Sobre el consum d'aigua a la Costa Brava 1/11/10

El Consorci Costa Brava detecta un descens del 5% en la demanda d'aigua
Diari de Girona 1/11/10
.
S'ha reduït des de 2006 gràcies a les campanyes per la sequera i les abundants pluges
.
Dipòsit d'aigua potable a Serra de Daró. marc martí
.
GIRONA L.F.G.
El Consorci de la Costa Brava -que subministra aigua a les poblacions del litoral gironí- ha detectat que, des de l'any 2006, s'ha reduït en aproximadament un 5% la demanda de subministrament en alta (és a dir, per a companyies municipals que després s'encarreguen de distribuir-la). En aquest sentit, el consorci apunta que aquell any va ser el moment en què més aigua es va subministrar, amb gairebé 20 milions de metres cúbics, i que des de llavors l'efecte de la sequera, les campanyes d'estalvi i les pluges dels darrers temps han fet que la demanda global davalli.

L'abastament del Consorci arriba fins a la Costa Brava Nord, Centre i Sud. En el primer cas (que comprèn bàsicament la zona de l'Alt Empordà), durant els mesos que portem de 2010 s'ha fet pràcticament a través de l'aigua del dipòsit de Vilanova de la Muga, i durant els mesos d'hivern els consums mensuals s'han situat lleugerament per sobre de les mitjanes històriques. En canvi, durant l'estiu el consum ha estat per sota de les xifres habituals. El consum màxim, lògicament, es va produir durant el mes d'agost, i va assolir els 757.000 metres cúbics.

En relació al destí de l'aigua, la localitat de Roses és la que en fa servir més, utilitzant-ne una mica més de la meitat. Tot seguit ve Empuriabrava, que en fa servir aproximadament una tercera part, mentre que la resta de consums se situen, com a màxim, en un 10%. A la Costa Brava Nord, les demandes s'han mantingut més o menys similars que durant l'any anterior excepte a Llançà, on s'ha augmentat l'aigua demanada durant l'hivern.

Pel que fa a la Costa Brava Centre, l'abastament durant aquest 2010 ha quedat per sobre de les mitjanes del període 1993-2009. Cal tenir en compte, però, que en aquell moment representava, en volum, aproximadament la meitat del que és en l'actualitat. En aquest cas, el volum màxim també s'ha recaptat durant l'agost i s'ha situat per sobre de la zona nord, assolint fins a 912.000 metres cúbics.

Sant Feliu de Guíxols ha estat el municipi que més aigua ha consumit en aquesta zona, ja que en els últims anys se n'ha emportat al voltant d'un 40%, seguit de Castell-Platja d'Aro, que n'utilitza una tercera part. En tercer lloc se situa Calonge, amb un percentatge al voltant del 15%. En el conjunt de 2010, la demanda d'aigua en aquesta zona ha estat aproximadament un 7% inferior a la de ?l'any anterior, malgrat els increments de consum a Palamós i, en menor mesura, a Cassà de la Selva i Llagostera.

Finalment, a la Costa Brava Sud, l'abastament durant aquest any s'ha fet en un 75% a través de d'aigua provinent de l'aqüífer i en un 25% amb aigua procedent de la dessalinitzadora. Els totals mensuals han quedat sempre per sota les mitjanes mensuals del període 2008-2009, i Lloret n'ha estat, amb un 85%, el principal consumidor.

Tal com apunta el propi consorci, en algunes ocasions les companyies municipals complementen aquest subministrament amb recursos locals i n'acaben fent la distribució final casa a casa. Això vol dir que, malgrat que les aportacions del Consorci suposa un important percentatge del total, no es tracta de tota l'aigua consumida.