Que hagi plogut força aquest octubre (tampoc per llençar coets, el mapa simplement indica que ha plogut una mica més per sobre de la mitjana mensual, i bàsicament per l'episodi de pluges de mitjans de mes que es va centrar al Baix Maresme, no a l'Alt) només ha servit per donar oxigen a la vegetació que estava al límit o sota estrès hídric però no ha estat suficient per pal·liar els efectes negatius ocasionats per més de 39 mesos consecutius per sota de la mitjana, m'esplico...
Tota l'aigua caiguda aquest octubre sobre camps, conreus, boscos, erms, basses, estanys, riu o rieres només ha mullat el terra superficialment, i puntualment ha corregut pel riu o rieres de manera temporal just després de les pluges més intenses, més per la seva intensitat que per condicions d'humitat del terreny, i prova d'això és que al tram final de la Tordera i a les rieres ja no baixa aigua. El mateix podem dir sobre basses, estanys i mulleres que, pocs dies després de les pluges tornen a estar secs o entollars només a la part més fonda. I és que estava tot tan sec que podríem dir que el terra s'ha xuclat tota la pluja caiguda. Només cal foradar una mica el terra per veure que tot està sec a la que grates una mica la superfície, i molt més ha de ploure per omplir d'aigua l'aqüífer de la Baixa Tordera per tornar a veure lliscar aigua pel riu de manera abundant i permanent o per tornar a veure pous amb aigua a prop del nivell del terra.
Parlem de continuïtat de la sequera no només quan les precipitacions són inferiors a "lo normal" sinó que també quan les reserves hídriques del terra i l'humitat general continuen essent molt inferiors a "lo normal" per aquelles dates tot i que hagi plogut el dia abans.
Potser alguns estan contents perquè han pogut anar a "caçar bolets" aquest cap de setmana però la situació dels boscos, basses, estanys, riu i rieres continua essent molt preocupant... alarmant després de més de 3 anys de sequera continuada... pels efectes negatius sobre la flora i fauna que comporta (substitució d'espècies aquàtiques per bardisses, extincions locals d'amfibis, canvis en el paisatge vegetal, etc, etc,...) i que trigaran molts anys en recuperar-se per sí mateixes per molt que plogui els propers anys sense un ajut extern. I no veig ningú preocupat per aquests temes al territori per pensar que les coses aniran millor d'ara endavant, vaja.
Un exemple clar de canvi de paisatge vegetal el tenim als estanys de Tordera, on antigues mulleres i prats de dall amb joncs, càrex, ranuncles, herbassars,... hàbitat imprescindible per a multitud d'espècies... ara mateix són bardissars plens de petits freixes, salzes o pollancres que creixen a uns terrenys que ara no s'inunden, i per molt que ho tornin a fer quan plogui més, ja hauran perdut la seva condició d'herbassar, mullera o jonquera i la seva biodiversitat cap a un bosc o bardissar inundable on els nic¡vells freàtics disminueixen més ràpidament. A aquesta mena de canvis em refereixo quan parlo dels "efectes negatius de la sequera" i que caldrà molta pluja per "pal·liar aquests efectes", no simplement recuperar una precipitació més o menys mitjana.
I és que no serveix de res un mes plujós (com per exemple aquest octubre) si tot seguit continua la tendència cap a registres inferiors a la mitjana climàtica, i aquest novembre anem en aquesta direcció deixant l'octubre com a excepció d'una norma que dura ja més de 39 mesos.
També ajuda veure l'estat de la sequera pluviomètica a 6, 9, 12, 24 o 36 mesos vista que es pot consultar a la web del Servei Meteorològic de Catalunya, sempre en condicions de sequera extrema, forta o moderada a la Baixa Tordera (indicada amb els cercles vermell als mapes)...
Estat de la sequera
La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Per contra, els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per a estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.
Les àrees de Recerca i Modelització i de Climatologia (SMC) elaboren mensualment els mapes d’IPE per a Catalunya per als intervals de 6, 9, 12, 24 i 36 mesos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada