el9nou.cat 20/9/2016
Ferran Polo
Les pluges dels darrers dies han evitat haver d’aplicar les restriccions d’aigua de reg entre els regants de l’embassament de Sant Esteve de Palautordera. S’havien previst a partir de dilluns de la setmana passada si no hi havia un canvi de temps que permetés estalviar-les, com ha acabat passant.
Les precipitacions –divendres 9 van ser força intenses i van repetir-se entre dimarts i dimecres, tot i que en menor abundància– han fet reduir el consum d’aigua perquè han evitat haver de regar aquests dies. A més, les collites ja estan en la fase final: la majoria del blat de moro ja s’ha recollit i queden només alguns conreus d’horta –mongeteres, sobretot– o plantacions en hivernacles que encara necessitaran aigua, han explicat fonts de la comunitat de regants de la zona. “Ha caigut aigua suficient per poder acabar la temporada bé. Ara costa d’imaginar que puguem tenir problemes”, expliquen des de la comunitat. Els regants celebren l’arribada de la pluja, que enguany s’ha produït excepcionalment tard. “Cada any, plovia abans. La gent gran d’aquí no recorda cap any on tardés tant temps a ploure”, afegeixen. El pantà de Sant Esteve dóna aigua a unes 160 hectàrees de conreus d’una vuitantena d’agricultors.
A la zona regada pel pantà de Vallfornès, les pluges també han donat un cert respir. Tot i això, sí que es mantenen les restriccions amb períodes d’una setmana on no es permet regar els conreus per estirar al màxim l’aigua que queda a l’embassament. Les pluges permeten allargar els dies amb els regs tancats i, per tant, augmentar-ne l’estalvi. “A les plantes, els agrada més l’aigua de la pluja que la que hi tirem quan reguem”, comenta Pere Clos, president de la comunitat de regants de Vallfornès.
Amb tot, en aquesta zona, el perill no ha passat perquè el blat de moro es va sembrar més tard. “Encara li queda un mes i mig. Igual que a les mongeteres”, explica Clos, que ara es mostra optimista: “Crec que salvarem la collita per poc que plogui a partir d’ara”. També ajuda que les nits són més llargues, les temperatures són més baixes i la radiació solar és inferior.
Per revertir el baix nivell de l’embassament, sí que caldria una tongada de pluges més intenses i continuades. “Hauria de caure molta aigua perquè no hi hagués d’haver restriccions”, afegeix. A més, “el bosc està molt sec” i, per tant, molta de l’aigua que cau a la capçalera de la riera –la zona del Pla de la Calma– no arriba fins a l’embassament, en terme de Cànoves i Samalús. De l’aigua de Vallfornès, en reguen uns 150 pagesos en uns camps de conreu que ocupen una superfície d’unes 380 hectàrees situada, principalment, entre els municipis de Cànoves i Samalús i Cardedeu.
Este verano ha sido el más seco de los últimos 22 años con una precipitación media de 76mm que supone el 56% del valor normal ref. 1981-2010
Malgrat blinda Les Mines de Can Palomeres
Ràdio Palafolls 20/9/2016
En l’últim ple municipal es va acordar per unanimitat modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM amb la intenció de protegir tot l’espai que ocupaven les mines de ferro de Can Palomeres, tenint en compte el seu patrimoni històric, arqueològic, industrial, cultural i natural.
Es tracta del primer pas per posar en valor i incrementar el nivell de protecció dels elements de l’entorn de les antigues mines. Un espai de més de 45 hectàrees que ja estan protegides per la Xarxa Natura 2000 per la importància a nivell de biodiversitat per la presència de colònies de ratpenats.
Amb la modificació aprovada la setmana passada, l’Ajuntament de Malgrat fa un pas més i protegeix tot aquest entorn, també els elements històrics, urbanístics i culturals.
Així es protegeix el pou i la caseta de miners situats al costat del Rierot de Mas Joer, la masia de Can Palomeres, l’estació de càrrega de les mines, edificació associada a les mines, els camins inventariats i nous camins privats d’ús públic, entre d’altres.
Fa uns mesos L’Ajuntament de Malgrat de Mar rebia l’ Estudi documental i arqueològic de l’espai de les Mines de Can Palomeres ,així com també d’un estudi paisatgístic, fets per la Diputació de Barcelona i que apostaven per ampliar la protecció i la posada en valor dels elements encara presents en aquest espai.
Paral·lelament, a aquesta modificació urbanística el consistori malgratenc treballa en un Pla Director dels Vestigis d’aquest entorn, en el qual també s’inclourà La Pilona, la plataforma que es troba dins el mar i que formava part de l’estructura de càrrega de vaixells.
Proposta de l'edil no adscrit per als submarinistes
El Punt Avui 22/9/2016
J.F
El regidor no adscrit de Lloret, Enric Martínez (exedil del PP), ha presentat una moció per al ple de dilluns amb la qual proposa que s'ampliïn els atractius per als submarinistes. La proposta de Martínez, que s'ha reunit amb responsables dels centres de busseig, és que un empresa enfonsi un vaixell desballestat a uns 30 metres, cosa que seria un pol d'atracció. Martínez ja ha contactat amb responsables de l'Estat a la demarcació.
Inhabilitada una dirigente de ICV por autorizar un sistema ilegal de caza
El País 22/9/2016
Un juez condena a la exdiputada Núria Buenaventura a tres años y medio de inhabilitación por prevaricar
La Secretaria de Organización de ICV, Núria Buenaventura. ALBERT GARCIA
La dirección de Iniciativa ha anunciado que Buenaventura recurrirá la sentencia al considerar que no tomó ninguna decisión fuera de la normativa vigente y que, por lo tanto, "no cometió ningún delito administrativo como el juez y el fiscal indican". En un comunicado emitido este mediodía,la formación da a entender que no tomará ningunas medida disciplinaria contra su actual secretaria de organzación, al subrayar que el caso que le afecta "no es de corrupción sino de carácter administrativo". Buenaventura renunció en 2011 a optar a un cargo electo al no presentarse a las elecciones en el Congreso y por lo tanto, dice ICV, no ha ocupado un cargo público en los últimos cinco años, informa Àngels Piñol.
En 2009, durante su etapa como directora general de Medio Ambiente de la Generalitat, Buenaventura concedió 3.374 autorizaciones para la captura de especies de ave protegidas mediante el método de liga, que consiste en poner pegamento en los árboles para atraer a los pájaros. Esa modalidad de caza, sin embargo, la había prohibido ella misma seis meses antes en consonancia con las normativas europea y española. De ahí el delito de prevaricación, que castiga con penas de inhabilitación al funcionario público que, "a sabiendas de su injusticia", dicta una resolución "arbitraria".
La sentencia es contundente. Buenaventura, dice el juez, "conocía sobradamente" la legislación que prohibía el método de la liga. En el juicio, la dirigente ecosocialista alegó que solo pretendía realizar, a instancias del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un estudio y que para ello necesitaba autorizar algunas capturas. La Federación Catalana de Caza se había quejado de la prohibición al Síndic y éste recomendó a Medio Ambiente que estudiase si la liga se trataba de un "método masivo" de caza, como por otra parte ya indicaba claramente la normativa.
De esos supuestos estudios que justificaron la decisión no hay rastro. La sentencia concluye que Buenaventura tomó la decisión sin contar "con verdaderos informes técnicos", sino "simples conversaciones" de las que no hay constancia documental. La sentencia se apoya en la declaración de dos técnicos que hablaron con Buenaventura y se mostraron discrepantes de la "metodología a seguir" por el estudio y criticaron, además, que carecía "del más mínimo rigor científico".
El juez señala que Buenaventura autorizó capturas "de forma amplia, generalizada, sin control y sin voluntad sancionadora alguna" con la excusa de que "estaba prevista una excepción". La sentencia también señala que es "chocante" el cambio de parecer de Buenaventura después de recibir la recomendación del síndic. Medio Ambiente había prohibido el método de la liga, por primera vez, en 2008. Tras esas más de 3.000 capturas autorizadas en 2009, volvió a prohibirlo definitivamente en 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada