Més sobre els càmpings de Blanes... CÀMPINGS A BLANES, HOTELS A LLORET Diari de Girona 10/10/2016

CÀMPINGS A BLANES, HOTELS A LLORET
Diari de Girona 10/10/2016

"Si la imatge de Lloret està, en bona part, lligada a la imatge dels seus hotels, la de Blanes ho està, també en una part prou significativa, a la dels seus càmpings"

JOSEP ALUM
Lloret és, sens dubte, una vila capdavantera pel que fa a la quantitat i la qualitat de les seves instal·lacions hoteleres. Això fa que, quan alguna polèmica, accident, irregularitat, etc. té com a focus algun dels equipaments d'aquest sector, se'n ressenti la imatge de tota la vila.

A Blanes, una gran part del seu potencial turístic rau en la important oferta de places dels nombrosos càmpings ubicats a la zona dels Pins, davant la platja de s'Abanell. Uns càmpings que, inicialment, van assentar-se en l'extensa pineda que arriba fins a la desembocadura del riu Tordera, però que amb els anys i no sempre de manera ajustada a la llei i/o a la legalitat van anar creixent i ocupant part de les veïnes zones agrícoles amb les quals llindaven. No tots, és clar. Altres, la majoria, o no van créixer o ho van fer estrictament respectant les normes urbanístiques, tant locals com de les diferents administracions que hi tenen competència.

Si la imatge de Lloret està, en bona part, lligada a la imatge dels seus hotels, la de Blanes ho està, també en una part prou significativa, a la dels seus càmpings.

D'una banda, els càmpings han generat durant anys notables rendiments econòmics. De l'altra, sens dubte, han dinamitzat la zona i generat molts llocs de treball, almenys durant la temporada turística.
Tot i això, el sector s'ha anat degradant progressivament. La platja, per motius sobradament coneguts. Carrers, vials, equipaments i infraestructures, etc., perquè ningú ha mostrat prou interès o fermesa a l'hora d'invertir, reinvertir o fer invertir una part dels beneficis en aquests aspectes.

Ara, davant la redacció d'un nou POUM municipal, sembla que es vol legalitzar una part d'allò que en el seu moment es va fer de forma il·legal. Amb compensacions econòmiques més o menys elevades, els més espavilats (?) sembla que es podrien equiparar amb els més complidors. Res de desfer el que es va fer mal fet. Una estratègia consensuada? Una estratègia pragmàtica? En tot cas una estratègia que, sembla, ha començat amb desavinences i posant tots els propietaris en un mateix sac. Una estratègia, també, possiblement poc pedagògica: faig el que em sembla, sigui legal o no, i al cap dels anys, quan n'hagi tret prou rendiment, ja purgaré les meves faltes... amb diners!

Si, finalment, s'acaba optant per la via diguem negociada, ja seria hora; però que una part significativa d'aquestes multes, sancions, compensacions o digueu-n'hi com vulgueu, es reinverteixi en una profunda renovació, reparació, remodelació dels vials i les infraestructures públiques del sector.

La mitja dotzena de pagesos les terres dels quals han quedat aïllades, rodejades o encaixonades enmig de pàrquings i ampliacions il·legals o alegals, seguiran representant una minúcia: la torna.