El Punt Avui 15/9/2016
Per la vicepresidenta de l'associació, el consistori no vol posar fi a casos de competència deslleial amb el nou POUM
Aladern (Voramar): “La majoria no som il·legals”
Una imatge de l'entrada al càmping El Pinar de Blanes, el mes de juny. La CUP està en contra que l'ajuntament els legalitzi instal·lacions en terrenys agrícoles. Foto: JOAN SABARER.
La vicepresidenta de l'Associació de Càmpings de Blanes, Rosa Aladern, critica que l'Ajuntament posi al mateix sac tots els càmpings del municipi. Segons Aladern, directora i copropietària del càmping Voramar, l'Ajuntament té un tracte de favor cap a alguns dels establiments del sector que haurien ocupat terrenys agrícoles per ampliar les seves instal·lacions.
La setmana passada Aladern va entrar al registre de l'Ajuntament una carta per a la regidora d'Urbanisme, Pepa Celaya (PSC). Segons la responsable del Voramar, l'equip de govern no fa distincions entre els establiments que han ocupat de manera il·legal terrenys del municipi i els que, en principi, s'ajusten a la llei. En la carta, Aladern critica que “[Celaya] fa referència a càmpings que en els últims 25 anys han alterat la realitat urbanística [de Blanes] traient-ne un profit econòmic”. “En cap cas és la meva circumstància, ni la de molts dels meus companys de l'Associació de Càmpings de Blanes”, afirma. La propietària del càmping de Blanes, establert a l'avinguda Vila de Madrid, es refereix a les declaracions que Celaya va fer a aquest diari el dijous 1 d'aquest mes.
L'equip de govern de Blanes (el PSC, el Partit Demòcrata Català i ERC) ha presentat un ultimàtum als càmpings en situació il·legal. Alguns d'aquests establiments haurien d'enretirar-se 50 metres de la línia marítima i cedir un espai per fer una rotonda i un vial. És la proposta que els han fet arribar. Si no s'hi avenen, “ens veurem obligats a tancar-los les ampliacions”, va dir Celaya a aquest diari.
La propietària del càmping Voramar assenyala que, amb els treballs de redacció del nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), l'Ajuntament no vol posar fi a casos de competència deslleial ja que podrien mantenir l'activitat als espais ocupats.
Enriquiment il·lícit
En la carta, Aladern insta la regidora a explicar “de forma clara i transparent” que alguns càmpings fa molts anys que han deixat de pagar “impostos, contribucions, taxes de brossa..., enriquint-se de manera fraudulenta, cosa que [perjudica] la resta d'habitants de Blanes i és competència deslleial en el sector dels càmpings”.
El fet que suposadament alguns càmpings no paguin totes les taxes els permet oferir preus baixos. “Amb aquest greuge comparatiu, permeteu que puguin rebentar preus amb les conseqüències que se'n deriven. Aquesta connivència de l'Ajuntament ha provocat un greu perjudici respecte als que sí que estem en situació legal”, sosté Aladern.
LA FRASE
L'Ajuntament sempre ha posat tots els càmpings al mateix sac, i la majoria no som il·legals
Rosa Aladern
DIRECTORA DEL CÀMPING VORAMAR
10 càmpings hi ha a Blanes, cinc dels quals a tocar de la platja de s'Abanell i cinc a l'interior del municipi.
La CUP, en contra de la legalització de tres càmpings
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Blanes ha informat que votarà en contra de la legalització “i amnistia” proposada per l'actual equip de govern. En un comunicat, el grup és partidari que els càmpings Bellaterra, El Pinar i Blanc d'Eivissa no puguin mantenir oberta l'activitat ampliada des de fa temps i sense que, aparentment, s'hagin ajustat la legalitat. “Igual que es va fer fa uns anys, quan es va tancar una zona d'autocaravanes d'un dels càmpings, les instal·lacions ampliades en terrenys agrícoles ocupats de forma il·legal i impune [per a la seva activitat] haurien de ser tancades”, indiquen fonts de la CUP. La formació independentista (dos regidors de 21) sosté que l'Ajuntament de Blanes podria acabar requalificant uns terrenys ocupats il·legalment abans del 2005 i transformar-los en sòl que inclouria usos d'acampada. Això faria que es legalitzés la seva situació. Avancen que votaran en contra en l'avançament del nou POUM que prepara l'equip de govern.
La CUP recorda que les parcel·les ocupades pels tres càmpings queden “dins de la zona de protecció que fins al dia d'avui ha delimitat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). És una franja de territori paral·lela al curs del riu [Tordera] on queda totalment prohibida la utilització del sòl com a estructura de càmping per l'elevat risc que suposa per a la seguretat dels usuaris”, assenyalen els cupaires blanencs. Per la CUP, és un exemple “de l'abús continuat i la despietat contra l'espai natural del delta de la Tordera i el litoral costaner, un model que respon clarament a la conversió del sòl en un producte de consum més, a la recerca de les màximes plusvàlues econòmiques assolibles”.
Blanes al dia 14/9/2016
Al llarg dels últims 15 anys, diversos càmpings de la zona del delta de la Tordera – concretament els càmpings Bellaterra, El Pinar i Blanc d’Eivissa– situats a la ribera de Blanes, han anat ocupant de forma il·legal i impune terrenys qualificats urbanísticament com a agrícoles.
En la majoria d’aquests casos, a més a més, aquestes parcel·les ocupades queden dins la zona de protecció contra inundacions (Q100) que fins a dia d’avui ha delimitat l’Agència Catalana de l’Aigua (A.C.A.): una franja de territori paral·lela al curs del riu en la que queda totalment prohibida la utilització del sòl com a estructura de càmping per l’elevat risc que suposa per la seguretat dels seus usuaris.
Davant d’aquesta estrambòtica situació, els diversos equips de govern que s’han succeït la darrera dècada al consistori blanenc -on cal recordar que hi han passat formacions de tots els colors: CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, PP, PDB- així com l’A.C.A. -en mans de la Generalitat de Catalunya-, no han dut a terme cap mena d’acció correctiva per solucionar la situació.
Bé sigui per acció o omissió, l’activitat il·legal d’aquests càmpings ha perdurat il·legítimament aquests darrers anys fins a dia d’avui, en que l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (P.O.U.M.) torna a estar al damunt de la taula arrel d’una denúncia, precisament, de l’Associació de Càmpings de Blanes, que va presentar un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Blanes i el Departament de Territori de la Generalitat on s’impugnava l’estudi d’inundabilitat del P.O.U.M. aprovat l’any 2010 i que els obligava a establir mesures per tal de protegir-se de les crescudes de cabal del riu. Només així, segons indicava el P.O.U.M., s’hi permetrien els usos d’acampada.
Paral·lelament, l’Associació de Càmpings de Blanes va demanar també anular tota referència relativa a la delimitació del domini públic de la zona marítimo-terrestre (Z.M.T.) considerada com a provable i que regula la Llei de Costes, d’àmbit estatal, en un període en que aquesta s’estava revisant per part del llavors govern espanyol en mans del PSOE: la nova delimitació resseguia l’eix del vial de l’últim tram de l’Avinguda Madrid i hagués fet recular l’activitat dels càmpings situats des d’aquesta fita fins el mar, fent que tot aquesta franja de territori passés a ser considerada com a espai natural protegit d’ús públic.
El passat 18 de maig de 2015, doncs, el Tribunal de Justícia de Catalunya va tombar en bloc el P.O.U.M., moment en què, curiosament, s’obre un nou escenari: actualment existeix la possibilitat que l’Ajuntament de Blanes, que es troba en plena redacció del nou P.O.U.M. arrel de la denúncia, requalifiqui tots els terrenys ocupats il·legalment abans de l‘any 2005 pels càmpings, transformant-los en sòl que admet usos d’acampada i, per tant, legalitzant-ne així la seva situació.
Aquesta paradoxa es dóna justament amb l’actual consentiment per part de l’A.C.A i la Generalitat -que, casualment, en només cinc anys de diferència ha flexibilitzat el criteri de disposició de la zona inundable del riu La Tordera reduint-lo fins a 150 metres d’amplada- i gràcies també a l’aprovació d’una nova Llei de costes l’any 2013 (Llei 2/2013) per part del PP encara més permissiva amb l’ocupació i urbanització de terreny natural, reduint dràsticament la zona de servitud de protecció i amnistiant construccions i explotacions del sòl en domini públic tot allargant les concessions fins a 75 anys més.
Davant d’aquesta situació, la CUP de Blanes “denunciem l’abús continu i despietat contra l’espai natural del Delta de la Tordera i el litoral costaner blanenc, model que respon clarament a la conversió del sòl en un producte de consum més, en busca de les màximes plusvàlues econòmiques assolibles”. Tot això, a costa de la destrucció i l’augment de la pressió urbanística sobre un espai natural malmès i maltractat sistemàticament amb la necessària connivència política a tots els nivells administratius possibles.
L’espai que conforma el Delta, majoritàriament ocupat per càmpings i estructures viàries, es troba inclòs en múltiples catàlegs de protecció de paisatge: Catàleg d’Espais d’Interès Natural i paisatgístic de la Costa Brava, el Sistema Territorial de la Selva, el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Ambiental, Paisatgístic, Arquitectònic i Historicoartístic i la Xarxa Natura 2000, entre altres, essent la zona humida de la Tordera un espai d’un altíssim valor científic, natural i ecològic i que, malgrat la seva dramàtica situació actual, és un dels principals punts de nidació de multitud d’aus migratòries de Catalunya.
És per aquest motiu que la CUP de Blanes votarem en contra de la legalització i amnistia proposada per l’actual equip de govern. Perquè entenem que hem de posar punt i final a la concepció mercantilista del territori, perquè hem d’apostar per una economia sostenible i hem de deixar de banda una economia basada en l’explotació dels recursos naturals amb una gran petjada ambiental sobre el territori que només beneficia uns pocs i perjudica a uns molts amb precarietat i temporalitat laboral. La legalització suposarà la perpetuació d’un model laboral, ambiental i turístic obsolet i insostenible, hipotecant la possibilitat de repensar un espai com el delta de la Tordera.
Text: CUP de Blanes
Ara.cat 14/9/2016
Núria Buenavetura, exdirectora general de Medi Natural del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ha estat jutjada avui per haver concedit 3.000 llicències per caçar amb una tècnica prohibida per la UE. Buenaventura s’ha excusat explicant que seguia la recomanació del Síndic
El fiscal assegura que Núria Buenaventura, exdirectora general de Medi Natural del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, va actuar de manera errònia amb la concessió de 3.000 llicències de caça l’any 2009 i s’enfronta a vuit anys i mig d’inhabilitació. L’exdiputada d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) està acusada de prevaricació per haver dictat una resolució en què autoritzava la caça amb vesc –que es duu a terme amb una substància enganxifosa–, quan la Unió Europea l’havia prohibit i que va suposar la captura de 60.000 ocells fringíl·lids.
Durant el judici celebrat a la Ciutat de la Justícia, Buenaventura ha remarcat que ella va prendre aquesta decisió seguint una recomanació del Síndic de Greuges per a dur a terme una prova experimental per comprovar si aquesta mena de caça era prou selectiva i només atrapava les caderneres, els verderols, els pinsans i els passerells mascles o femelles.
El fiscal considera que una directiva europea ja prohibia, des del 1979, aquest mètode de caça i que la UE en va emetre un informe desfavorable l’any 2007. El fiscal ha sentenciat: “No hi havia cap mena de dubte, d'acord amb l’aplicació de les normes, que el mètode era massiu i estava prohibit”.
Un any abans, Buenaventura havia prohibit la caça amb vesc d’aquest tipus d’ocells petits, decisió que havia aixecat moltes queixes per part de la Federació Catalana de Caça al Síndic de Greuges. El síndic llavors es va adreçar a l’excàrrec d’ICV i li va suggerir que estudiés aquest mètode abans de prohibir-lo, moment en què Buenaventura va donar les llicències, excessives, segons els pèrits. L’acusada s’ha excusat explicant que “ la resolució del 2009 s’ajustava a dret, perquè la llei europea, espanyola i catalana diu que es poden fer aquesta mena de proves per temes d’investigació o educatius”. Ha afegit, a més, que no ho va fer sola, sinó “amb la participació dels serveis tècnics i jurídics de la Direcció General de Medi Natural per elaborar la resolució”.
Els pèrits que han declarat al judici, però, han explicat que la prova no va aportar cap novetat, perquè ja se sabia que la caça amb vesc no era selectiva i que l’estudi no disposava de prou criteri científic, perquè els caçadors eren els encarregats de recollir les dades.
L’acusació particular, representada per l’Associació Centre Legal per a la Defensa dels Animals, ha sol·licitat una pena de deu anys d’inhabilitació per a Bonaventura i l’acusen d’haver dictat la resolució abans d’aprovar un reglament necessari.
Per la seva banda, la defensa ha sol·licitat que Buenaventura sigui absolta. Al·leguen que va concedir les llicències com una prova que va servir de base perquè l’any 2010 es prohibís aquesta caça.
Avís a navegants: els alts càrrecs tècnics i jurídics que van assessorar-la, potser continuen "exercint"...
El Punt Avui 15/9/2016
La consellera d'Agricultura reconeix que la lluita contra el ‘tomicus' arriba tard en uns boscos “sense prou gestió forestal”
Els 100.000 euros d'ajut s'avançaran d'un pla de gestió per al 2017
ELENA FERRAN - DOSRIUS
Envoltada de bosc, la consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret, va comprovar sobre el terreny l'impacte en les pinedes del Maresme. Va aprofitar la visita que va fer a la granja de can Gel per parlar de la crisi del sector lleter però també per anunciar les ajudes que les properes setmanes es publicaran per destinar recursos a lluitar contra la plaga que afecta ja unes 800 hectàrees dels boscos del Maresme i el Vallès Oriental. “S'ha promès agilitat perquè les plagues no entenen de límits i ens interessa posar el màxim de recursos per frenar-la”, assegurava la màxima responsable de la gestió forestal a Catalunya, que anunciava un ambiciós pla per a l'any vinent de 6,4 milions d'euros. Segons concretava la consellera, d'aquests ajuts es reservaran uns 100.000 euros únicament per tractar la plaga que afecta el pi pinyer i destinar a les associacions de propietaris per la neteja i gestió de les finques. La convocatòria dels ajuts, que són cofinançats amb els Fons Europeu Agrícola de Desenvolupalment Rural (Feader), es publicarà en breu perquès les associacions de propietaris en puguin fer les sol·licituds.
“Som conscients que l'òptim era actuar abans, però faltava la certesa de tenir els recursos i amb uns pressupostos prorrogats ens alenteix la gestió pels imprevistos”, reconeixia la consellera. Abans de l'estiu es va crear d'urgència una comissió tècnica que integra la Generalitat, la Diputació, el Consell Comarcal, el Centre de la Propietat Forestal i les associacions de propietaris forestals locals, per coordinar les actuacions i reclamar ajuts tècnics i econòmics per lluitar contra la plaga. Fins ara s'ha aconseguit la dotació extraordinària de la Generalitat i els propietaris reclamen la implicació econòmica també de la Diputació, que assegura que ha de valorar a fons els informes dels propietaris afectats.
La consellera, que va visitar ahir les instal·lacions de la granja lletera de can Gel, al municipi de Dosrius, va qualificar d'inacceptable i perjudicial per a Catalunya l'ordre d'ajuts excepcionals que prepara el Ministeri per al sector lleter.
LES FRASES
S'ha promès agilitat perquè les plagues no entenen de límits i ens interessa posar el màxim de recursos per frenar-la
L'ajut és per tallar els arbres malalts i per treure la fusta morta per la prevenció d'incendis
Meritxell Serret
CONSELLERA D'AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
Afectades x #plaga #forestal #sequera 800 ha de pi, de les quals 40 irreversibles #Maresme http://buff.ly/2cKbt6o
Ràdio Pineda 15/9/2016
Aquest divendres hi ha una reunió a Cabrera de Mar, entre els tècnics del Departament d'Agricultura de la Generalitat i regidors, jardiners i tècnics municipals del Maresme, per saber detectar les plagues que afecten el pinyer, en concret, el Tomicus, que està matant els pins de tota la comarca. Segons les primeres estimacions, hi ha 800 hectàrees afectades al Maresme i es considera que la situació és 'delicada'. Els tècnics volen mirar de frenar la mortaldat de pins pinyers, uns arbres que, debilitats per la sequera, no estan resistint la invasió de plagues com la processionària i l'escarabat Tomicus.
Segons els tècnics cal tallar milers d'arbres afectats i retirar tota la fusta abans del mes de febrer ja que l'insecte no està actiu a l'hivern. El cost estimat és de 1800€ per hectàrea i la Generalitat s'ha compromès a destinar-hi 100.000€ de forma extraordinària.
Les ADF's del Vallès i El Maresme consideren que la situació és greu com per reclamar un pla de suport tècnic, i iniciar de forma immediata a la tala d'arbres malalts i la retirada de la fusta ja que eleva encara més el risc d'incendi forestal.
La Selva TV 15/9/2016
Ràdio Arenys 15/9/2016
Per: Gemma Roig / Mar Sánchez
Així ho ha fet saber la cap de la demarcació de Costes a Catalunya del Ministeri de Medi Ambient, Maria Toledano, a l’alcaldessa, Annabel Moreno, i la regidora de Medi Ambient, Laia Martín, durant la visita que han fet aquest matí sobre el terreny.
Maria Toledano ha comprovat, juntament amb tècnics del departament, la importància d’arreglar i construir un pas entre les Roques d’en Lluch i la Musclera amb garanties i seguretat pel pas de les persones. I és que actualment, l’única possibilitat d’arribar a peu a la Musclera és travessant la via del tren i superar la penya pel lateral de la carretera. De fet, ja existia un projecte redactat el 2010 però al final els tècnics de Costes han optat per fer-ne un de nou que contempli la construcció d’una passera que en enllaci el final del passeig de les Roques d’en Lluch amb l’entrada del túnel, i un cop allà, es faci una passera elevada que connecti amb el pas de vianants que ja hi ha paral·lel a la carretera.
Actualment, l'única possibiliat d'arribar a peu a la platja de la Musclera és travessant la via del tren i superant la penya pel lateral de la carretera amb el perill i risc que això pot suposar pels vianants.
El Tot Mataró i Maresme 15/9/2016
També es va presentar el Pla Integral de Platges
La directora de Costes de l'Estat va anunciar a l'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, que l'organisme tornarà a avaluar l'estat del tram que uneix per platja Arenys de Mar i Caldetes.
Fa temps que hi ha un projecte del Ministeri que situa el pas per darrere les roques, sobretot a partir de la zona de les roques d’en Lluch què és on ja no hi ha platja.
L’Ajuntament ja va tenir una reunió el passat mes de juny amb ADIF amb Costes de la Generalitat, però tot i això estaven pendents de parlar amb Costes de l’Estat.
Annabel Moreno ha assenyalat que cal buscar la manera de passar la penya sobretot pel perill que representa en aquests moments que els vianants hagin de passar per la via del tren.
Val a dir que a la trobada també es va aprofitar per explicar a Costes de l’Estat el Pla Integral de Platges i, alhora, se’ls va donar detalls del projecte per naturalitzar la platja del Cavaió.
Annabel Moreno ha explicat que aquest és un objectiu a llarg termini, però que la idea és aconseguir un espai natural protegit a la zona de la platja on hi ha el Portinyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada