El Punt Avui 17/9/2016
Planteja fer una passera que uneixi el final del passeig de les Roques d'en Lluch amb l'entrada del túnel
L'absència de camí fa que la gent travessi la via del tren i superi la penya pel lateral de l'N-II
T. MÁRQUEZ - ARENYS DE MAR
La Demarcació de Costes de l'Estat s'ha compromès a trobar una solució a la desaparició del camí de terra que feia temps enllaçava les platges de les Roques d'en Lluch i la Musclera d'Arenys de Mar i que actualment no existeix. En una visita realitzada aquesta setmana, la cap de la demarcació de Costes a Catalunya del Ministeri de Medi Ambient, María Riansares Toledano, acompanyada de representants municipals, va comprovar in situ la impossibilitat de continuar el trajecte a peu per arribar a Caldes per la costa i la perillosa alternativa que prenen molts ciutadans de travessar la via del tren i pujar per la penya de la Musclera utilitzant el lateral de la carretera N-II.
La regidora de Medi Ambient, Laia Martín (ERC), avança que els tècnics de Costes van fer una primera avaluació i inicialment van desestimar el projecte elaborat el 2010, que preveia una senda entre els dos municipis. “Sembla que l'opció que pren més cos és la de construir una passera que enllaci el final del tram del passeig de les Roques d'en Lluch amb l'entrada del túnel”, apunta la regidora, que hi afegeix que “a partir d'aquest punt es faria una escala que connectés amb el pas de vianants paral·lel a la carretera”. Martín assenyala que es tractaria d'una primera fase d'urgència, el projecte de la qual podria estar enllestit al mes de novembre. “És molt important garantir un accés amb seguretat, perquè aquest tram és molt utilitzat per la gent i fa temps que reclamem una solució”, destaca Martín.
Arenys de Mar ja va haver d'actuar d'urgència al passeig aquest estiu. Concretament, es va garantir l'amplada suficient en el vial del Camí de Mar, a la zona de les Roques d'en Lluch que els temporals s'havien anat menjant. Els treballs van consistir en l'aprofitament de roques de l'escullera per reforçar el mur de contenció ja existent.
LA FRASE
És molt important garantir un accés amb seguretat, perquè aquest tram és molt utilitzat per la gent
Laia Martín (ERC)
REGIDORA DE MEDI AMBIENT DE L'AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR
Els experts delimiten l'impacte del ‘Tomicus'
El Punt Avui 17/9/2016
Els tècnics situen la zona més afectada per aquest escarabat a les pinedes situades entre Cabrils i Calella
La plaga ja s'ha estès al Vallès Oriental
REDACCIÓ - CABRERA
Els tècnics de la Generalitat han determinat que la zona més afectada per la plaga de l'escarabat Tomicus és la de les pinedes situades entre Cabrils i Calella. La comissió tècnica –formada per propietaris i administracions– està localitzant ara les àrees concretes on hi ha la plaga per fer-hi front i “contenir-la”. Els tècnics van explicar ahir, durant una sessió de treball a Cabrera, que hi ha hagut molta confusió entre la plaga del Tomicus i altres afectacions dels pins com ara “la processionària, el fong o el mateix canvi de color dels arbres”. Per saber si es tracta de Tomicus s'ha de retirar l'escorça dels arbres i observar si hi ha unes galeries “amb unes formes molt concretes”. Si l'arbre està afectat, s'ha de retirar. La Generalitat ha anunciat ajudes de 100.000 euros per combatre la plaga.
En la trobada d'ahir, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, hi van ser presents representats d'una trentena d'ajuntaments i vuit empreses de jardineria. Eloi Beulas, cap de secció de Boscos i Recursos Forestal, va explicar que ja s'han detectat punts afectats per la plaga al Vallès Oriental, i va subratllar la importància d'identificar exactament les àrees afectades pel Tomicus i evitar-ne l'expansió. En aquest sentit, va afirmar que es donava per fet que l'escarabat havia arribat a pinedes de Teià i Alella que posteriorment s'ha vist que estan infectades per un fong. És per això que la sessió d'ahir es va centrar molt en la manera d'identificar l'afectació. Antoni Torrell, tècnic especialista en plagues, va explicar que, en el moment que hi hagi un canvi sobtat del color de l'arbre, s'ha de retirar l'escorça i veure si hi ha unes galeries amb “unes formes molt concretes”. En cas que sigui així, l'arbre s'ha de retirar. El Tomicus –hi va afegir– és un escarabat molt petit que ataca l'arbre fins a matar-lo, aprofitant que està dèbil a causa de la sequera. L'eradicació de la plaga depèn de les condicions climatològiques. “Si vénen anys amb poques pluges, ho tindrem mes difícil”, va assenyalar.
LA FRASE
Si vénen anys amb poques pluges, ho tindrem més difícilper combatre la plaga
Antoni Torrell
TÈCNIC ESPECIALISTA EN PLAGUES
La vespa asiàtica s'expandeix i l'apicultor ara ja lluita sol
El Punt Avui 17/9/2016
El 2015 es van eliminar 140 nius i aquest any es calcula que ja n'hi ha uns 600 de descontrolats
No hi ha tractaments definitius per combatre-les
IMMA BOSCH - GIRONA
“L'apicultor ha de produir mel i no passar el dia matant vespes”
“La lluita contra la vespa asiàtica la tenim perduda perquè ara per ara no hi ha res prou efectiu per combatre-la.” Així de clar parlen des d'Apicultors Gironins Associats, que engloba la major part d'apicultors aficionats i professionals de les comarques gironines. I si fins ara la lluita contra la vespa asiàtica, també coneguda com a Vespa velutina, la duia a terme el sector conjuntament amb els Agents Rurals, segons assegura el secretari de l'associació, Carles López, “aquest any els Agents Rurals ja no ens poden ajudar” i les vespes campen al seu aire.
L'any passat, apicultors i Agents Rurals van aconseguir destruir 140 nius de vespa asiàtica a la demarcació de Girona, i aquest any –tot i que asseguren que no porten el compte dels que han aconseguit destruir– calculen que n'hi ha “uns 600 de descontrolats” i que “aquesta xifra anirà creixent”. Per sort, l'expansió de la Vespa velutina a les comarques gironines no va al mateix ritme que en altres zones com ara Galícia, “on la vespa va entrar el mateix any que va entrar a Catalunya i en canvi ells ja ho tenen tot ple”. “Això és perquè el clima de l'estiu de les comarques gironines –el de juliol i agost– és massa sec i això no les deixa desenvolupar amb la mateixa velocitat que es desenvolupen a Galícia o a l'Atlàntic”, assegura López, que comenta que les zones de la demarcació que més agraden a aquesta vespa són el Ripollès, la Garrotxa i l'Empordà, perquè són les zones més humides.
La vespa asiàtica va entrar accidentalment a Europa l'any 2004 pel port de Bordeus, a França, entre la càrrega d'un vaixell procedent de la Xina. A la demarcació de Girona hi va arribar el 2013.
A part de la picada, la vespa asiàtica és inofensiva per a l'ésser humà, però no per a la població d'abelles, ja que els causa greus danys. Es calcula que cada vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia. A més, si l'abella detecta la vespa asiàtica a prop, no surt del niu i, per tant, es pot acabar morint. “Aquest any hi ha una desena d'abellars afectats”, assegura López, que comenta que passen moltes hores intentant detectar la vespa perquè ara per ara l'únic que és efectiu “és detectar els nius i eliminar-los”. “S'han intentat altres mètodes però de moment no n'hi ha cap d'efectiu”, manté Carles López. Entre aquests, hi ha el mètode coreà, que consisteix a enxampar una vespa i impregnar-la d'insecticida perquè quan torni al niu l'escampi.
“L'apicultor no ha de basar la seva feina a matar vespes sinó a produir mel”, explica López, que assegura que a l'apicultor professional la vespa li produeix pèrdues importants, però el més perjudicat és l'apicultor petit, que ho té molt difícil per lluitar-hi i amb el temps “s'ho acabarà deixant”. El sector creu que la lluita l'haurien de fer el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Ministeri d'Agricultura o Medi Ambient, però no “nosaltres sols” perquè el “problema el tenim tots”.
LES XIFRES
150 associats formen part d'Apicultors Gironins Associats, un gremi presidit per Àngel Noguer.
10 caixes hi ha afectades per la vespa asiàtica a la demarcació de Girona on les abelles no surten amb normalitat.
150 arnes és considerat autoconsum i a partir de 150, professional. Hi ha apicultors gironins amb 2.000 caixes.
Vendes a França i importacions de mel xinesa
L'apicultor gironí exporta bona part de la mel que produeix a França “amb bidons” i “a granel”, i la resta es ven en mercats de proximitat: en botigues especialitzades o en fires. A l'Estat espanyol, l'exportació està xifrada en 30.000 tones de mel que es venen principalment a Alemanya, Bèlgica, França i Anglaterra. I si s'exporten 30.000 tones de mel, se n'importa exactament la mateixa quantitat. “El que passa és que pràcticament tota la mel que ve de fora es compra a la Xina a 2 euros el quilo i és de molt baixa qualitat”, assegura Carles López. El 2014 set de cada deu quilos introduïts a l'Estat espanyol eren de la Xina.
“Les importacions provinents de tercers països no compleixen els alts estàndards de qualitat i sanitat exigits pels apicultors”, assegurava el sindicat agrari JARC ja l'any passat, una situació que ha anat empitjorant amb el temps. Segons JARC la importació de mel provinent de països com ara la Xina suposa una competència deslleial per als apicultors de l'Estat espanyol, ja que la legislació xinesa permet l'ús de productes fitosanitaris i antibiòtics prohibits a la UE, així com una “contínua pressió a la baixa sobre els preus de la nostra mel en origen”. Produir una mel a la UE d'acord amb els requisits de qualitat, seguretat alimentària i sanitat que exigeix la normativa comunitària tenia el 2014 un cost que anava de 2,29 euros el quilo a 6,5. Aquest mateix any el preu mitjà d'entrada de mel xinesa a l'Estat espanyol es va situar en 1,36 euros el quilo.
Una temporada semblant a la de l'any passat
IMMA BOSCH
La producció de mel d'aquest any és semblant a la de l'any passat, prop de 500.000 quilos. El sector a la demarcació de Girona disposa d'unes 20.000 arnes, de les quals unes 17.500 estan censades. Apicultors Gironins Associats consta de 150 socis, tant professionals –de150 a 2.000 caixes– com aficionats. La temporada, segons Carles López, el gerent de l'associació, ha estat irregular: dolenta per als apicultors que tenien les caixes al litoral mediterrani i molt bona per als apicultors transhumants que havien portat les caixes a les zones de muntanya, perquè “han compensat les pèrdues” ja que els castanyers han florit molt bé i s'han fet molts quilos de mel. Per als apicultors que van deixar les caixes a la demarcació o al litoral mediterrani la temporada va començar molt bé: al febrer i març “hi va haver bona floració i les abelles es van estimular molt i van criar molt”. Al març, però, hi va haver pluges “que van impedir que les abelles sortissin, i com que hi havia tanta cria es van haver de menjar la mel que hi havia a les caixes per alimentar-les” i “no es va poder collir res”. Ara, sempre segons López, els caldrà esperar què passa a la tardor. “Esperem que ens pugui ajudar”, comenta López, que assegura que ara estaria molt bé que plogués perquè l'arboç –a partir del qual les abelles elaboren una mel molt preuada– floreixi. Si hi hagués pluja continuada, explica el gerent de l'associació, faria sortir la flor de l'arboç i la de l'heura. Molts dels apicultors gironins professionals fan transhumància i traslladen les caixes a les zones on saben que trobaran les flors adequades per a les seves mels –romaní, bruc, castanyer o milflors, que és una barreja de totes les floracions, entre d'altres–. Segons dades del 2014, la demarcació que cull més mel és Tarragona, amb 1.115.594 quilos; seguida de Lleida, amb 738.474; Girona, amb 451.532, i Barcelona, amb 419.805 quilos.
Nou mètode i molt efectiu per combatre la vespa asiàtica http://bit.ly/2csaJ1n 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada