El passat dimecres 1/6/2016 va sortir a la llum la web de la Tourdera. Fins aquell dia només es podia conèixer una “idea” del projecte via Twitter, Faceboock, Pictaram, Pikore, Instagram i Google, i si volies ampliar una mica la informació l’havies de preguntar directament als implicats sense èxit o remuntar als seus orígens via SELWA i mitjans de comunicació locals i comarcals.
A aquest enllaç trobareu informació referida a La Ruta de la Tordera, que és l’embrió i l’origen de tot plegat, així com informació publicada a diferents webs municipals o mitjans de comunicació. Gran part de la informació original ha desaparegut d’internet, amb diverses pàgines fora de servei, tot i que alguns les recordem de fa no molts anys.
Exemple d'enjardinament i conversió d'espai natural a zona verda urbana. A aquest enllaç podeu veure que gran part de l'informació a desaparegut d'internet.
A la web de la Tourdera podem llegir i veure poca cosa fora d’intencions i d’un suposat traçat diferent al que originàriament es va plantejar per part dels seus impulsors. A tall d’exemple, la intenció per part de l’Ajuntament de Tordera és fer passar l’ampliació nord del seu Passeig Fluvial per la riba del riu com alternativa per a ciclistes i passejants a una “perillosa carretera per on circulen vehicles a motor” des del Torrent de Sant Ou (on actualment finalitza el passeig) fins a com a mínim l’estany de la Júlia 2 km riu amunt. Doncs bé, avui veiem que el traçat publicat a la web, per a vianants i ciclistes, passa per aquella perillosa carretera (fins fa un any de terra, ara asfaltada) fins arribar a Sant Cebrià de Fogars 10 kms riu amunt. Jo mateix he escoltat de boca del Regidor de llavors com es faria el mateix que es va fer des de l’aparcament del Mercat fins a la Riera de Sant Ou i de com es salvaria el torrent amb una passera de fusta, fet similar passeig avall cap a Palafolls. La contradicció està servida, i més llegint les darreres declaracions on es diu que “encara” estan decidint el recorregut a alguns trams... el traçat és el de la web? o el que diuen els impulsors del projecte?... digueu-me desconfiat si voleu, però l’experiència i el fet de conèixer personalment als principals impulsors em fa témer el pitjor, tal i com exposaré més endavant.
O dit d’una altre manera més entenedora... quan el dimecres de primers de mes vaig fer una ullada al traçat penjat a la web de la Tourdera em vaig fer un fart de riure que fins i tot els veïns em van preguntar. Res a veure amb el que diuen i publiquen des de fa anys, i... Aquesta és la Ruta que ha de competir amb altres per atreure potencials clients de fora??? Aquesta ja la comentarem.
Qüestionar la Tourdera no és anar en contra de ningú ni de cap activitat
Qui es cregui que posicionar-se en contra de l’execució de les obres és perjudicar els interessos econòmics de la regió (que és altre falsedat que s’explica més endavant) ho fa per amagar la seva pròpia incompetència o per evitar qüestionar l’actuació de les administracions, en cap cas reconèixer la veritat... ¿Volen fer un passeig que vertebri el territori i dinamitzi l’economia local?... Doncs que ho facin, jo mateix penso que ben fet podria ser positiu, però no a costa de malmetre irreversiblement l’espai natural més important del territori. Fer passar un passeig des del Montseny fins a Blanes per camps de conreu d’escàs valor ecològic (alguns abandonats), restaurant espais degradats per abocaments descontrolats de deixalles de tota mena, donant alternatives a actuals corriols i accessos que actualment malmeten l’espai o la flora i fauna protegida, i sempre allunyant l’itinerari de zones sensibles (nidificació d’aus, camps de postes de tortugues de rierol, corredors biològics importants, formació de talussos i meandres per la dinàmica natural del riu, etc.) pot ser una de les millors actuacions ambientals del territori en tota la seva història. Fer el contrari és altre agressió a la històricament maltractada Tordera.
L’única raó per fer passar la Tourdera pel pitjor lloc possible és que adquirir o expropiar terrenys productius fa inviable que en l’actualitat cap administració pugui fer front al cost de la inversió, en canvi fer passar-la per Domini Públic Hidràulic i espais naturals és gratis o gairebé. Qüestionar o denunciar aquesta agressió no es posicionar-se en contra del passeig, sinó del seu traçat i dels perjudicis cap al riu i la flora i fauna que suposadament ells han de gestionar i protegir (que s’explica més endavant).
Aquí ningú s’oposa a que algunes empreses guanyin diners redactant projectes o executant obres, tot el contrari, tan de bo hagués més inversions en restauracions i millores ambientals “reals”. Ara bé, no deixa de ser curiós que gairebé sempre les inversions vagin encaminades a malmetre espais naturals (i la Tordera està al pòdium) amb l’etiqueta falsa d’ambiental, i no a gestionar, restaurar o millorar els valors naturals d’un espai (res a veure amb fer forats i omplir-los d’aigua i espècies exòtiques).
Aquí ningú està en contra de que s’omplin restaurants, bars, cases rurals i botigues dels pobles de la Tordera, faltaria més, però ni passarà gràcies al passeig (com s’explica més endavant) ni molt menys per fer-lo passar per Domini Públic Hidràulic o zones sensibles. Malmetre els valors naturals d’un espai només comporta la pèrdua d’interès de “possibles clients” per visitar l’espai i deixar-se els diners, i aquí es volen sacrificar a canvi de res.
Aquí ningú està en contra d’empreses d’oci i lleure mal anomenades “de natura” (realment s’ha de dir “a la natura”)... tan de bo tinguessin tanta feina que haguessin d’ampliar plantilles i nombre d’empreses, però fer segons quines activitats a la llera o riba d’un riu natural protegit o planes d’alt valor ecològic quan es pot fer a qualsevol altre lloc (hi ha alternatives) o acotar a determinades zones (això s’anomena gestionar), és malmetre els valors naturals de qualsevol espai. Això no és un Parc Natural de milers d’hectàrees on promoure activitats lúdiques a un determinat lloc no afecta al conjunt de l’espai protegit. La Tordera i les zones humides de la Conca són de dimensions reduïdes amb pocs espais on amagar-se, i on qualsevol activitat d’aquesta mena a nivell de la Tourdera afecta a gran part de l’espai. Totes aquestes activitats es poden fer a qualsevol altre traçat més respectuós amb els espais naturals com he comentat abans.
Aquí ningú està en contra dels runners, ciclistes o passejant de gossos deslligats. Actualment hi ha centenars de camins i uns quants centenars de kilòmetres quadrats per córrer, circular o passejar, i no crec que hi hagi ningú que pugui dir que se l’impedeix practicar cap mena d’activitat, inclòs circular amb quads o motos de trial per molts trams de riu amb total impunitat. I si tenen un nou passeig des del Montseny fins a Blanes que no passi per trams de riu o zones sensibles estaran igualment encantats, de fet la immensa majoria d’usuaris d’aquesta possible obra no notaran la més mínima diferència ni els importa. Actualment tothom pot fer aquestes activitats a molts trams del riu massificats i a pràcticament tota la plana adjacent... Cal fer-ho també a trams o planes importants per a la fauna i flora protegides? Val la pena malmetre aquests espais amb activitats que es poden fer a qualsevol altre lloc?
Aquí ningú està en contra de ningú ni de cap activitat lúdica o empresarial. Aquí s’està en contra de fer-ho a espais sensibles (trams naturals i lliures de freqüentació amb reproducció d’espècies protegides, per exemple) i a costa dels valors naturals objecte de protecció de l’espai natural “protegit” de la Tordera. Si han decidit que ho deixi de ser, doncs que ho diguin i que ho justifiquin. El que no es pot és fer la Tourdera i dir que protegeixen la natura a la vegada (les mateixes administracions que han de vetllar per la correcta gestió i protecció de l’espai són les encarregades de malmetre’l, curiós).
S’ha de definir correctament quina mena d’obra és
Cal recordar que la Tourdera és un projecte urbanístic amb finalitats turístiques, esportives i de dinamització econòmica local, tal i com repeteixen una i una altre vegada. Per aquesta raó es presenta per adquirir fons del Feder (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) i els cartells indiquen que les obres s’inclouen la Pla únic d’obres i serveis de Catalunya del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Aquí el medi ambient o la natura no pinta res, ni Medi Natural ni fons europeus per a la XN2000, i l’única relació que existeix entre totes dues coses (Tourdera i Natura) és que una es fa a sobre i a costa de l’altre. L’única diferència entre la Tourdera i una ciutat esportiva comarcal qualsevol, per exemple, és que la primera és allargada i la segona es concentrada, però se l’ha de tracta de la mateixa manera. A ningú se l’ocorreria dir que una ciutat esportiva, per moltes senyals, plafons, arbres plantats o berenadors que s’incloguin, és una millora ambiental d’un espai natural. O dir que es potencia el Medi Natural!!! Que aquesta és molt bona també. Per cert, què vol dir “explotar els recursos naturals de la Comarca”? Bé, d’això parlem desprès.
Altre exemple que ens indica què i amb quina finalitat es fa l’obra és que tant els seus impulsors (administracions i privats) com els mitjans de comunicació la tracten i publiciten sempre amb les etiquetes de Turisme, Oci, Esport, Economia. Comerç,... mai com Natura o Medi Natural, exactament igual que una carretera, un circuit de cros, un Ironman o una ciutat esportiva.
Qualsevol obra que afecti a un espai natural protegit, i aquesta l’afecta com s’exposa més endavant, a d’incloure mesures correctores i compensatòries que garanteixin la continuïtat dels seus valors naturals, no ho dic jo, ho diu la legislació. Algú sap quina mesura compensatòria o correctora es farà a la Tourdera?
Medi Natural o l’ACA estan al corrent? I si ho estan... No tenen res a dir???
També m’ho puc imaginar... al tècnic de torn mirant cap altre costat i tapant-se el nas amb els dits si ha d’autoritzar les obres, com sempre ha succeït a la Tordera, i creuant els dits perquè ningú aixequi la veu. I ja m’ho puc imaginar, cridant als nostres “il·lustres naturalistes” per justificar-ho tot.
Via verda?
La part més alta del recorregut no el conec gaire, potser he anar 7 o 8 vegades els darrers 15 anys, però el recorregut que s’ha penjat a la web de la Tourdera entre Sant Esteve de Palautordera i la costa, entre Malgrat i Blanes, passant per tota la baixa i mitjana Tordera i la part baixa de la Riera d’Arbúcies, sí que la conec força bé.
Si feu aquest recorregut avui mateix, podreu veure com a tot ell proliferen sense cap mena de control el barraquisme, els abocament de runes, mobles vells i deixalles al costat de qualsevol corriol o camí, circuits il·legals de cros, any rere any els hivernacles i el plàstic substitueixen als camps de secà i les hortes, els camins rurals s’asfalten augmentant el tràfic i la velocitat dels vehicles, surten com bolets noves edificacions, els cotxes estacionen enmig d’erms i camps, s’inauguren camps per a la pràctica de l’aeromodelisme, els camps es tanquen amb ferralles, somiers, restes de mobles antics i palets, les basses s’abandonen i s’omplen de runes i deixalles, els arbres de grans dimensions es talen o poden per la mecanització dels camps, etc, etc, etc, i tot amb una subtil banda sonora de motos i quads que circulen per qualsevol corriol... tot amb l’impuls o la complicitat de totes i cadascuna de les administracions que impulsen la “via verda”, tot un exemple de protecció d’un entorn i un paisatge que diuen que ha d’atreure a milers de persones de fora per dinamitzar l’economia local.
Exemple d'un dels moltíssims punts d'abocaments de runes a tot el recorregut de la Tourdera, aquest a un corriol innecessari entre riba i llera tot i estar senyalitzat.
¿Aquesta és la Ruta que ha de competir amb molts altres destins turístics propers del nostre país? ¿Aquest és el paisatge que atraurà clients per omplir bars, restaurant i botigues dels pobles?
Ja m’ho puc imaginar... el turista que arriba al Mercat del Diumenge en cotxe i prefereix deixar-lo aparcat i veure totes aquestes “meravelles” abans que anar a altres zones properes molt més cuidades i respectades del nostre voltant.
Aspecte "actual" de la major part dels espais protegits a la Tordera i voltants
¿Algú em pot explicar per què els mateixos que volen fer la Tourdera per “explotar” i “potenciar” el medi natural dels seus pobles no fan res per protegir-lo? No seria millor començar tenint cura de l’entorn abans de voler vendre aquesta mentida mal anomenada “via verda”? Jo proposo anomenar-la Ruta de la vergonya, i si no em creieu, us convido a fer el traçat i que numereu totes les agressions i aberracions paisatgístiques o ecològiques que trobeu pel camí... ¿Recomanaríeu vosaltres a la família o coneguts aquesta ruta abans que les que es poden fer a l’Empordà, al Berguedà, a la Selva, al Gironès, al Pla de l’Estany, a Osona o al Penedès,... per exemple?
Els números no surten
Abans de detallar els problemes ecològics d’aquesta obra, parlem dels números...
Deixem de banda que la Tourdera mai podrà competir amb altres destinacions de lleure “a la natura” del país per atreure clients de fora, serem generosos i imaginem que cada any venen centenars vinguts de tots els racons de Catalunya (no m’imagino gent d’altres països escollint la Tordera com a destí de natura descartant Parcs Nacionals o Naturals molt més atractius). I encara serem més generosos i imaginem que venen a gastar-se els diners a bars, hotels, restaurant i botigues en comptes de per caminar, passejar o circular per la Ruta (molt, però que molt generosos).
L’execució de les obres requereix d’una inversió inicial de milions d’euros, només l’inicial, i posteriorment requereix desenes de milers d’euros a cadascun dels municipis implicats per al correcte manteniment de la infraestructura, que aquesta és altre qüestió que es tracta més endavant. ¿Algú em pot dir el nombre aproximat de “clients” anuals necessaris per amortitzar la inversió? Desenes de milers, més o menys? Algú s’ho creu?
Evidentment que l’obra es farà servir majoritàriament per la població local i només el tram proper a casa seva, no pas els 100Kms de recorregut. Cal aquesta obra per atreure als veïns? Deixaran més diners els veïns amb Tourdera o sense? Perquè si de lo que es tracta és de dotar de més “Zones verdes” a la població, i tal i com explico de seguida, el pitjor lloc és malmetent espais naturals, no?
Feu números si podeu (amb “l’extensa documentació disponible” que hi ha al respecte pot ser divertit) i valoreu si realment serà útil per dinamitzar alguna cosa fora dels ingressos dels interessats.
I és que l’obra és una fugida cap al davant i a la desesperada d’unes empreses privades mancades de projectes i subvencions i d’uns ajuntaments que es veuen desbordats per una població nouvinguda els darrers anys, especialment persones grans de l’àrea metropolitana de Barcelona (bàsicament de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i rodalies) que han passat de tenir segones residències a domicili habitual, o de centenars de joves sense sortida professional. Els Ajuntaments s’ofeguen econòmicament per manca d’execució d’obres, i aquesta només els interessa per la inversió, no pas pels beneficis.
Amb les obres qui guanya? L’activitat econòmica local?... per molt que ho diguin i repeteixin, algú hauria d’explicar quina i com abans de vendre falses esperances i fum.
La població local? Perdre patrimoni natural per substituir-lo per una infraestructura mancada de pressupost i manteniment mai és un bon negoci. No hem après res dels darrers anys.
Els Ajuntaments i el Consell Comarcal? Potser el primer any sí recaptin més per les obres i el serveixi per fer propaganda però... qui es farà càrrec del manteniment posterior? Compensa? I... una vegada feta l’obra i demostrada la seva ineficàcia, algú es farà responsable de revertir-les i de retornar l’espai i l’entorn natural a l’estat original? Algú donarà explicacions o assumirà responsabilitats?
Les empreses que redacten i executen els projectes? Doncs sí, però no seria millor que ho fessin fent bé les coses? No seria millor que treballessin per millorar el medi natural en comptes “d’explotar-lo”?... Aquesta sí que seria una bona inversió per atreure “clients” que busquin tranquil·litat i natura, fent esport o no.
¿Els “Tècnics assessors” mal anomenats “Naturalistes il·lustres locals” de sempre que han demostrat reiteradament que actuen com mercenaris a sou malmetent l’entorn natural que diuen defensar? Aquest sí cobren passi el que passi, i per suposat mai sortiran del seu núvol per reconèixer errors. Curiosament són els primers en defensar la Tourdera, curiós.
El que segur que no guanya res de res amb l’obra és l’espai natural o els seus valors, més aviat tot el contrari com s’exposa més endavant.
El pecat original
Tots el inconvenient ecològics derivats de la Tourdera neixen d’un pecat original per part de totes les administracions locals, comarcals o autonòmiques implicades i dels seus impulsors... Confonen Espai Natural amb Zona Verda...
Mai, i vull dir mai, han tractat al riu o a qualsevol espai natural del territori con un espai destinat a protegir o fer compatibles les activitats lúdiques i econòmiques amb els valors naturals objecte de protecció, sinó com espais buits al mapa per on fer passar infraestructures o com “espais marginals” sense utilitat que s’han d’acomodar per a l’ús social. Ni abans ni ara, ningú, ha fet res per protegir o difondre els valors naturals de la Tordera entre la població, sinó que l’han venut com un espai degradat que ells “restauren” per oferir nous parcs i jardins per al lleure. I per suposat, enlloc trobareu informació real i actualitzada dels seus tresors naturals o de la seva correcta gestió (i vull dir “oficials”, no un blog personal, que d’aquest tema parlaré més endavant).
Un cop s’ha “restaurat” i massificat un d’aquests espais, totes les administracions locals el gestionen exactament igual que un Parc Urbà enjardinat, incloent desbrossades de vegetació en plena època reproductora, prioritzant la comoditat i accessibilitat per als usuaris i oblidant completament qualsevol mesura per a la protecció de la seva biodiversitat. Malauradament, i ho dic amb tristor, no hi ha cap administració o particular implicat que es lliuri d’aquesta realitat. Com a prova d’això que algú pot qüestionar per manca d’informació o per desconeixement, convido a qualsevol persona que vulgui verificar-ho que cerqui informació a les webs municipals o demani informació directament a l’ajuntament o “punts d’informació” sobre la Tordera i zones humides properes, i que compari la informació rebuda sobre itineraris, equipaments, cultura, art, arquitectura, restaurants, accessos, festes, allotjaments, aparcaments, i un llarguíssim etc., i la rebuda sobre els valors naturals dels espais.
Exemple de gestió municipal de les zones humides "protegides" en plena reproducció d'espècies protegides.
Aquesta confusió no és única de la Tordera, però sí veu aquí la seva major representació... Quan es parla de gestionar un espai natural es fa per fer compatibles activitats vàries, que no sempre ho són, amb els seus valors naturals. Per exemple es delimiten zones per estacionar, per acampar, per circular, per menjar,... i zones reservades per al descans i reproducció d’espècies protegides. Quina mena de gestió és aquella que diu que tot l’espai és per a ús lúdic?... a la Tordera es diu Tourdera.
Un engany freqüent és el de dir que la població local sempre ha fet activitats lúdiques al voltant del seu entorn natural de manera tradicional, al riu també (bany, passeig, rentat de roba, festes,...), però no es diu que no és el mateix el nombre d’habitants de fa un o mig segle que el d’ara (pressió demogràfica), ni l’extensió dels espais naturals (grau d’afectació), ni la incidència de les activitats que es realitzen (tipus d’afectació: passejar gossos deslligats, ciclisme, aeromodelisme, trial,...), i fomentar la massificació d’espais naturals emparant-se en aquest engany és no voler gestionar correctament. No deixa de ser curiós que totes les administracions encarregades de gestionar un espai natural sempre mesuren l’èxit o no d’aquesta gestió en funció del nombre de visitants, no del manteniment o millora dels seus valors naturals, i a ser possible augmentant les xifres de l’any anterior per publicitar-ho amb orgull... curiós.
Per altre banda... ¿Algú em pot explicar què té a veure la natura amb el patrimoni cultural o arquitectònic d’un espai més enllà d’estar allà? Algú s’imagina al Regidor d’esports o de cultura defensant i promovent els espais naturals del seu poble? I al Conseller d’agricultura o de cultura? Algú s’imagina incloure els valors naturals d’un espai quan es parla del gòtic de Girona? O descriure l’evolució de les poblacions d’anàtides de Barcelona quan es visita la Sagrada Família? Doncs bé, aquí parlar d’entorn natural és parlar d’ermites, jardins, mongetes del Ganxet i del Mercat Municipal.
Es parla molt de “potenciar l’entorn natural”... algú em pot explicar què vol dir? O... Què vol dir “explotar els recursos naturals de la zona”?
Mai s’han cregut la necessitat de protegir el medi natural, i pitjor encara, dubto molt que sàpiguen què vol dir.
La Tordera i la plana al·luvial són un tresor natural menystingut
Dir, com ja he comentat abans, que la Tordera i l’entorn natural en general són espais marginals o degradats per justificar actuacions de “restauració o millora” encaminades a “explotar els seus recursos” per a l’ús social és enganyar, confondre i menystenir els seus valors naturals.
Actualment la Tordera i nombroses zones humides de la plana gaudeixen de protecció ja sigui pels seus valors naturals propis, ja sigui pels seus valors geomorfològics, ja sigui per la seva funció com a corredors biològics de primer ordre entre espais tan importants com el Montseny, el Montnegre, Les Guilleries, Les Cadiretes o el Delta de la Tordera. En paral·lel i pels mateixos motius gaudeixen de protecció importants planes agrícoles o fluvials repartides pel territori. Per què no ho coneix el conjunt de la població? Per què les administracions no les gestionen com espai naturals amb gran valor ecològic?... Molt senzill... porten anys difonent una idea errònia i falsa fonamentada en informació antiga, caduca o de dubtosa veracitat.
Convido a qualsevol de vosaltres a que trobi informació actualitzada (no dels anys 80 i successius talla i pega de les fitxes “oficials”) sobre la fauna i flora dels espais, la seva existència, el seu estat, les seves mancances o les seves evolucions amb la que gestionar correctament l’espai. I convido a qualsevol de vosaltres a que trobi informació sobre actuacions destinades a la seva correcta gestió.
Precisament per aquest motiu, fa gairebé 10 anys vaig començar a publicar de tot a aquest blog, perquè era escandalós comparar la informació rebuda amb les observacions reals de qualsevol dels qui cercàvem bitxos a la zona. Si mai heu cercat informació com deia abans, us adonareu de la situació, i malgrat tot continua sent majoritària la població que dona més validesa a les dades “oficials” amb les que treballen les administracions que a les “reals” fruit de la feina desinteressada de desenes de naturalistes que s’hi capfiquen i s’embruten de fang les botes. Amb tristor he de reconèixer que tota la feina feta fins ara per part d’aquestes persones, ja sigui a nivell individual o col·lectiu (Investigadors, Grups de recerca, Anelladors, Herpetòlegs, etc.), no serveix de res perquè darrera no hi ha cap administració interessada, ni cap Grup “naturalista” tampoc, i en el millor dels casos entenen la Tordera i zones properes com camp de treball i aprenentatge per a la gestió d’altres espais naturals llunyans que sí els mereixen l’atenció necessària, enlluernats amb ambients centreeuropeus que volen imitar a zones mediterrànies.
I per què passa això?... Difícilment es podrien fer passar canonades, enjardinar ribes i zones humides per a passejar gossos deslligats, o fer un carril bici pel mig del Cortalet (Aiguamolls de l’Empordà), l’Encanyissada (Delta de l’Ebre) o Ca l’Arana (Delta del Llobregat) perquè hi hauria un munt de persones que aixecarien la veu. Quantes persones l’aixequen a la Tordera?... A les administracions i particular que volen un riu i entorn natural per a ús privat, econòmic o social no els interessa dir que la Tordera és un espai natural, sinó un “espai marginal a restaurar”.
Ni s’ha fet, ni es fa, ni es farà cap mena d’avaluació de la fauna o flora protegida, i l’Observatori simplement va consistir en un laboratori privat subvencionat per a “formar” investigadors, redactar protocols, rebre subvencions i gestionar altres zones que res tenen a veure amb la Tordera. Ara bé, quan facin la Tourdera (o qualsevol altre agressió com Les Llobateres o l’estany de Bancells) diran que han “restaurat” i “potenciat” la natura de l’espai... Com ho saben? Perquè a altres llocs propers (Sils, per exemple) s’ha vist que no només no ha augmentat la biodiversitat, sinó que es posa en perill i minven les espècies autòctones d’alt valor conservacionista per fomentar l’esport, els ocells i els bimberos. Això sí, es repeteix insistentment que “la vida ha tornat a l’estany” quan en realitat s’hauria de dir que “l’ús lúdic i esportiu ha envaït l’estany” en decriment de la biodiversitat... tot un èxit de gestió i orgull dels seus impulsors.
El passeig fluvial sí afecta la llera del riu
Aquesta sí que és bona, l’excusa de que no es fa passar el passeig per la llera (protegida) sinó per la riba, Domini Públic Hidràulic (DPH), i que no afecta les zones de nidificació o reproducció.
Hi ha una difusa línia que separa llera (plana herbàcia o sorral amb basses i tolls per on pot circular l’aigua) i riba (ocupada per arbres o no, inundable en cas de crescuda important que separa la llera dels camps adjacents) no sempre apreciable a alguns trams i sovint ocupada per motes artificials. Aquestes motes solen ser grans pedres lliures de vegetació o cobertes de canyes i bosc de ribera, o simples monticles de terra que eleven el terreny també amb o sense vegetació arbòria. Sigui con sigui, la riba és la única defensa que té la llera del riu contra les activitats que es desenvolupen als camps adjacents (circular, passejar, córrer, treballar, etc.) com una mena de barrera física, visual i acústica. A la fauna i flora protegida que hi viu i depèn de la llera per sobreviure l’importa un pebre que la riba siguin pedres, canyes, herbassars, bardisses o bosc de ribera, però els és imprescindible per impedir l’accés de persones, gossos o vehicles. Què passa si les activitats lúdiques o econòmiques es desenvolupen a la riba? I què passa si no hi ha cap barrera física, visual o acústica entre aquestes activitats i la llera?... no cal tenir un elevat coeficient intel·lectual per respondre, oi?
Abans i després d'eliminar canyes entre el passeig i la llera del riu. a Hostalric
A aquestes activitats cal afegir les tasques de manteniment del propi passeig fluvial i del “suposat bosc de ribera” resultant... desbrossades (que sempre es fan coincidint amb l’època de reproducció) per mantenir l’espai amb herbassars baixos, eliminació de canyes i bardisses, etc., enllumenat nocturn (no és broma, ecològic perquè és solar), recollida de brossa i deixalles,... i la ja tradicional manca de manteniment de mobiliari urbà. No cal dir que són gens compatibles amb la nidificació i reproducció d’espècies protegides d’allà i de centenars de metres al voltant. ¿Algú s’imagina un equip de treballadors desbrossant les herbes de la riba de l’estany del Cortalet a la primavera? Doncs aquí succeeix cada any i ho podeu veure als trams ja executats del passeig fluvial, als estanys “protegits” de Tordera, o a qualsevol espai natural gestionat per les administracions locals, que les confonen amb Parcs Urbans (Zones verdes l’anomenen com he comentat abans).
Brigada desbrossant la vegetació que impedia el pas de persones, gossos i vehicles a la llera del riu a Hostalric
Un cop netejada i “restaurada” la riba, res impedeix l’accés de persones, gossos deslligats i vehicles a l’interior de la llera per moltes tanques de fusta, cordes o cartells que s’hi instal·lin, i només cal anar a qualsevol espai natural massificat per comprovar-ho, aquí ni exagero ni m’invento res.
Si alguna cosa tenen en comú les persones cíviques i les incíviques, amb gossos deslligats o sense, és que són còmodes. Quatre canyes, bardisses o ortigues impedeixen el pas de qualsevol d’elles, i gratis. Una senyal o uns pals... ni de conya. I totes, sense excepció, volen apropar-se a l’aigua del riu a la més mínima oportunitat, com un insecte atret per un llum. Eliminar canyes, bardisses o herbassars alts és la pitjor gestió que es pot fer entre una zona humida (i la Tordera ho és) i qualsevol zona de pas de persones, gossos o vehicles, i dubto molt (ironia) que hi hagi Agents rurals o Policia municipal patrullant pel passeig fluvial per evitar l’accés incontrolat a zones de reproducció i descans durant la primavera (època de l’any amb major ús i freqüentació d’aquesta mena d’infraestructures, i alhora època de reproducció del 99% de les espècies), de fet no venen ni que els truquis.
Exemples dels moltíssims corriols oberts entre el passeig fluvial i la llera del riu que podem trobar a qualsevol tram acondicionat.
Fa uns anys hem van proposar des de Medi Natural eliminar les canyes de la desembocadura del riu (espai gestionat mitjançant un Acord de Custòdia entre Orchis i els propietaris de la riba sud), que podia demanar ajuda econòmica si volia... “De cap de les maneres”, “ni parlar-ne” li vaig dir. I és que eliminar les canyes i bardisses de les ribes era treure l’única barrera que impedia a la enorme quantitat de gent que anava allà a passejar gossos o córrer accedir a l’interior de la llacuna fent corriols entre la vegetació herbàcia i canyissars, que precisament el que es buscava era eliminar els corriols ja existents i que ni els senyals de prohibició de pas ni les tanques de fusta servien per a res si darrera no hi havien canyes.
Dir que fer el passeig a la riba no és fer-lo a un espai protegit (la llera) i que per tant no l’afecta és, com a mínim, ridícul. I ja sigui el traçat publicat a la web o el desitjat pels impulsors, la Tourdera afecta molts trams de la riba o camps importants adjacents.
S’obren i amplien camins i accessos
Sempre insisteixen en que s’aprofiten “sempre que es pot” els camins preexistents per al traçat del passeig fluvial i és radicalment fals... o s’obren allà on no hi ha o s’amplien ocupant superfície d’espai natural, i a ser possible ocupant el Domini Públic Hidràulic (DPH) o camps d’alt valor ecològic.
Repetir una mentida una i altre vegada no la converteix en realitat, i tothom ho pot verificar si vol. Qui s’ho empassa és perquè vol o perquè l’interessa, i qui ho repeteix és perquè vol enganyar per amagar alguna cosa, agradi o no agradi.
Si teniu dubtes d’aquesta afirmació, disposeu de magnífics exemples com al Passeig Fluvial de Tordera, on es van obrir camins a les ribes al sud i nord del nucli urbà i on es volen continuar obrint per arribar més enllà afectant espais protegits. I d’exemples hi ha molts més.
Quan existeixen corriols s’amplien afectant l’espai i augmentant la freqüentació, quan el camí és d’accés per a vehicles s’amplien els costats més propers o sobre la riba, i quan es diu que es recuperen antics camins abandonats es malmeten espais regenerats o en vies de regeneració natural.
Recuperant antics camins que conformen la "Ruta de la Tordera" al Parc Natural del Montseny i que s'havien perdut !
Actualment hi ha trams sencers de la Tordera sense camins paral·lels a la riba on es vol fer passar la Tourdera, i trams sencers on només hi ha un petit corriol obert al seu dia de manera “il·legal” per on amb sort passa una persona entre bardisses, canyes o ortigues. Dir que existeixen camins preexistents per on passar un o doble passeig (un per a vianants i altre per bicicletes) és una mentida de potes curtes... o s’obriran trinxant les ribes i camps, o es trinxaran les ribes per ampliar corriols que haurien de desaparèixer.
Quan es diu que es recuperen antics camins perduts, vol dir que es trinxa un espai que s’ha recuperat de manera natural amb el pas del temps perquè s’ha creat altre vial alternatiu. I si l’excusa de que era antic és suficient per tornar-lo a obrir, vol dir que els nous s’han de tancar? ¿O augmentarem el nombre de camins i accessos indefinidament dins d’un espai natural? Si s’obren els antics i es deixen els nous, el resultat és més camins, t’ho miris com t’ho miris, i això no és cap millora o benefici per a la fauna i flora protegida, sinó tot el contrari.
I si hi ha camins en l’actualitat per al pas de vehicles, no es tallarà el pas per als vehicles sinó que es farà en paral·lel al costat de i trinxant la riba, tal i com han fet fins ara i ho podeu verificar.
I perquè es fa preferentment sobre la riba (DPH)? Doncs molt senzill... perquè són terrenys gratis i no s’han d’adquirir o expropiar fent servir excuses i justificacions igual de falses i que s’expliquen més endavant. Fer passar el passeig o ocupar camps de conreu rentables i propietats privades sense afectar a l’espai natural “protegit” de la Tordera, que és el que s’hauria de fer, requereix inversions milionàries que impossibiliten la seva execució per manca de finançament.
Es consoliden motes que s’haurien d’eliminar
Altre perjudici gens menor, especialment al tram baix i mitjà del riu, és que es consoliden motes i estrenyiments del riu i que s’anul·la la dinàmica natural dels sediments. S’impedeix la seva restitució, i més ara que tots s’omplen la boca quan es parla de la regressió de la costa que obliga a regenerar platges artificials. Tothom (incloses les administracions) coincideix en que s’ha de tendir a recuperar la dinàmica natural del riu per garantir la correcta regeneració de les platges del Delta i la tan valuosa activitat econòmica i turística que generen. Fer passar la Tourdera per motes o camps propers que s’haurien d’eliminar per eixamplar la llera i alentir el corrent de l’aigua en cas de crescudes per afavorir la sedimentació d’al·luvions a la desembocadura del riu i posterior redistribució natural entre Blanes i el Maresme, és impedir-ho ara i en un futur, ja que parlem d’unes obres que es converteixen en irreversibles amb el pas del temps... Quin Ajuntament o Consell Comarcal es farà càrrec de revertir una inversió milionària com aquesta? Com l’explicaran a la població?
Exemple d'extrenyiment de la llera de la Tordera dels darrers any per part de particulars (ja inclosa a la XN2000)
Exemple d'extrenyiment de la llera del riu per part de l'Ajuntament de Tordera l'any 2009 coincidint amb les obres del passeig fluvial.
Tot el contrari... un cop executada l’obra del Passeig Fluvial, la riba passa a ser una infraestructura urbana que s’ha de protegir per impedir desperfectes causats en cas de crescudes del riu, i només els darrers anys disposem d’exemples com al Passeig Fluvial de Tordera on es va obrir un nou camí allà on no hi havia abans, o a l’aiguabarreig amb la Riera de Santa Coloma on una crescuda es va endur un pont de fusta al camí entre Sant Cebrià de Fogars i el pont de l’autopista AP-7. I és que no és el mateix que es faci un talús al bosc de ribera o als camps de conreu, com passa a altres llocs i on nien espècies com el blauet, que a una infraestructura per on passen persones. ¿Aquí què prima (i parlem d’un Espai Natural “Protegit”), les espècies protegides o els usuaris del passeig?
Treballs a la llera del riu per protegir el camí obert de nova creació sobre la mota del Passeig Fluvial de Tordera
Restaurar el bosc de ribera no és restaurar la Tordera
Una de les excuses més freqüents per justificar un passeig fluvial que afecta espais, flora i fauna protegida és la de “recuperar” el bosc de ribera, especialment als trams de la baixa Tordera però també a alguns trams de la Tordera mitjana.
El bosc de ribera mai ha estat ni dominant ni extens a aquests trams perquè la Tordera sempre ha patit crescudes importants i canvis de recorregut que l’impedien, essent aquestes formacions forestals aïllades i discontinues a tota la plana al·luvial. La característica principal d’aquest riu són els sorrals, herbassars i bosquines amb domini d’espais oberts amb abundants braços i tolls serpentiformes a tot el seu recorregut i que varien d’ubicació desprès de cada crescuda, amb desplaçaments freqüents de gran quantitat de sediment.
El riu al seu pas per Tordera. del Fons Cunyàs de la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Precisament són aquests espais oberts i canviants els que gaudeixen d’una major riquesa ecològica amb centenars d’espècies animals i vegetals que hi viuen i que depenen de la seva existència. Poca gent sap que és als espais “no” forestals on s’alimenten, reprodueixen o simplement viuen les espècies més valuoses i de major interès conservacionista, i la Tordera és un hàbitat perfecte per a elles tal com és. I poca gent ho sap perquè es ven el bosc com sinònim de natura quan és totalment fals, entenent que a més arbres, més plantes i animals, quan és just el contrari.
La Tordera no és l’Ebre, ni el Llobregat, ni la Muga, ni el Ter,... ni millor ni pitjor, simplement té les seves pròpies característiques i només li correspon el bosc de ribera als trams alts i muntans (principalment) o mitjans. Si vols espais forestals tancats i bosc de ribera pots anar a un munt de llocs a visitar-los, però si vols gaudir d’un curs fluvial amb espais oberts i sorrals només queda la Tordera i gràcies. Fer servir paràmetres com el bosc de ribera per definir la qualitat ambiental de la Tordera és absurd, i qui l’utilitza o fa servir per obtenir permisos o finançament per al passeig fluvial, i ho sap o l’hauria de saber perquè no són qualsevol i teòricament s’hi dediquen, no? Si no els agrada la Tordera, que es vagin a altre lloc que els agradi més, però que no la vulguin transformar en lo que no és.
Riba de la Tordera sense alterar
Les actuals formacions de canyes o altres espècies (arbòries o arbustives) que ocupen les motes no provenen de la degradació d’un antic bosc de ribera primitiu, sinó de l’acció directa de l’home per consolidar les motes o per colonització natural posterior a un espai ara artificial i domesticat.
Que la Tordera requereix una restauració és evident, cal eixamplar el llit per recuperar la seva dinàmica natural, cal eliminar motes (¿Sabeu que només amb les pedres que l’ACA ha posat a les ribes de la Tordera els darrers 15 anys es podria fer una illa de més de 3 hectàrees davant la costa del Maresme?), cal recuperar antics meandres i herbassars a alguns trams, i cal eliminar infraestructures agressives que s’han demostrat inútils i perjudicials (com l’estació d’aforament) o tancar accessos oberts a l’interior del riu en determinats llocs... no seré jo qui digui que no cal intervenir a la Tordera per recuperar-la on calgui, però plantar una filera d’arbres enjardinats per tancar-la encara més o eliminar espais oberts?
¿Algú s’imagina que plantar arbres o “reforestar” als secans de Lleida és una millora ambiental de l’espai? Afavoreix o perjudica a les especies protegides d’espais oberts?
No només no s’ha de plantar arbres amb finalitats estètiques sinó que s’han d’eliminar allà on s’estan perdent molleres, camps oberts i aiguamolls per la invasió de bosquines de freixes, gatells, salzes i pollancres que es veuen afavorits per la baixada del nivell freàtic o la prolongació de les sequeres. I és que qualsevol persona que hagi intentat gestionar correctament un espai com aquest sap que el bosc de ribera s’ha de controlar amb tales i desbrossades continuades i que aquest envaeix qualsevol racó a la més mínima oportunitat. Plantar arbres de ribera (com fan alguns emparant-se en suposats “treballs de restauració”) a la llera o riba de la Tordera i zones humides properes és un engany i una pantomima.
Una vegada em van recriminar que jo també havia plantat arbres, concretament al camí de la desembocadura, però allò es va fer per eliminar corriols, guanyar un aparcament per afegir-lo als terrenys a la zona “protegida”, i per crear una pantalla entre una llacuna litoral i un Càmping estrenyent un camí de terra de pas de vehicles cap a corriol, i sempre com a mal menor per la demanda del propietari per acceptar i finançar l’Acord de Custòdia... en cap cas es van plantar arbres o arbusts a la zona humida, a la riba o la llera.
Desbrossar canyes és una pèrdua de temps i recursos
Tallar o desbrossar canyes entre el riu i les zones de pas de persones, vehicles i gossos deslligats no només es contraproduent com ja s’ha comentat, sinó que a més a més és una pèrdua de temps i recursos injustificable.
Si actualment ocupen gran part de les ribes de la Tordera, especialment al seu tram baix, és perquè es mantenen i afavoreixen de manera artificial amb cremes (qualsevol persona que conegui el Delta de la Tordera sap que cada any es cremen intencionadament les ribes del riu) i amb moviments de terres de les nombroses obres que l’ACA i els Ajuntaments fan any sí i any també a les ribes o a tocar, ja sigui per passar altre canonada o infraestructura, ja sigui pel manteniment de les preexistents.
Exemple de crema anual de canyes i vegetació de ribera a la Tordera
De manera natural el bosc de ribera colonitza i es desenvolupa a totes les motes artificials, noves o antigues, però es veuen frenades o en retrocés per les cremes i desbrossades que l’impedeixen. Allà on el bosc de ribera creix sense alteracions elimina de manera natural a les canyes per ofegament i ombra, i podem veure exemples a molts trams de la Tordera mitjana i d’alguns afluents com les Rieres de Santa Coloma o la de Vallmanya on en pocs anys els canyars d’alguns trams sense intervenció humana han desaparegut.
Per contra, cada vegada que alguna retroexcavadora o semblant mou terres (i rizomes) d’un costat a l’altre o es desbrossa la vegetació, aquestes creixen en força i extensió.
Exemple d'obres i desbrossades de canyes al tram final de la riera de Vallmanya (Tordera), espai XN2000, coincidint amb l'execució del passeig fluvial. Avui són un canyar molt més extens que abans de les obres.
La millor manera d’eliminar-les és treure terres i motes (amb els rizomes) per eixamplar la llera i deixar que la vegetació regeneri de manera natural les noves ribes o motes.
És desolador conèixer tot el que es va fer i invertir en eliminar canyes (desbrossades, tapats amb terres, anells de protecció per a les arreles dels arbres plantats, etc.) i veure els resultat... o s’ha de desbrossar repetidament i sense èxit, amb el conseqüent perjudici a l’espai i a les espècies, o senzillament ha tornat a quedar igual o pitjor que abans de l’actuació. Si ho voleu verificar en persona només cal que camineu pel Passeig Fluvial de Tordera, pel d’Hostalric i la Riera d’Arbúcies, pel Braç esquerre del riu o per la Gravera de Palafolls i totes les actuacions “Life” que es van fer.
Exemple d'obres de millora de la carretera a una mota, a tocar de la gravera de Palafolls, que fomenten el moviment de rizomes de canyes. Avui hi ha més canyes i més extenses que abans de les obres.
Exemple de gestió per part de l'ajuntament de Tordera de l'aiguabarreig de la riera de Sant Ou (XN2000) amb el riu que fomenta l'aparició de canyes i malmet la vegetació de ribera en recuperació.
No s’han de treure troncs i arbres morts del riu
A veure si s’entén d’una vegada per totes... els arbres morts i els troncs en descomposició són imprescindibles per a la alimentació, refugi i reproducció de moltes espècies “protegides” que viuen als espais naturals, i la Tordera ho és. Un bosc o camp sense fusta morta és un hàbitat pobre en biodiversitat i la funció d’aquests espais “protegits” és mantenir i potenciar la seva biodiversitat, no eliminar-la amb finalitats estètiques i lúdiques.
I a veure si també s’entén d’una vegada per totes... les inundacions no s’eviten traient vegetació i obstacles de la llera dels rius i rieres, sinó eixamplant-les o evitant l’ocupació de zones inundables per fer passar infraestructures.
Una de les característiques principals de la Tordera, i que la fa mereixedora d’una riquíssima i variada fauna i flora, és una llera sorrenca o herbàcia ample amb abundants basses efímeres, gorgs i tolls independents del curs principal del riu foradades per la corrent crescuda quan topen amb obstacles com per exemple un arbre caigut, un tronc o l’acumulació de brossa (un munt de restes vegetals). Sense aquestes basses, gorgs i tolls enmig de la llera totes aquestes espècies perden el seu hàbitat preferent, i sense troncs i arbres morts enmig del riu es perden totes aquestes basses, gorgs i tolls. Eliminar aquesta característica principal que dura des de fa milers d’anys per homogeneïtzar la llera és la pitjor gestió per al manteniment de les espècies objecte de protecció de la Tordera (Mauremys leprosa, per exemple).
Encara recordo la “neteja” que es va fer al tram d’Hostalric i de la Riera d’Arbúcies per part de l’ajuntament més interessat i impulsor de la Tourdera, i tot dient que es feia per motius de seguretat (fals) i estètics durant l’execució del Passeig Fluvial Municipal. Què es feia? Gestionar un espai natural o crear un Parc Urbà?
Si tant els preocupa “el risc” d’inundacions que allunyin motes recuperant lleres amples. I si tant els preocupa “l’estètica” per a l’ús social, que creïn parcs enjardinats per a la població sobre terrenys no destinats a la natura.
Els espais naturals no són per a les mascotes
Hi ha tres grans afectacions sobre la fauna i flora autòctona dels espais naturals “protegits” que tenen a veure amb les mascotes... alliberaments d’exòtics invasors al medi, els gats i els gossos.
Està demostrat que hi ha una relació directa entre la freqüentació i accessibilitat d’un espai natural i el nombre de mascotes alliberades (tortugues, peixos, serps, mamífers, ocells de gàbia, etc.). Augmentar la freqüentació i accessibilitat a la Tordera i zones humides properes incrementarà la introducció d’espècies exòtiques... Quina mesura correctora o pal·liativa es pren amb la Tourdera? Hi haurà patrulles de vigilància per evitar-ho? Faran un centre de recollida de mascotes com alternativa a la Tordera? O es pensen que la gent agafarà el cotxe per portar la seva mascota a Masquefa? O es pensen que hi ha 10.000 agents rurals disposats a recollir-les a casa? Una vegada vaig trucar per la captura d’un visó americà i encara espero (que fes el que volgués perquè ells no vindrien).
Exemples de les espècies exòtiques invasores que es poden adquirir al Mercat de Tordera qualsevol diumenge i que sempre acaben al medi natural tard o d'hora.
Els gats domèstics aclimatats als espais naturals, ja sigui per la proximitat d’habitatges, ja sigui per les persones que els dona de menjar i beure (visitant alguns trams de riu i alguns estanys et pots trobar nombroses galledes i ampolles de plàstic amb aigua i menjar per a gats que algú omple per mantenir una petita colònia de gats assilvestrats), implica la depredació i extinció local de multitud d’espècies “protegides” que hi viuen i es reprodueixen... la Tourdera evita o fomenta aquestes pràctiques? Es farà alguna cosa per evitar-les?
Passejar i deixar anar el gos als espais naturals “protegits” s’ha convertit en l’esport nacional als pobles de la Tordera. Tothom es pensa que arribar al riu o estanys de la Tordera és sinònim d’ignorar totes les normes de conducta que es tenen mig assumides als Parcs urbans. Fins i tot podem veure gent que els porta en cotxe fins als estanys i riu i els deixa anar perquè es fiquin a l’aigua, caguin on vulguin i corrin pel mig de zones de nidificació i reproducció d’espècies protegides. Feu una ullada ràpida al Twitter o al Youtube i cerqueu per “gos” i “Tordera” o “riu”... és l’esport nacional. Es pensa fer alguna cosa al respecte? Hi haurà patrulles per evitar-ho? De debò es pensen que els cartells que obliguen a portar els gossos lligats i recollir caques serveixen de res? Algú s’imagina estar a un observatori del Cortalet i veure com arriba algú i llença una pedra enmig de la bassa per que l’agafi el gos?... Això és “potenciar” la natura de la Tordera?
Exemples de gossos deslligats a la llera del riu en plena època reproductora d'espècies protegides.
Algunes vegades, per justificar l’obra, diuen que el Passeig apropa la població al riu i que potencia el medi natural. Que apropen la gent al riu és evident però no potenciant el medi natural, sinó malmetent-lo i fent un ús que res te a veure amb potenciar-lo. Per cert, algú sap què significa “potenciar el medi natural”?
El perfil majoritari de l’usuari d’aquesta mena d’infraestructures és esportista o passejant amb gos de mitjana edat (teniu multitud d’exemples arreu del territori on poder verificar-ho) però hi ha de tot (gent gran, escolars,...). En el millor dels casos el denominador comú de tots ells (el 99%) és que prefereixen i pensen que estar en contacte amb la natura és donar de menjar a ànecs domèstics a l’aigua o fotografiar carpes i gambúsies (espècies exòtiques i invasores) abans que observar una boscarla mostatxuda menjant, que ni veuen, i no troben cap mena de diferència entre una tortuga de rierol (autòctona) i una de Florida (exòtica) per dir que han vist fauna al riu. No em refereixo en sentit negatiu, simplement comento que al tornar a casa no els importa ni el més mínim si l’espai on han estat és un hàbitat important per a determinades espècies o una simple zona verda per on passejar, córrer o circular. Ningú es preocupa d’informar ni sobre això ni sobre els perjudicis de la seva presència a zones sensibles en determinades èpoques de l’any i ni s’ho plantegen així, pensant que protegir la natura és simplement no llençar deixalles al terra, no pas deixar-la tranquil·la. Doncs bé, les espècies reproductores (i totes en general) prefereixen un espai brut però tranquil, abans que una espai net però freqüentat.
No s’apropa la població a la natura, es presenta una idea errònia de la natura (enjardinada, ordenada i accessible) com un simple producte d’ús i gaudi per a les persones. O com diuen molt sovint, “es recupera un espai marginal per a l’ús social”.
Sempre he dit que netejar i obrir camins a l’interior d’espais naturals és com posar telefèrics per pujar al Puigmal... aquesta és l’idea que tenen de la muntanya? Aquesta és l’idea que tenen d’un espai natural? Que hagi determinats accessos per a la gent a llocs puntuals perquè tothom pugui gaudir de la natura és una cosa lògica i acceptada per tothom però fer-ho tot accessible fins l’últim racó és una salvatjada irreversible que elimina tota mena d’identitat natural a un espai.
Aquesta sí que és bona... com he comentat abans, totes les administracions encarregades de gestionar un espai natural mesuren l’èxit o no d’aquesta gestió amb el nombre de visitants i ho publiciten amb orgull, a ser possible augmentant la xifra de l’any anterior, abans que en el manteniment dels valors naturals de l’espai i de la seva biodiversitat. Dir que un espai natural ha estat visitat per X milers de persones no indica absolutament res... o dir que s’han fet X activitats (concerts a l’aire lliure, lectures de poesia a la fresca o curses esportives, per exemple) res te a veure amb la gestió d’un espai natural. Es pensen que són museus? Es pensen que són Parcs Urbans? El que no es pensen és que són espais on l’ús social ha d’estar orientat a l’estudi, observació i aprenentatge dels valors naturals de l’espai o el manteniment d’activitats econòmiques compatibles i tradicionals (això ho diu la legislació, no m’ho invento jo). Moltes vegades he anat a espais naturals i alguns dels que hi viuen tot l’any allà em comenten com la gent omple els carrers de cotxes, fan un parell de fotos al paisatge (sense suar ni una mica per arribar i a la vora de la carretera, normalment en tacons o sabates de vestir) i se’n van cap a casa dient que han visitat Aigüestortes (un Parc Nacional), el Delta de l’Ebre (un Parc Natural), o el Montnegre (un Parc) sense saber ni què hi ha ni perquè és Parc Nacional, Natural o Forestal. Això sí, engreixa la xifra de visitants “a la natura” d’aquell any... però quants han anat per aprendre, estudiar o observar?... ningú dirà mai la xifra, oi?
L’ús lúdic i la preservació dels valors naturals no sempre és compatible
Quan es parla d’ordenar el territori (fins i tot hi ha una conselleria, mira tu) es fa pensant que ha d’haver espai per a tot, i es classifiquen parts del territori segons les activitats que s’hi poden fer. Jo, per exemple, no puc demanar la protecció d’un erm o un camp per moltes espècies protegides que hi hagi si aquest no es troba classificat com a espai natural protegit, i això bé donat perquè al seu dia es va decidir que a aquell camp o erm s’hi poden realitzar activitats que no permeten l’existència de determinades espècies protegides. Molt bé, el contracte que es va signar diu que només el 30% del territori pot gaudir d’aquesta protecció, i a més a més, que a aquest 30% es poden realitzar activitats compatibles amb la correcta preservació dels valors naturals que la van fer mereixedora de tal “honor”. I... ¿Què passa si és la pròpia administració que m’obliga a mi a respectar el contracte la que impulsa activitats contràries a la correcta gestió i protecció d’un espai natural protegit?... Es trenca el contracte?... Ha mutat?
Que ningú cregui que sóc dels que pensen que s’han de tancar els espais naturals, jo mateix defenso que s’han de fer servir per activitats que la donin a conèixer i moltes altres (mantenir activitats econòmiques tradicionals, per exemple), però cal fer-ho gairebé a cada racó de l’espai? I en el cas d’un riu, a gairebé tot el seu recorregut?
Exemples de circulació motoritzada per la llera del riu a qualsevol racó i a qualsevol època de l'any.
Ara mateix qualsevol persona que vulgui passejar el gos pel riu, anar en bicicleta, córrer, banyar-se, portar escoles, circular i un llarg etc, disposa de centenars de camins i accessos des del cim del Montseny fins a la desembocadura. Ara mateix hi ha trams del riu i camps de difícil accés i allunyats de camins i poblacions que permeten el descans i la reproducció de moltíssimes espècies protegides. Podem discutir si cal augmentar o disminuir l’extensió una d’aquestes opcions, i sempre pensant que és com una balança que es pot bellugar una mica. Però decidir que les zones amb major biodiversitat d’un riu és dediqui a activitats lúdiques (inclosos trams actualment preservats) eliminant qualsevol racó per a la preservació d’espècies protegides... això és gestionar un espai natural?
Jo mateix tinc cura de respectar algunes zones, i si us adoneu, mai faig entrades a aquest blog endinsant-me a una zona de reproducció per fer quatre fotos i una llista d’observacions. Tot i anar en silenci, mig amagat i amb roba mimètica, la meva presència a determinats llocs causaria la pèrdua inútil de desenes de nidificacions. Imagineu un gos, un ciclista, un grup de nens, o un motorista... de punta a punta del riu. I ara imagineu desenes o centenars.
Exemple d'accés de vehicles a la llera del riu per un dels molts corriols oberts sense cap altre utilitat que el lleure a zones sensibles per a la flora i fauna protegida.
Que hagi zones destinades a aquestes activitats és inevitable i ningú s’hi oposa, ni jo ni ningú, i actualment hi ha desenes de kilòmetres on es poden practicar. Hi ha trams de riu transformats en passeig, camins i corriols a molts trams, fins i tot a alguns trams circulen impunement quads i motos de trial fent servir corriols i accessos oberts a la llera, i no hi ha ningú, enlloc, que es vegi privat de fer qualsevol cosa al riu perquè ningú es preocupa i cap administració gestiona l’espai. A aquestes zones ni nia ni hi viu cap de les espècies protegides d’interès degut a la freqüentació i a les activitats no sempre cíviques dels visitants. És als trams on no hi ha accessos i camins on s’hi refugien i reprodueixen, doncs bé, l’idea és fer passar el passeig i augmentar la freqüentació als trams i camps inundables adjacents encara naturals enllaçant Montseny i Blanes... on es ficaran aquestes espècies?
La Tordera no és un espai natural protegit, sinó “protegit”
Un espai natural protegit no és aquell que un dia s’etiqueta com a tal (Lloc d’Interès Comunitari (LIC) de la Xarxa Natura 2000 (XN2000) per exemple, o Domini Públic Hidràulic (DPH), o Espai d’Interès Natural al Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), o dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), o...)... un espai natural protegit és aquell que té al darrera un organisme o una administració (local, autonòmica o estatal) que treballa per a la seva correcta gestió i protecció.
La Tordera i tots els espais naturals del territori proper estan protegit sobre el paper (Parcs Naturals, Parcs Forestals, LIC, PEIN, POUM, DPH,...) però no hi ha cap ni una de les administracions (Diputacions, Consells Comarcals, DMN de la Generalitat, Ajuntaments, ACA,...) ni dels organismes (Grups naturalistes, Grups d’estudi, Universitats,...) que actuen al territori, cap ni una, que faci res per protegir-los. Tot el contrari, la major part els agredeixen o simplement els fa servir per altres fins.
La Tordera és un d’aquests espais naturals “protegits”, però amb el “protegit” entre cometes perquè ho està sobre el paper però l’agredeixen totes les administracions que en teoria han de vetllar per a la seva correcta gestió i protecció.
Un dels molts exemples d'actuació dels darrers anys de les administracions als espais "protegits" de la Tordera.
A la Tordera li cal algun organisme o administració que s’encarregui de la seva correcta gestió i protecció, no que la faci servir únicament amb finalitats lúdiques o econòmiques. I no serè jo qui negui l’ús lúdic o educatiu dels espais naturals però sempre amb ordre, gestió i sentit comú, no a tot arreu indiscriminadament.
Per cert, fa molts anys que passo moltes hores al riu i a qualsevol espai natural proper de la Baixa Tordera... algú ha vist mai un Agent Rural al riu o a qualsevol zona humida de Tordera?... Jo mai, i conec a molta gent que diu (i denuncia) el mateix... crec que això ho diu tot.
I l’estocada final...
Ara diuen que presenten el projecte al FEDER... alguna entitat ecologista, grup d’estudi o ciutadà ha tingut accés al projecte per dir la seva?
Perquè s’amaga?... Fets consumats i aquí ja no s’hi pot dir res?
I si no s’amaga... Ningú ha dit mai res sobre les afectacions a la Tordera (Espai Natural “Protegit”) i a les espècies protegides que hi viuen??? Perquè???
Fer servir l’excusa de la millora ambiental, o que es potencia el Medi Natural, es amagar una realitat incòmoda... “faig les obres a un espai natural protegit i a DPH per abaratir costos, i dic que milloro el Medi Natural per estalviar-me el cost de les mesures correctores i compensatòries tot i malmetre l’espai i els seus valors naturals... la gent és idiota i s’ho empassa tot”.
Permetre-ho sense dir res és encara pitjor.
Bé, aquesta és la meva opinió, i potser m’he equivocat, no ho sé, però... de moment només he escoltat que “només escolten als tècnics que saben d’aquestes coses”... lògic, treballen amb ells i es juguen molts, però que molts euros, que és de lo que va tot això, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada