Escola de la Natura de Parets del Vallès 28/2/2016
Publicat a : elperiodico 29-02-2016 per Antonio Madridejos
http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/hongo-asesino-anfibios-extiende-por-catalunya-4932251
La malaltia mortal s'ha detectat en sis zones diverses i molt allunyades
Un equip del CSIC aconsegueix l'eradicació total en una població de gripaus de Mallorca
El Batrachochytrium dendrobatidis , un fong originari de Sud-àfrica que des de fa dues dècades delma les poblacions de amfibis en els cinc continents, en ocasions de manera dràstica i irreversible, està present a Catalunya en una gran diversitat d'ambients, segons mostra una anàlisi realitzada per la Escola de Natura de Parets del Vallès , amb la col·laboració de la Societat Catalana d'Herpetologia i el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils (CRARC). El fong, que ataca la sensible pell dels amfibis i acaba danyant les seves defenses fins ocasionar-los la mort per aturada cardíaca, està inclòs en la llista de les 100 espècies més invasores del món. I combatre-ho no serà gens senzill.
La quitriomicosis , la malaltia causada pel fong, es va detectar per primera vegada a Europa a finals del segle XX. Va ser concretament a les poblacions de tòtil de Peñalara, a la província de Madrid, que patien llavors unes mortaldats notables, explica Jaume Bosch , especialista del CSIC a l' Museu de Ciències Naturals de Madrid (MNCN). "Al principi pensàvem que era un problema de zones tropicals, però a Peñalara aguanta perfectament en llacs gelats i amb temperatures sota zero". Després s'ha documentat en bona part d'Espanya i Europa.
L'estudi a Catalunya ha observat la presència del fong en granotes comuns de sis emplaçaments del Vallès Oriental, Moianès, la Ribera d'Ebre i Montsià, explica Daniel Fernández Guiberteau , que ha encapçalat l'anàlisi. El mateix fong s'havia detectat amb anterioritat en diversos llocs de la província de Girona. "Com a primera vista no es veu, el que fem és passar per la pell de l'amfibi un bastonet estèril i després el vam enviar a un laboratori especialitzat d'Alemanya", afegeix. La detecció de la malaltia no és fàcil, coincideix Bosch, ja que sol matar els exemplars que es troben en la fase de metamorfosi entre capgròs i adult, quan tot just mesuren un centímetre. "És difícil trobar animals morts", insisteix l'investigador del CSIC.
El fong pot afectar tots els amfibis, però els pitjors efectes en el conjunt d'Espanya els estan patint les quatre espècies de tòtils, de les quals tres són endemismes, i una mica menys entre gripau comú i salamandra. "Hem observat poblacions que s'han reduït en un 98%", diu Bosch.
declivi general
Al marge dels fongs, els amfibis s'enfronten a un declivi general motivat per factors molt diversos, des del canvi climàtic i l'ús insecticides, fins a l'abandó rural, la dessecació dels freàtics i la introducció d'espècies exòtiques que es mengen les larves , com la perca americana o la tortuga de Florida, explica Fernández.
L'arribada del fong està lligada a les activitats humanes. Un dels orígens és l'exportació de granotes des Sud-àfrica a partir de 1930. "Les criaven per vendre-les com animal de laboratori , per a realitzar les famoses proves de l'embaràs, i això va afavorir la seva expansió", diu Bosch. També sembla haver influït la aquariofília i el col·leccionisme . En qualsevol cas, el fong sud-africà s'ha recombinat genèticament amb fongs locals fins al punt que ara hi ha moltes soques diferents.
L' equip de Bosch explora diverses possibilitats per fer front a la malaltia. En diversos torrents de la serra de Tramuntana , a Mallorca, han aconseguit la fita mundial d'eradicar el fong en les poblacions de tòtil balear o ferreret mitjançant l'ús d'antifúngics, tot i que l'especialista assumeix que eren unes condicions molt especials, amb un espai restringit i una important sequera estival. "Sabem com tractar els animals infectats, però lògicament no és factible fer-ho així a tot el món". L'equip també treballa amb bacteris simbionts que viuen de forma natural en els amfibis. "Les cultivem en laboratori i se les afegim per veure si contribueixen a controlar la quitriomicosis ", diu Bosch. Així mateix, s'han assajat vacunes amb ceps adaptades, però l'èxit en laboratori no s'ha repetit al camp, reconeix el científic.
Una altra de les possibilitats és òbviament la cria en captivitat per al reforçament de les poblacions silvestres. L'Escola de Natura de Parets, per exemple, porta a terme dos projectes amb el tritó verd i amb el gripau d'esperons, explica Fernández Guiberteau . L'equip del CSIC també cria diverses espècies d'amfibis a les seves instal·lacions del MNCN.
................................
Els amfibis de la comarca estan en risc
Youtube - Escola de Natura
PROJECTE GRAFI
Escola de Natura 22/2/2106
Aportacions al coneixement sobre biopatologia de les poblacions catalanes de granotes verdes de les poblacions catalanes de granotes verde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada