Segon intent de protegir el delta, a Blanes
El Punt Avui 28/11/2016
El ple aprova crear una taula de treball per retornar l'equilibri al delta de la Tordera
El delta de la Tordera, amb càmpings a banda i banda. Foto: EPA.
N. FORNS - BLANES
L'Ajuntament de Blanes va aprovar per unanimitat crear i convocar una taula de treball sobre el delta de la Tordera, amb representació dels ajuntaments implicats (els de Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls), l'ACA, la direcció general de Costes, una representació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), entitats mediambientals i representants dels propietaris afectats a banda i banda del riu. La creació d'aquesta taula es va aprovar a iniciativa dels grups d'ICV-EUiA i Batega, que van exposar que malgrat que ja es va aprovar constituir aquesta taula, per ple, el 2013, no es va arribar a convocar mai. Víctor Catalán (ICV) va recordar que l'espai del delta de la Tordera s'ha anat degradant molt en els últims quinze anys. “Demanem que aquest cop sí que ens ho agafem seriosament”, va dir, en referència al primer intent, del 2013. La taula hauria de proposar mesures per retornar l'equilibri al delta de la Tordera i a la platja.
Els #pescadors catalans d'arrossegament amenacen de no fer veda. Denuncien que en 3 anys no han cobrat les ajudes promeses.
Indignació i ressentiment dels pescadors catalans. Escolta-ho aquí.
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-al-dia/pescadors-ressentits-i-indignats/audio/942147/ …
Catalunya al dia. Catalunya ràdio 28/11/2016
Els pescadors d'arrossegament catalans amenacen de no aturar la flota perquè encara no han cobrat les aturades dels últims tres anys que els havien promès. Consideren que les vedes són absolutament necessàries per garantir els recursos, però diuen que sense ajudes les empreses són inviables. Asseguren que el govern de Madrid els dóna allargues per acabar de finançar aquestes aturades biològiques que, en un 60%, es pagarien des de la Unió Europea. En parlem amb el president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya, Eusebi Esgleas.
El Punt Avui 27/11/2016
La majoria de municipis del Maresme per on passa l'autopista C-32 inclouen en els pressupostos l'IBI que podran computar sencer per primer cop el 2017
Reclamen uns 2,7 milions que valoren com “un acte de justícia”
TERESA MÁRQUEZ - MATARÓ
Un estudi de la Diputació va confirmar fa pocs dies que a l'agost del 2016 “caducava” la bonificació del 95% de l'IBI a les concessionàries de diverses autopistes de peatge, incloent-hi la C-32, que els permetia pagar una quantitat irrisòria –el 5%– per ocupar els terrenys dels diferents municipis per on passava la via ràpida. Segons l'informe les concessions, que es va anar allargant fins a l'any 2021, incloïen una clàusula en què s'especificava que l'exempció del pagament de l'anomenada contribució, l'impost més important per als Ajuntaments, ja no seria vàlida durant l'exercici de l'any 2017. Les empreses que gestionen les vies ràpides catalanes construïdes abans del 1988 gaudien d'una situació privilegiada a partir d'una llei franquista del 1972. La situació la compartien fins ara Acesa i Invicat, mentre que altres concessionàries de vies ràpides com Autema, Aucat i Túnel del Cadí ja estaven obligades a pagar l'IBI corresponent des de feia temps. La informació facilitada per la Diputació als consistoris afectats els ha omplert d'alegria, no exempta de cert recel per uns diners que tot i que reclamen com a seus, encara no tenen de manera segura. Tot i així, i fent un exercici d'optimisme, la majoria ja han inclòs o inclouran la quantitat complerta de l'IBI de l'autopista en els seus comptes.
Un dels casos més paradigmàtics correspon a Arenys de Mar, que des del primer moment ha reclamat –sense èxit– el pagament de l'impost. “No hi volem renunciar perquè ens serà de gran ajuda per no apujar impostos, i esperem que aquesta vegada no hi hagi una renovació de l'exempció”, va dir fa uns dies el regidor d'Hisenda, Ramon Vinyes (PSC). Arenys de Mar és la població que pot obtenir més diners de la concessionària: 350.000 euros. Hi segueix Mataró, amb 348.000, Palafolls, amb 280.000, Sant Pol de Mar, amb 270.000, i Calella, amb 212.000. A la part baixa de la llista hi ha Cabrils, amb 21.170 euros, seguit de Vilassar de Dalt, amb 32.000, i Alella, Montgat i el Masnou, amb 30.000 euros cadascun.
Els alcaldes parlen
Els alcaldes consultats no volen perdre l'oportunitat d'aconseguir ingressos per a unes arques municipals que encara es ressenten de la crisi. N'hi ha, però, com és el cas de Caldes, que expliquen que el tram afectat per l'autopista “és tan minúscul que no arriba al quilòmetre i no es cobra res”. L'alcaldessa, Rosa Pou (ERC), lamenta que no es puguin beneficiar de l'aplicació de l'impost. D'altra banda, l'alcalde de Teià, Andreu Bosch (ERC), recorda que en la seva primera etapa al capdavant del govern el consistori va fer mans i mànigues per obtenir el pagament de l'IBI i no se'n va sortir. “Hem de fer el càlcul perquè es tracta d'una reivindicació històrica i un greuge per als Ajuntaments que cal resoldre”, sentencia.
Tot i l'escenari propici que planteja la Diputació, segons fonts de l'ens avui per avui no tenen constància que les concessionàries afectades hagin fet cap moviment. “Seria agosarat preveure res, però el cert és que tradicionalment aquestes empreses han presentat batalla en els tribunals per evitar pagar l'IBI”, comenten les mateixes fonts. En cas que presentin un recurs contenciós administratiu, la Diputació assegura que el pagament quedaria congelat fins que hi hagués una sentència ferma.
Primers intents vàlids
La lluita per recuperar l'IBI de l'autopista la va començar la Diputació a instàncies dels Ajuntaments, el 2009. Primer van reclamar l'import corresponent al període 1999-2002 amb un resultat molt positiu perquè els consistoris que es van emparar sota el paraigua de la Diputació van obtenir sentències positives. La segona tongada de reclamacions, compreses en el període 2003-2006 pujava al voltant de 7 milions d'euros dels quals alguns consistoris també van aconseguir que el jutge els donés la raó.
La galleda d'aigua freda va arribar l'any 2011, quan el Tribunal Suprem (TS) va donar la raó a l'Estat espanyol com a titular de les autopistes i, consegüentment, va desestimar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) a la qual s'aferraven els consistoris per poder reclamar els pagaments retardats. A causa de la veu de la més alta instància judicial, el TSJM va començar a desestimar les demandes que fins llavors havia anat acceptant i la Diputació va haver de recomanar que els Ajuntaments es guardessin les demandes en un calaix fins que arribessin temps millors.
LA FRASE
Es tracta d'una reivindicació històrica i un greuge per als Ajuntaments que cal resoldre
Andreu Bosch (ERC)
ALCALDE DE TEIÀ
LA XIFRA
2,7 milions és el que els ajuntaments demanen pel 100% de l'IBI de l'autopista C-32 corresponent a l'exercici 2017.
L'exemple de la ciutat de Mataró
Mataró va ser un dels municipis beneficiats en el primer període de cobrament de l'IBI per l'autopista. El raonament que feia servir el consistori era que el tram inaugurat el 1994, de Mataró a Palafolls, corresponia a una concessió nova i que, per tant, no es podia beneficiar de les exempcions que la llei franquista permetia a les vies ràpides inaugurades abans del 1988. El 2008 Mataró va aconseguir una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que li va permetre cobrar 1.404.958,23 euros més 479.445,59 euros en concepte d'interessos de les quantitats pendents d'IBI del període 1996-2003. La resta de recursos contenciosos interposats per l'Ajuntament en aquest sentit van acabar tenint sentències desfavorables. Concretament, van presentar reclamacions respecte a l'IBI dels períodes: 2004-2007, per 1.045.455,89 euros; 2008-2009 per 632.717,62; i 2010-2011 per 652.830,06. El consistori ha inclòs en els comptes del 2017 la quantitat que espera cobrar de l'IBI i que puja a 348.399,69 euros. El 2016 va facturar 17.419,98 euros corresponents al 5% de l'IBI.
Europa press 23/11/2016
Organizaciones ambientales han alertado al Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente de los efectos que está produciendo la masificación del uso deportivo en áreas protegidas y han pedido que establezcan una serie de medidas de prevención, control y la armonización normativa para el uso deportivo de áreas protegidas.
Así, entre las medidas que proponen plantean realizar campañas de sensibilización sobre los problemas que supone el uso público "masificado" y "a menudo descontrolado" de los espacios protegidos e insta a introducir en el currículum escolar de la función que desempeñan los espacios naturales y el conocimiento de los valores que albergan, así como establecer un observatorio científico sobre el impacto del uso público en las áreas protegidas.
Las organizaciones Amigos de la Tierra, Asociación Centaurea, Asociación Redmontañas, Asociación Reforesta, Ecologistas en Acción, Fondo Natural, Mountain Wilderness, SEO/BirdLife, y la Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos han mantenido un encuentro con el MAPAMA y el Organismo Autónomo Parques Nacionales para analizar esta cuestión.
En ese marco, han explicado como la expansión y el "frecuente descontrol" en las zonas de protegidas de actividades como ciclismo fuera de pista, competiciones, masificación "indiscriminada" de la escalada en roca, suponen "amenazas crecientes" para la conservación de estos espacios. Si bien, han reconocido que estas actividades tienen escaso impacto sobre la naturaleza cuando se practican a pequeña escala pero los efectos adversos "se disparan" cuando la práctica se masifica o es inadecuada.
Además, destaca que "solo una parte reducida" del territorio español tiene "alguna figura de protección", por lo que hay "una mayoría del territorio apto" para realizar actividades deportivas sin comprometer la conservación de los recursos naturales.
A este respecto, recuerdan que el Comité Olímpico Español (COE) recomienda "no organizar eventos deportivos en espacios naturales protegidos", frente a la proliferación exponencial en la práctica de actividades recreativas en espacios protegidos, como el descenso en bicicleta todo terreno (BTT) por senderos o fuera de ellos, las carreras por montaña o la escalada en roca.
A estos eventos se suman otras actividades más tradicionales que ya existían en los mismos espacios y que a veces generan conflictos de uso entre colectivos y procesos globales que inciden negativamente en los ecosistemas, como el cambio climático, la deforestación, los procesos erosivos por causas naturales, las especies invasoras, etcétera, todo lo cual interacciona con el uso público masificado incrementando su gravedad y favoreciendo los cambios irreversibles.
"En modo alguno se trata de impedir el uso y disfrute de los espacios naturales, sino de restituir a las áreas protegidas su función básica de conservación, siendo la zonificación de los espacios protegidos la que debe establecer dónde, cuándo, en qué medida y cómo ha de accederse a las distintas áreas que los integran", señalan.
Finalmente, entre las recomendaciones aconsejan evitar los periodos críticos para la reproducción de las especies, los horarios nocturnos y el tránsito por las zonas húmedas y zonas de cumbres. En definitiva, instan a aplicar el principio de precaución, es decir que cuando haya dudas sobre el impacto de determinadas prácticas o eventos no se autoricen.
És per això pel que volen la Tourdera per espais PEIN i XN2000?... http://www.fceh.cat/pdf/FCEH_91_Dossier_Camp_cat_V6.pdf …
Nació Digital 27/11/2016
Els guanyadors competiran al Campionat d'Espanya de Múixing.
Un dels participants al Campionat de Catalunya de Múixing Terra a Hostalric | Jordi Massaguer
Hostalric ha viscut un gran Campionat de Catalunya de Múixing Terra. El campionat s'ha fet aquest cap de setmana amb més d'un centenar de participants i ha decidit els campions i campiones de Catalunya en múixing i canicross de la present temporada 2016-17 i ha estat de molt alt nivell ja que hi han participat múixers catalans amb perspectiva internacional. La prova ha estat puntuable per a la 23a Lliga Catalana de múixing i per a la 11a Lliga Catalana de Canicross. Els guanyadors a Hostalric competiran al Campionat d'Espanya de Múixing.
El lliurament de premis s'ha fet aquest migdia al pavelló esportiu municipal en presència de l'alcalde d'Hostalric, Josep Frias i del regidor d'Esports, Jordi Massaguer. L'alcalde '’Hostalric ha destacat que "estic molt agraït a la Federació Catalana d'Esports d'Hivern que s'hagi fixat en Hostalric per al desenvolupament d'aquest campionat. Han estat dos dies de proves molt dures ja que la pluja ha deixat fang i aquest element no és habitual en aquest tipus de competicions, però al capdavall ha representat una experiència diferent". També ha destacat la feina feta per la Policia Local, l'ADF i Protecció Civil ja que han treballat de valent per al bon desenvolupament de la prova. "Ha quedat demostrat que som un poble petit però molt capaç d'organitzar esdeveniments com aquest".
Els hostalriquencs, David Pararol i Natàlia Camps han quedat campions en les categories que han disputat. Els participants a la cursa han utilitzat trineus, patinets o BTT, tirats per un, dos, tres, quatre o més gossos. La cursa del Campionat de Catalunya de Múixing terra ha estat organitzada per Club Canicross Gos Esport Catalunya, delegat de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern i ha comptat amb la col·laboració de Gos Net Sport Hostalric, Arion i l'Ajuntament d’Hostalric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada