Ràdio Arenys 10/10/2016
El dia de la constitució de la Plataforma a l'Ateneu Arenyenc
Crear una taula interdisciplinària formada per agents implicats per elaborar un Pla integral de la conca de la Tordera i les Rieres del Maresme, consolidar-se com un òrgan consultiu de referència i donar-li un caràcter més divulgatiu són les tres línies estratègiques que s’ha marcat la Plataforma Preservem el Litoral de cara el futur.
La Plataforma Preservem el Litoral es va constituir fa poc més d’un any per aturar els dragatges a la costa del Maresme. Ara, després d’aquest temps, treballen amb tres línies d’actuació que passen, sobretot, per crear una taula interdisciplinària formada per tots els agents implicats perquè el Maresme tingui un pla integral i global. Noemí Pineda és portaveu de la Plataforma Preservem el Litoral.
Al marge de crear aquest pla integral, també volen fer d’altaveu a problemàtiques concretes per a la gestió del litoral maresmenc. Així mateix, tenen per objectiu difondre les diferents accions i qualsevol informació relacionada amb el medi natural. Entre altres coses, Noemí Pineda, portaveu de la Plataforma Preservem el Litoral, diu que volen obrir debat sobre la necessitat de protegir la costa maresmenca. De fet, aquest ha estat l’objectiu principal del seu primer any amb la posició contrària al dragatge marí. En el seu any de vida, s’ha aconseguit que s’aprovi una moció contra el dragatge i contra el projecte de la platja del S’Abanell, així com coordinar amb el sector científic i universitari l’objectiu de treballar propostes per una gestió sostenible. Per la Plataforma és important que els Ajuntaments no “claudiquin” i acceptin qualsevol tipus d’actuació que sigui agressiva amb el medi natural.
Al llarg de l’any, des de la Plataforma també han pressionat al consistori d’Arenys de Mar perquè realitzés un seguiment del iot rus que va estar ancorat davant la nostra costa i han denunciat en repetides ocasions la manera opaca de procedir del Ministeri de Medi Ambient després de tirar endavant actuacions sense cap informe d’impacte medi ambiental.
NOEMI PINEDA MEMBRE DE LA PLATAFORMA PRESERVEM EL LITORAL DEL MARESME
“La gent vol platja, però a quin preu?”
El Punt Avui 13/10/2016
“S'ha de pensar bé si en un futur tots els usos que volem al litoral són sostenibles”
“Seguim actius i això ens esperona a continuar lluitant perquè es plantegi seriosament la gestió del litoral”
Noemi Pineda, nascuda a Malgrat de Mar el 1978 és tècnica ambiental i des de l'inici forma part de la plataforma ciutadana Salvem el Litoral. Foto: J.RAMOS
És aquí on s'ha de reflexionar, si s'ha de deixar fer tot a la costa en nom d'un progrés econòmic
Hi ha tot un sector de la població que viu d'esquena a les problemàtiques ambientals
L'erosió de la costa és un fet, però estem desfigurant la costa segons si falta sorra o en sobra
ELENA FERRAN - ARENYS DE MAR
Un balanç positiu del primer any de feina, però molts reptes al davant. La Plataforma Preservem el Litoral del Maresme es va constituir l'estiu del 2015 arran de l'actuació per sorpresa del Ministeri de Medi Ambient per regenerar les platges de Malgrat de Mar.
S'han acabat els dragatges al Maresme?
En absolut, s'ha d'estar alerta. Com a plataforma estem satisfets perquè tot va ser molt precipitat i ens va agafar de sorpresa. Un any després continuem actius i això ens esperona a seguir lluitant per aconseguir que d'una vegada es plantegi seriosament la gestió del litoral.
Us sentiu sols en aquesta lluita?
Ens agradaria tenir més suport social, perquè, de les institucions, ja saps que en seran més favorables o menys. A la plataforma hi ha gent diversa amb ideologies diferents, però allò que ens uneix és que ens preocupa com s'estan fent les coses. S'ha de pensar bé si en un futur tots els usos que volem al litoral són sostenibles.
Tenim una N-II, una via del tren i molts passejos. Hi ha massa interessos per al debat?
Assumim que no és fàcil, però això no és un pretext per a la inoperància. Anem malament si ens neguem a fer una infraestructura perquè tindrem un lobby de pressió com pot ser el turístic o els alcaldes que volen sorra a la seva platja. S'ha de mirar de consensuar, fer prevaldre uns principis i prioritzar.
I per on es comença?
Un dels objectius de la plataforma era crear una taula interdisciplinària on totes les persones, agents o institucions implicades s'asseguessin per parlar del model de gestió.
Amb un any s'ha avançat cap aquí?
No del tot. Quan abans de l'estiu ens vam trobar davant la possibilitat que una segona draga portés la sorra de la Tordera i Arenys cap a Blanes, aleshores es va suscitar molt d'interès. Ens criden a participar de la comissió del Consell Comarcal com a òrgan de referència i consulta sobre el litoral, i en part és un orgull perquè hi ha la feina al darrere de molts professionals.
Qui hi ha dins la plataforma?
Som molt plurals i cadascú de nosaltres representa alguna sensibilitat associada al litoral. Des de persones del món científic o ambientalista fins a representants dels sectors pesquer i turístic, polítics o simplement gent amoïnada per la gestió del litoral.
Quins són els reptes?
Superat el primer any, volem implicar-hi més la societat civil, que és la que acaba empenyent els polítics a prendre decisions. Hi ha tot un sector de la població que viu d'esquena a les problemàtiques ambientals relacionades amb la costa, que potser necessita més informació i en conseqüència implicar-se més.
També trobem polítics que reclamen sorra i després signen en contra del dragatge?
Es veuen obligats a actuar amb immediatesa perquè han de donar resposta als veïns o sectors econòmics que els pressionen. I això es contradiu sovint amb directrius europees o autonòmiques de protecció del medi ambient. És aquí on s'ha de reflexionar, si s'ha de deixar fer tot a la costa en nom d'un progrés econòmic. O potser aquest progrés està malentès i no tenim solució a mitjà i curt terminis.
Amb els dragatges sembla que no n'hi ha ara com ara.
Exacte. Tenim una platja magnífica i tots contents perquè es resol la temporada de bany. Però nosaltres posem el focus en el que no es veu a conseqüència d'aquests treballs. Arenys de Mar té l'exemple clar de la desaparició de la petxina lluenta arran de tantes extraccions del fons marí. Afavorim un sector però en malmetem un altre que vivia de la pesca. Com es busca l'equilibri? No som il·lusos i entenem les dificultats de trobar un consens, però no ens podem negar com a mínim el fet d'intentar-ho.
Des de l'inici de la plataforma reclameu una visió global del territori.
Al litoral, l'afecta l'aportació de sorra de la conca de la Tordera i també de les rieres del Maresme. No podem obviar que la sorra ens ve de muntanya amunt de les serralades i del Montseny. Estem parlant de la Selva i el Vallès Oriental, com a territoris implicats també si parlem de fer una planificació global. El medi natural no hi entén, de fronteres administratives, que no solen coincidir amb les naturals.
Al litoral també l'amenaça, però, el canvi climàtic.
Tenim evidències dels canvis de temperatura i dels més que probables augments del nivell del mar. Què passarà a les zones més sensibles com ara Cabrera de Mar, on el mar s'està menjant la via del tren, o a Malgrat de Mar, on els càmpings també resulten afectats pels temporals. El canvi climàtic extrema els fenòmens meteorològics i això fa que ens trobem amb forts temporals però també amb una sequera i una Tordera on no baixa aigua. Tot això té una incidència a la costa. I davant d'això, què fem? Seguim posant diners a dragar sorra que no aguanta a les platges.
S'han provat d'altres invents com ara els espigons geotèxtils, sense gaire èxit...
La veritat és que no tenim constància que s'hagin fet públics els resultats. També hi ha l'aportació de sorra dels ports, que no es fa. Però la clau és pensar un pla de conca global. La Tordera com a riu mediterrani té fluctuacions de pluviometria, però també pateix una extracció d'aigua molt important a la capçalera. Això té conseqüències tant a l'aqüífer com a l'aigua en superfície.
I, això, qui ho frena?
De moment ningú, però a nosaltres ens toca dir-ho i alertar que la situació tard o d'hora ens obligarà a mitigar-ho. Entenem que reparar una cosa molt sovint és pitjor que prevenir-la i el cost pot ser molt alt. Preguntem-nos quantes esculleres caldrà anar posant als punts més crítics.
Però la solució tècnica ara com ara és posar més espigons.
La solució tècnica és clar que no serà immediata i s'ha de fer a poc a poc, però ens falta una visió conjunta. És un pedaç intentar arreglar un problema local que té una causa global. L'erosió de la costa és un fet, però estem desfigurant la costa segons si falta sorra o en sobra.
I com s'ha de gestionar?
Per començar, que tots els projectes passin la tramitació ambiental que toca. El primer dragatge que ens vam trobar del ministeri va ser una actuació d'urgència i, per això, va quedar exempt de tramitació ambiental. El segon dragatge ha seguit els tràmits i confiem que es tinguin en compte les al·legacions que ha presentat tothom qui ho ha volgut, a l'hora de fer l'avaluació d'impacte ambiental.
No teniu clar si s'aturarà?
La realitat és que no, però només podem actuar per aquesta via legal i més reivindicativa. Ens cal esmerçar esforços a motivar i trobar adeptes a la causa que entenguin que la gestió del litoral necessita una protecció. La gent vol platja, però a quin preu? S'ha d'exigir que es faci de manera respectuosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada