Temps d’ocells joves al terra... l’agafem???

Ja he rebut unes quantes consultes sobre què fer amb un ocell jove que s’han trobat al terra i que no pot volar.

Estem en plena època de nidificació per a moltes espècies d’aus, tant al camp com a pobles i ciutats, i hi ha que ja han finalitzat, que estan a punt de fer-ho, o que encara coven o alimenten als seus polls... tot depenent de l’espècie o de segones postes.

Passejant pel camp, en mig d’un carrer o fins i tot a casa, ens podem trobar aus aparentment caigudes del niu i que no poden volar, és qüestió de sort i crec que tothom s’hi ha trobat davant d’un d’aquests joves al terra.

Davant d’aquesta troballa, la primera reacció és agafar l’ocell, tots i cadascun de nosaltres (sense excepció) tenim aquest instint caçador-recol·lector. La segona reacció és, també unànime, voler protegir-lo o pensar en com ajudar-lo, i ràpidament pensem en com ho farem per guardar-lo (bàsicament una capsa de cartró) i alimentar-lo (aquí comencen els problemes de debò). La tercera reacció inevitable és demanar ajuda (si decidim tenir cura d’ell) o cercar una autoritat que es faci cura de l’animal si arribem a la conclusió de que no ens podem fer càrrec, moment en que municipals i rurals tenen més demandes d’aquest tipus.

És sens dubte, una d’aquelles situacions tendres en que tots volem fer una bona acció envers la natura en general, i envers un ésser viu en particular... i és un error.

Davant d’això, lo més difícil (si no impossible) és reprimir els nostres instints... agafar-lo, portar-lo a casa, o demanar que es facin càrrec d’ell un cop ja l’hem agafat.

Lo primer que hem de saber és que NO S’HAN D’AGAFAR, ja que no estan perduts o abandonats, NO S’HAN CAIGUT D’UN NIU... simplement són joves volanters que han abandonat el niu, que segueixen als pares (nidífugs) o que comencen a inspeccionar l’entorn... totalment normal i natural, no és un accident.

Encara que no siguin capaços de dependre d’ells mateixos per sobreviure, hem de pensar que els pares els alimenten i tenen cura d’ells, simplement no els veiem perquè fins que no marxem nosaltres ells no s’apropen, i la defensa natural del poll o jove és quedar-se lo més immòbil possible per passar desapercebut (que ens pot semblar que estiguin ferits, perduts o abandonats). Si ens trobem un ocell jove al terra, L’HEM DE DEIXAR TRANQUIL I AL MATEIX LLOC, i si ens volem assegurar de que no estan abandonats, simplement ens hem d’allunyar lo suficient (a més millor) i esperar a que els pares hi arribin per alimentar-lo o el cridin, moment en que l’ocell marxarà per sí sol cap a ells.

Si pel contrari l’agafem i ens ho portem, doncs l’estem robant un poll als pares o l’estem negant la possibilitat d’aprendre a sobreviure a la natura.

Altre possibilitat és que, efectivament, es tracti d’un ocell ferit o desorientat, però davant d’això també hem de pensar que també és totalment natural que alguns joves no sobrevisquin, part important del procés natural d’adaptació de les espècies al medi natural (selecció natural), o font d’aliment d’altres espècies que troben en ells un recurs de temporada. Ja sé que és difícil veure un animal ferit i indefens, i no fer res... però hem de pensar que és natural i que l’esforç invertit en recuperar-lo (ja sigui a un centre de recuperació, ja sigui a casa) no repercuteix en cap benefici cap a l’espècie o el medi natural en que viu, i que no deixa de ser una interferència per part nostre al procés natural de qualsevol espècie per adaptar-s’hi. NO ÉS CAP CRUELDAT, i fins i tot hem de pensar que en moltes ocasions s’inverteixen molts recursos humans i materials per recuperar uns pocs animals, quan aquests recursos es podrien invertir en altres qüestions més importants i que repercuteixen més sobre la supervivència de les espècies, o fins i tot per evitar (amb molta més efectivitat) el mal que els ha ferit o causat la mort.

Aquí trobareu més informació sobre què fer amb aquests ocells que trobem...

¿Qué hacer si nos encontramos un pollo huérfano?
SEO/BirdLife (pdf)