Diari de Girona 17/10/2016
ROSER VILA
L'ampliació de la C-32 Nord és molt polèmica: ocasionarà greus perjudicis físics en tota la Selva Marítima, ja massa esquarterada per l'acció humana. Rebenta tota la Selva Marítima, el rerepaís de Lloret, Blanes i Tossa, només aturant-se en arribar a l'Espai Natural de Cadiretes-l'Ardenya, afortunadament protegit.
Els motius són alhora tan discutibles com mai debatuts, ni amb tot el conjunt dels agents socials ni amb la ciutadania en general. Malauradament sembla que aquesta política opaca al diàleg i transparència amb la ciutadania és una estratègia premeditada. No s'ha permès la participació de la ciutadania en la seva planificació i no s'han volgut plantejar solucions alternatives als problemes que hauria de resoldre. Hi són, més sostenibles i curoses amb l'entorn.
Planen en l'aire moltes preguntes mai respostes: si cal per una mobilitat fluida, es tria un model que indueix a l'ús del vehicle privat, paradoxalment empitjora la mobilitat. Si preveuen els promotors un flux diari 9.000 vehicles per la nova via, on els posaran? Lloret, Blanes, Tossa enclotats pels propis límits físics, ara mateix estan col·lapsats. Perquè aquesta via té que solucionar els problemes de mobilitat de la zona si no ho ha fet al Maresme Nord (Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat, on acaba la C-32?
Si se sap que les autovies porten sempre com efecte secundari un desenvolupament urbanístic al llarg del recorregut, vol dir que als pobles de la Selva Marítima s'està endegant una política de dispersió urbana, continuista amb el desenvolupament descontrolat dels anys 80, 90 i de la recent bombolla immobiliària? Què en fem dels cadàvers immobiliaris, dels barris mig buits? En volem fer més, encara no hem paït els excessos passats.
Lloret de Mar és paradigma de destí turístic madur. Per remuntar la decadència cal posar en valor els actius propis, apostar per la sostenibilitat, la cultura i l'entorn natural, això és crear valor afegit. Es pot permetre Blanes, Lloret de Mar, Tossa, ferir per sempre de mort tot l'ecosistema de la Selva Marítima? Asfaltar tot l'entorn paisatgístic de llocs culturals i històrics tant emblemàtics com l'Ermita del Vilar, Sant Pere del Bosc, l'Àngel, l'Ermita de les Alegries? Aquest conjunt de turons són part del catàleg de paisatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (fitxa Massís de Cadiretes/Ardenya). Perquè un destí turístic menysté aquesta joia de tant valor?
Per què els representants polítics no permeten debatre i defensar aquest paisatge que és passat, és present, però també perquè és fonamental per al nostre futur?
Volem exposar i debatre el nostre No a la autopista, que és un No a l'espoli del territori, però també No a la servitud als interessos merament especulatius d'uns pocs, No a qui vol construir asfalt sobre els camps, boscos, rieres, No a qui no ens vol com ciutadans de ple dret, que estimem la terra que ens acull, que la volem cuidar i gaudir, que no volem asfalt ni ciment en els nostres llocs venerats, sagrats, estimats, que som de la Selva Marítima i la volem deixar fèrtil i bella als que ens succeiran.
Un grup de senglars s’acosten fins al port de Blanes
Ràdio Palafolls 17/10/2016
Senglars al port de Blanes.
No és la primavera vegada que els senglars s’acosten als nuclis urbans i fins a primera línia de mar. A Pineda aquests animals van arribar al passeig de mar i van destrossar part de la zona verda. A Sta Susanna un grup d’una 20a de senglars van ocupar un parc central de la vila.
El nostre municipi també ha tingut episodis on els senglars han arriba a les zones habitades. Episodis que s’han centrat a St Genís, on aquest animals han fet malbé collites i han arribat a tocar de zones residencials.
Els exemplars vistos a Blanes van acabar abatuts.
D’altra banda, Blanes va patir els efectes del temporal de mar de finals de la setmana passada. No va ser tant evident com en d’altres ocasions.
La mala mar va arrossegar la sorra i va arribar dipositar-la en diferents zones del passeig de mar o al passeig de s’Abanell.
Aquestes afectacions han estat resoltes pels operaris dels serveis de neteja de la ciutat.
El mal estat de la mar també va obligar a tallar l’accès a Sa Palomera.
Les cremes vegetals omplen l’aire de fum i olor a cremat
Ràdio Palafolls 17/10/2016
Aquest matí i migdia la forta olor a cremat era evident a gran part de la nostra localitat. I és que, un cop passat l’estiu, es torna a permetre el fet de fer cremes de restes vegetals, sobretot per a la pagesia.
El període és actiu des del 16 d’octubre i s’allargarà fins el 14 de març. Per tal de fer una crema, però, cal demanar un permís especial, que es gestiona a través de l’Ajuntament de Palafolls, que el tramitarà a l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura. Per tal de fer el tràmit cal lliurar una sol·licitud a l’Ajuntament directament, o bé a l’oficina Comarcal del Maresme del Departament d’Agricultura.
El regidor de pagesia i medi ambient, Juan Andrés Osorio explica que és obligatori fer aquestes comunicacions prèvies a l’administració i que si s’enxampa a algú fent alguna crema no comunicada hi ha fortes sancions.
Les comunicacions de crema tramitades tindran un permís màxim d’una setmana. És a dir que quan podrà fer la crema en el termini màxim de set dies. A més a més, només es pot fer aquesta activitat en unes hores determinades, del 8 del mati fins a 18h de la tarda. En el moment de la crema, la persona que l’ha faci ha de du a sobre el justificant de la sol·licitud i haurà de ser present fins que s’extingeixi el foc,
A l’hora de fer la crema s’ha de seguir un seguit de normes. La zona ha d’estar neta en un radi de tres metres i mig, l’activitat no es pot realitzar a menys de 10 metres d’arbres i la flama no pot superar els 3 metres d’alçada.
Aquestes cremes estan prohibides durant el pic de l’estiu, del 15 de març al 15 d’octubre, per evitar que aquestes cremes puguin evolucionar cap a incendis forestals.
Cada cop hi ha menys papallones a Catalunya
TV3 17/10/2016
El 70% de les papallones mediterrànies està en declivi
Papallona "Vanessa atalanta" a la Bisbal d'Empordà (Dolors Agustí)
Dues dècades d'estudi per part d'investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers demostren que la població de papallones mediterrànies cau en el 70% de les espècies.
Les causes del declivi de la població de papallones són:
- L'escalfament del planeta, que té repercussió en les temperatures i la sequera de Catalunya i àrea mediterrània.
- La urbanització, amb la transformació de l'ús del sol i l'abandonament d'espais oberts.
- El desenvolupament d'una agricultura intensiva, on es prima la productivitat per sobre de la sostenibilitat ecològica.
De totes les espècies, les poblacions que més han davallat són:
1) La safranera pàl·lida, Colias alfacariensis
2) El damer de la blenera, Melitaea trivia
3) L'escac ferruginós, Melanargia occitanica
Però les més afectades són les que viuen en llocs específics i les que es reprodueixen diverses vegades a l'any.
En biologia sempre s'havia considerat que els insectes que tenien diverses generacions a l'any eren més capaços d'adaptar-se als canvis ambientals. És una estratègia que ajuda a fer créixer la població i manté la supervivència de l'espècie. Ara bé, els investigadors de l'estudi han demostrat que això no sempre és així, i que aquestes papallones que es reprodueixen més d'un cop a l'any són més vulnerables al canvi climàtic, perquè els efectes negatius delclima s'acumulen al llarg de diverses generacions. El canvi climàtic accentua la sequera estival, i és un problema per a les espècies que s'han de reproduir en aquesta època de l'any. Els investigadors del CREAF han observat que les poblacions que tenen més fluctuacions en nombre d'individus són més vulnerables als factors ambientals –sobretot quan arriben al nombre mínim– i que en conseqüència poden arribar a extingir-se.
L'estudi de les papallones s'ha fet durant 23 anys a Catalunya, Andorra i Menorca. El cens consisteix en el recompte visual de papallones adultes cada setmana entre els mesos de març i setembre, que és l'època de vol de la major part de les espècies. La població de papallones és un gran indicador de la qualitat de l'aire i de l'evolució del clima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada