Ràdio Tordera 29/3/10
Milers d’arbres es troben encara tombats arran de la nevada i la ventada d’ara fa 3 setmanes. La gran quantitat d’arbres que cal tallar dificulta el pas en algunes pistes forestals, i és un gran perill pels incendis forestals de cara a l’estiu. El president de la Federació de les ADF del Maresme, Joan Aldrufeu, ha dit que els efectes de la nevada són de gran abast i l’Alt Maresme i les comarques gironines són els punts més afectats de Catalunya.
El president de la Federació de les ADF del Maresme, Joan Aldrufeu ha dit que la principal feina que estant fent és netejar els camins forestals.
Es poden veure els efectes de la nevada i la ventada de fa 3 setmanes amb molts arbres encara tombats al Montnegre. Una de les zones més afectades són les zones de Sant Pere de Riu i Hortsavinyà. La Federació de les ADF del Maresme està formada per 11 ADF que s’estenen per tot el territori del Maresme i per part del Vallès Oriental. Cobreixen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental. En total vigilen 30.000 hectàrees forestals i compten amb 450 voluntaris i voluntàries.
Major risc d’incendi al Maresme pel temporal
Diari Maresme 29/3/10
Foto: ADF's del MaresmeSegons l’informe elaborat pel Consell Comarcal (CCM) i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF’s) del Maresme, el temporal que va afectar la comarca els dies 7 i 8 de març va provocar uns danys que, segons les primeres valoracions, ascendeixen a uns 36 milions d’euros. Aquests desperfectes van afectar intensament les infraestructures de prevenció d’incendis i van provocar la pèrdua de productes forestals.
Concretament, el darrer temporal de neu i les ventades van afectar el 54% dels boscos del Maresme, unes 11.000 hèctàrees del total de 21.550 Ha. Als danys causats a la zona forestal (arbres caiguts, brancatge trencat, etc.), cal afegir la part més preocupant: l’afectació de la xarxa bàsica de prevenció d’incendis i, especialment, al nord i sud de la comarca.
Cal recordar que la major part de la comarca està classificat com ‘municipis amb alt risc d’incendis forestal’. Per aquest motiu, fins abans del temporal el Maresme era una de les comarques de Catalunya on els sistemes de prevenció d’incendis – franges, plans de prevenció, perimetres de protecció prioritària, etc. – estaven més implementats, executats i consolidats. Segons informen les ADF’s del Maresme, aquest fet genera “preocupació”, especialment ara que comencen a pujar les temperatures i en poques setmanes s’entrarà en el període de l’any amb major risc d’incendis forestals.
Relació dels danys detectats
- Danys intensos a les franges de protecció perimetral, especialment a les obertes recentment, com a conseqüència del trencament de brancatge i el tembament d’arbres.
- Danys intensos als perímetres de protecció prioritària.
- Danys importants a tota la xarxa bàsica de prevenció d’incendis de la comarca.
- Danys intensos a les zones verdes d’interurbanitzacions i, en especial, a les parcel·les on no s’havien fet les tasques de neteja de la vegetació o s’havien fet d’una manera inadequada.
- Afectació intensa del pi bord (Pinus halepensis), pi insigne (Pinus radiata), i pi pinastre (Pinus pinaster). Afectació mitjana de pi pinyer (Pinus pinea), alzina (Quercus ilex) i surera (Quercus suber).
- Trencat de brancatge i arbres tombats a les masses forestals amb banys intensos.
- Afectació de vessants i especialment de torrenteres, amb trinxat de brancatge i desarrelament d’arbres.
- Trencat de brancatge generalitzat a les masses forestals amb danys moderats.
Notícies relacionades:
Es preveu un estiu amb alt risc d’incendis forestals
·
Alerta al Maresme per l’alt risc d’incendi
Ajuts pel temporal de neu
Arriben els ajuts per la nevada al Maresme
Diari Maresme 30/3/10
Foto: Ricard NoboPineda de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Tordera, Canet de Mar, Palafolls i Sant Cebrià de Vallalta, són els set municipis maresmencs que, en el seu conjunt, rebran 156.000 euros del Govern català per fer front a les despeses provocades per la gestió del temporal de neu del passat 8 de març.
Aquestes dades s’han donat a conèixer durant la reunió que aquest dimarts 30 de març ha mantingut el secretari d’Interior, Joan Boada, amb el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, i alcaldes i alcaldesses de la comarca. La trobada ha avaluat el funcionament dels sistemes de Protecció Civil durant el dia de la nevada i ha donat a conèixer el decret aprovat pel Govern que preveu ajudes i subvencions als ajuntaments i als propietaris de boscos amb una inversió total de 21,5 milions d’euros.
