dilluns, 25 d’abril del 2016

Domini absolut de la Granota pintada (Discoglossus pictus). Les claus de l'èxit

Petites granotes pintades (Discoglossus pictus) d'1 cm

Ja hi ha petites granotes pintades (Discoglossus pictus) de només 1cm saltant entre la vegetació que envolta una bassa temporal del Pla de la Verneda (Malgrat de Mar) que es va omplir fa menys d'1 mes, a milers i com puces. I aquesta és una de les claus del domini absolut que aquesta espècie ha assolit a la Baixa Tordera.

La granota pintada (Discoglosus pictus), fa poc més de 10 anys que va arribar a la Baixa Tordera. Procedent d'Algèria, va ser introduïda al sud de França a finals del segle XIX o principis del segle XX. Des d'allà s'ha anat expandint a terres catalanes per totes les comarques gironines de Terra Baixa i Muntanya Mitjana Mediterrània i, finalment, arribant a l'Alt Maresme fins a Calella, i a tot el Baix Montseny (Vallès Oriental).

Actualment ha desplaçat al Gripau corredor (Epidalea calamita) com amfibi més abundant, tant en nombre d'exemplars com en extensió, ocupant tots i cadascun dels racons i ambients de la Baixa Tordera.

I quines han estat les claus de l'èxit?

Periode reproductor tot l'any

A diferència de la resta d'espècies autòctones, aquestes granotes estan actives tot l'any (ni hivernen ni estieixen), i es poden reproduir vàries vegades en un mateix any i a qualsevol època (hivern, estiu, tardor o primavera). No hi ha any sec per a elles... si no hi ha aigua a la primavera es reprodueixen quan sigui.

Breu periode larvari

És, amb diferència, l'espècie d'amfibi amb el periode reproductor més breu. Només un parell de dies després d'omplir-se una bassa o un toll, ja hi ha petits capgrossos a centenars, i és que l'ou triga només entre 2 i 5 dies en eclosionar. I només 3 setmanes més tard ja hi ha petites granotes sortint de l'aigua i escampant-se arreu. Al mateix temps podem trobar als tolls ous, capgrossos petits, capgrossos metamòrfics, petitons i adults, i mentre que altres espècies pateixen l'assecament ràpid de masses d'aigua i la mort de milers de capgrossos i larves, aquestes sempre consegueixen reproduir-se amb èxit. Fins i tot, quan el temps se'ls tira a sobre, els capgrossos es devoren uns als altres per accelerar la metamorfosi.

Capgròs metamòrfic de Granota pintada (Discoglossus pictus) 25 dies després d'omplir-se la bassa

Adaptat a qualsevol ambient

A diferència d'altres espècies que requereixen uns determinats ambients per viure o per reproduir-se, a aquesta li val qualsevol ambient de la Terra baixa o Muntanya mitjana mediterrània. La podem trobar des d'un toll de pluja a la reraduna del Pla de Grau (Malgrat de Mar) fins a les cotes més altes del Montnegre, passant per tot tipus de massa d'aigua (torrents, canals, estanys, basses, tolls, molleres, safaretjos, piques,...), per qualsevol ambient (pinedes, alzinars, vernedes, rouredes, herbassars, erms, matolls, sorrals,...), amb o sense vegetació indiferentment, o a qualsevol entorn (conreus, zones urbanes, platges, masses forestals tancades,...). En resum, no conec cap lloc a la Baixa Tordera on no hi hagi granotes pintades.

 Bassa temporal al Pla de la Verneda (Malgrat de Mar)

Ràpida expansió

Quan et trobes amb una d'aquestes granotes, allò que més et crida l'atenció és la seva velocitat i mida del salt. En qüestió de segons l'has perdut entre la vegetació si no t'afanyes en agafar-la.

Qualsevol nit humida pot recórrer grans distàcies travessant tot tipus d'ambients. No és difícil trobar granotes pintades seques enmig del bosc o dels nuclis urbans lluny de qualsevol tipus de massa d'aigua, i quan plou se la pot veure saltant a la mateixa N-II o pel mig dels carrers de Pineda o Blanes a tota velocitat. És, amb diferència, l'amfibis més esclafat a les carreteres de la Baixa Tordera. Només per la velocitat i pel salt se la pot distingir de la resta d'espècies que, o caminen poc a poc, o salten tímidament, i sempre distàncies curtes. Això, a més a més de la resta de claus d'èxit, l'han fet arribar a tots els racons de la seva àrea de distribució actual en molt poc temps.

Gran voracitat

Menja pràcticament de tot, qualsevol cosa petita que passi per davant la seva boca, i en grans quantitats. Això permet un creixement ràpid i una precoç maduresa sexual. Però la voracitat dels capgrossos es porta el premi, i inclou qualsevol planta, detritus o animal ferit o mort, altres larves i capgrossos en cas de necessitat per sequera, i fins i tot el canibalisme. Com ja s'ha descrit abans, el pas d'ou a metamòrfic és rapidísim.

Amb tot això, el nombre d'exemplars creix de manera exponencial sense aturador i s'expandeix per tot arreu. El resultat és que en poc més de 10 anys ha passat de ser una espècie nouvinguda, a tenir el domini absolut sobre la resta d'espècies a tota la Baixa Tordera.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada