis necessaris.
BLANES MARTÍ SANTIAGO
Quan la comissió territorial d'Urbanisme de Girona doni el vistiplau al nou pla general de Blanes que es va aprovar ahir amb els vots a favor de CiU, PDB, PP i PSC i els vots en contra d'EUiA, la vila disposarà d'un nou text normatiu per regular el seu creixement. El pla no s'havia refet des de l'any 1982 i servirà perquè el municipi passi dels 40.000 als 60.000 habitants al llarg de les properes tres dècades, com va assegurar el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU). EUiA eleva la xifra a 92.000 habitants, i aquest és un dels motius pels quals va votar-hi en contra.
Amb el nou pla general Blanes podrà crear 1.507 nous habitatges, aspecte que Gibert (CiU) interpreta com un "creixement moderat". Per justificar les seves paraules Gibert va comparar el nou model i l'usat fins a l'actualitat. Així, on el pla d'ordenació urbanística municipal de l'any 1982 permetia la construcció de 75 vivendes per hectàrea, l'actual permetrà edificar-ne 38. A més, s'han desqualificat 118 vivendes al pla parcial de la Vall de Burg. A la zona de Serrallarga no es podrà edificar cap vivenda, com estava previst, perquè queda afectada pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Pinya de Rosa.
A partir d'ara el creixement urbanístic de Blanes s'haurà de projectar en direcció al santuari del Vilar perquè la façana marítima queda limitada pel riu Tordera, el PEIN de Pinya de Rosa i, òbviament, el mar.
En el marc de redacció del nou pla general s'han firmat dos convenis entre Ajuntament i particulars amb la intenció de crear dues zones verdes de grans dimensions a la població. Una serà a la zona del Racó Blau fins al càmping la Sardana, on es projecta la creació d'un parc de 10 hectàrees. L'altra serà el parc Perpinyà, on hi haurà la finca que duu el mateix nom i que el consistori espera aconseguir-ne la titularitat. El parc de Perpinyà tindrà 17.000 metres quadrats, dels quals 3.000 metres seran edificables i la resta passarà a ser zona verda pública.
Aquest POUM ha rebut més de 800 al·legacions, però la meitat se circumscrivien a la zona del nucli antic, on inicialment s'havia d'eliminar la possibilitat de construir àtics. Finalment aquests es podran fer però hauran de formar part de la vivenda immediatament inferior, com si es tractés d'un dúplex. En paraules del regidor d'Urbanisme, aquesta mesura rebaixarà el pes demogràfic en permetre la creació d'un pis nou ,però que no tindrà catalogació de vivenda.
Aprofitar el futur carril bus
Dins aquest mateix text normatiu s'ha aprofitat per incorporar la creació del futur carril bus entre Blanes i Lloret, que contribuirà a convertir l'actual carretera d'accés a la Costa Brava (GI-682) en un carrer. Aquesta reconversió facilitarà la unió de les vivendes que es desenvoluparan al pla parcial Costa Brava i les que es construiran entre la nau de Peixos Ros i el barri de Ca la Guidó per tal que la zona esdevingui un eixample de la vila i no quedi dividida per la carretera com passa en l'actualitat.
El govern va manifestar el seu malestar per no haver aconseguit aprovar el nou POUM per unanimitat. "Creiem que el vot en contra obeeix a qüestions polítiques i no urbanístiques", va sentenciar Gibert. Cal recordar que aquest pla General es va iniciar durant el mandat passat però va quedar interromput quan es va expulsar ERC del govern.
Blanes redueix a la meitat el nombre de pisos que es podran construir per hectàrea amb el nou pla general
El Punt 12/11/09
El futur nou àmbit industrial a l'oest i el pulmó verd del centre, eixos del POUM
.
El ple de Blanes va aprovar ahir provisionalment el nou pla general urbanístic del municipi amb els vots a favor de tots els grups (CiU, PSC, PDB, PP i Esquerra), excepte EUiA-ICV, que hi va votar en contra. Aquest nou pla substituirà el de 1989 i inclou una aposta clara per ampliar el sòl industrial i fer un gran pulmó verd al centre de la ciutat. Un dels canvis és la rebaixa de creixement, ja que els 75 habitatges previstos per hectàrea es rebaixen a gairebé la meitat, 38.
El nou pla general de Blanes va ser aprovat inicialment el juliol de l'any passat i el ple el va tornar a aprovar ahir provisionalment un cop s'han estudiat totes les al·legacions presentades. El regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va destacar que el nou pla comportarà la creació d'un gran parc urbà a la zona del Racó Blau i del càmping La Sardana. El pla també estableix una zona verda a la finca Perpinyà i ara, a diferència de l'any passat, ja s'ha assolit un acord amb els propietaris, que cediran gran part del terreny i que a canvi tindran uns terrenys a l'avinguda d'Europa.
Pel que fa al nou àmbit industrial, anomenat sector industrial ronda oest, completarà els polígons ja existents en aquest àrea.
Un dels temes que va destacar ahir Gibert com a important és que el pla estableix un «creixement moderat». «D'un màxim de 75 habitatges que preveia el pla anterior s'ha passat a un límit de 38», va assenyalar. Gibert va dir que el nou pla finalment estableix un «creixement net» de 1.507 habitatges. L'antic pla preveia encara la possibilitat de fer 2.965 habitatges, però ara se n'han desqualificat 596. A part d'això, en el nou POUM se n'han creat 2.103 més. És a dir, que entre el que falta encara per desenvolupar del pla antic i amb les noves zones de creixement encara es poden edificar 4.472 habitatges.
Gibert també va valorar molt positivament l'acord amb els propietaris d'uns terrenys al costat de la ciutat esportiva, amb els quals s'ha fet una permuta per així poder fer futures ampliacions.
En el pla també figuren els dos solars que poden servir perquè un consorci conjunt d'Ajuntament i Generalitat impulsi habitatges per pagar el crèdit de 30 milions de l'ICF.
De les vuit-centes al·legacions presentades, la meitat feien referència a l'eliminació de la possibilitat de fer àtics al nucli antic. S'han acceptat en part i es permet l'àtic sempre que estigui vinculat a l'habitatge de dalt i no sigui un habitatge independent.
El nou pla també recull la possibilitat que els hotels de quatre o cinc estrelles es puguin convertir en pisos al cap de dotze anys.
L'atermenament
El pla recull finalment l'atermenament que Costes vol establir a la punta de la Tordera i que afectaria diversos càmpings de la zona. A petició del PSC s'ha deixat clar sobre el paper que es fa de manera cautelar i per imperatiu legal, per tenir la possibilitat d'oposar-s'hi legalment més endavant.
EUiA-ICV, en contra
El PSC va votar a favor del pla perquè «globalment compleix els criteris que es van fixar el 2006», quan governava. El seu portaveu, Josep Marigó, va parlar, però, d'algun punt discordant, com la ràtio d'aparcaments per habitatge. Tot i el «menyspreu» de l'equip de govern, Marigó va afirmar que votaven a favor perquè no actuen «de manera partidista». El portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, va justificar el seu vot negatiu principalment perquè es preveu «un creixement excessiu». Salmerón va criticar que el 2008 el 47% del parc d'habitatges de Blanes estava buit.
...............................
La direcció de CiU rectifica Joan Baliarda i manté que el partit «aposta pels laterals de la C-32»
El Punt 12/11/09
La direcció de CiU va desmentir ahir les paraules del vicepresident del Consell Comarcal i alcalde de Premià de Dalt, el convergent Joan Baliarda, que va qüestionar la idoneïtat de construir laterals a l'autopista C-32 per millorar la mobilitat al Maresme. Tant la senadora Montserrat Candini com el president de la federació nacionalista al Maresme, Xavier Badia, van assegurar que la formació «sempre ha apostat i ho continuarà fent perquè es tiri endavant aquesta proposta»
«Estem segurs que la Generalitat prendrà finalment la decisió de construir laterals a la C-32, perquè és la millor opció per a la mobilitat a la comarca». Són paraules de la senadora Montserrat Candini que ahir va rectificar el seu company de partir, el vicepresident del Consell Comarcal, alcalde de Premià de Dalt i portaveu de CiU a la comissió de Mobilitat, Joan Baliarda que va posar en dubte la necessitat de tirar endavant amb un projecte que va qualificar d'agressiu amb el territori. Candini va assegurar que el discurs de CiU «ha estat, és i serà sempre el mateix» i es va mostrar convençuda que els estudis encarregats des del territori i que ara tenen els tècnics de la Generalitat «recomanaran la construcció de la nova via allà on sigui possible perquè pugui assumir l'intens flux de vehicles que hauran d'abandonar la carretera N-II quan s'acabi convertint en una via pacificada».
Per la senadora, les afirmacions de Baliarda no han estat afortunades en tant que contradiuen la posició de la federació nacionalista. «Estem d'acord a apostar també per mesures pal·liatives, com l'impuls del transport públic per carretera i ferrocarril i el carri de vehicles d'alta ocupació (VAO), però sense renunciar als laterals.» Montserrat Candini va afegir que els laterals «s'hauran d'integrar paisatgísticament, no tenen per què trinxar el territori i es dibuixaran allà on l'orografia de territori ho permeti».
Com a veu del consell
D'altra banda, el president de la federació nacionalista al Maresme, Xavier Badia, també va ratificar les puntualitzacions de Montserrat Candini, però va assenyalar que Joan Baliarda «no es deu haver entès bé». «Ell és coneixedor de quina és la posició de la nostra formació envers els laterals», va indicar, i va afegir que les afirmacions de l'alcalde de Premià de Dalt «s'han d'entendre en tant que representant de la comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme». Per Badia, Baliarda va transmetre el missatge d'acord pres en el seu moment per tots els grups amb representació a l'ens comarcal que deixava a les mans dels tècnics de la Generalitat la decisió final sobre la millor solució per a la mobilitat a la comarca. «El conveni subscrit per totes les formacions deixava de banda els apriorismes de cada partit per escoltar la veu dels experts», va apuntar Badia, que va especificar que «en cap cas això significa que CiU hagi variat el seu plantejament inicial».
En tot cas, el president de CiU del Maresme va fer costat a les prediccions de Montserrat Candini i també va avançar que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no trigarà massa temps a donar a conèixer el resultat dels estudis «i aquest preveurà la construcció de laterals».
.............................
Hi haurà burro català per anys
Diari de Girona 12/11/09
.
Un exemplar de burro de raça catalana al bosc. acnGIRONA ACN/DDG
La recuperació del burro català com a espècie autòctona va pel bon camí però encara falten uns quinze anys per assolir el miler d'exemplars que tècnicament calen per superar el llindar del perill d'extinció. Actualment n'hi ha uns 600, repartits sobretot a Catalunya i en menor mesura a la resta de l'Estat i a França. Esteban Bosch és un dels veterinaris que porta trenta anys lluitant per recuperar-lo. La sensació és que hi ha més consciència del que es considera la millor raça de burro de tot el món però el que cal ara és buscar-li utilitat. La seva força i ganes de menjar a tota hora el converteixen en el sistema més sostenible i ecològic per netejar els boscos.
El massís de les Gavarres acollirà d'aquí a uns mesos una quinzena de burros que pasturaran el ?terreny per mantenir el sotabosc net. Es tracta d'una prova pilot basada en l'ús de la ramaderia com a eina de prevenció d'incendis forestals. Molt probablement només hi haurà un mascle i la resta seran femelles. Els treballs de prevenció es duen a terme en una zona "estratègica" del massís, entre el coll del Matxo Mort i el puig Cros, que sumen unes 35 hectàrees, i que són la continuació ?d'una primera franja on es va reduir la massa forestal fa un parell d'anys.
Anellament a l’estany de Can Torrent (Tordera) 10/11/09. Antonio España i Ignasi Toranzo
repicatalons (Emberiza schoeniclus). Foto: Ignasi ToranzoAquest dimarts al vespre l’Antonio España i l’Ignasi Toranzo han anellat al canyissar de l’estany de Can Torrent (Tordera), i es confirma la recuperació total del dormidor de repicatalons (Emberiza schoeniclus) en paral·lel amb l’alçada i frondositat del canyissar.
.
Podeu veure la crònica de l’anellament al blog de l’Antonio España…
.
Empezamos con los Schoeniclus ¡¡
Un anellador de Ripollet 11/11/09
.
En total es van anellar 75 ocells de 6 espècies diferents…
.
15 verdums (Carduelis chloris)
1 merla (Turdus merula)
1 pit-roig (Erithacus rubecula)
2 pardals de bardissa (Prunella modularis)
3 becs de corall senegalesos (Estrilda astrid)
Riu Tordera aigües avall del Perxistor (Fogars de la Selva) 11/11/09. David Caballé
Observacions de David Caballé…
.
1 agró blanc (Egretta alba) en vol riu amunt
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
11 titelles (Anthus pratensis)
4 aligots comuns (Buteo buteo)
dimecres, 11 de novembre del 2009
Aligot comú (Buteo buteo) fase clara a Calella 11/11/09
Aquesta tarda s'ha vist un aligot comú (Buteo buteo) fase clara, domini del blanc sobre el fosc, caçant al costat de l'autopista C-32 a l'alçada de Calella.
Algunes notícies més per llegir 11/11/09...
CiU s'apropa a ERC i ara tampoc veu imprescindibles els laterals a la C-32
El Punt 11/11/09
Advoca per unes altres solucions «menys agressives» que millorin la mobilitat al Maresme
.
CiU qüestiona la idoneïtat de nous laterals a l'autopista C-32. Foto: QUIM PUIG.
CiU va qüestionar ahir sense problemes la idoneïtat dels carrils laterals a l'autopista C-32 que han de resoldre els problemes de mobilitat de la comarca. El vicepresident del Consell Comarcal i portaveu de la federació dins de la comissió de Mobilitat, Joan Baliarda, va defensar altres mesures «menys agressives amb al territori» i que donin una resposta més efectiva sense la necessitat de fer una inversió «tan important de diners» com la que suposarien els laterals. La formació apunta, entre d'altres, millores en el transport públic per carretera i ferroviari i s'aproxima, així, als postulats d'ERC que des de l'inici va rebutjar el projecte.
El consens mostrat a principis d'any en matèria de mobilitat entre totes les forces polítiques del Consell Comarcal del Maresme ja no sembla tan ferm. Joan Baliarda va explicar ahir que en l'última reunió de la comissió havia posat sobre la taula els dubtes que suposava la construcció de laterals a l'autopista C-32 per descongestionar l'elevat trànsit de la comarca. «Crec que en una situació de crisi com l'actual, abans de tornar a agredir el territori amb noves vies cal buscar solucions pal·liatives que poden donar bon resultat», va apuntar. Les mesures a estudiar no són noves, però tornen a prendre protagonisme: millorar la freqüència de pas i el nombre de vehicles tant pel que fa al transport públic per carretera com al ferroviari. «Es pot plantejar que els cotxes amb un nombre determinat de passatgers puguin també circular pel carril per a vehicles d'alta ocupació (VAO)», va proposar Baliarda.
En tot cas, el vicepresident primer del Consell Comarcal va afegir que en el si de la comissió regnava l'entesa i que era el moment perquè des de la Generalitat s'enllestissin els estudis previs «a prendre cap determinació definitiva». A principis d'aquest any, els representants de la comissió de la mobilitat al Maresme van acordar fugir dels apriorismes de cada partit i deixar-se aconsellar pels experts sobre quina seria la millor solució de viabilitat per a la zona. Tot i això, les declaracions de Baliarda allunyen la formació del PSC, el principal defensor dels laterals. Tant és així que, predicant amb l'exemple, l'alcalde de Mataró i portaveu socialista a la comissió de Mobilitat, Joan Antoni Baron, ja va acordar amb la Generalitat començar a construir els laterals en el tram de l'autopista que afecta la ciutat i que haurien de començar també l'any vinent.
Peatge tou, el 2010
Joan Baliarda també va anunciar que en l'última reunió s'havia aconseguit de la Generalitat el compromís de mantenir la promesa de començar a aplicar els descomptes del peatge de la C-32 als conductors maresmencs «durant el primer semestre del 2010». Finalment, Baliarda va reconèixer un retard excessiu en formalitzar el traspàs de la titularitat de la carretera N-II de l'Estat a la Generalitat. «Les mesures de pacificació de la via s'han aturat perquè no queda clar quina administració les ha d'assumir», assenyala.
Per la seva banda, l'alcalde d'Alella i portaveu d'ERC a la comissió Andreu Francisco va aplaudir la postura de CiU. «És bo saber que no estem sols, tot i que haurem d'esperar el resultat tècnic per veure si les altres formacions també ens donen suport en la negativa als laterals», va precisar.
............................................
El burro català deixarà d'estaren perill d'aquí 15 anys
Diari de Girona 11/11/09
Actualment n'hi ha uns 600, repartits sobretot a Catalunya i en menor mesura a la resta de l'Estat i a França
Un exemplar de burro català. ACN
ACN/DDG La recuperació del burro català com a espècie autòctona va pel bon camí però encara falten uns quinze anys per assolir el miler d'exemplars que tècnicament calen per superar el llindar del perill d'extinció. Actualment n'hi ha uns 600, repartits sobretot a Catalunya i en menor mesura a la resta de l'Estat i a França. Esteban Bosch és un dels veterinaris que porta trenta anys lluitant per a la seva recuperació. La sensació és que hi ha una major consciència del que es considera la millor raça de burro en tot el món però el que cal ara és buscar-los utilitats. La seva força i ganes de menjar a tota hora el converteixen en el sistema més sostenible i ecològic per netejar els boscos.
La lluita va començar trenta anys enrere, amb la creació de l'Associació per al Foment del Burro de la Raça Asinina Catalana (Afrac), que compta amb més de seixanta socis. Esteban Bosch n'és el secretari i és un dels socis fundadors, juntament amb Pere Comas. Quan va començar els estudis per ser veterinari es va adonar que calia fer alguna cosa urgent si es volia evitar perdre la raça. El seu pare ja era cuidador de burros de raça catalana i havia arribat a tenir fins a 15 guarans (sementals). Als anys seixanta, però, l'espècie va entrar en la seva fase més crítica i només quedaven 30 exemplars a tot Catalunya, la majoria mascles vells.
Des de llavors, i amb l'ajuda del Departament de Genètica de la Facultat de Veterinària de la UAB, s'ha passat dels tres naixements per any dels anys noranta a una cinquantena en l'actualitat. Ha estat un procés 'molt lent', segons Bosch, perquè s'ha fet amb el sistema de reproducció natural i evitant sobretot la consanguinitat, és a dir, que les parelles de rucs no siguin de família directa per evitar problemes genètics. Per això, quan neixen se'ls fa una prova d'ADN per comprovar els seus gens i tenir clar d'on procedeixen.
Els 600 exemplars que hi ha en l'actualitat estan degudament registrats i la majoria, un 85% estan repartits per Catalunya. Un 10% han anat a altres punts de l'Estat, com ara Madrid i Sevilla, mentre que el 5% restant es troba a França. El burro català és considerada la millor raça de burros del món per les seves característiques morfològiques, energia i força i sovint s'utilitza per 'millorar' les altres.
15 anys per sortir de l'extinció
Si la fase de recuperació continua pel bon camí, la previsió és que en quinze anys s'assoleixi el miler d'exemplars, la xifra que tècnicament els permetrà superar el llindar de l'extinció. Tot i això, no és només un número, sinó que cal sobretot que hi hagi una proporció equilibrada de femelles i mascles per garantir-ne la continuïtat.
Bosch explica que ha estat un procés complex i amb moltes traves, sobretot perquè al començament no hi havia consciència del que representava aquesta raça. La polèmica campanya del burro català per la disputa d'un disseny original també els va anar a favor i va contribuir a donar a conèixer la seva causa. El compromís creixent de les administracions ha afavorit arribar a una etapa de normalitat, on el més important ara passa per aprofitar el potencial d'aquest bestiar.
Els millors desbrossadors de boscos
La finca que Esteban Bosch té a Camós en plena muntanya i envoltada de bosc està cada vegada en millor estat i amb un sotabosc controlat. Allà on abans no s'hi podia ni passar per l'excés de vegetació, ha passat a ser una zona amb soques d'alzines ben identificades i amb una elevada regeneració. Tot això, gràcies a les dents i potes dels vint exemplars de burros que durant setmanes s'hi passegen. 'És un animal molt curós amb em el medi ambient; va menjant però sempre deixa la planta perquè es pugi recuperar'. El veterinari explica que és un animal que 'menja dia i nit' i que el rosegar, a banda de ser una forma d'aconseguir els nutrients, és també un entreteniment.
Aquesta espècie, que segles enrere s'havia utilitzat al camp per la seva força i forta constitució, ara pot tornar a tenir un paper 'extraordinari' en la neteja dels sotaboscos de Catalunya, molt bruts i vulnerables pels incendis. A més, viu dels recursos de la natura i és del tot sostenible, perquè els seus excrements també serveixen d'adob. 'En caldrien molts per aconseguir deixar els boscos en un bon estat', explica Bosch, que està convençut que és una espècie autòctona 'imprescindible' per l'ecosistema.
Una prova pilot al massís de les Gavarres
.
El massís de les Gavarres acollirà d'aquí a uns mesos una quinzena de burros que pasturaran el terreny per mantenir el sotabosc net. Es tracta d'una prova pilot basada en l'ús de la ramaderia com a eina de prevenció d'incendis forestals. Els animals seran els criats a la finca d'Esteban Bosch i molt probablement només hi haurà un mascle i la resta seran femelles.
Els treballs de prevenció es duen a terme en una zona 'estratègica' del massís, entre el coll del Matxo Mort i el puig Cros, que sumen unes 35 hectàrees, i que són la continuació d'una primera franja on es va reduir la massa forestal fa un parell d'anys, d'unes 40 hectàrees, corresponents entre el Puig d'Arques i el Puig del Marxo Mort. Aquesta segons zona és precisament la que pasturaran els quinze rucs de raça catalana d'aquí a un parell de mesos.
Per garantir la seva alimentació, se'ls aportarà algun suplement extra, com ara farratges o cereals, i s'instal·laran abeuradors perquè durant els vuit mesos que hi estiguin no els falti de res. També hi haurà pastors que vigilaran la seva estada. Per preparar el terreny, un equip de persones hauran desbrossat el sòl per facilitar el seu accés. La prova durarà uns vuit mesos i si funciona, s'estendrà a altres punts del massís.
El Punt 11/11/09
Advoca per unes altres solucions «menys agressives» que millorin la mobilitat al Maresme
.
CiU qüestiona la idoneïtat de nous laterals a l'autopista C-32. Foto: QUIM PUIG.CiU va qüestionar ahir sense problemes la idoneïtat dels carrils laterals a l'autopista C-32 que han de resoldre els problemes de mobilitat de la comarca. El vicepresident del Consell Comarcal i portaveu de la federació dins de la comissió de Mobilitat, Joan Baliarda, va defensar altres mesures «menys agressives amb al territori» i que donin una resposta més efectiva sense la necessitat de fer una inversió «tan important de diners» com la que suposarien els laterals. La formació apunta, entre d'altres, millores en el transport públic per carretera i ferroviari i s'aproxima, així, als postulats d'ERC que des de l'inici va rebutjar el projecte.
El consens mostrat a principis d'any en matèria de mobilitat entre totes les forces polítiques del Consell Comarcal del Maresme ja no sembla tan ferm. Joan Baliarda va explicar ahir que en l'última reunió de la comissió havia posat sobre la taula els dubtes que suposava la construcció de laterals a l'autopista C-32 per descongestionar l'elevat trànsit de la comarca. «Crec que en una situació de crisi com l'actual, abans de tornar a agredir el territori amb noves vies cal buscar solucions pal·liatives que poden donar bon resultat», va apuntar. Les mesures a estudiar no són noves, però tornen a prendre protagonisme: millorar la freqüència de pas i el nombre de vehicles tant pel que fa al transport públic per carretera com al ferroviari. «Es pot plantejar que els cotxes amb un nombre determinat de passatgers puguin també circular pel carril per a vehicles d'alta ocupació (VAO)», va proposar Baliarda.
En tot cas, el vicepresident primer del Consell Comarcal va afegir que en el si de la comissió regnava l'entesa i que era el moment perquè des de la Generalitat s'enllestissin els estudis previs «a prendre cap determinació definitiva». A principis d'aquest any, els representants de la comissió de la mobilitat al Maresme van acordar fugir dels apriorismes de cada partit i deixar-se aconsellar pels experts sobre quina seria la millor solució de viabilitat per a la zona. Tot i això, les declaracions de Baliarda allunyen la formació del PSC, el principal defensor dels laterals. Tant és així que, predicant amb l'exemple, l'alcalde de Mataró i portaveu socialista a la comissió de Mobilitat, Joan Antoni Baron, ja va acordar amb la Generalitat començar a construir els laterals en el tram de l'autopista que afecta la ciutat i que haurien de començar també l'any vinent.
Peatge tou, el 2010
Joan Baliarda també va anunciar que en l'última reunió s'havia aconseguit de la Generalitat el compromís de mantenir la promesa de començar a aplicar els descomptes del peatge de la C-32 als conductors maresmencs «durant el primer semestre del 2010». Finalment, Baliarda va reconèixer un retard excessiu en formalitzar el traspàs de la titularitat de la carretera N-II de l'Estat a la Generalitat. «Les mesures de pacificació de la via s'han aturat perquè no queda clar quina administració les ha d'assumir», assenyala.
Per la seva banda, l'alcalde d'Alella i portaveu d'ERC a la comissió Andreu Francisco va aplaudir la postura de CiU. «És bo saber que no estem sols, tot i que haurem d'esperar el resultat tècnic per veure si les altres formacions també ens donen suport en la negativa als laterals», va precisar.
............................................
El burro català deixarà d'estaren perill d'aquí 15 anys
Diari de Girona 11/11/09
Actualment n'hi ha uns 600, repartits sobretot a Catalunya i en menor mesura a la resta de l'Estat i a França
Un exemplar de burro català. ACNACN/DDG La recuperació del burro català com a espècie autòctona va pel bon camí però encara falten uns quinze anys per assolir el miler d'exemplars que tècnicament calen per superar el llindar del perill d'extinció. Actualment n'hi ha uns 600, repartits sobretot a Catalunya i en menor mesura a la resta de l'Estat i a França. Esteban Bosch és un dels veterinaris que porta trenta anys lluitant per a la seva recuperació. La sensació és que hi ha una major consciència del que es considera la millor raça de burro en tot el món però el que cal ara és buscar-los utilitats. La seva força i ganes de menjar a tota hora el converteixen en el sistema més sostenible i ecològic per netejar els boscos.
La lluita va començar trenta anys enrere, amb la creació de l'Associació per al Foment del Burro de la Raça Asinina Catalana (Afrac), que compta amb més de seixanta socis. Esteban Bosch n'és el secretari i és un dels socis fundadors, juntament amb Pere Comas. Quan va començar els estudis per ser veterinari es va adonar que calia fer alguna cosa urgent si es volia evitar perdre la raça. El seu pare ja era cuidador de burros de raça catalana i havia arribat a tenir fins a 15 guarans (sementals). Als anys seixanta, però, l'espècie va entrar en la seva fase més crítica i només quedaven 30 exemplars a tot Catalunya, la majoria mascles vells.
Des de llavors, i amb l'ajuda del Departament de Genètica de la Facultat de Veterinària de la UAB, s'ha passat dels tres naixements per any dels anys noranta a una cinquantena en l'actualitat. Ha estat un procés 'molt lent', segons Bosch, perquè s'ha fet amb el sistema de reproducció natural i evitant sobretot la consanguinitat, és a dir, que les parelles de rucs no siguin de família directa per evitar problemes genètics. Per això, quan neixen se'ls fa una prova d'ADN per comprovar els seus gens i tenir clar d'on procedeixen.
Els 600 exemplars que hi ha en l'actualitat estan degudament registrats i la majoria, un 85% estan repartits per Catalunya. Un 10% han anat a altres punts de l'Estat, com ara Madrid i Sevilla, mentre que el 5% restant es troba a França. El burro català és considerada la millor raça de burros del món per les seves característiques morfològiques, energia i força i sovint s'utilitza per 'millorar' les altres.
15 anys per sortir de l'extinció
Si la fase de recuperació continua pel bon camí, la previsió és que en quinze anys s'assoleixi el miler d'exemplars, la xifra que tècnicament els permetrà superar el llindar de l'extinció. Tot i això, no és només un número, sinó que cal sobretot que hi hagi una proporció equilibrada de femelles i mascles per garantir-ne la continuïtat.
Bosch explica que ha estat un procés complex i amb moltes traves, sobretot perquè al començament no hi havia consciència del que representava aquesta raça. La polèmica campanya del burro català per la disputa d'un disseny original també els va anar a favor i va contribuir a donar a conèixer la seva causa. El compromís creixent de les administracions ha afavorit arribar a una etapa de normalitat, on el més important ara passa per aprofitar el potencial d'aquest bestiar.
Els millors desbrossadors de boscos
La finca que Esteban Bosch té a Camós en plena muntanya i envoltada de bosc està cada vegada en millor estat i amb un sotabosc controlat. Allà on abans no s'hi podia ni passar per l'excés de vegetació, ha passat a ser una zona amb soques d'alzines ben identificades i amb una elevada regeneració. Tot això, gràcies a les dents i potes dels vint exemplars de burros que durant setmanes s'hi passegen. 'És un animal molt curós amb em el medi ambient; va menjant però sempre deixa la planta perquè es pugi recuperar'. El veterinari explica que és un animal que 'menja dia i nit' i que el rosegar, a banda de ser una forma d'aconseguir els nutrients, és també un entreteniment.
Aquesta espècie, que segles enrere s'havia utilitzat al camp per la seva força i forta constitució, ara pot tornar a tenir un paper 'extraordinari' en la neteja dels sotaboscos de Catalunya, molt bruts i vulnerables pels incendis. A més, viu dels recursos de la natura i és del tot sostenible, perquè els seus excrements també serveixen d'adob. 'En caldrien molts per aconseguir deixar els boscos en un bon estat', explica Bosch, que està convençut que és una espècie autòctona 'imprescindible' per l'ecosistema.
Una prova pilot al massís de les Gavarres
.
El massís de les Gavarres acollirà d'aquí a uns mesos una quinzena de burros que pasturaran el terreny per mantenir el sotabosc net. Es tracta d'una prova pilot basada en l'ús de la ramaderia com a eina de prevenció d'incendis forestals. Els animals seran els criats a la finca d'Esteban Bosch i molt probablement només hi haurà un mascle i la resta seran femelles.
Els treballs de prevenció es duen a terme en una zona 'estratègica' del massís, entre el coll del Matxo Mort i el puig Cros, que sumen unes 35 hectàrees, i que són la continuació d'una primera franja on es va reduir la massa forestal fa un parell d'anys, d'unes 40 hectàrees, corresponents entre el Puig d'Arques i el Puig del Marxo Mort. Aquesta segons zona és precisament la que pasturaran els quinze rucs de raça catalana d'aquí a un parell de mesos.
Per garantir la seva alimentació, se'ls aportarà algun suplement extra, com ara farratges o cereals, i s'instal·laran abeuradors perquè durant els vuit mesos que hi estiguin no els falti de res. També hi haurà pastors que vigilaran la seva estada. Per preparar el terreny, un equip de persones hauran desbrossat el sòl per facilitar el seu accés. La prova durarà uns vuit mesos i si funciona, s'estendrà a altres punts del massís.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Una notícia per llegir 9/11/09... piròman enxampat.
La Policia Local de Sant Celoni deté el presumpte autor dels incendis a Penyes
L’Actualitat del Baix Montseny 9/11/09
La Policia Local de Sant Celoni va detenir dimecres el presumpte autor dels diversos incendis provocats a la zona erma de Penyes a Sant Celoni. Segons la regidora de Seguretat Ciutadana, Dolors Lechuga, des de l'àrea la setmana passada es va decidir habilitar un dispositiu especial amb dos agents de paisà exclusivament dedicats a enxampar l'autor dels focs després que el passat 17 d'octubre es tornessin a detectar incendis de les mateixes característiques dels registrats a l'estiu. El detingut, de 50 anys i veí de Sant Celoni, va ser lliurat als Mossos d'Esquadra, que portaven la investigació des de l'estiu conjuntament amb els agents forestals.
L'home, que residia prop de l'àrea on es van ocasionar els múltiples focs, ja havia estat considerat sospitós durant els incendis de l'estiu ja que, explica Lechuga, sospitosament es trobava al lloc dels fets quan els efectius de Bombers i policials arribaven al lloc. Fins i tot, assenyala, en alguna ocasió havia contribuït a sufocar els incendis.
Els últims focs que s'atribueixen al presumpte piròman es van detectar el passat 17 d'octubre a les 9 del matí al camí de Sant Celoni a Campins i el 28 d'octubre a la mateixa zona a les 5 de la tarda amb un incendi amb quatre focus. A Penyes, els focs més recents s'han registrat el 25 d'octubre a les 11 de la nit, el 31 del mateix mes a un quart de 9 del matí i a tres quarts de 7 de la tarda i el darrer, el que va suposar la detenció, el 2 de novembre a les 8 del vespre.
Segons Lechuga, els agents de paisà van detectar una persona que caminava al costat de les pistes esportives de Sant Ponç procedent de la riera del Pertegàs caminant amb rapidesa. Passada la pista, l'home va mirar a banda i banda per detectar si era observat i seguidament es va adreçar a la zona de Penyes a través del pont, en direcció a l'escola Pallerola. Els agents de paisà van comunicar el fet per emissora a la resta dels efectius i van seguir el sospitós fins a Penyes on va intentar calar un foc encenent un paper de diari. La humitat del terreny va fer que la flama no prengués i l'home va continuar camí amunt. Els agents van procedir en aquell moment a la seva detenció. El presumpte piròman portava a sobre papers de diari, un encenedor i una llauna d'esprai 'afluixahotot' de 250 centímetres cúbics.
La regidora ha assegurat que es tractava d'un cas difícil ja que sense enxampar l'autor 'in fraganti' es feia difícil poder-li atribuir l'autoria dels focs. En paral·lel, a més, en els darrers dies, l'Ajuntament també havia detectat diversos incendis nocturns a contenidors a la zona de Can Ponç, un element que va ajudar a acotar la zona d'acció del presumpte piròman, tot i que segons Lechuga encara s'investiga si han estat ocasionats per la mateixa persona.
El sospitós se li atribueix un delicte d'intent d'incendi pel foc que va provar de provocar dimecres i pel qual se'l va enxampar i s'estudia la seva vinculació amb la resta de focs. Durant el mes de juliol i agost es van registrar nou focs a la zona erma de Penyes en menys d'un mes.
El primer va ser el 23 de juliol al camí paral·lel a la via del tren del barri de Penyes entorn a les 11 de la nit i el darrer l'11 d'agost al camí de Can Riera de l'Aigua vint minuts després de les 3 del migdia. L'incendi de més envergadura, però, va ser el que es va produir el 6 d'agost, amb dos focus al costat de la via del ferrocarril, darrere el cementiri, i un tercer focus a la zona erma de Penyes. En total van cremar 4 hectàrees de bardisses, matoll i alguns arbres i dues persones van resultar ferides lleus per inhalació de fum.
L’Actualitat del Baix Montseny 9/11/09
La Policia Local de Sant Celoni va detenir dimecres el presumpte autor dels diversos incendis provocats a la zona erma de Penyes a Sant Celoni. Segons la regidora de Seguretat Ciutadana, Dolors Lechuga, des de l'àrea la setmana passada es va decidir habilitar un dispositiu especial amb dos agents de paisà exclusivament dedicats a enxampar l'autor dels focs després que el passat 17 d'octubre es tornessin a detectar incendis de les mateixes característiques dels registrats a l'estiu. El detingut, de 50 anys i veí de Sant Celoni, va ser lliurat als Mossos d'Esquadra, que portaven la investigació des de l'estiu conjuntament amb els agents forestals.
L'home, que residia prop de l'àrea on es van ocasionar els múltiples focs, ja havia estat considerat sospitós durant els incendis de l'estiu ja que, explica Lechuga, sospitosament es trobava al lloc dels fets quan els efectius de Bombers i policials arribaven al lloc. Fins i tot, assenyala, en alguna ocasió havia contribuït a sufocar els incendis.
Els últims focs que s'atribueixen al presumpte piròman es van detectar el passat 17 d'octubre a les 9 del matí al camí de Sant Celoni a Campins i el 28 d'octubre a la mateixa zona a les 5 de la tarda amb un incendi amb quatre focus. A Penyes, els focs més recents s'han registrat el 25 d'octubre a les 11 de la nit, el 31 del mateix mes a un quart de 9 del matí i a tres quarts de 7 de la tarda i el darrer, el que va suposar la detenció, el 2 de novembre a les 8 del vespre.
Segons Lechuga, els agents de paisà van detectar una persona que caminava al costat de les pistes esportives de Sant Ponç procedent de la riera del Pertegàs caminant amb rapidesa. Passada la pista, l'home va mirar a banda i banda per detectar si era observat i seguidament es va adreçar a la zona de Penyes a través del pont, en direcció a l'escola Pallerola. Els agents de paisà van comunicar el fet per emissora a la resta dels efectius i van seguir el sospitós fins a Penyes on va intentar calar un foc encenent un paper de diari. La humitat del terreny va fer que la flama no prengués i l'home va continuar camí amunt. Els agents van procedir en aquell moment a la seva detenció. El presumpte piròman portava a sobre papers de diari, un encenedor i una llauna d'esprai 'afluixahotot' de 250 centímetres cúbics.
La regidora ha assegurat que es tractava d'un cas difícil ja que sense enxampar l'autor 'in fraganti' es feia difícil poder-li atribuir l'autoria dels focs. En paral·lel, a més, en els darrers dies, l'Ajuntament també havia detectat diversos incendis nocturns a contenidors a la zona de Can Ponç, un element que va ajudar a acotar la zona d'acció del presumpte piròman, tot i que segons Lechuga encara s'investiga si han estat ocasionats per la mateixa persona.
El sospitós se li atribueix un delicte d'intent d'incendi pel foc que va provar de provocar dimecres i pel qual se'l va enxampar i s'estudia la seva vinculació amb la resta de focs. Durant el mes de juliol i agost es van registrar nou focs a la zona erma de Penyes en menys d'un mes.
El primer va ser el 23 de juliol al camí paral·lel a la via del tren del barri de Penyes entorn a les 11 de la nit i el darrer l'11 d'agost al camí de Can Riera de l'Aigua vint minuts després de les 3 del migdia. L'incendi de més envergadura, però, va ser el que es va produir el 6 d'agost, amb dos focus al costat de la via del ferrocarril, darrere el cementiri, i un tercer focus a la zona erma de Penyes. En total van cremar 4 hectàrees de bardisses, matoll i alguns arbres i dues persones van resultar ferides lleus per inhalació de fum.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Desembocadura del riu Tordera 8 i 9/11/09. Àlex Giménez
Observacions de l’Àlex Giménez...
Ahir dia 8/11/09 a darrera hora com a més destacat:
Al mar:
1 Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) fase fosca empaitant un Gavià Argentat gairebé un minut i marxa direcció Blanes.
4 Mascarells (Morus bassanus) pescant davant la platja molt a prop.
Gavines Rialleres (Larus ridibundus)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavians Argentats (Larus michahellis)
1 Gavià fosc (Larus fuscus graellsi)
2 Baldrigues Mediterrànies (Puffinus yelkouan)
9 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
17 Ànecs collverds (Anas Platyrhynchos)
A la llacuna:
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) joves assecant les ales
>40 Ànecs collverds (Anas Platyrhynchos)
9 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Xarxet comú (Anas crecca)
Avui dia 9/11/09 al migdia:
Al mar res interessant.
A la llacuna:
Un estol de Gavines:
Gavines Rialleres (Larus ridibundus)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavians Argentats (Larus michahellis)
2 Gavians foscos, un era (Larus fuscus graellsi), i l'altre (Larus fuscus intermedius) ja que el gris de l’esquena era molt més fosc.
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet Blanc (Egretta garzetta)
>40 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 Xarxets comuns (Anas crecca), 3 mascles i 2 femelles
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
11 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Rascló (Rallus aquaticus)
1 Fredeluga (Vanellus vanellus) volant molt alt.
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
... com a més destacat.
Ahir dia 8/11/09 a darrera hora com a més destacat:
Al mar:
1 Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) fase fosca empaitant un Gavià Argentat gairebé un minut i marxa direcció Blanes.
4 Mascarells (Morus bassanus) pescant davant la platja molt a prop.
Gavines Rialleres (Larus ridibundus)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavians Argentats (Larus michahellis)
1 Gavià fosc (Larus fuscus graellsi)
2 Baldrigues Mediterrànies (Puffinus yelkouan)
9 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
17 Ànecs collverds (Anas Platyrhynchos)
A la llacuna:
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) joves assecant les ales
>40 Ànecs collverds (Anas Platyrhynchos)
9 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Xarxet comú (Anas crecca)
Avui dia 9/11/09 al migdia:
Al mar res interessant.
A la llacuna:
Un estol de Gavines:
Gavines Rialleres (Larus ridibundus)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavians Argentats (Larus michahellis)
2 Gavians foscos, un era (Larus fuscus graellsi), i l'altre (Larus fuscus intermedius) ja que el gris de l’esquena era molt més fosc.
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet Blanc (Egretta garzetta)
>40 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 Xarxets comuns (Anas crecca), 3 mascles i 2 femelles
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
11 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Rascló (Rallus aquaticus)
1 Fredeluga (Vanellus vanellus) volant molt alt.
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
... com a més destacat.
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) migrant per les muntanyes de Santa Susanna 9/11/09
Aquesta tarda cap a les 5, ha passat volant a molt poca alçada (aprox. 10m) una arpella vulgar (Circus aeruginosus) femella sobre el peatge de Santa Susanna de l’autopista C-32, vall avall direcció sud, cap a la costa.
O es pot tractar d’una migrant tardana o d’un desplaçament hivernal (ni idea), potser per la brusca baixada de les temperatures d’aquest cap de setmana o potser pel fort vent que bufa a les comarques del nord.
O es pot tractar d’una migrant tardana o d’un desplaçament hivernal (ni idea), potser per la brusca baixada de les temperatures d’aquest cap de setmana o potser pel fort vent que bufa a les comarques del nord.
Una notícia per llegir 9/11/09… Sobre la rendibilitat i l’ús dels boscos.
El desarrelament del bosc
El Punt 9/11/09. Oriol Mas
La falta de rendibilitat de l'explotació forestal posa en risc un sector que representa el 60% del territori del país
El preu de la fusta és el mateix ara que fa 25 anys, i en algunes espècies fins i tot es paga menys
La biomassa sembla la millor sortida, però també cal investigació i buscar valor afegit per entrar a nous mercats
Un bosc a Ordis, fotografia aquesta setmana passada. Foto: LLUÍS SERRAT.
Fa anys que el sector forestal va de mal en pitjor: l'explotació dels boscos no és rendible, no hi ha un mercat potent per a la fusta del país, i el sector està estancat i no ha sigut capaç d'adaptar-se als nous temps per competir amb Europa. «El mercat està ensorrat», explica Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, el sindicat dels propietaris forestals. Aquest problema fa anys que s'arrossega, però el 2009 s'està aguditzant per les conseqüències d'unes tempestes al Landes francès que han posat al mercat milions de tones i que han rebentat preus. Així doncs, cada cop hi ha menys gent que pot viure de l'explotació forestal, i hi ha un abandonament de l'activitat silvícola. «Ara no vivim de la fusta, en malvivim. Volem continuar, però cada vegada és més difícil», explica Joan Garolera, d'Arbúcies, d'una de les famílies silvicultores més tradicionals del Montseny i les Guilleries, mentre que Josep Mataró, silvicultor d'Arbúcies, creu que «ara hem tocat més que fons».
Sense mercat
Tot plegat contrasta amb el consum de fusta de Catalunya, molt superior a la capacitat de generació i que obliga a importar-ne sobretot de països de l'Europa central i de l'est, que s'acaben menjant el mercat intern. El motiu és que per orografia i qualitat de la fusta, aquests països han pogut mecanitzar el procés de tala i reduir els costos de producció fins a extrems inassumibles per als silvicultors catalans, que encara utilitzen mètodes antics. Això ha obligat el sector a vendre la fusta a les indústries amb menys valor afegit, com ara per fer palets, que és on es paga menys. «S'han substituït els usos tradicionals de la fusta per altres productes, i en la fusta de qualitat la que ve de fora és més barata», diu Garolera.
En l'arrel d'aquest problema hi ha també la incapacitat de la indústria local de regenerar-se, d'investigar noves possibilitats. A més, el sector tampoc no ha sabut trobar les sinergies necessàries amb la indústria per buscar noves sortides i donar més valor a la fusta. I mentrestant l'administració s'ho ha mirat tot des de la distància, la mateixa que hi ha entre el bosc i la ciutat. El Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès gestiona tots els boscos públics de la comarca, unes 20.000 hectàrees, i en treu unes 2.000 tones anuals. El seu gerent, Esteve Pous, insisteix especialment en el dèficit d'investigació: «És cert que hi ha molta fusta dolenta, però també en tenim molta de bona, sobretot al Pirineu. Ara bé, aquí ningú no s'ha preocupat de donar-hi valor afegit, per exemple per a mobiliari urbà o en la construcció. En la ramaderia estan creant denominacions d'origen, com ara Vedella de Girona, mentre que aquí no hem sabut fer res més que palets.» «Som un país consumidor de fusta; d'acord que a Europa en tenen de més bona qualitat, però aquí també n'hi ha, i el que passa és que tots ens hem acomodat», diu Mataró, mentre que Rovira exposa que «necessitem buscar mercats, invertir en gestió i qualitat, però per això necessitem el suport de l'administració, que no ens posin traves i que ens ajudin a recuperar la competitivitat».
Biomassa, la solució?
Quan es parla de nous mercats, tothom apunta cap a la biomassa com a gran solució de futur. Però la realitat és que a hores d'ara és una energia que encara està en una fase molt inicial al nostre país, i amb una prima per a la generació d'electricitat que no arriba a compensar els grans projectes. Tot i això, és l'esperança a mitjà termini, com a mínim per a la fusta de menys qualitat, i serviria per retirar del bosc tones de massa abandonades, que són un autèntic polvorí per als incendis. I, de passada, perquè el sector pogués continuar treballant. «Calen petits consums repartits pel territori, que donin vida al sector, i els ajuntaments han de veure que posar calderes de biomassa en equipaments és econòmicament i ambientalment viable», diu Pous.
Compensar usos públics
Una altra de les possibilitats en què es coincideix és compensar els propietaris per l'ús públic del bosc. A Catalunya un 60% de la superfície és forestal, i gairebé tota és improductiva, precisament per la falta de rendibilitat. A més, la gestió forestal topa amb una concepció completament urbana i proteccionista del bosc. «La protecció forestal ven molt en el món urbà, amb una visió que el bosc és intocable, quan el que passa és que en deixar de ser rendible està creixent de manera desordenada», afirma Melcior Soler, propietari de les Gavarres i president de
Perspectives de futur
El que és clar és que el sector va de baixa des de fa més de dues dècades. El turisme rural ha permès a molts propietaris continuar mantenint nets els boscos i explotant-los en la mesura que puguin. Tots coincideixen que per canviar aquesta inèrcia cal primer una unió potent dels propietaris –«cal que anem tots a l'una»–, l'impuls de les administracions per crear mercat, i que la societat es conscienciï del paper del bosc, si no es corre el risc de l'abandonament: «I si el bosc és maco, és perquè es treballa.»
I un post per llegir…
Què en fem dels boscos? Part I
La Natura a la comarca de la Selva 9/11/09
Què en fem dels boscos? Part I
La Natura a la comarca de la Selva 9/11/09
diumenge, 8 de novembre del 2009
Estany de Can Torrent (Tordera) 8/11/09
Aquest vespre a l’estany de Can Torrent (Tordera)...
1 aligot comú (Buteo buteo)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
1 picot verd (Picus viridis)
Gaigs (Garrulus glandarius)
6 lluers (Carduelis spinus)
Uns 10 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Trist (Cisticola juncidis)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>100 Repicatalons (Emberiza schoeniclus) al dormidor
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bitxacs comuns (Saxicola torquata)
Mallerengues blaves (Parus caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 cargolet (Troglodytes troglodytes)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Coloms roquers (Columba livia car. domestica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
1 aligot comú (Buteo buteo)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
1 picot verd (Picus viridis)
Gaigs (Garrulus glandarius)
6 lluers (Carduelis spinus)
Uns 10 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Trist (Cisticola juncidis)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>100 Repicatalons (Emberiza schoeniclus) al dormidor
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bitxacs comuns (Saxicola torquata)
Mallerengues blaves (Parus caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 cargolet (Troglodytes troglodytes)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Coloms roquers (Columba livia car. domestica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 8/11/09
Aquest migdia per la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)...
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), arreu
Cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Trist (Cisticola juncidis)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Coloms roquers (Columba palumbus var. domestica)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Bitxac comú (Saxicola torquata)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), arreu
Cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Trist (Cisticola juncidis)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Coloms roquers (Columba palumbus var. domestica)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Bitxac comú (Saxicola torquata)
.
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)...
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)...
.
Pit-roig (Erithacus rubecula)...
pardals comuns (Passer domesticus)...
.
cadernera (Carduelis carduelis)...
.
.
Al mar...
Pas de mascarells (Morus bassanus)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
I a la pilona de Malgrat...
32 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) sedimentats o nedant a prop...
.
De camí pels camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...
2 mussols comuns (Athene noctua) a ple sol
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
>50 esplugabous (Bubulcus ibis)
... entre altres.