Boada ha manifestat que cal “actualitzar els plans municipals d’emergència” i ha destacat també que cada municipi ha de saber quines “accions concretes” ha d’emprendre en “una emergència concreta”. També ha recordat que “bona part dels municipis tenen el seu pla, però n’hi ha d’altres que no“. El secretari d’Interior ha manifestat que també s’ha de millorar la informació dels avisos que el departament trasllada a les administracions locals perquè estiguin dotats de “més qualitat i un contingut més ampli” i, més concretament, ha subratllat que “cal donar més informació a l’alcalde o alcaldessa perquè és ell qui decidirà, perquè sempre és l’alcalde l’autoritat de Protecció Civil al municipi”.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, ha qualificat la trobada de “molt fructífera” i ha assegurat que “cap alcalde de la comarca s’ha queixat dels ajuts de la Generalitat als municipis afectats“. Així, ha recordat que els ajuts es destinaran a despeses com “hores extres, maquinària, entrepans, si s’han hagut de contractar generadors etc…” perquè, segons Josep Jo, “són unes quantitats que és difícil que amb hores extres et pugui generar aquesta despesa”.
A la reunió, que s’ha celebrat a la seu del Consell Comarcal del Maresme, a Mataró, també ha assistit el director dels serveis territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a Barcelona, Àngel Merino, el director dels serveis territorials del Departament de Governació, Joan Rabasseda, i representats dels municipis de la comarca.
Sant Cebrià redueix el risc d’incendi
Diari Maresme 30/3/10
Foto: stcebriamouseguretat.netDes de dissabte passat, dues persones realitzen treballs a les urbanitzacions de Sant Cebrià de Vallalta recollint la brancada que hi ha per tots els camins i marges. Aquesta tasca s’emmarca dins el seguit d’actuacions que es venen realitzant des de l’endemà del temporal de neu del passat 8 de març.
Aquests treballs també comporten que actualment dos operaris de la brigada municipal estiguin diàriament cremant restes vegetals al final del carrer Puigmal. Cal recordar que el departament de Medi Ambient ha concedit un permís de crema extraordinària fins dimecres 31 de març. D’altra banda, s’han començat a elaborar els informes i la documentació necessària per a que Sant Cebrià pugui acollir-se a les ajudes que dóna la Generalitat per a minimitzar el risc d’incendi forestal.
Sis municipis del Baix Montseny es poden acollir a ajuts especials per les nevades
L’Actualitat del Baix Montseny 30/3/10
Els ajuntaments d'Arbúcies, Breda, Massanes, Riells i Viabrea, Sant Feliu i Sant Hilari es podran acollir a una línia d'ajuts específics per a les despeses extraordinàries ocasionades per la nevada. La Generalitat va publicar ahir, dijous, aquesta ordre que es refereix a municipis que es van veure afectats per un tall al subministrament elèctric de més de 24 hores. El Decret també estableix que el conjunt de municipis del Baix Montseny es poden acollir a una línia de subvencions per a la realització de plans d'ocupació per a la neteja de boscos i zones arbrades.
LA GENERALITAT DESTINARÀ 22.500 EUROS A TORDERA PER LES DESPESES DE LA NEVADA.
Ràdio Tordera 30/3/10
El conseller de Governació Jordi Ausàs, va presentar ahir a Santa Coloma de Farners, els ajuts aprovats per la Generalitat per als municipis afectats per la nevada del 8 de març. En la trobada s’han estudiat les línies d’ajudes creades i s’han proposat futures solucions.
Ausàs, encarregat d’inaugurar la passada Fira del Ram 2010,va explicar en declaracions a Ràdio Tordera, les funcions d’aquestes ajudes.
Aquestes ajudes representaran per Tordera, una subvenció econòmica de 22.500€ per pagar les despeses extraordinàries arran del temporal.
El regidor de medi ambient, Carles Aulet, ha valorat aquesta aportació.
Les ajudes arriben després que molts alcaldes de les comarques gironines afectats pel temporal van signar un manifest en què asseguraven que es van sentir sols en la gestió del temporal i també després que alguns alcaldes, com ara el de Lloret de Mar, van qualificar d’insuficients les ajudes aprovades pel govern.
Xifren en 36 milions les pèrdues pel temporal als boscos del Maresme
El Punt 30/3/10
Un informe de la federació d'ADF manté que prop del 55% de les 21.550 hectàrees estan afectades
Els efectes del temporal als boscos de Ciutat Jardí, a Palafolls. Foto: O.BASSA.El temporal de neu i vent del passat dia 8 ha passat factura a la comarca del Maresme i en especial a la zona forestal. Un primer informe del Consell Comarcal i la Federació d'Associacions de Defensa Forestal (ADF) posa preu a les pèrdues i eleva la xifra a prop de 36 milions d'euros. Això significa que el 54,81% de la massa forestal de la comarca –integrada per 21.550 hectàrees– ha estat afectada, i un 16% «molt intensament». Els principals problemes que demanen una solució d'urgència corresponen a la neteja i condicionament tant de les franges de protecció perimetral com de la xarxa bàsica de camins de prevenció d'incendis.
«En algunes zones de bosc de la comarca sembla com si un gegant hi hagués passat la mà, deixant darrere seu desenes d'arbres caiguts.» L'enginyer forestal Oriol Bassa, responsable de l'informe, no estalvia adjectius pel que considera un dels episodis de desastre natural més importants dels que han viscut fins ara els boscos del Maresme. De les 21.550 hectàrees de massa forestal, un 54,81% han rebut les conseqüències del temporal i d'aquestes, un 16% de manera molt intensa. «Els àmbits amb una major incidència es focalitzen entre Sant Iscle i Sant Cebrià fins a Palafolls, Malgrat i Tordera, i entre Llavaneres i Sant Vicenç i Vilassar de Dalt i Teià», especifica Bassa, que afegeix que «a la resta de la comarca també hi ha senyals evidents del temporal».
La xarxa contra incendis
Els arbres arrencats i les branques trencades han malmès les franges perimetrals de seguretat i la xarxa bàsica de camins de protecció contra els incendis. Una situació que encara es complica més quan queden poques setmanes perquè les temperatures assoleixin valors més alts. «La presència de tota aquesta biomassa en el subsol dels boscos dispara el risc d'incendis al Maresme», apunta l'enginyer forestal, que recorda que la comarca era l'única de Catalunya que disposava d'una xarxa de prevenció d'incendis a tots els municipis. «Una situació que s'ha capgirat del tot, però que demana solucions ràpides, sense demora de cap tipus», insisteix Oriol Bassa. Pel que fa a les espècies, la més afectada pel temporal ha estat el pi bord, seguit de l'alzina i del pi pinyoner», matisa l'enginyer forestal.
Continua la recollida de reclamacions contra Endesa
El Consell Comarcal del Maresme va activar poc després del temporal del dia 8 una línia d'atenció als ciutadans afectats pels talls de subministrament elèctric. Les persones interessades podien tramitar la seva reclamació a través de l'Oficina Comarcal d'Informació al Consumidor, situada en el mateix edifici de l'administració. Calia que omplissin el formulari que es troba en el web del Consell Comarcal amb les dades personals i els danys ocasionats per la falta de llum. De moment, 430 abonats de Fecsa Endesa han fet ús del servei i el període de recopilació de les denúncies s'ha ampliat fins al 6 d'abril. El Consell Comarcal, d'altra banda, ja s'ha reunit amb la companyia elèctrica Endesa i hi està negociant una via d'atenció ràpida i eficaç d'aquestes reclamacions. En qualsevol cas, està previst que la tercera setmana d'abril l'Oficina Comarcal d'Informació al Consumidor ja podrà començar a donar una resposta als usuaris que han fet arribar la seva reclamació sobre quin és l'estat del procés del seu cas.
Visita de Joan Boada
L'informe elaborat pel Consell Comarcal i la Federació de les ADF es dóna a conèixer un dia abans de la visita del secretari d'Interior, Joan Boada, i el director dels serveis territorials de Governació a Barcelona, Joan Rabasseda, que avui es reuneix a Mataró amb els alcaldes afectats pel temporal. La trobada ha de servir per analitzar la situació de cada municipi i donar-hi resposta a través de les diferents línies d'ajut anunciades per la Generalitat. En tot cas, i segons fonts de la mateixa Federació d'ADF, per «posar a to» la xarxa de prevenció d'incendis del Maresme caldrien uns 800.000 euros, xifra que dubten que pugui cobrir el govern català.
19 milions en inversió
El Punt 30/3/10
Ports de la Generalitat va invertir 19 milions d'euros en infraestructures portuàries i en optimització dels serveis a tot Catalunya, un augment del 111,6% respecte a l'exercici del 2008.
A les comarques gironines s'ha adjudicat l'ampliació del port pesquer de Blanes per un import de 22,7 milions i la construcció del nou dic exempt del port de Llançà per valor de 4 milions d'euros. Pel que fa a les reformes de llotges, s'ha continuat desenvolupant el pla de millora de les llotges del peix de Catalunya, que suposa una inversió de 3,8 milions d'euros. A les comarques gironines s'han reformat les llotges de Blanes i Roses, i s'han començat les obres a la de Sant Feliu de Guíxols. També s'han realitzat urbanitzacions i millores dels accessos als ports de Roses i Blanes, i s'ha instal·lat una gasolinera a l'Estartit.
Hostalric impulsa gran un projecte turístic que implica tots els municipis de la Tordera
L’Actualitat del Baix Montseny 30/3/10
L'Ajuntment d'Hostalric va acollir la setmana passada la presentació del projecte de la 'Ruta de la Tordera' als alcaldes dels diferents municipis que es poden veure afavorits per aquesta iniciativa. L'acte va ser organitzat per l'equip promotor del projecte, format per l'Ajuntament d'Hostalric, el projecte Selwa i l'Observa-tori de la Tordera. L'alcalde d'Hostalric, Josep Antoni Frias, va exposar l'interès del projecte i el director de l'Observatori de la Tordera, Martí Boada, va presentar la proposta tècnica.
La proposta va tenir molt bona acollida entre els assistents i en aquest sentit, segons ha pogut saber aquest setmanari, està previst signar aviat un document d'adhesió que servirà per començar a cercar el finançament.
La proposta de 'Ruta de la Tordera' es concreta en un projecte turístic on resseguint el curs del riu i dels seus principals afluents, el visitant pugui conèixer el territori, les costums, la història, el patrimoni natural i cultural, els pobles, etc. Això ha de reportar beneficis a l'economia de cada municipi en forma de pernoctacions, consumició en bars i restaurants, increment de ventes en el comerç local, lloguers i guiatges, etc. La ruta ha de ser un itinerari senyalitzat, de baixa dificultat i pendents suaus, que l'usuari podrà recórrer a peu o en bicicleta, i que permetrà descobrir la conca resseguint el seu curs principal i un dels seus afluents principals, la riera d'Arbúcies.
A més, a banda de l'itinerari senderista i cicloturista, a cada municipi s'habilitaran centres d'interpretació temàtics que explicaran aspectes relacionats amb la Tordera. El concepte general és que cada municipi tingui un espai de recepció de la ruta i que, alhora, la seva exposició pugui aprofundir més en algun aspecte concret del riu.
Com a exemples, algunes de les temàtiques per municipi podria ser que a Hostalric s'hi estableixi un Centre d'Inter-pretació molt centrat en l'educació ambiental. A Sant Celoni, per la tasca que està desenvolupant amb l'Observatori, podria establir-se el Centre Científic. I a Fogars de la Sel-va, aprofitant el museu municipal, es podria habilitar una part de l'exposició centrada en les torderades. La ruta també incorpora petits itineraris que poden ser interessants a nivell municipal perquè poden servir com a zones de passeig per a la població local.
La proposta de 'Ruta de la Tordera', per la seva naturalesa lineal, tindrà el seu inici en diversos punts, com per exemple al seu naixement al Montseny, a les Fonts de Sant Marçal, o a la pròpia riera d'Arbúcies. L'itinerari principal constaria d'uns 65 quilòmetres, que és la longitud del riu, mentre que el braç de la riera d'Arbúcies serien uns 19 quilòmetres.
L'itinerari principal del recorregut, començant pel seu naixement, s'iniciaria a l'alçada de les fonts de Sant Marçal i descendiria en direcció sud-est pels terrenys forestals i accidentats del Montseny en els municipis de Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera fins a Sant Celoni. A partir de Sant Celoni, l'itinerari seria molt més planer i en aquest cas els paisatges esdevenen molt més agrícoles i industrials, recorrent també els municipis de Riells i Viabrea, Hostalric, Fogars de la Selva per arribar fins a Tordera. Finalment, s'arriba a la desembocadura del riu.
Aquesta iniciativa de turisme fluvial té alguns precedents a Catalunya però es troba més desenvolupada a Europa amb exemples com la 'Ruta del Danubi', la 'Ruta del Roina', o la 'Ruta pel canal du Midi francès', que enllaça el Medi-terrani amb l'Atlàntic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada