El PP demana protegir el delta de la Tordera i fer-hi un lloc d'observació d'aus Diari de Girona 25/12/09
L'entitat que conserva la riba esquerra del riu indica que no ha arribat a cap acord amb Blanes
Una imatge de la llacuna del delta de la Tordera. carles colomer
MARTÍ SANTIAGO
El grup del Partit Popular, a instàncies del regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (PP), va presentar unes esmenes als pressupostos de la Generalitat demanant una partida econòmica per recuperar i millorar l'espai fluvial del delta de la Tordera en el seu tram final, en passar per la vila.
Es dóna la particularitat que l'entitat naturalista Orchis ha arribat a un acord de custòdia amb el propietari del càmping La Tordera, a la riba esquerra del riu, que forma part de Malgrat de Mar, al Maresme, per tal de mantenir en condicions la llera fluvial. Però, en canvi, a la banda dreta, que correspon a Blanes, no pot actuar-hi perquè no ha arribat a cap tipus d'acord amb l'Ajuntament.
Lillo indica que des de la seva àrea s'estudiarà la proposta d'Orchis que consisteix, a grans trets, a marcar passos de ruta, instal·lar una torre d'observació d'aus per impedir que les persones s'endinsin dins la llacuna per veure els ànecs, reforestar i netejar l'espai, així com instal·lar una tanca de protecció al voltant dels canyars per protegir la nidificació dels ocells durant la primavera.
Lillo ha indicat que no descarta aconseguir, en un futur, que aquest espai acabi convertint-se en un punt d'observació d'aus "com ho és el delta de l'Ebre". Fins i tot, ha assegurat que hi hauria la possibilitat de sol·licitar protegir el delta amb la figura d'un PEIN.
El portaveu d'Orchis, Javier Romera, ha posat en dubte l'entusiasme del regidor afirmant que, a dia d'avui, no s'ha reunit amb l'associació i que, a més, pel que fa a l'opció de declarar el delta com a PEIN, és un aspecte difícil atès que l'espai ja està integrat dins "el catàleg de zones humides de Catalunya i la xarxa natura 2000". Romera apunta que des de Blanes ningú no s'ha posat en contacte amb ells ni els ha informat de cap col·laboració i afegeix que aquesta situació s'hauria de resoldre ja que, per exemple, quan l'entitat conservacionista faci les netejes del riu "no pot centrar-se només en la meitat esquerra".
Actualment, Orchis està empleant recursos propis per dur a terme actuacions de millora en l'espai, fomentar l'estudi del delta i treballar per fer-ne una zona d'interpretació. Això sí, de moment, tan sols a la riba esquerra perquè és l'única que pot custodiar gràcies a l'acord amb el càmping.
Per part seva, Lillo ha indicat que es posarà en concacte amb l'Ajuntament de Malgrat de Mar per negociar la protecció de l'entorn.
.................................................................
Un any de temporal de milions
El Punt 25/12/09
Les destrosses de la ventada del dia de Sant Esteve passat han comportat 40 milions de despesa a la costa i la muntanya
El temporal del dia de Sant Esteve de l'any passat va ser un dels més durs que es recorden. El vent de llevant va provocar destrosses a bona part del litoral gironí i les nevades van causar danys importants en terrenys forestals de la Garrotxa. Administracions i particulars han hagut de destinar durant aquest any al voltant de 40 milions d'euros per arreglar els desperfectes. A la Costa Brava, van resultar especialment afectats els municipis de l'Escala, Blanes, Tossa, Torroella de Montgrí, Platja d'Aro, Portbou i Llançà, tot i que hi va haver afectacions pràcticament a tots els municipis de mar. Un any després de la llevantada, la majoria dels desperfectes estan ja arreglats i només falten per fer obres importants a Llançà, Portbou, Blanes i Tossa de Mar.
L'any 2009 ha estat un any d'inversions a les comarques gironines per arreglar les destrosses que va provocar el temporal del dia de Sant Esteve de l'any passat, amb una despesa entre administracions i particulars de prop de 40 milions d'euros.
Per administracions, la despesa més important la va fer el servei de Costes de Madrid, del qual depenen la majoria de serveis malmesos, amb més de sis milions d'euros. També Ports de la Generalitat ha hagut d'invertir 3,4 milions, per reparar els ports de Llançà, Blanes, el Port de la Selva, l'Escala, l'Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. La Diputació i els ajuntaments també han destinat partides importants a arreglar desperfectes. A banda de la inversió pública, però, s'ha de comptar amb el desemborsament que han hagut de fer els particulars amb propietats afectades. Hi va haver negocis inundats i barques enfonsades, entre altres afectacions, que s'han cobert en part amb les assegurances.
Aquest cop, pluja
Per aquest any, el servei meteorològic de Catalunya preveu el dia de Sant Esteve com una jornada plujosa, tot i que amb precipitacions moderades que no han de comportar problemes destacats.
Un any després del temporal de Sant Esteve encara s'està arreglant s'Abanell.
Un vaixell encallat.
A Blanes el temporal va fer molt mal a tot el litoral. Les onades van sobrepassar el port i dues embarcacions van quedar totalment destrossades. Les restes d'aquests vaixells van estar dies escampades a la platja. L'onatge va provocar destrosses tant a la platja Gran com a s'Abanell. L'aparcament subterrani del passeig, per exemple, va quedar totalment inundat durant dies, amb cotxes a dins atrapats. La Generalitat va destinar 62.000 euros a reparacions d'urgència en el seu petit tram de s'Abanell, mentre que el govern espanyol va decidir fer una reforma d'urgència de tot el seu passeig, que va pujar fins a 3,6 milions d'euros. El regidor de Serveis Municipals i Brigada d'Obres i Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (PP), assenyala que des del consistori es van destinar més de 40.000 euros a reparar dutxes, canonades, palmeres i a netejar les zones. Ara la Generalitat està duent a terme una actuació en el seu tram de s'Abanell, de 530.000 euros, per posar-hi un espigó i un mur de contenció que eviti danys en pròxims temporals. Una altra actuació que s'ha agilitzat són els tràmits per a l'ampliació del port de Blanes, que tindrà una inversió de 22,7 milions d'euros.
El Sant Esteve més amarg El Punt 25/12/09
L'any passat, una duríssima llevantada es va endur tres vides a Barcelona i va causar destrosses milionàries a la costa
El temporal del dia de Sant Esteve de l'any passat va ser un dels més durs que es recorden a casa nostra. El vent de llevant va provocar destrosses a bona part del litoral barceloní i gironí, i les nevades van causar danys importants en terrenys forestals de la Catalunya interior. A més, la llevantada, duríssima des de Sant Esteve fins al dia 29, es va endur tres vides només a les costes de Barcelona. Administracions i particulars han hagut de destinar durant aquest any milions d'euros a les reparacions, algunes de les quals encara no estan acabades. A la demarcació de Barcelona, a més, no s'ha trobat una solució definitiva a la pèrdua de sorra de les platges i encara es treballa en el fixament de la zona dels Degotalls de Montserrat per evitar més esllavissades.
El temporal de llevant que el dia de Sant Esteve i els posteriors va castigar la costa catalana ha fet que aquest 2009 hagi estat un any d'inversions per arreglar les destrosses. Només a les comarques gironines s'han hagut d'invertit, entre administracions i particulars, prop de 40 milions d'euros. Per administracions, la despesa més important la va fer el servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, del qual depenen la majoria de serveis malmesos, amb més de sis milions d'euros. També Ports de la Generalitat ha hagut d'invertir 3,4 milions per reparar els ports de Llançà, Blanes, el Port de la Selva, l'Escala, l'Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. La Diputació i els ajuntaments també han destinat partides importants a reparar desperfectes. A banda de la inversió pública, però, s'ha de tenir en compte el desemborsament que han hagut de fer els particulars amb propietats afectades. Hi va haver negocis inundats i barques enfonsades, entre altres afectacions, que s'han cobert en part amb les assegurances.
A la demarcació de Barcelona, les inversions més importants es van haver de fer per netejar i arreglar els desperfectes en les platges de Barcelona i el Maresme. A la capital catalana, per exemple, el temporal, amb onades de fins a sis metres, va malmetre una vintena d'embarcacions al Port Olímpic. A més, continuen encara les obres per fixar les roques de la zona dels Degotalls de Montserrat, on el dia 28 de desembre de l'any passat hi va haver una esllavissada.
Platges sense sorra.
La platja de Cabrera, la més afectada. Foto: Q.P.
La mort d'un submarinista que havia sortit del port de Llavaneres, el tall de la via del tren entre Mataró i Vilassar de Mar per les fortes onades, la desaparició de tota la platja de Cabrera i un munt d'afectacions a la resta del litoral del Baix Maresme, incloses importants destrosses en els passejos marítims. El dia de Sant Esteve del 2008 va deixar un amarg record en la consciència dels veïns, i especialment dels ajuntaments de la zona sud de la comarca. Els consistoris van tenir feina a convèncer l'Estat que calia fer una inversió urgent en la recuperació de les platges. La regeneració es va fer esperar fins a l'estiu i el Ministeri de Medi Ambient va haver d'accedir a les peticions dels pescadors que la sorra que s'aboqués al litoral provingués de les reserves acumulades als ports i no pas del fons marí perquè podia malmetre l'ecosistema.
Soms, a l'esquerra, i Guinó, a la dreta, separats pel secretari municipal. carles colomer
Imatge del centre d'atenció d'animals domèstics i de companyia del Maresme. Foto: T.M.
