Telenotícies Comarques TV3 25/10/2016
Un referèndum podria decidir la urbanització d'un tros verge del litoral de la Costa Brava
Directa 26/10/2016
El veïnat major de setze anys de Tossa de Mar votarà el 20 de novembre si tira endavant la construcció d'un port esportiu a una part verge del seu terme municipal, en un lloc on hi ha uns fons marins excepcionals i abruptes penya-segats
L'indret on es vol construir el port esportiu, que necessitarà un túnel d'accés i la seva execució aniria acompanyada de l'edificació d'un hotel de cinc estrelles i quatre xalets de luxe i els vials corresponents
Per fer-lo accessible en aquesta ubicació, el port esportiu necessita un túnel d'accés i la seva execució aniria acompanyada de l'edificació –a la part superior dels penya-segats– d'un hotel de cinc estrelles i quatre xalets de luxe i els vials corresponents d'un procés d'urbanització.
Els promotors estan identificats com els signants del conveni amb l'ajuntament datat del març del 2012. Aleshores el govern local era de coalició entre Tossa Unida i el PSC, que es va oposar al conveni. Les societats que hi figuren són Star Assets SL, d'Isidro Ventura Navarro, i Feanda 2 SL, de Maria Mercè Bartolí, propietàries d'unes finques situades a l'Oest de la platja d'Es Codolar. Es tracta d'una àrea que forma part del massís de les Cadiretes, per bé que no està inclosa al PEIN. El relleu és molt abrupte, amb penya-segats orientats al mar, i la vegetació està formada per masses arbrades de pi blanc més o menys disperses.
Una de les simulacions de com seria projectat el port esportiu
El referèndum convocat formalment pregunta textualment a les votants de la població si estan "d'acord amb la iniciativa de modificar el Pla General d'Ordenació Urbanística Municipal per a possibilitar la futura construcció d'un port, els seus accessos, un hotel de cinc estrelles i quatre habitatges a Tossa".
La consulta està convocada per l'equip de govern municipal, format pels set regidors de Tossa Unida i una regidora ara independent, expulsada d'Esquerra Republicana de Catalunya. Les promotores i l'actual equip de govern estan convençuts de què la consulta acabarà amb l'oposició que, legislatura rere legislatura, ha aconseguit frenar el macro projecte de transformar profundament el litoral amb un port esportiu al costat d'Es Codolar, la caleta dels pescadors tocant a la Vila Vella de Tossa.
Les promotores i l'actual equip de govern estan convençuts de què la consulta acabarà amb l'oposició que, legislatura rere legislatura, ha aconseguit frenar el macro projecte
Ara, els opositors a la transformació compten amb el suport dels cinc regidors elegits per la llista de Convergència i Unió a les passades eleccions del 24 de maig del 2015. El grup municipal de CiU demana la suspensió cautelar de la consulta, un mes abans de la data escollida per la seva celebració, pel fet que el conveni amb els promotors és nul a tots els efectes, entre d'altres, no haver passat a aprovació pel ple municipal, tal com confirma un dictamen jurídic del catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Girona, Joan Manel Trayter. A més, "no ens trobem totalment amb competències pròpies municipals i de caràcter local, que són les que permetrien celebrar una consulta referendària amb totes les garanties", concreta el dictamen. L'objecte del conveni estaria viciat perquè els propietaris i l'equip de govern estan pactant sobre una zona "de la qual no són propietaris", ja que és domini públic i que, a més, ha de ser sotmès a licitació.
El canvi de l'actual qualificació urbanística permetria l'inici dels tràmits legals per a construir un hotel de cinc estrelles i quatre xalets de luxe per sobre penya-segats prop del camí vell de Lloret de Mar i un port esportiu amb tres dàrsenes i 453 amarres, magatzems, locals comercials i aparcaments per a vehicles...
Les promotores que figuren al conveni signat amb l'Ajuntament són Star Assets SL, d'Isidro Ventura Navarro, i Feanda 2 SL, de Maria Mercè Bartolí, propietàries d'unes finques situades a l'Oest d'Es Codolar
Per accedir per terra al port esportiu caldria superar les dificultats del desnivell dels penya-segats i l'orografia amb un túnel que connectaria amb la xarxa viària de Tossa. A més, arran de mar hi hauria un camí de vianants a través d'Es Codolar. El nou accés permetria modificar l'actual traçat històric del camí de Ronda per fer-lo arran de mar, creuant el port esportiu. D'aquesta manera, el traçat actual quedaria privatitzat per l'hotel i els xalets. La urbanització, amb els vials corresponents, inclouria la instal·lació dels serveis bàsics d'aigua, electricitat, gas, telefonia...
Serà vàlid amb el 15% de participació
L'alcaldessa Gisela Saladich, cap del partit Tossa Unida i antiga membre de l'equip de Telm Zaragoza –alcalde de l'època franquista i posteriorment convergent de Tossa de Mar– és la promotora de la consulta. Pel consistori actual "el pronunciament que resulti es considerarà l'expressió majoritària de la voluntat popular, sempre i quan se superi el 15% de participació. L'opció que superi el 50% dels vots totals serà la guanyadora".
L'indret on es projecta la infraestructura de lleure és un indret de relleu és molt abrupte, amb penya-segats orientats al mar, i la vegetació està formada per masses arbrades de pi blanc més o menys disperses
Que s'aprovi el canvi del POUM no vol dir que la comissió provincial d'urbanisme sigui favorable a la tramitació de la modificació. Els intents anteriors, en especial el macroprojecte amb el túnel del 2002 –que comptava aleshores amb el suport de la diputació i el poder convergent que eren al govern local havien topat amb l'oposició i la mateixa inviabilitat econòmica de l'actual inversió. Ara un conveni regula el suport municipal que necessitaria la modificació urbanística com primer pas.
Els moviments socials de protecció de la Costa Brava com Naturalistes de Girona, Ecologistes de Catalunya, CEPA, IAEDEN s'oposen al que qualifiquen de destrucció d'aquest tros de litoral verge i donen suport a Amics de Tossa, entitat que ha organitzat debats i informació amb l'objectiu de desinflar les promeses típiques de creació de llocs de treball i de creixement de vida econòmica turística per la població. Per donar suport a l'oposició local hi ha una recollida de signatures a a través de la plataforma Change.org.
Particularment sorprenent és la posició que ha mantingut Núria Serra i Rodríguez, exregidora d'ERC que forma part del govern municipal amb Tossa Unida com responsable de la regidoria Benestar i Família, Serveis Socials i Cultura de l'ajuntament de Tossa. El seu vot favorable a l'aprovació de la consulta ha implicat la seva expulsió del partit i ha passat a formar part del nou grup mixt de l'ajuntament de la comarca de La Selva.
Un projecte que s'arrossega des de l'any 2002
El projecte de construcció d'un port a la zona d'es Codolar es va plantejar l'any 2002, al sud del nucli antic, d'acord amb les recomanacions del Pla estratègic del municipi. L'equip de Govern municipal d'aleshores, del grup municipal de CiU, va impulsar la redacció d'uns estudis previs i, a l'abril del 2003, estava enllestit l'avantprojecte, el qual no preveia la construcció de cap urbanització al seu voltant.
Maleïda hemeroteca!
Un grup de senglars viu a tocar de l’Institut
Ràdio Calella 24/10/2016
Calella, com a ciutat a l’entorn del Montnegre, no està exempta de tenir senglars ben a prop del nucli urbà. Aquests animals perjudiquen seriosament els horts dels pagesos de Calella i el col·lectiu de caçadors els intenta mantenir a ratlla amb caceres periòdiques.
Els senglars viuen cada cop a cotes més baixes. És habitual veure’n de nit a l’alçada del pont de l’autopista, però fins i tot més avall, a tocar d’edificis educatius i hotelers. Ho explica Jordi Sans, pagès i caçador
La sequera ha fet baixar les bèsties. Mengen arrels i cucs als horts, sobretot sota els recs gota a gota. Ja n’hi ha que viuen a la zona pre-urbana perquè a les antigues vinyes no hi troben aliments. Avisa que poden arribar al carrer Església.
Jordi Sans ha dit que la setmana passada un grup de senglars va baixar fins al Port de Blanes i van anar fins a Lloret de Mar.
Les mesures que posen els pagesos, com els filats elèctrics, no sempre funcionen. Per això es fan caceres, per controlar la població.
Quico Folgado, president del col·lectiu de caçadors, ha explicat que aquest any ja se n’han matat uns 27. Les xifres de població de senglars fan que estiguem equiparats a altres zones més boscoses de Catalunya.
Urbanitzant fins el darrer raconet de la costa, no sigui que se'ns escapi cap...
Costes de l'Estat ja té a punt diverses alternatives pel projecte del Camí de Mar
Ràdio Arenys 25/10/2016
Aquest matí l’arquitecta paisatgística que ha elaborat les diferents propostes, les ha presentat a l’alcaldessa, Annabel Moreno.
Recordem que fa unes setmanes la cap de la demarcació de Costes a Catalunya del Ministeri de Medi Ambient, Maria Toledano, va visitar sobre el terreny l’estat del camí del Mar i es va comprometre a redactar un projecte que contempli la construcció d’una passera que enllaci el final del passeig de les Roques d’en Lluch amb l’entrada del túnel, i un cop allà, es faci una passera elevada que connecti amb el pas de vianants que ja hi ha paral·lel a la carretera. Al marge d’aquesta possibilitat, també n’hi hauria d’altres alternatives d’un cost més elevat que caldria executar per fases. L’alcaldessa, Annabel Moreno, ha explicat que la reunió ha servit perquè representants de l’Ajuntament d’Arenys de Mar coneguin de primera mà les diferents possibilitats. Ara, caldrà veure per a quina opció es decanten.
Actualment, l'única possibilitat d'arribar a peu a la platja de la Musclera és travessant la via del tren i superant la penya pel lateral de la carretera amb el perill i risc que això pot suposar pels vianants.
I dale!!! Cometre als espais naturals "interiors" i "tranquils" els mateixos errors que al litoral...
ALTERNATIVA A L’OFERTA DE SOL I PLATJA
Elmalgratenc.com 26/10/2016
Des de l’àrea de Turisme de Malgrat de Mar s’ha fet una valoració positiva de la incorporació del municipi a la Tourdera, la via verda que recorrerà el territori al voltant del riu la Tordera.
La regidora Carme Ponsa ha subratllat l’oportunitat que s’obre per donar a conèixer encara més Malgrat de Mar ja que moltes de les persones que vinguin a fer la ruta s’hi allotjaran durant la seva estada. Ponsa també ha assenyalat que la creació de la Tourdera ofereix una alternativa a la tradicional oferta de sol i platja, un fet que permetrà desestacionalitzar el turisme i que tindrà una repercussió econòmica positiva en sectors com el de la restauració. La responsable de Turisme ha recordat l’aposta del seu grup (JxM) pel turisme esportiu i de natura.
El projecte Ruta de la Tordera i riera d’Arbúcies (Tourdera) busca dinamitzar “els recursos naturals, culturals i immaterials vinculats al riu Tordera i la seva conca, mitjançant la vinculació del senderisme i el cicloturisme”. S’ha posat com a exemple les accions que s’han dut a terme en aquest sentit en indrets al voltant dels rius Danubi i Roina.
Tremolo cada vegada que escolto "posar en valor", i tot seguit "turisme". Són gestors del territori o promotors turístics?...
Ajuda als pagesos i artesans alimentaris per fer visitables les seves explotacions
Ràdio Palafolls 26/10/2016
El Consell Comarcal del Maresme ha posat en marxa un programa d’ajuda als petits artesans alimentaris i pagesos de la comarca per tal que puguin fer visibles i visitables per el públic. L’ens comarcal considera que la millor manera de posar en valor el producte i generar confiança en el consumidor és donar-li l’oportunitat d’acostar-se a tot el procés de producció, principalment quan es tracta de productes alimentaris de proximitat.
Fa unes setmanes ja es va fer l’experiència Benvinguts a Pagès, on diferents explotacions agrícoles, com El Petit Pla o l’horta Pla de Munt de Palafolls, feien visites guiades a qui s’acostés als camps. Aquesta primera experiència ha obert les portes a un nou model de turisme que dóna l’oportunitat al productor d’explicar directament al potencial client els beneficis i la qualitat del seu producte.
Davant d’això el Consell Comarcal ofereix formació a les empreses agràries i als artesans alimentaris que estiguin interessats en incorporar el vessant turístic al seu negoci. Així s’ha organitzat una sessió informativa pel 3 de novembre, a la seu del consell.
Josep Maria Pey, responsable d’El Generador, explicarà en què consisteix l’anomenat “turisme industrial” o de visites a empreses en actiu; els beneficis que aquestes visites aporten als productors i empreses que obren les seves portes o les noves tendències turístiques com a oportunitat de màrqueting.
La conferència anirà seguida d’una taula rodona amb empresaris i productors que ja han incorporat el vessant turístic al seu negoci, que explicaran la seva experiència.
A banda d’aquesta sessió informativa, el Consell Comarcal ha programat un curs específic adreçat a productors i artesans alimentaris del Maresme per ajudar-los a preparar el seu negoci per ser visitable. Les inscripcions d’aquest curs ja són obertes.
Quan a qualsevol cosa se l'anomena "natural"...
Catalunya té 596 trams de platges, dels quals el 43,62% són naturals
Departament de Territori i Sostenibilitat 27/10/2016
"Hem de ser capaços de compatibilitzar la preservació dels valors ambientals i la gestió del potencial econòmic” de la costa, explica el conseller a Badalona
Enllestit el Catàleg de classificació de trams de platges, que formarà part de la futura Llei d’ordenació del litoral
Rull, al centre, durant la presentació del Catàleg aquest dijous.
Es presenta l'Atles de la nova ruralitat al Parlament
EcoDiari 26/10/2016
L'objectiu ha estat conèixer de prop els canvis que ha viscut el món rural durant la crisi econòmica per tenir-los en compte a les polítiques territorials
Aquest dimarts s'ha presentat l'Atles de la nova ruralitat 2015, a la Comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya. L'obra ha estat impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR) i la Universitat de Lleida i ha estat presentada en seu parlamentària per Marc Riera i Eduard Trepat director i tècnic respectivament de la FMR.
Un moment de la presentació de l'Atles de la nova ruralitat al Parlament.
Món rural i crisi: agralimentació i turisme
El món rural resisteix millor la crisi gràcies a la fortalesa del sector primari que aguanta, entre altres factors, pel manteniment de la demanda alimentària. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Atles de la nova ruralitat: l’actualitat del món rural, els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015, que actualitza les dades de la primera edició que es va publicar en 2009.
El primari és un sector que compta, a més, amb una gran capacitat d’adaptació i creixement a partir de l’exportació. Alhora, també creixen la producció ecològica, la de qualitat o la de proximitat, anomenada de quilòmetre 0. L’arrelament al territori i la diversificació de l’economia al món rural, com en són exemple les cooperatives agràries, han estat altres dels elements que expliquen aquesta major resistència. Aquelles zones on l’economia està més diversificada són les que han tingut una major capacitat de superar dificultats econòmiques, i per tant també, dificultats socials.
Però no ha estat només estratègica l’agroindústria, sinó, també, el turisme que, amb el seu creixement, ha fet que les zones rurals hagin aguantat més bé la crisi que no pas les urbanes. En menor mesura, hi ha sectors emergents com ara el desenvolupament local de les energies renovables i les xarxes de telefonia mòbil i internet, dos àmbits que contribueixen a oferir més possibilitats de creació d’activitat econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada