dijous, 4 de novembre del 2010
Cigonya negra (Ciconia nigra) sobre la desembocadura del riu Tordera 4/11/10
Aquest matí a passat planejant una cigonya negra (Ciconia nigra) sobre la desembocadura del riu Tordera direcció Blanes, a no gaire alçada.
És la primera vegada que la veig a aquest lloc, o millor dit sobre aquest lloc, tot i que es tracta d'una espècie molt escassa però regular riu amunt durant els passos migratoris.
També aquest matí com a més destacat, un astor (Accipiter gentilis) jove capturant una polla d'aigua (Gallinula chloropus), pel color i mida, doncs ha estat una escena molt ràpida, sortint del bosc de ribera i caient molt fort a on l'ha atrapat, una zona sorrenca amb canyís a la part interior de la desembocadura.
Un estol de 14 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) molt cridaneres sobre la desembocadura i càmping La Tordera.
Continuen els cabussets (Tachybatus ruficollis), l'ànec xiulador (Anas penelope) mascle o alguns xarxets (Anas crecca) femella, entre molts altres.
Un parell de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) i una tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) prenent el sol juntes sobre el canyís tombat, i moltes granotes verdes (Pelophylax perezi) croant arreu.
És la primera vegada que la veig a aquest lloc, o millor dit sobre aquest lloc, tot i que es tracta d'una espècie molt escassa però regular riu amunt durant els passos migratoris.
També aquest matí com a més destacat, un astor (Accipiter gentilis) jove capturant una polla d'aigua (Gallinula chloropus), pel color i mida, doncs ha estat una escena molt ràpida, sortint del bosc de ribera i caient molt fort a on l'ha atrapat, una zona sorrenca amb canyís a la part interior de la desembocadura.
Un estol de 14 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) molt cridaneres sobre la desembocadura i càmping La Tordera.
Continuen els cabussets (Tachybatus ruficollis), l'ànec xiulador (Anas penelope) mascle o alguns xarxets (Anas crecca) femella, entre molts altres.
Un parell de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) i una tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) prenent el sol juntes sobre el canyís tombat, i moltes granotes verdes (Pelophylax perezi) croant arreu.
1a Jornada tècnica - La gestió de les zones humides. Sils 25/11/10
1a Jornada tècnica - La gestió de les zones humides
Sils, 25 de novembre de 2010
Sils, 25 de novembre de 2010
.
Les zones humides són espais amb capacitat per acollir una elevada biodiversitat encara que no sempre desenvolupin aquesta funció ateses les pertorbacions a què han estat sotmeses històricament. Actualment, la seva situació ha millorat gràcies a les figures de protecció i a un canvi de percepció en positiu de la població enfront aquest espais, no obstant, encara pateixen agressions en forma de contaminació de l’aigua, presència d’espècies invasores, activitats humanes que limiten amb aquests espais, aïllament, etc.
.
Us convidem a participar en una jornada que té per objectiu conèixer i debatre experiències de gestió i millora dels ambients humits en diferents contextos, posant especial interès en la custòdia del territori per a la gestió d’espais d’interès natural de titularitat privada. Per tant, la jornada va adreçada a professionals de l’àmbit públic o privat que treballen en gestió d’espais naturals, estudiants i a totes aquelles persones interessades.
.
Consulteu el programa de la jornada [jpg]
dimecres, 3 de novembre del 2010
La Sitja del Llop, núm. 32. Revista del Montseny
La Sitja del Llop, núm. 32
de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
.
Us adjuntem l'índex i l'editorial.
.
Pd.: la foto de la portada mostra el respecte del dep. de Medi Ambient a la ribera i la llera de la Tordera... Amb "amics" així...
.
sitja_32_index_editorial pdf.
de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
.
Us adjuntem l'índex i l'editorial.
.
Pd.: la foto de la portada mostra el respecte del dep. de Medi Ambient a la ribera i la llera de la Tordera... Amb "amics" així...
.
sitja_32_index_editorial pdf.
Arriben els primers gavots (Alca torda). Desembocadura del riu Tordera 2/11/10. Oriol Baena
Font: www.ornitho.cat
.
Aquest dimarts 2/11/10 l'Oriol Baena ha observat els 3 primers gavots (Alca torda) de la temporada cap al nord davant la desembocadura del riu Tordera. Primera citació postnupcial de l'espècie.
.
Aquest dimarts 2/11/10 l'Oriol Baena ha observat els 3 primers gavots (Alca torda) de la temporada cap al nord davant la desembocadura del riu Tordera. Primera citació postnupcial de l'espècie.
Tord ala-roig (Turdus iliacus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 2/11/10. David Caballé
Font: www.ornitho.cat
.
Primera citació postnupcial de tord ala-roig (Turdus iliacus), escoltat al riu Tordera al seu pas per Sant Feliu de Buixalleu per en David Caballé aquest dimarts 2/11/10 al vespre.
.
Primera citació postnupcial de tord ala-roig (Turdus iliacus), escoltat al riu Tordera al seu pas per Sant Feliu de Buixalleu per en David Caballé aquest dimarts 2/11/10 al vespre.
Fredelugues (Vanellus vanellus) al Pla d'Anyells (Tordera) 2/11/10. David Caballé
Font: www.ornitho.cat
.
Unes 12 fredelugues (Vanellus vanellus) sedimentades al Pla d'Anyells (Tordera) observades aquest dimarts 2/11/10 per en David Caballé.
.
Unes 12 fredelugues (Vanellus vanellus) sedimentades al Pla d'Anyells (Tordera) observades aquest dimarts 2/11/10 per en David Caballé.
Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) a Sant Feliu de Buixalleu 2/11/10. David Caballé
Font: www.ornitho.cat
.
Una àguila calçada (Hieraaetus pennatus) fase clara empaitada per un aligot comú (Buteo buteo) observada per en David Caballé a Sant Feliu de Buixalleu aquest dimarts 2/11/10.
.
Una àguila calçada (Hieraaetus pennatus) fase clara empaitada per un aligot comú (Buteo buteo) observada per en David Caballé a Sant Feliu de Buixalleu aquest dimarts 2/11/10.
dimarts, 2 de novembre del 2010
Fotografies de l'estol de grues (Grus grus) sobre Tordera del passat divendres. David Caballé
Les podeu veure aquí...
.
https://cid-d2ba2b290d9f62df.photos.live.com/play.aspx/grues/P1060217.JPG?Bsrc=Photomail&Bpub=SDX.Photos&wa=wsignin1.0&sa=785914285
.
Fotografies d'en David Caballé de l'estol de 40 grues (Grus grus) que van passar volant sobre Tordera el passat divendres...
.
Grues (Grus grus) sobre Tordera 29/10/10. David Caballé
.
Hores abans van passat sobre Santa Coloma de Farners...
.
Grues
La Natura a la comarca de La Selva
.
Un estol de mig centenar de grues (Grus grus) observat el 29-10 per en Josep Moreno sobre Santa Coloma de Farners. Hores més tard van ser observades per en David Caballé sobre Tordera.
.
https://cid-d2ba2b290d9f62df.photos.live.com/play.aspx/grues/P1060217.JPG?Bsrc=Photomail&Bpub=SDX.Photos&wa=wsignin1.0&sa=785914285
.
Fotografies d'en David Caballé de l'estol de 40 grues (Grus grus) que van passar volant sobre Tordera el passat divendres...
.
Grues (Grus grus) sobre Tordera 29/10/10. David Caballé
.
Hores abans van passat sobre Santa Coloma de Farners...
.
Grues
La Natura a la comarca de La Selva
.
Un estol de mig centenar de grues (Grus grus) observat el 29-10 per en Josep Moreno sobre Santa Coloma de Farners. Hores més tard van ser observades per en David Caballé sobre Tordera.
dilluns, 1 de novembre del 2010
Si ho voleu escoltar... Tot això eren vinyes - ai, ai, ai
Tot això eren vinyes - ai, ai, ai
TOT AIXÒ EREN VINYES
Lletra: Miquel Gorriz
Música: Josep Lladó
Les fotografies de la plantada i del taller de construcció de menjadores d'aquest diumenge 31/10/10 a la desembocadura. Orchis
.Aquest diumenge tonto, amb estones de pluja i amb estones de sol, grans i petits van anar passant per la desembocadura de la Tordera per realitzar la tercera plantada popular d'arbres i arbustos de ribera i pel taller de construcció de menjadores per a aus a càrrec d'en Miquel Pons.
.
Algunes imatges de la plantada...
.
Algunes imatges de la plantada...
.
.i del taller de construcció de menjadores...
.
.Gràcies a tots els que van assistir, ja s'ha plantat el tram que faltava des dels voltants de la torre d'observació fins a la platja...
. 
.
Amb aquesta plantada i les 2 anteriors...
Amb aquesta plantada i les 2 anteriors...
.
Primeres imatges de la plantada d’arbres i arbustos de ribera entre el riu i Càmping La Tordera d’aquest diumenge 28/3/10...
.
Imatges de la plantada a la desembocadura del riu Tordera del passat diumenge 25/4/10. Orchis
.
... s'han plantat més de 1500 arbres i arbustos de ribera (1562) a l'espai recuperat entre Càmping La Tordera i la desembocadura del riu, resseguint tot el camí d'accés a la platja i fent servir espècies autòctones repartides per l'espai segons les seves necessitats i amb coherència amb l'arbrat autòcton preexistent, tot fent diferents microambients. Per a garantir el genotip propi de les espècies vegetals de l'espai, en la mesura de lo possible s'han plantat exemplars de viver propi provinents de llavors i esqueixos d'exemplars antics del Delta, afegides a la compra de la planta per part de Càmping La Tordera d'exemplars autòctons.
.
Primeres imatges de la plantada d’arbres i arbustos de ribera entre el riu i Càmping La Tordera d’aquest diumenge 28/3/10...
.
Imatges de la plantada a la desembocadura del riu Tordera del passat diumenge 25/4/10. Orchis
.
... s'han plantat més de 1500 arbres i arbustos de ribera (1562) a l'espai recuperat entre Càmping La Tordera i la desembocadura del riu, resseguint tot el camí d'accés a la platja i fent servir espècies autòctones repartides per l'espai segons les seves necessitats i amb coherència amb l'arbrat autòcton preexistent, tot fent diferents microambients. Per a garantir el genotip propi de les espècies vegetals de l'espai, en la mesura de lo possible s'han plantat exemplars de viver propi provinents de llavors i esqueixos d'exemplars antics del Delta, afegides a la compra de la planta per part de Càmping La Tordera d'exemplars autòctons.
.
Entre les espècies plantades hi ha freixes, oms, àlbers, gatells, salzes, tamarius, aurons, aranyoners, llentiscles (per a les zones més elevades del terreny), arç blanc, aladerns, etc... , i de ven segur que amb el temps podrem gaudir tots d'un bosc de ribera recuperat.
.
.
Per a garantir la supervivència de la planta (i és encoratjador que tinguem més del 97% de supervivència de les 2 primeres plantades), Càmping La Tordera i Orchis s'encarreguen de realitzar les tasques necessàries (regs de manteniment quan és necessari, delimitació i neteja de l'espai, etc...), i podem afirmar que la resposta i complicitat de tota la gent sense la qual no hauria estat possible ha estat admirable!!!
.
.
El proper diumenge 7/11/10 a les 9 del matí farem una darrera plantada a aquells llocs on no ha estat possible, principalment la zona afectada per les encara feines de construcció de la torre d'observació, i qui vulgui està convidat a participar.
.
.
L'any vinent s'organitzaran més activitats relacionades amb el manteniment i reposició de la planta que no hagi sobreviscut a l'hivern.
.
.
Aquestes plantades formen part de la recuperació del bosc de ribera emmarcada dins de l'Acord de Custòdia de la riba i ribera de la desembocadura del riu Tordera a Malgrat de Mar, entre Magdalena Fornés i Méndez – Càmping La Tordera SL i l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, i d'entre els objectius principals d'aquesta actuació concreta hi ha l'eliminació dels corriols cap a l'interior de l'espai natural, la naturalització de l'espai i l'ocultació dels elements artificials, l'allunyament del pas de persones a les zones més sensibles, la recuperació de la flora i fauna autòctona, i la participació de totes les persones que vulguin en la recuperació i protecció d'aquest espai natural.
.
Moltes gràcies a tots!!!
Moltes gràcies a tots!!!
Les obres de millora de la desembocadura del riu Tordera a la riba de Blanes 28/10/10...
Les fotografies són del passat dijous 28/10/10.
.
No conec al detall el projecte, i en realitat lo correcte seria que l'anunciés i concretés la pròpia regidoria (demano disculpes) però inclou l'acondicionament del corriol per al pas de bicicletes i per evitar la circulació motoritzada que hi havia, l'eliminació dels corriols per l'interior del canyar cap al canyissar i llera del riu amb l'ocultació i tapat d'aquests (veure fotos), la instal·lació d'una tanca de fusta a tot el recorregut, i la senyalització de l'espai mitjançant plafons informatius compartits amb la regidoria de Malgrat de Mar (a l'altre riba).
.
Per la seva banda, i segons les últimes notícies de que disposo, la regidoria de Malgrat de Mar també instal·larà la tanca a la riba per delimitar el camí d'accés a la platja entre la zona reforestada de la desembocadura i càmping La Tordera, a més a més de la senyalització de l'espai mitjançant plafons informatius com ja he comentat abans. En principi, la tanca a la banda de Malgrat s'instal·laria quan la torre d'observació estigui finalitzada del tot (que no trigarà gaire), però sincerament desconec quan exactament.
.
Suposadament, l'actuació compartida entre Blanes i Malgrat també inclouria el tancament i senyalització de l'interior de l'espai natural per la banda de mar (barra de sorra) entre les dues tanques (la de Blanes i la de Malgrat) unint els extrems a la zona de platja i delimitant i controlant l'accés a l'interior de la desembocadura durant l'època de nidificació.
.
Algunes imatges d'aquest dijous al corriol entre la desembocadura i el càmping El Pinar (Blanes)...
.
Sobre l'"estat ecològic dels rius" segons la Diputació de Barcelona...
Podeu consultar l'informe aquí... http://ecobill.diba.cat/
.
Una de tantes notícies aparegudes darrerament sobre els resultats de l'any 2009...
.
La Tordera, realitats diverses d'un mateix riu
El Punt 31/10/10
.
L'últim estudi de la Diputació fa evident que la salut de l'espai fluvial empitjora als trams baix i mitjà
.
.
Una de tantes notícies aparegudes darrerament sobre els resultats de l'any 2009...
.
La Tordera, realitats diverses d'un mateix riu
El Punt 31/10/10
.
L'últim estudi de la Diputació fa evident que la salut de l'espai fluvial empitjora als trams baix i mitjà
.
Imatge idíl·lica del tram alt del riu Tordera al seu pas per Sant Celoni. Foto: LL. MARTÍNEZ.(Fals... és una imatge del tram mig, concretament de la Ferreria (entre Sant Celoni i Sant Feliu de Buixalleu), que al text de la notícia s'identifica com “qualitat moderada” o “amb problemes”.)
.
Històricament, la Tordera ha estat un riu maltractat. Els abocaments d'aigües industrials i d'aigües residuals municipals, que van tenir el seu episodi àlgid a finals dels noranta i que van precipitar la construcció de la dessalinitzadora, han marcat la realitat d'un espai que conserva encara una riquesa natural molt important. Les últimes dades sobre l'estat de salut de la Tordera provenen de l'estudi realitzat per la Diputació a través del departament d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Un estudi fruit del seguiment que, amb la col·laboració de diverses institucions, des de l'any 1994 realitzen informes periòdics sobre la qualitat ecològica de diferents rius del país. El resultat és prou decebedor: les parts mitjana i baixa de la Tordera es troben en un mal estat ecològic. Segons es recull en les conclusions, malgrat que les aigües que baixen ara presenten un aspecte net i transparent, el nivell ecològic no és l'esperat. Tot i això, també es deixa constància d'una evident –però sensible– millora. Una millora que es focalitza sobretot a la part alta i que va minvant a mesura que s'arriba a la desembocadura. Zones com ara la de Santa Maria de Palautordera comencen a mostrar alguns punts amb problemes i, com més avall, l'estat ecològic empitjora, igual que, segons es desprèn de l'estudi, als trams entre la Ferreria i Sant Feliu de Buixalleu, o el tram que va des del municipi de Tordera fins a la desembocadura.
L'informe, fet públic aquest mes, ha estat elaborat a partir de l'índex Ecostrimed, un índex que calcula la qualitat biològica dels rius a partir de macroinvertebrats (IBMWP) i a partir de l'estat de conservació del bosc de ribera (QBR).
Aquest any 2009, la qualitat ecològica global de la Tordera és la millor que s’ha obtingut des del 1998, any en què van iniciar-se els estudis en aquesta conca. També aquest any els llindars que separen els rangs que estableixen la qualitat ecològica dels rius s’han vist revisats després d’una segona fase d’intercalibració que ha realitzat l’Agència Catalana de l’Aigua (vegeu la metodologia: “Indicadors biològics”). Amb aquesta nova revisió, els llindars superiors (els que determinen una qualitat molt bona o bona) són menys restrictius que el 2008.El 37% dels punts de la conca de la Tordera tenen molt bona qualitat i se centren sobretot al primer tram del riu, fins aigua avall de Santa Maria de Palautordera, així com a les rieres d’Arbúcies i de Santa Coloma. Més del 50% dels trams estudiats tenen una bona qualitat, i la qualitat és moderada només en dos punts: la riera de Vallgorguina i la Tordera a Sant Feliu de Buixalleu.
Aquests bons resultats vénen donats segurament per les bones condicions en què estava aquesta conca quan va ser visitada; els cabals havien estat molt elevats durant un llarg període de temps, tots els indicadors fisicoquímics de toxicitat o de risc d’eutrofització estaven clarament més baixos que en anys anteriors, i la conductivitat no era molt elevada en cap punt.
Fixant-se en el gràfic adjunt, en què es mostra l’evolució de la qualitat ecològica segons l’IBMWP des del principi d’aquests estudis i unificant els criteris als quals s’apliquen aquest 2009, s’observa que hi ha hagut una millora clara al llarg del temps. Ja fa tres anys que no apareixen qualitats dolentes i pèssimes, i els llocs amb qualitat moderada van fluctuant seguint una tendència a augmentar els anys més secs i a disminuir els anys plujosos. Al mateix temps i de forma inversa, sembla que varien els trams amb qualitat bona i molt bona, que aquest 2009 arriben a representar quasi el 90% dels punts de la conca de la Tordera.
.
................................
.
Defugint dels titulars periodístics, que són el que són (tots), i fent una ullada ràpida a l'informe de l'any 2009 (que podeu veure al primer dels enllaços i sobre el qual es basa aquesta i la resta de titulars periodístics... lo primer és que aquest estudi és lo que és, purament estadístic, i serveix per lo que serveix, per donar titulars. Tant important i correcte seria explicar “els titulars” com la metodologia per qualifica un curs fluvial en “mal estat ecològic”. Partint de la base que tots els rius no són iguals (i no l'han de ser), una metodologia “igual” sobre realitats ecològiques diferents dona resultats que s'han d'interpretar acuradament abans de fer titulars periodístics i transcriure “literalment” fragments d'un informe.
.
................................
.
Defugint dels titulars periodístics, que són el que són (tots), i fent una ullada ràpida a l'informe de l'any 2009 (que podeu veure al primer dels enllaços i sobre el qual es basa aquesta i la resta de titulars periodístics... lo primer és que aquest estudi és lo que és, purament estadístic, i serveix per lo que serveix, per donar titulars. Tant important i correcte seria explicar “els titulars” com la metodologia per qualifica un curs fluvial en “mal estat ecològic”. Partint de la base que tots els rius no són iguals (i no l'han de ser), una metodologia “igual” sobre realitats ecològiques diferents dona resultats que s'han d'interpretar acuradament abans de fer titulars periodístics i transcriure “literalment” fragments d'un informe.
Recomano llegir l'informe, però tot, i fixeu-vos per exemple en les dates de mostreig, paràmetres utilitzats, i paràmetres descartats... molt més aclaridor, i feu servir el cap (que no us diguin els altres lo que heu de dir, pensar o saber).
Poso uns petits exemples que ara em venen... quants macroinvertebrats aquàtics d'alta muntanya (aquí bioindicadors) es poden detectar a un tram baix d'un riu mediterrani, i més concretament a un tram mig o baix amb el curs d'aigua completament assecat?... ni “recuperant” aquest tram “pèssim” a les condicions naturals “idònies”, trobarem la mateixa fauna i flora que a un altre riu. I menys si està sec o amb un cabal originat per la sortida d'aigües d'una EDAR sense terciari. I tant o més important... les espècies i comunitats faunístiques són moltes més, que ens donarien resultats molt diferents i inclús negatius per a aquells trams que amb aquesta metodologia es consideren “boníssims”). Altre exemple... com que només es te en compte la vegetació “de la riba”, obviant que un riu consta de llera, riba i ribera, disposa d'una major qualificació un tram amb tub de formigó per on corre l'aigua (en forma d'U), envoltat de fàbriques, carreteres i aparcaments d'asfalt, però amb un petit cordó d'arbres de ribera a tocar del tub... que una llera del riu amb ambients sorrencs, aquàtics, etc. naturals i propis d'aquell tram, envoltat de camps de conreu, prats humits, boscos, etc. sense urbanitzar, però amb canyes on “teòricament” aniria el bosc de ribera. Personalment opino que s'ha de recuperar el bosc de ribera, però això no pot obviar que no tot és bosc de ribera, i ecològicament parlant alguns trams millorarien cap a l'excel·lència amb la substitució de la canya i esculleres per espècies autòctones (no necessàriament bosc de ribera, aquest és altre), però que gràcies a la bona salut de llera i ribera tenen molt més valor i estat ecològic “real” que un perfecte tram de riu de l'Amazònia o d'alta muntanya prepirinenca. Són només 2 exemples... llegiu l'informe i opineu per vosaltres mateixos.
L'ús que es fa d'aquesta mena d'informes i els titulars periodístics que s'hi fan, tenen el valor que tenen. I lo més important... ¿Canviaríeu un riu amb espais oberts naturals, lleres amples, major biodiversitat que qualsevol “espai natural protegit” d'alta muntanya, i envoltat de camps, pastures i boscos... per un riu entre polígons industrials, carreteres asfaltades, cursos d'aigua canalitzats, però amb un carril bici entre arbres de ribera per tal de dir que “ha millorat la qualitat ecològica del riu”???... això és lo que ens donen a escollir sempre... blanc o negre???
I aquesta me la guardo per més endavant... l'informe és anterior a les obres d'ATLL-ACA per fer passar la canonada de la dessalinitzadora de Blanes a la potabilitzadora de Cardedeu pel riu Tordera, arrasant trams sencers de llera, riba i ribera... serà interessant llegir l'informe del 2010!!!, amb la recuperació de la Tordera allà on planten “jardins fluvials”.
Sobre la delimitació de Costes a Blanes 31/10/10...
Els càmpings titllen l'atermenament de Costes d'"arbitrari" i "poc rigorós"
Diari de Girona 31/10/10
.
Els representants de les quatre instal·lacions afectades presenten al·legacions i agraeixen públicament el suport de l'Ajuntament
.
Els tècnics de l'Estat mostrant per on passarà l'atermenament el passat 14 d'octubre. carles colomer
.
JORDI VERA
Els representants dels quatre càmpings de Blanes afectats per l'atermenament de Costes afirmen que el projecte té una manca de "rigor científic" i que es basa en l'"arbitrarietat absoluta" de l'Estat. Aquests qualificatius els fan constar en les al·legacions que han presentat contra la fitació que es va dur a terme sobre el terreny el passat 14 d'octubre. En aquell moment, el Ministeri de Medi Ambient va obrir un termini de 15 dies per presentar les al·legacions, que ara ja ha finalitzat.
.
Segons els representants, les al·legacions es fonamenten principalment en la "manca de rigor científic de l'estudi de Costes, que ha realitzat una empresa pública anomenada Tragsa". Els representants sostenen que l'estudi elaborat per Tragsa conté errors importants tant sobre la geomorfologia del sòl on s'ubiquen els càmpings com en el seu origen.
.
A banda dels errors, els càmpings asseguren que el traçat marcat per Costes és d'una "arbitrarietat absoluta", ja que té angles rectes i va reseguint les tanques i les portes exteriors dels càmpings. A més, defensen que Costes segueix la zona de sòl no urbanitzable i deixen fora de l'atermenament els terrenys de sòl urbà consolidat, perquè en aquesta part "hi trobarien massa veïns".
.
Finalment, des dels càmpings es recorda que la geomorfologia de Blanes és igual a tot el municipi: "A Blanes tothom sap que la geomorfologia del sòl i el seu origen és el mateix des de Sa Palomera fins el riu Tordera". Cal recordar que el procés de Costes segueix el seu curs, però molt lentament. La fitació estava prevista per al mes de juny, però la pressió dels propietaris, l'Ajuntament i la Generalitat va aconseguir que es posposés per no perjudicar la temporada d'estiu.
.
Un bon suport
.
Per altra banda, els representants dels càmpings, a través d'un comunicat, expressen el seu agraïment cap a l'Ajuntament de Blanes i la Generalitat de Catalunya pel suport mostrat durant tot el procés. "Els càmpings estan molt encoratjats amb l'últim acord del plenari de l'Ajuntament de Blanes on proposaven com a alternativa que l'atermenament es mantingués en l'actual", destaquen en el document. "Volem agrair públicament a tots els grups municipals la seva fermesa en la defensa de la integritat territorial del poble de Blanes", es pot llegir també en el comunicat, on els representants no perden l'esperança.
Diari de Girona 31/10/10
.
Els representants de les quatre instal·lacions afectades presenten al·legacions i agraeixen públicament el suport de l'Ajuntament
.
Els tècnics de l'Estat mostrant per on passarà l'atermenament el passat 14 d'octubre. carles colomer.
JORDI VERA
Els representants dels quatre càmpings de Blanes afectats per l'atermenament de Costes afirmen que el projecte té una manca de "rigor científic" i que es basa en l'"arbitrarietat absoluta" de l'Estat. Aquests qualificatius els fan constar en les al·legacions que han presentat contra la fitació que es va dur a terme sobre el terreny el passat 14 d'octubre. En aquell moment, el Ministeri de Medi Ambient va obrir un termini de 15 dies per presentar les al·legacions, que ara ja ha finalitzat.
.
Segons els representants, les al·legacions es fonamenten principalment en la "manca de rigor científic de l'estudi de Costes, que ha realitzat una empresa pública anomenada Tragsa". Els representants sostenen que l'estudi elaborat per Tragsa conté errors importants tant sobre la geomorfologia del sòl on s'ubiquen els càmpings com en el seu origen.
.
A banda dels errors, els càmpings asseguren que el traçat marcat per Costes és d'una "arbitrarietat absoluta", ja que té angles rectes i va reseguint les tanques i les portes exteriors dels càmpings. A més, defensen que Costes segueix la zona de sòl no urbanitzable i deixen fora de l'atermenament els terrenys de sòl urbà consolidat, perquè en aquesta part "hi trobarien massa veïns".
.
Finalment, des dels càmpings es recorda que la geomorfologia de Blanes és igual a tot el municipi: "A Blanes tothom sap que la geomorfologia del sòl i el seu origen és el mateix des de Sa Palomera fins el riu Tordera". Cal recordar que el procés de Costes segueix el seu curs, però molt lentament. La fitació estava prevista per al mes de juny, però la pressió dels propietaris, l'Ajuntament i la Generalitat va aconseguir que es posposés per no perjudicar la temporada d'estiu.
.
Un bon suport
.
Per altra banda, els representants dels càmpings, a través d'un comunicat, expressen el seu agraïment cap a l'Ajuntament de Blanes i la Generalitat de Catalunya pel suport mostrat durant tot el procés. "Els càmpings estan molt encoratjats amb l'últim acord del plenari de l'Ajuntament de Blanes on proposaven com a alternativa que l'atermenament es mantingués en l'actual", destaquen en el document. "Volem agrair públicament a tots els grups municipals la seva fermesa en la defensa de la integritat territorial del poble de Blanes", es pot llegir també en el comunicat, on els representants no perden l'esperança.
Sobre el consum d'aigua a la Costa Brava 1/11/10
El Consorci Costa Brava detecta un descens del 5% en la demanda d'aigua
Diari de Girona 1/11/10
.
S'ha reduït des de 2006 gràcies a les campanyes per la sequera i les abundants pluges
.
Dipòsit d'aigua potable a Serra de Daró. marc martí
.
GIRONA L.F.G.
El Consorci de la Costa Brava -que subministra aigua a les poblacions del litoral gironí- ha detectat que, des de l'any 2006, s'ha reduït en aproximadament un 5% la demanda de subministrament en alta (és a dir, per a companyies municipals que després s'encarreguen de distribuir-la). En aquest sentit, el consorci apunta que aquell any va ser el moment en què més aigua es va subministrar, amb gairebé 20 milions de metres cúbics, i que des de llavors l'efecte de la sequera, les campanyes d'estalvi i les pluges dels darrers temps han fet que la demanda global davalli.
L'abastament del Consorci arriba fins a la Costa Brava Nord, Centre i Sud. En el primer cas (que comprèn bàsicament la zona de l'Alt Empordà), durant els mesos que portem de 2010 s'ha fet pràcticament a través de l'aigua del dipòsit de Vilanova de la Muga, i durant els mesos d'hivern els consums mensuals s'han situat lleugerament per sobre de les mitjanes històriques. En canvi, durant l'estiu el consum ha estat per sota de les xifres habituals. El consum màxim, lògicament, es va produir durant el mes d'agost, i va assolir els 757.000 metres cúbics.
En relació al destí de l'aigua, la localitat de Roses és la que en fa servir més, utilitzant-ne una mica més de la meitat. Tot seguit ve Empuriabrava, que en fa servir aproximadament una tercera part, mentre que la resta de consums se situen, com a màxim, en un 10%. A la Costa Brava Nord, les demandes s'han mantingut més o menys similars que durant l'any anterior excepte a Llançà, on s'ha augmentat l'aigua demanada durant l'hivern.
Pel que fa a la Costa Brava Centre, l'abastament durant aquest 2010 ha quedat per sobre de les mitjanes del període 1993-2009. Cal tenir en compte, però, que en aquell moment representava, en volum, aproximadament la meitat del que és en l'actualitat. En aquest cas, el volum màxim també s'ha recaptat durant l'agost i s'ha situat per sobre de la zona nord, assolint fins a 912.000 metres cúbics.
Sant Feliu de Guíxols ha estat el municipi que més aigua ha consumit en aquesta zona, ja que en els últims anys se n'ha emportat al voltant d'un 40%, seguit de Castell-Platja d'Aro, que n'utilitza una tercera part. En tercer lloc se situa Calonge, amb un percentatge al voltant del 15%. En el conjunt de 2010, la demanda d'aigua en aquesta zona ha estat aproximadament un 7% inferior a la de ?l'any anterior, malgrat els increments de consum a Palamós i, en menor mesura, a Cassà de la Selva i Llagostera.
Finalment, a la Costa Brava Sud, l'abastament durant aquest any s'ha fet en un 75% a través de d'aigua provinent de l'aqüífer i en un 25% amb aigua procedent de la dessalinitzadora. Els totals mensuals han quedat sempre per sota les mitjanes mensuals del període 2008-2009, i Lloret n'ha estat, amb un 85%, el principal consumidor.
Tal com apunta el propi consorci, en algunes ocasions les companyies municipals complementen aquest subministrament amb recursos locals i n'acaben fent la distribució final casa a casa. Això vol dir que, malgrat que les aportacions del Consorci suposa un important percentatge del total, no es tracta de tota l'aigua consumida.
Diari de Girona 1/11/10
.
S'ha reduït des de 2006 gràcies a les campanyes per la sequera i les abundants pluges
.
Dipòsit d'aigua potable a Serra de Daró. marc martí.
GIRONA L.F.G.
El Consorci de la Costa Brava -que subministra aigua a les poblacions del litoral gironí- ha detectat que, des de l'any 2006, s'ha reduït en aproximadament un 5% la demanda de subministrament en alta (és a dir, per a companyies municipals que després s'encarreguen de distribuir-la). En aquest sentit, el consorci apunta que aquell any va ser el moment en què més aigua es va subministrar, amb gairebé 20 milions de metres cúbics, i que des de llavors l'efecte de la sequera, les campanyes d'estalvi i les pluges dels darrers temps han fet que la demanda global davalli.
L'abastament del Consorci arriba fins a la Costa Brava Nord, Centre i Sud. En el primer cas (que comprèn bàsicament la zona de l'Alt Empordà), durant els mesos que portem de 2010 s'ha fet pràcticament a través de l'aigua del dipòsit de Vilanova de la Muga, i durant els mesos d'hivern els consums mensuals s'han situat lleugerament per sobre de les mitjanes històriques. En canvi, durant l'estiu el consum ha estat per sota de les xifres habituals. El consum màxim, lògicament, es va produir durant el mes d'agost, i va assolir els 757.000 metres cúbics.
En relació al destí de l'aigua, la localitat de Roses és la que en fa servir més, utilitzant-ne una mica més de la meitat. Tot seguit ve Empuriabrava, que en fa servir aproximadament una tercera part, mentre que la resta de consums se situen, com a màxim, en un 10%. A la Costa Brava Nord, les demandes s'han mantingut més o menys similars que durant l'any anterior excepte a Llançà, on s'ha augmentat l'aigua demanada durant l'hivern.
Pel que fa a la Costa Brava Centre, l'abastament durant aquest 2010 ha quedat per sobre de les mitjanes del període 1993-2009. Cal tenir en compte, però, que en aquell moment representava, en volum, aproximadament la meitat del que és en l'actualitat. En aquest cas, el volum màxim també s'ha recaptat durant l'agost i s'ha situat per sobre de la zona nord, assolint fins a 912.000 metres cúbics.
Sant Feliu de Guíxols ha estat el municipi que més aigua ha consumit en aquesta zona, ja que en els últims anys se n'ha emportat al voltant d'un 40%, seguit de Castell-Platja d'Aro, que n'utilitza una tercera part. En tercer lloc se situa Calonge, amb un percentatge al voltant del 15%. En el conjunt de 2010, la demanda d'aigua en aquesta zona ha estat aproximadament un 7% inferior a la de ?l'any anterior, malgrat els increments de consum a Palamós i, en menor mesura, a Cassà de la Selva i Llagostera.
Finalment, a la Costa Brava Sud, l'abastament durant aquest any s'ha fet en un 75% a través de d'aigua provinent de l'aqüífer i en un 25% amb aigua procedent de la dessalinitzadora. Els totals mensuals han quedat sempre per sota les mitjanes mensuals del període 2008-2009, i Lloret n'ha estat, amb un 85%, el principal consumidor.
Tal com apunta el propi consorci, en algunes ocasions les companyies municipals complementen aquest subministrament amb recursos locals i n'acaben fent la distribució final casa a casa. Això vol dir que, malgrat que les aportacions del Consorci suposa un important percentatge del total, no es tracta de tota l'aigua consumida.