Recupero una Tesina de Eduard Puig Montella (Universitat Politècnica de Catalunya, 2013-07-16) sobre les obres d'ecoinginyeria a la Tordera de l'any 2011...
Puig Montella, Eduard (Universitat Politècnica de Catalunya, 2013-07-16)
Tesina
RESUM: A principis de l’any 2011 l’empresa EGAM (Enginyeria, Estudis i Gestió Ambiental) va construir una bateria de tres espigons i “krainers” (murs vegetals) mitjançant tècniques d’ecoenginyeria al braç principal de l’illa del riu la Tordera per tal de protegir el talús del marge dret durant les avingudes. A més, amb aquestes actuacions també es volia afavorir la sedimentació de sorres entre els espigons facilitant així el creixement de la vegetació de ribera en el nou espai de deposició de sediments un cop consolidats. Aquestes obres es van dur a terme gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).Pocs dies després de la finalització dels espigons es va produir un episodi de pluges que va donar lloc a una avinguda extraordinària entre els dies 12 i 17 de març amb un cabal punta de 185 m3/s. La crescuda es va produir abans de que els materials tinguessin temps per consolidar i la vegetació pogués arrelar bé. En aquest episodi l’aigua es va endur la terra vegetal estesa recentment, es va emportar part de les feixines col·locades en els espigons, es van buidar parcialment els espigons plens de sorra i es va escapçar l’espigó situat més aigües avall. Aquest treball vol investigar les causes de falliment de l’espigó d’aigües avall, estudiar els canvis morfològics del dipòsit de sediments i el comportament dels espigons durant les avingudes.A partir de les fotografies i dades facilitades per l’empresa EGAM i l’ACA s’ha analitzat l’evolució del dipòsit de sediments entre els espigons i mitjançant les ortofotos de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) s’ha evidenciat que els sediments acumulats al marge dret no són exclusivament fruit dels espigons, tot i que aquests han permès reduir la mobilitat del dipòsit i suavitzar la corba del marge dret.També s’ha estudiat l’estabilitat dels espigons i les causes probables de l’escapçament de l’espigó situat aigües avall. Es veurà que els espigons amb una estructura externa constituïda per troncs i un nucli tou format per sorres no han donat els resultats esperats ja que el creixement i arrelament de la vegetació és insuficient per estabilitzar el sòl. Actualment només l’espigó situat aigües amunt es troba en bon estat ja que l’espigó del mig va quedar fortament malmès en l’avinguda del març del 2013 i és susceptible a escapçar-se en la propera gran crescuda.A partir de manuals i fórmules empíriques proposades per diferents autors pel disseny d’espigons es mostra quines característiques haurien d’haver tingut els espigons per tal de millorar la seva eficiència. També es proposa una alternativa a la bateria dels espigons: rebaixar la llera del ramal secundari per descarregar el ramal principal no només en crescudes importants sinó també amb cabals baixos. D’aquesta manera s’evita que l’aigua es dirigeixi recte contra el marge dret que es vol protegir.Per últim, s’ha dut a terme un estudi del transport sòlid en el tram d’interès. A partir de fórmules i simulacions amb l’HEC-RAS s’ha pogut determinar el rang de volum de sorra traginada durant la crescuda del març del 2011 i s’ha demostrat que la majoria dels sòlids transcorren el sector d’estudi sense interactuar amb el riu, és a dir, sense sedimentar ni erosionar la llera.
Més sobre el tema...
Diari Maresme 24/2/2011
Aquest mes de febrer finalitzaran les obres del projecte de gestió, conservació de la vegetació i de recuperació del marge dret del riu Tordera. Fonts municipals assenyalen que aquest sistema ecològic i sostenible, que s’aplica per reconduir el curs de l’aigua, podria servir de model per altres municipis catalans i espanyols.
Projecte
L’Ajuntament de Tordera preveu finalitzar aquests propers dies les obres del projecte de gestió i conservació de la vegetació i de recuperació d’un tram de l’espai fluvial al riu Tordera. Aquest projecte, elaborat per Enginyeria, Estudis i Gestió Ambiental (EGAM) i que rep el suport del Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), té com a objectiu reforçar el marge dret del riu allà on el curs de l’aigua ha afectat més l’erosió de l’empenta de les aigües.
Actuacions
Les obres consisteixen en la col•locació de tres deflectors al marge dret del riu Tordera – a l’alçada del pàrquing del mercat – per ajudar a què en moments de crescudes el curs de l’aigua es desplaci cap al centre de la llera, afavorint la sedimentació de sorres al revers de les estructures i, com a conseqüència, minimitzar l’impacte de l’aigua en aquest sector. Així mateix propiciarà el desenvolupament de la vegetació i hàbitats fluvials un cop consolidats.
Troncs i pedra
Els deflectors són unes estructures totalment naturalitzades, formades per troncs de pi col·locats en forma d’entramat i enterrats més de 2 metres, juntament amb blocs de pedra, capaços de suportar les envestides de l’aigua. Entre tronc i tronc longitudinal, s’hi col•loquen estaques vives i feixines fetes de tanys de vegetació típica de ribera de fàcil rebrot, com salzes, saulics, gatells o tamarius, extretes de l’entorn del riu. Aquestes uns cop arrelades dins l’entramat de fusta, cobriran de vegetació tota l’estructura, afavorint alhora l’estabilització del marge i substituint a la llarga la funció estructural de l’entramat.
Pioner
Els treballs de bioenginyeria que s’estan duent a terme, tal i com s’han concebut, són pioners a la resta de Catalunya. Per aquest motiu l’ACA portarà aquesta actuació al pròxim congrés del ‘Centro Ibérico de Restauración Fluvial’ (CIREF) que se celebrarà properament a Lleó, com a exemple a exportar a d’altres indrets de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol, juntament amb altres actuacions realitzades que han suposat millores hidràuliques, ecològiques i paisatgístiques a La Tordera al pas pel municipi maresmenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada