CREAF 14/9/2016
La tardor és la estació de l’any que ràpidament identifiquem amb les tonalitats vermelloses dels arbres i el «crec-crec» de les fulles caigudes. Tot i encara ser estiu, molts observadors i especialistes alerten que alguns boscos de Catalunya ja han començat a perdre la fulla.
La investigadora del CREAF Mireia Banqué estudia l’estat de salut dels boscos al Maresme. Autor: José Luis Ordóñez (CREAF).
Aquest mes de setembre es pot observar que els boscos de moltes comarques no es troben en un bon estat de salut a causa de la sequera acumulada des de l’hivern passat i agreujada durant l’estiu. Els ecòlegs del CREAF que treballen en la xarxa DeBosCat preveuen que les afectacions d’enguany seran com a mínim tan greus com les del 2012, que fins ara havia estat el pitjor any registrat des que va començar el projecte DeBosCat el 2010.
Els científics del CREAF i el cos d’ Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya han reprès aquest setembre el seguiment anual de l’estat de salut dels boscos de Catalunya, en el marc del projecte DeBosCat. Un cop finalitzi es realitzarà un informe que valorarà quins boscos presenten aquests efectes de la sequera. «Preveiem que en algunes zones hi haurà una afectació important, però sembla que els boscos de comarques com La Garrotxa i l’Alt Empordà, que en altres ocasions havien quedat malparats, enguany no presenten problemes» tranquil·litza Mireia Banqué, investigadora del CREAF.
Molts dels pins pinyer afectats al Maresme per les successives sequeres han mort. Autor: José Luis Ordóñez (CREAF).
Els efectes de la sequera apareixen abans en boscos de roure i faig
Algunes rouredes de la comarca d’Osona ja han pres la coloració marronosa, com també determinades regions de faig de l’Alta Ribagorça, el Berguedà i el Montseny on, fins i tot, havien perdut part de la fulla a l’agost. «La sequera té uns efectes més immediats en els arbres de fulla plana. Espècies com el roure o el faig avancen la seva estratègia de perdre la fulla i eviten la falta severa d’aigua» explica Mireia Banqué. Aquestes zones ja van patir un episodi d’estrès hídric sever l’any 2012.
Globalment no cal alarmar-se: l’avançament de la pèrdua de fulles fa que el període de creixement de l’arbre sigui menor, però no implica una mort directa de l’individu. Un cop arribi la primavera, si les condicions són bones, els arbres afectats rebrotaran i el verd cobrirà de nou els boscos.
Faig (Fagus sylvatica) amb les fulles completament seques a la part superior. Autora: Mireia Banqué (CREAF).
Els pins no renoven tot el fullatge cada any, per tant han de sobreviure a la sequera d’una altra manera: resistint-la. Algunes espècies com el pi pinyer estan adaptades a climes secs i els efectes de la falta d’aigua no apareixen d’immediat, però sí que es van acumulant i poden manifestar-se a llarg termini. A més, a mesura que el pi pateix aquests períodes desfavorables, es va debilitant i pot morir per altres causes. «Creiem que al Maresme la mort actual de pins no es deu només a les sequeres presents, sinó que ha estat un cúmul de factors. Com que els arbres estan debilitats per la manca d’aigua, fongs i alguns insectes perforadors han aprofitat i els han infectat» declara Banqué des del CREAF. Ara queda esperar els resultats de la campanya DeBosCat a mitjans d’octubre que confirmin totes aquestes sospites.
Denuncien manca de recursos per evitar plagues als boscos maresmencs
Diari Maresme 14/9/2016
La Federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme i Sud-Est del Vallès Oriental ha denunciat la manca de recursos econòmics per a controlar la plaga de ‘Tomicus’ i per retirar la gran quantitat de fusta morta que s’està acumulant als boscos depi pinyer del Maresme. Les ADF asseguren a través d’un comunicat que la Diputació de Barcelona ha comunicat als propietaris que enguany no aportarà recursos concrets per combatre l’esmentada plaga.
La mateixa Federació de les ADF, que calcula que hi ha unes 800 hectàreesafectades, reclama a la Diputació que prepari un pla de suport tècnic i econòmic per al 2017 que sigui “suficient” per controlar aquesta i altres plagues forestals i, també, per retirar la fusta morta amb l’objectiu de “reduir l’alt risc d’incendi forestal i la propagació de plagues”.
Per la seva banda, fonts de la Diputació de Bareclona han explicat a l’ACN que l’ens no s’ha fet enrere amb aquests ajudes sinó que l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals està pendent de rebre les demandes concretes de les finques on cal treballar. En aquest sentit, afegeixen que, quan així sigui, “es valorarà econòmicament la quantitat necessària per fer front a les sol·licituds de les dues associacions del Maresme”. Les mateixes fonts han assegurat que, de moment, es començarà a treballar amb la dotació econòmica que anualment reben les associacions en el marc del conveni per gestionar els boscos.
La Generalitat destinarà 100.000 euros al ‘Tomicus'
El Punt Avui 14/9/2016
Les associacions de propietaris forestals lamenten que la Diputació no hagi concretat cap partida extraordinària per fer-hi front
Reclamen un pla tècnic i econòmic per al 2017 per aturar la plaga del pi i reduir l'alt risc d'incendi
ELENA FERRAN - MATARÓ
La Generalitat s'ha compromès a obrir una línia directa d'ajuts als propietaris forestals per destinar-los a la lluita contra el tomicus, que està matant el pi pinyer. Avui està previst que la consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret, en doni més detalls a la visita que té previst fer al Maresme i al Vallès, on la plaga s'està estenent i ja afecta prop de 800 hectàrees. La previsió és que les associacions de propietaris puguin demanar ajuts per un import de 100.000 euros per iniciar la neteja de boscos, segons van confirmar ahir fonts del departament de la conselleria. Els diners es tramitaran a través de les associacions de propietaris que han de presentar els plans tècnics per justificar que s'han de tractar.
“Ens estem adormint a la palla perquè el temps se'ns tira a sobre i s'han d'agilitzar les certificacions per acollir-nos als ajuts”, es lamentava el portaveu de l'associació de la Serralada Litoral, Pep Canals. Els tècnics recomanen la tala d'arbres i la retirada de la fusta morta dels boscos a partir del 15 de setembre i fins al febrer, quan l'insecte està més actiu, per mirar d'aturar la seva propagació.
Des de l'associació de propietaris de la Serralada Litoral lamentaven que la Diputació de Barcelona no hagi concretat cap línia d'ajut extraordinària per lluitar contra el Tomicus, limitant-se a les aportacions anuals de 70.000 euros que perceben les associacions. “S'hi van comprometre i ara es fan enrere”, assegurava molest Pep Canals, que assenyalava l'elevat cost del tractament per fer neteja a les propietats més petites.
El conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, (PDC) assegurava ahir que amb els informes de les afectacions esperen “convèncer” la Diputació de la urgència tal com ja van reclamar els ajuntaments de la comarca que aquest estiu es van adherir per reclamar suport tècnic i econòmic de les administracions supramunicipals. “Confiem que sempre han respost i hem tingut la seva col·laboració”, apuntava el conseller comarcal, que es mostrava disposat a fer arribar els informes dels terrenys més afectats sobretot entre la zona de Mataró i Arenys de Mar..
Fonts de la Diputació, a través del seu gabinet de premsa, asseguraven ahir que no s'han fet enrere i que s'han fet les aportacions de cada any mentre estan en espera de rebre amb detall les afectacions per valorar els costos.
Des de les ADF del Maresme i del Vallès Oriental la situació és prou greu per reclamar un pla de suport tècnic i econòmic pel 2017 prou ampli per controlar el tomicus i retirar la fusta morta que s'acumula als boscos i que multiplica l'elevat risc d'incendis.
LA FRASE
Ens estem adormint a la palla perquè el temps se'ns tira a sobre i s'han d'agilitar les certificacions
Pep Canals
ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DE LA SERRALADA LITORAL
LA XIFRA
1.800 Són els euros per hectàrea que les associacions estimen per fer neteja als boscos afectats
Xerrada tècnica a Cabrera de Mar
Des del Consell Comarcal es van promoure abans de l'estiu els tríptics informatius amb les recomanacions per aturar la plaga. Una informació adreçada tant a particulars com als ajuntaments per saber com posar fre a aquest insecte que acaba perforant i matant el pi.
Aquest divendres des del Consell Comarcal i amb col·laboració del Departament d'Agricultura de la Generalitat s'ha organitzat una xerrada informativa per tractar i identificar les plagues que afecten el pi pinyer al Maresme i saber-les tractar adequadament. La trobada requereix inscripció prèvia i s'adreça a regidors, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis, tècnics de jardineria, caps de brigada de jardineria, i professionals de la jardineria i forestal. Durant el matí, els tècnics de la Generalitat Toni Torrell i Eloi Beules explicaran els detalls de com fer prevenció i tractament de plagues en parcel·les urbanes i zones verdes i la identificació de les diferents plagues que afecten les propietats forestals. La xerrada, la primera que es fa d'aquestes característiques, tindrà lloc a l'Ajuntament de Cabrera de Mar a partir de les 9 del matí.
Agricultura destinarà 6,4 milions d'euros a la gestió sostenible dels boscos catalans
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 14/9/2016
100.000 euros serviran exclusivament per combatre el decaïment del pi pinyer al Maresme i al Vallès Oriental
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 6.432.631 euros a la gestió forestal sostenible per al 2017. Aquests ajuts van destinats a actuacions silvícoles, prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos.
Els ajuts d’aquesta convocatòria, que es publicaran en breu al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), són cofinançats entre el Departament d’Agricultura, que aporta el 57%, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupalment Rural (FEADER).
La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha confirmat aquesta inversió, avui durant la seva visita territorial a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. Serret ha explicat que aquests ajuts serviran per millorar la gestió forestal sostenible a Catalunya i que l’objectiu final és treballar conjuntament propietaris públics, privats, i administració per millorar la política forestal a Catalunya.
La consellera també ha assegurat que d’aquests nous ajuts es reservaran 100.000 euros que serviran per lluitar contra el decaïment del pi pinyer que afecta a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
El decaïment dels pins al Maresme i Vallès Oriental
El pi pinyer a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental ha patit un fort decaïment per la sequera acumulada els darrers anys i la insuficient gestió dels boscos que ha provocat una excessiva densitat de l’arbrat amb el conseqüent augment de la competència per l’aigua i els nutrients.
Existeixen també causes immediates que originen aquesta situació com ara els atacs per processionària, fongs (principalment Thyropsis halepensis), i diversos perforadors, sobre tot Tomicus destruens.
Des del mes de maig hi ha una comissió tècnica formada per representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Maresme, del Centre de la Propietat Forestal i de les Associacions de Propietaris Forestals locals . Aquesta comissió es reuneix periòdicament per acordar actuacions dirigides a disminuir el decaïment del pi pinyer. La comissió es coordina amb tots els ajuntaments per tal de detectar les zones d’afectació i localitzar-ne els propietaris forestals i també ha editat un tríptic informatiu en el que es donen recomanacions a la propietat forestal.
A banda d’aquestes actuacions de caràcter immediat, la comissió treballarà també a mig termini per definir els objectius de les pinedes de pinyer al Maresme, considerant tant els escenaris de canvi climàtic com les perspectives econòmiques. Es pretén potenciar la gestió conjunta de finques forestals per superar la manca de gestió deguda a l’atomització de la propietat, promoure la planificació de les finques forestals i buscar millor sortida comercial a la fusta de pinyer.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
100.000€ per prevenir l’expansió de la plaga del Tomicus
Ràdio Palafolls 14/9/2016
El departament d’Agricultura de la Generalitat s’ha compromès a destinar 100.000€ en concepte d’ajudes per al programa de prevenció de plagues, com la de l’escarbat Tomicus que està assolant essencialment les pinedes del Maresme, amb prop de 800 hectàrees afectades, i el Vallès.
El tècnic de Medi ambient de l’ajuntament de Palafolls, Oriol Bassa, ha explicat que la situació podria empitjorar de cara l’any vinent si no s’hi posa remei.
Segons Bassa, la millora manera de combatre la plaga té dos camins: d’una banda, caldria eliminar els peus de pi per hectàrea, retirant els que es trobin en més mal estat i de l’altra, es podria substituir els pins per un altre tipus d’arbre comú en els nostres boscos, les alzines.
Bassa ha explicat el procediment que han de seguir els propietaris afectats per a sol·licitar aquestes ajudes.
Les Associacions de Propietaris han informat a les ADF que la Diputació de Barcelona no aportarà recursos econòmics enguany per controlar la plaga del Tomicus, però Oriol Bassa s’ha mostrat convençut que s’ho repensaran i n’acabaran formant part. Les ADF del Maresme i el Vallès Oriental consideren que la situació és prou greu com per reclamar un pla de suport tècnic i econòmic per l’any que ve.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 6.432.631 euros a la gestió forestal sostenible per al 2017. Aquests ajuts van destinats a actuacions silvícoles, prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos. Els ajuts, que es publicaran en breu al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), són cofinançats entre el Departament d’Agricultura, que aporta el 57%, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupalment Rural (FEADER).
Els bombers perden 800 efectius a Catalunya tot i que el risc d’incendi es manté elevat
Ràdio Palafolls 13/9/2016
Les pluges dels últims dies han rebaixat lleugerament el risc d’incendi forestal a casa nostra, però l’amenaça segueix atemorint els cossos d’emergència. De fet, el sindicat CCOO dels Bombers ha denunciat que les prop de 800 persones de reforç que es contracten en temporada d’estiu ja han acabat la seva feina. El representant del sindicat Jaume Martí ha explicat que la temporada de risc ha acabat segons calendari, però que les condicions meteorològiques són encara de ple estiu.
Segons Martí, una ràpida intervenció dels cossos de seguretat és vital quan es declara un incendi per evitar que s’estengui. Des d’aquest setembre, això es fa més complicat.
Una altra crítica que fan des del sindicat és que des del 2009 només ha sortit una convocatòria de places de bombers professionals, i que els 150 que van obtenir la plaça encara estan pendents d’incorporació. Aquesta quantitat de nous bombers s’ha de repartir entre tots els parc de Catalunya, de manera que en el millor dels casos s’incorporarà una nova persona per cada torn. Durant els darrers anys molts treballadors s’han jubilat o han renunciat a la feina, fet que deixa la plantilla fixa gairebé sota mínims.
Jaume Martí ha aprofitat per recordar que la prohibició per fer foc seguirà vigent fins al 15 d’octubre, quan finalitza definitivament la campanya de prevenció contra incendis. He demanat especialment als veïns de les urbanitzacions, que per la seva proximitat amb zones forestals són un focus important d’incidents, que s’abstinguin de fer barbacoes o altres activitats que puguin comportar risc d’incendi. Per fer-ho, cal sol·licitar un permís al departament d’agricultura.
Las ADF del Maresme y Vallès Oriental piden un refuerzo en la prevención de incendios
La Vanguardia 12/9/2016
Aconsejan a la Generalitat y Diputació adaptar los planes de Vigilancia y Extinción a las condiciones ambientales, no a los calendarios
A primeros de septiembre finalizó la campaña del Plan de Vigilancia de la Diputació (PVI)de Barcelona (PVI), que a petición de Asociaciones de Defensa Forestal y Bomberos se prolongó hasta el cuatro de septiembre. Pese a ello, el mayor riesgo de incendio y las mayores temperaturas del verano se han detectado durante los últimos días, con las programaciones ya cerradas. Por ello, las ADF aconsejan adaptar los PVI a las condiciones ambientales y no a los calendarios, como según ellos funciona hasta ahora. Desde la Diputació, sin embargo, mantienen que no se trata de una cuestión de presupuesto, sino de operatividad.
Los planes extras de bomberos se terminaron a finales de agosto, y en algunos casos, por la acumulación de las horas extras realizadas por los bomberos forestales, estos comenzaron vacaciones semanas antes. Ante el cambio climático, la situación de hoy es alarmante aseguran desde la Federación de ADF del Maresme y Vallès Oriental: “estamos superando todos los máximos de temperaturas este verano en el Maresme y Vallès Oriental”, y la situación es similar en todo el centro y sur del país. Y, según la Agencia Comarcal de Meteorología del Maresme, Meteomar, no hay lluvia a la vista.
Desde la Federación de las ADF del Maresme piden a la Diputació de Barcelona y la Generalitat de Catalunya que emprendan de inmediato el refuerzo de los sistemas de prevención y extinción mientras no finalice el Alto Riesgo de Incendio Forestal, y para próximas anualidades, los planes de vigilancia y prevención se adapten a las condiciones ambientales reales del territorio, y no a los calendarios. “Somos conocedores de que es un esfuerzo suplementario, pero los bosques catalanes lo necesitan” insisten.
Programa de la Diputació
Jordi Bellapart, Gerente de Servicios de Espacios Naturales de la Diputació de Barcelona, detalla que “actuamos en función del número de personas que visitan el territorio, no es una cuestión de presupuesto”. La campaña de vigilancia de la Diputació “se dirige más hacia la información” que a los dispositivos de extinción. Bellapart, no obstante admite que el presupuesto, las estadísticas, las previsiones y los operativos “bajan mucho en septiembre” aunque asegura que “no tendríamos ningún problema en ampliar las fechas si fuera necesario”.
Mientras está activado el nivel Alfa 2 de prevención de incendios, la Diputació dedica los dispositivos de personal a labores de vigilancia y prevención de incendios. No obstante, fuera de temporada que concluye a primeros de septiembre, los efectivos forestales disminuyen en 200 personas y sólo queda activo el personal en plantilla de la Diputació, unas 50 personas, pese a que se mantenga la máxima alerta de prevención.
Control de las plagas que asolan las pinedas
Los pinos enfermos se vuelven marrones y grisáceos (ccm)
Al mismo tiempo, piden el compromiso de las administraciones en un plan de prevención y control de las plagas que afectan a los bosques de las dos comarcas, y para la eliminación inmediata de todos los árboles muertos, que incrementan exponencialmente el riesgo de incendio forestal en nuestro territorio.
En este sentido, la Diputació de Barcelona, ante las plagas que afectan la masa forestal de pinos piñoneros, asegura estar trabajando con los ayuntamientos y las dos asociaciones forestales de la zona para iniciar “de forma urgente y coordinada” las labores forestales que ayuden a combatir estas plagas. Además, el ente provincial, conjuntament con el Consell Comarcal del Maresme y el Departament d’Agricultura de la Generalitat, están cartografiando las zonas más afectadas, mientras los ayuntamientos intentan localizar a los propietarios de las arboledas enfermas. Una labor que juzgan complicada “dada la gran atomización de los bosques en propiedades muy pequeñas”.
La sequera i les altes temperatures ja posen en perill les collites
El9nou.cat 13/9/2016
Amenaça la producció de blat de moro i altres cereals per a farratges però també la mongeta
Joan Gallifa ha portat cisternes d’aigua a la bassa per poder regar les mongeteres
GRISELDA ESCRIGAS
Les altes temperatures d’aquests dies i, sobretot, la falta de pluges que s’arrossega des de fa mesos al Vallès Oriental ja posa en perill les collita als camps.
L’amenaça recau en conreus molt diversos. Tant lligats al regadiu com el blat de moro, la mongeta del ganxet i altres productes d’horta (enciams, tomàquets...), com als de secà: cereals per a farratges, l’olivera i la vinya. Entre les zones més afectades, hi ha tota la franja que va de les Franqueses fins a Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera baixant també fins a la Roca. “Un setembre tan sec no s’havia vist mai”, diu Quim Cassà, coordinador d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental. “Els pous no estan regenerats perquè fa anys que no plou com ho hauria de fer”.
“Amb les mongetes del ganxet, tothom està espantat perquè estan a punt de florir i si segueix fent aquest sol la cremarà”, explica Rosa Pruna, presidenta d’Asaja. “Encara hi ha aigua als pous però la gent té por”, afegeix Pruna. En alguns casos, alguns pagesos ja han començat a portar aigua amb cisternes. Això, a més, afecta els costos de producció, que augmenten. És el cas de Joan Gallifa, de Llerona, que conrea la mongeta del ganxet. Les altes temperatures accentuen el dèficit hídric. “Amb temperatures tan altes, hem de regar més. En lloc de cada quatre dies ho has de fer cada dos”, apunta Gallifa.
Les males perspectives ja van fer que molts agricultors limitessin la producció agrària. “Si plou, tothom s’anima a plantar. Aquest any, veient el panorama, molts ja no ho han fet”, explica Pruna. Ha passat a tot l’àmbit de Santa Maria de Palautordera. “Des del maig que ja no tenim aigua”, diu Josep Ribas, vicepresident d’Asaja i pagès de la zona. “Del riu, l’aigua que baixava anava pel consum de boca”, explica. Amb tot, lamenta que no s’adoptessin restriccions per limitar el consum d’aigua per a jardins o piscines. “No han tingut cap mena de restricció durant l’estiu. Han tingut aigua a dojo, mentre que la part agrícola ha quedat abandonada”, lamenta. Els pagesos estan pendents d’una reunió amb l’Ajuntament aquest setembre. “Potser quan es farà ja haurà plogut”, diu Ribas, que reclama al consistori la creació d’un consell de la pagesia. També ha passat a la zona de Llinars. “On hi havia poca aigua, ja no han fet res”, diu Pruna.
La manca de precipitacions també condiciona la ramaderia. Per exemple, en la producció de llet. “Les vaques mengen menys i fan menys llet. Estan molt més estressades”, diu Cassà. El sector vaquí també rep de retruc perquè hi ha menys producció de farratges i, per tant, obliga a comprar més aliment a fora, cosa que provoca un increment dels costos de producció en un sector ja molt collat pels baixos preus que es paguen de la llet.
Per Quim Cassà, la falta de pluja aquest setembre també condicionarà l’activitat agrària d’aquesta tardor i hivern. “Ara hauríem d’estar preparant els camps per sembrar a l’octubre i al novembre. Si no plou, haurem d’esperar a fer-ho fins al gener, quan el dia comença a ser més llarg”.
La manca de pluja dels darrers 12 mesos és històrica
TV3 13/9/2016
L'any pluviomètric 2015-2016 ha estat un dels més secs en 100 anys
Boscos secs a Collserola (Alfons Puertas)
L'anunci de la manca de pluges que pateix Catalunya no és pas nou. Des de fa unes setmanes ens fem ressò de la sequera meteorològica que viu el país i que és ben visible en els boscos i en els correus de secà.
Ara, ens arriba un nou balanç, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat): el de l'any pluviomètric o hidrològic, que comprèn el període de l'1 de setembre al 31 d'agost. Així,l'any 2015-2016 que acabem de tancat ha estat sec a més de la meitat de Catalunya amb una precipitació que en algunes zones ha arribat a ser la meitat de la registrada habitualment.
Un dels anys més secs en 100 anys
Els dos observatoris de referència amb més de 100 anys de dades -l'Observatori Fabra, a Barcelona, l'Observatori de l'Ebre, a Tortosa- han registrat tan poca pluja en aquest períoded'any pluviomètric que en tots dos casos pugen al podi dels més secs. En el cas de l'Observatori Fabra, amb 103 anys de dades, l'any pluviomètric 2015-2016 ha estat el segon més sec, amb només 365 l/m², tot just al darrere de l'any 2004-2005, amb un registre de 342 l/m². Durant l'any pluviomètric, a l'Observatori de l'Ebre s'han recollit 303 l/m², la tercera xifra de pluja més seca en 109 anys de dades. A més, en quatre estacions automàtiques Meteocatamb més de 20 anys de dades també ha estat l'any més sec. Són Fabra, Cabanes, Viladecans i Cabrils.
Rècord de dies sense pluja
Durant aquest període, de l'1 de setembre de 2015 al 31 d'agost de 2016, s'ha batut el rècord de nombre de dies consecutius sense pluja, inferior a 1l/m², a l'Observatori Fabra. Els 94 diessense precipitació entre el 4 de novembre de 2015 i el 5 de febrer de 2016 superen àmpliament els 85 dies de ratxa seca de l'any 1928.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada