Meteo.cat
Precipitació acumulada prevista. Precipitacions extenses fins a mig matí. Després seran disperses. #meteocat pic.twitter.com/pb6rLcSDsM
Recordeu...
divendres, 26 de febrer del 2016
Acumulació de precipitació prevista (mm) per aquest dissabte. Meteo.cat
Acumulació de precipitació prevista (mm) per aquest dissabte.
Meteo.cat
Precipitació acumulada prevista. Precipitacions extenses fins a mig matí. Després seran disperses. #meteocat pic.twitter.com/pb6rLcSDsM
Recordeu...
Meteo.cat
Precipitació acumulada prevista. Precipitacions extenses fins a mig matí. Després seran disperses. #meteocat pic.twitter.com/pb6rLcSDsM
Recordeu...
Detecten al Parc de Montnegre i Corredor una població autòctona de cranc de riu. Ràdio Pineda 26/2/2016
Detecten al Parc de Montnegre i Corredor una població autòctona de cranc de riu
Ràdio pineda 26/2/2016
El Parc del Montnegre i el Corredor ha detectat una població nombrosa de cranc de riu autòcton "amb exemplars joves i bones condicions per sobreviure". Els tècnics tenen previst prendre mesures perquè el cranc americà, que és l'espècie invasora, no entri a la zona. El director del Parc, Antoni Bombí, ha explicat que es tracta d'una població com la que es podia trobar a les rieres de la zona fa uns 50 anys, quan la gent caçava els crancs per consumir-los. El Parc, d'altra banda, s'ha adonat de la presència del Liró Gris o Rata Dormidora, un rosegador que "segurament ja hi era", però que encara no s'havia detectat. Es tracta d'una espècie de rosegador que té una "població consolidada" i que viu en arbres vells o en nius de fusta morta.
..................................................
Paga la pena mirar ...
EVALUACIÓN DEL ESTADO CONSERVACIÓN DEL CANGREJO DE RÍO EN EL PARQUE DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
Jornadas españolas sobre conservación del cangrejo de río autóctono.
Olot, 21 y 22 de setiembre de 2015
Cranc de riu autòcton
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Generalitat de Catalunya
Ràdio pineda 26/2/2016
El Parc del Montnegre i el Corredor ha detectat una població nombrosa de cranc de riu autòcton "amb exemplars joves i bones condicions per sobreviure". Els tècnics tenen previst prendre mesures perquè el cranc americà, que és l'espècie invasora, no entri a la zona. El director del Parc, Antoni Bombí, ha explicat que es tracta d'una població com la que es podia trobar a les rieres de la zona fa uns 50 anys, quan la gent caçava els crancs per consumir-los. El Parc, d'altra banda, s'ha adonat de la presència del Liró Gris o Rata Dormidora, un rosegador que "segurament ja hi era", però que encara no s'havia detectat. Es tracta d'una espècie de rosegador que té una "població consolidada" i que viu en arbres vells o en nius de fusta morta.
..................................................
Paga la pena mirar ...
EVALUACIÓN DEL ESTADO CONSERVACIÓN DEL CANGREJO DE RÍO EN EL PARQUE DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
Jornadas españolas sobre conservación del cangrejo de río autóctono.
Olot, 21 y 22 de setiembre de 2015
Cranc de riu autòcton
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Generalitat de Catalunya
Els caçadors abaten cada any un miler de senglars al Parc del Montnegre i el Corredor. Ràdio Tordera 25/2/2016
Els caçadors abaten cada any un miler de senglars al Parc del Montnegre i el Corredor
Ràdio Tordera 25/2/2016
Els caçadors maten cada any un miler de senglars del Parc del Montnegre i el Corredor i de les àrees dels voltants. És una de les zones amb més densitat de senglars de Catalunya, amb una ratio de deu exemplars per cada km 2. El director del Parc, Antoni Bombí, assegura que la caça és “necessària per mantenir les poblacions de senglars”. Són animals que danyen l’agricultura i que podrien arribar a ser agressius en cas d’acostumar-se a habitar les àrees amb activitat humana . El Parc ha establert una línia de subvencions perquè els pagesos instal·lin tanques elèctriques per evitar l’entrada de senglars.
L’elevada densitat de senglars al Parc del Montnegre és un “tema preocupant”, segons explica Antoni Bombí en una entrevista a l’ACN. Són animals que fan mal als camps conreats i que “suposen un risc” per la conservació d’espècies de plantes.
Els senglars tenen una important capacitat reproductiva, i acostumen a acostar-se a les zones urbanitzades. Antoni Bombí assenyala que “no són agressius” tot i que alerta que alguns individus podrien arribar a suposar un “risc” si han crescut “en zones pròximes a les activitats humanes”.
El Parc compta amb una ratio de 10 senglars per km2. Hi ha zones a La Garrotxa o L’Emporda amb 12 o més exemplars per Km2. Davant d’aquestes xifres, Bombi no hi veu “cap més altra solució que la caça” tot i que també apunta que s’estan fent proves a Sant Llorenç de Munt per intentar esterilitzar la població. El Parc, segons el director, facilita la feina dels caçadors i no fa coincidir les batudes amb les marxes o les curses organitzades.
Un dels esculls, però, és que els senglars es concentren cada cop més en “llocs propers a urbanitzacions perquè hi troben menjar o perquè han après que allà no se’ls pot caçar”. En aquest sentit, Bombí considera que s’haurien d’alternar les batudes als espais oberts amb la caça en zones específiques.
El Parc, d’altra banda, té oberta unes línies d’ajut perquè els pagesos instal·lin tanques per evitar l’entrada de senglars en camps conreats. “
Ràdio Tordera 25/2/2016
Els caçadors maten cada any un miler de senglars del Parc del Montnegre i el Corredor i de les àrees dels voltants. És una de les zones amb més densitat de senglars de Catalunya, amb una ratio de deu exemplars per cada km 2. El director del Parc, Antoni Bombí, assegura que la caça és “necessària per mantenir les poblacions de senglars”. Són animals que danyen l’agricultura i que podrien arribar a ser agressius en cas d’acostumar-se a habitar les àrees amb activitat humana . El Parc ha establert una línia de subvencions perquè els pagesos instal·lin tanques elèctriques per evitar l’entrada de senglars.
L’elevada densitat de senglars al Parc del Montnegre és un “tema preocupant”, segons explica Antoni Bombí en una entrevista a l’ACN. Són animals que fan mal als camps conreats i que “suposen un risc” per la conservació d’espècies de plantes.
Els senglars tenen una important capacitat reproductiva, i acostumen a acostar-se a les zones urbanitzades. Antoni Bombí assenyala que “no són agressius” tot i que alerta que alguns individus podrien arribar a suposar un “risc” si han crescut “en zones pròximes a les activitats humanes”.
El Parc compta amb una ratio de 10 senglars per km2. Hi ha zones a La Garrotxa o L’Emporda amb 12 o més exemplars per Km2. Davant d’aquestes xifres, Bombi no hi veu “cap més altra solució que la caça” tot i que també apunta que s’estan fent proves a Sant Llorenç de Munt per intentar esterilitzar la població. El Parc, segons el director, facilita la feina dels caçadors i no fa coincidir les batudes amb les marxes o les curses organitzades.
Un dels esculls, però, és que els senglars es concentren cada cop més en “llocs propers a urbanitzacions perquè hi troben menjar o perquè han après que allà no se’ls pot caçar”. En aquest sentit, Bombí considera que s’haurien d’alternar les batudes als espais oberts amb la caça en zones específiques.
El Parc, d’altra banda, té oberta unes línies d’ajut perquè els pagesos instal·lin tanques per evitar l’entrada de senglars en camps conreats. “
Enllaç d'interès... Observadors del mar
Observadors del mar
Benvingut/da a Observadors del Mar!
OBSERVADORS DEL MAR recopila observacions i experiència de ciutadans sobre fenòmens que ocorren en el mar, per fer recerca marina.
Es recullen dades sobre distribució i abundància d'espècies marines comunes, aparició d'espècies marines, 'rares' o invasores, o presència d'efectes sobre l'ecosistema (mortalitats d'organismes, contaminació superficial i del fons). Les dades són utilitzades en els projectes de recerca per comprendre millor els efectes que l'escalfament global, la contaminació, els canvis de biodiversitat, les invasions d'espècies exòtiques i la sobrepesca estant tenint sobre el mar.
Aquesta plataforma web, coordinada des de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), compta amb la participació d'experts de diferents centres de recerca nacionals i internacionals que validen i comenten les observacions rebudes. La web es converteix així en un punt de trobada entre ciutadans i científics, que té com a objectiu crear nou coneixement de forma conjunta. Per aprofundir en la col·laboració, s'organitzen jornades de formació i de divulgació per a públic general i escoles (s'anuncien a la web i per twitter).
Si t'agrada el mar, busseges, navegues, pesques, fas esports aquàtics tant de forma professional com a aficionat, o vas a la platja, t'animem a col·laborar amb aquesta plataforma de #ciència ciutadana!
LA TEVA MIRADA ÉS MOLT VALUOSA!
Benvingut/da a Observadors del Mar!
OBSERVADORS DEL MAR recopila observacions i experiència de ciutadans sobre fenòmens que ocorren en el mar, per fer recerca marina.
Es recullen dades sobre distribució i abundància d'espècies marines comunes, aparició d'espècies marines, 'rares' o invasores, o presència d'efectes sobre l'ecosistema (mortalitats d'organismes, contaminació superficial i del fons). Les dades són utilitzades en els projectes de recerca per comprendre millor els efectes que l'escalfament global, la contaminació, els canvis de biodiversitat, les invasions d'espècies exòtiques i la sobrepesca estant tenint sobre el mar.
Aquesta plataforma web, coordinada des de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), compta amb la participació d'experts de diferents centres de recerca nacionals i internacionals que validen i comenten les observacions rebudes. La web es converteix així en un punt de trobada entre ciutadans i científics, que té com a objectiu crear nou coneixement de forma conjunta. Per aprofundir en la col·laboració, s'organitzen jornades de formació i de divulgació per a públic general i escoles (s'anuncien a la web i per twitter).
Si t'agrada el mar, busseges, navegues, pesques, fas esports aquàtics tant de forma professional com a aficionat, o vas a la platja, t'animem a col·laborar amb aquesta plataforma de #ciència ciutadana!
LA TEVA MIRADA ÉS MOLT VALUOSA!
PARTICIPAR és molt fácil i no fa falta ser experts:
1. Registra't
2. Decideix en quin projecte vols col·laborar
3. Envia les teves observacions als nostres científics especialistes. (Si no coneix el nom de l'espècie, no importa: pots marcar el botó de "no identificat" i els investigadors validaran les teves dades i resoldràn els teus dubtes. També posem a la teva disposició guies d'identificació i enllaços d'interès).
Totes les dades recollides són públiques i surten al mapa, un mapa que estem dissenyant entre tots!
Pots seguir la nostra activitat en Twitter @obsdelmar o en l'apartat Actualitat
Benvingut/da a Observadors del Mar!
OBSERVADORS DEL MAR recopila observacions i experiència de ciutadans sobre fenòmens que ocorren en el mar, per fer recerca marina.
Es recullen dades sobre distribució i abundància d'espècies marines comunes, aparició d'espècies marines, 'rares' o invasores, o presència d'efectes sobre l'ecosistema (mortalitats d'organismes, contaminació superficial i del fons). Les dades són utilitzades en els projectes de recerca per comprendre millor els efectes que l'escalfament global, la contaminació, els canvis de biodiversitat, les invasions d'espècies exòtiques i la sobrepesca estant tenint sobre el mar.
Aquesta plataforma web, coordinada des de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), compta amb la participació d'experts de diferents centres de recerca nacionals i internacionals que validen i comenten les observacions rebudes. La web es converteix així en un punt de trobada entre ciutadans i científics, que té com a objectiu crear nou coneixement de forma conjunta. Per aprofundir en la col·laboració, s'organitzen jornades de formació i de divulgació per a públic general i escoles (s'anuncien a la web i per twitter).
Si t'agrada el mar, busseges, navegues, pesques, fas esports aquàtics tant de forma professional com a aficionat, o vas a la platja, t'animem a col·laborar amb aquesta plataforma de #ciència ciutadana!
LA TEVA MIRADA ÉS MOLT VALUOSA!
Benvingut/da a Observadors del Mar!
OBSERVADORS DEL MAR recopila observacions i experiència de ciutadans sobre fenòmens que ocorren en el mar, per fer recerca marina.
Es recullen dades sobre distribució i abundància d'espècies marines comunes, aparició d'espècies marines, 'rares' o invasores, o presència d'efectes sobre l'ecosistema (mortalitats d'organismes, contaminació superficial i del fons). Les dades són utilitzades en els projectes de recerca per comprendre millor els efectes que l'escalfament global, la contaminació, els canvis de biodiversitat, les invasions d'espècies exòtiques i la sobrepesca estant tenint sobre el mar.
Aquesta plataforma web, coordinada des de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), compta amb la participació d'experts de diferents centres de recerca nacionals i internacionals que validen i comenten les observacions rebudes. La web es converteix així en un punt de trobada entre ciutadans i científics, que té com a objectiu crear nou coneixement de forma conjunta. Per aprofundir en la col·laboració, s'organitzen jornades de formació i de divulgació per a públic general i escoles (s'anuncien a la web i per twitter).
Si t'agrada el mar, busseges, navegues, pesques, fas esports aquàtics tant de forma professional com a aficionat, o vas a la platja, t'animem a col·laborar amb aquesta plataforma de #ciència ciutadana!
LA TEVA MIRADA ÉS MOLT VALUOSA!
PARTICIPAR és molt fácil i no fa falta ser experts:
1. Registra't
2. Decideix en quin projecte vols col·laborar
3. Envia les teves observacions als nostres científics especialistes. (Si no coneix el nom de l'espècie, no importa: pots marcar el botó de "no identificat" i els investigadors validaran les teves dades i resoldràn els teus dubtes. També posem a la teva disposició guies d'identificació i enllaços d'interès).
Totes les dades recollides són públiques i surten al mapa, un mapa que estem dissenyant entre tots!
Pots seguir la nostra activitat en Twitter @obsdelmar o en l'apartat Actualitat
Avui plou, i més per aquest cap de setmana.
Ara mateix plou a tot l'Alt Maresme, i sembla que la pluja continuarà les properes hores.
La següent foto és de Meteomar, a Mataró, i la pluja recorre el Maresme de sud a nord...
La següent foto és de Meteomar, a Mataró, i la pluja recorre el Maresme de sud a nord...
dimecres, 24 de febrer del 2016
Paramotor sobre el Delta de La Tordera
Ja fa anys que els que visitem els espais naturals del Delta de la Tordera, especialment a la llacuna de la desembocadura i a la platja de la Pomereda, veiem com de tant en tant passen aficionats al paramotor (parapent a motor) en vols rassants sobre les zones de nidificació i descans de les aus que hi viuen. Parlem d'una activitat lúdica radicalment incompatible amb els valors naturals dels espais naturals "protegits" en qüestió.
D'aquí a poques setmanes arriba la primavera... época de pas migratori prenupcial de milers d'aus que fan parada per alimentar-se i descansen al Delta de camí al nord d'Europa,... i inici de l'època reproductora de centenars d'aus aquàtiques, de sorrals litorals, o d'espais agrícoles... totes protegides i moltes d'un gran interès faunístic a Catalunya.
No es tracta d'un fet puntual (a sota podeu accedir a molts exemples), i no estic en contra de l'activitat lúdica (sí del lloc on es practica)... ¿Algú s'imagina estar a un observatori dels Aiguamolls de l'Empordà o del Delta del Llobregat i veure impotent com un parell de aficionats al paramotor passen aixecant tot bitxo vivent???... Doncs a la Tordera passa gairebé sempre... i sembla que a ningú l'importa.
Algú sap si es pot fer res???...
VOLS DE PARAMOTOR
Elmalgratenc 24/9/2015
La platja de la Conca de Malgrat de Mar s’ha convertit en un indret especial per als amants del paramotor. Segons expliquen, hi troben l’espai lliure i el vent que necessiten per practicar aquesta activitat.
Actualment, els paramotors s’enlairen i aterren davant les pistes d’atletisme. Volen resseguint la costa i aprofitant que ja s’ha acabat la temporada de bany.
La normativa especifica que no poden volar sobre nuclis urbans ni per damunt de concentracions de persones. També els obliga a fer-ho a una alçada d’entre 150 i 300 metres. Els mateixos paramotoristes reconeixen que alguns companys no respecten aquestes normes de seguretat. Aquest mateix estiu són diversos els paramotors que s’ha vist sobrevolant la platja en hores de màxima concurrència i a pocs metres dels banyistes.
---------------------------------------------------------------
No és un fet puntual, ni de lluny...
Comentat a aquest mateix blog...
Desembocadura del riu Tordera 2/10/09
http://www.paramotor-barcelona.com/cat/camp_de_vol/, hi diu textualment... A més d'aquest camp utilitzem sovint zones de platja properes a Barcelona, des de Cubelles fins a Malgrat de Mar. Això si, fora de la època estival.
Desembocadura del riu Tordera 24/9/09
DENÚNCIA 11/1/09... En parapent a motor foragitant les aus hivernants de la desembocadura del riu Tordera.
Al YouTube… Flying low in Malgrat de Mar – Spain…
Desembocadura del riu Tordera 1/12/07
al YOUTUBE...
Flying low in Malgrat de Mar - Spain
Vuelo en Paramotor en la Playa de Malgrat de Mar
A vista de pájaro en paramotor
1-1-2012 Paramotor wagas over the beach.wmv
Avond vluchtje Malgrat de mar met chasecam
TORDERA BEACH AMB PARAMOTOR
Paramotor Maresme Juny 2012
D'aquí a poques setmanes arriba la primavera... época de pas migratori prenupcial de milers d'aus que fan parada per alimentar-se i descansen al Delta de camí al nord d'Europa,... i inici de l'època reproductora de centenars d'aus aquàtiques, de sorrals litorals, o d'espais agrícoles... totes protegides i moltes d'un gran interès faunístic a Catalunya.
No es tracta d'un fet puntual (a sota podeu accedir a molts exemples), i no estic en contra de l'activitat lúdica (sí del lloc on es practica)... ¿Algú s'imagina estar a un observatori dels Aiguamolls de l'Empordà o del Delta del Llobregat i veure impotent com un parell de aficionats al paramotor passen aixecant tot bitxo vivent???... Doncs a la Tordera passa gairebé sempre... i sembla que a ningú l'importa.
Algú sap si es pot fer res???...
VOLS DE PARAMOTOR
Elmalgratenc 24/9/2015
La platja de la Conca de Malgrat de Mar s’ha convertit en un indret especial per als amants del paramotor. Segons expliquen, hi troben l’espai lliure i el vent que necessiten per practicar aquesta activitat.
Actualment, els paramotors s’enlairen i aterren davant les pistes d’atletisme. Volen resseguint la costa i aprofitant que ja s’ha acabat la temporada de bany.
La normativa especifica que no poden volar sobre nuclis urbans ni per damunt de concentracions de persones. També els obliga a fer-ho a una alçada d’entre 150 i 300 metres. Els mateixos paramotoristes reconeixen que alguns companys no respecten aquestes normes de seguretat. Aquest mateix estiu són diversos els paramotors que s’ha vist sobrevolant la platja en hores de màxima concurrència i a pocs metres dels banyistes.
---------------------------------------------------------------
No és un fet puntual, ni de lluny...
Comentat a aquest mateix blog...
Desembocadura del riu Tordera 2/10/09
http://www.paramotor-barcelona.com/cat/camp_de_vol/, hi diu textualment... A més d'aquest camp utilitzem sovint zones de platja properes a Barcelona, des de Cubelles fins a Malgrat de Mar. Això si, fora de la època estival.
Desembocadura del riu Tordera 24/9/09
DENÚNCIA 11/1/09... En parapent a motor foragitant les aus hivernants de la desembocadura del riu Tordera.
Al YouTube… Flying low in Malgrat de Mar – Spain…
Desembocadura del riu Tordera 1/12/07
al YOUTUBE...
Flying low in Malgrat de Mar - Spain
Vuelo en Paramotor en la Playa de Malgrat de Mar
A vista de pájaro en paramotor
1-1-2012 Paramotor wagas over the beach.wmv
Avond vluchtje Malgrat de mar met chasecam
TORDERA BEACH AMB PARAMOTOR
Paramotor Maresme Juny 2012
La dessalinitzadora de la Tordera opera al 40% per allargar les reserves d´aigua. Diari de Girona 24/2/2016
La dessalinitzadora de la Tordera opera al 40% per allargar les reserves d´aigua
Diari de Girona 24/2/2016
Si els nivells dels pantans se situen per sota del 50% (el de Sau ja s'hi aproxima), es preveu incrementar les mesures
GIRONA | P. ESPARCH La falta de pluges abundants les últimes setmanes ja s'ha fet notar als sistemes de subministrament d'aigua. Actualment, la dessalinitzadora de la Tordera -ubicada al terme municipal de Blanes- està funcionant entre el 35% i el 40% de la seva capacitat. Malgrat que no és habitual que a la temporada d'hivern la planta de la Tordera tingui una producció superior al 10% (que acostuma a ser el seu mínim de funcionament), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha optat per incrementar la capacitat de la dessalinitzadora per allargar les reserves d'aigua.
De fet, és la primera vegada -des que es va ampliar aquesta planta després de la sequera dels anys 2007 i 2008- que a l'hivern la dessalinitzadora de la Tordera opera fins al 40%. Tot i que l'ACA ha destacat que, de moment, la planta no ha superat el 40% de producció, no es descarta que pugui augmentar la seva capacitat les properes setmanes. El motiu és que si els embassaments se situen per sota del 50% dels seus nivells de reserves, es calcula que caldrà incrementar les mesures per garantir de manera preventiva el subministrament d'aigua.
Ara mateix, els tres principals pantans dels sistemes fluvials gironins continuen tenint, de mitjana, un 25% menys de reserves que fa un any. Tot i que fa prop de dues setmanes la pluja va donar una treva al període de sequera, amb menys de 10 litres per metre quadrat a alguns municipis de la demarcació de Girona, els embassaments mantenen els nivells a la baixa. Actualment, la pitjor situació és al pantà de Sau, que ja s'està aproximant al 50% de la seva capacitat.
En concret, Sau disposa ara d'unes reserves de 93,21 hectòmetres cúbics (al 56,40% de la seva capacitat), mentre que fa un any tenia 138,39 hectòmetres (al 83,74%). En el cas de l'embassament de Darnius Boadella, compta ara amb unes reserves de 37,53 hectòmetres (al 61,42%) i fa un any en tenia 48,31 (al 79,07%). Finalment, pel que fa al pantà de Susqueda, disposa ara d'unes reserves de 170,22 hectòmetres cúbics (al 73,05% de la seva capacitat) mentre que fa un any comptava amb 216,95 hectòmetres (al 93,11%).
Canvi meteorològic?
Evidentment, la situació actual pot capgirar-se si es produeix un canvi meteorològic. Una previsió que, segons va informar ahir el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), és probable que es pugui fer realitat. El SMC va explicar que es calcula que els propers dies hi hagi l'arribada d'una pertorbació procedent de l'Atlàntic que, juntament amb l'aprofundiment d'una depressió al nord de la península Ibèrica, donarà lloc a un important canvi meteorològic en forma de pluja, neu, vent i fred. L'episodi es preveu que comenci aquest dissabte amb precipitacions que poden afectar qualsevol punt de Catalunya. També la cota de neu es calcula que baixi al llarg del mateix dia.
Diari de Girona 24/2/2016
Si els nivells dels pantans se situen per sota del 50% (el de Sau ja s'hi aproxima), es preveu incrementar les mesures
GIRONA | P. ESPARCH La falta de pluges abundants les últimes setmanes ja s'ha fet notar als sistemes de subministrament d'aigua. Actualment, la dessalinitzadora de la Tordera -ubicada al terme municipal de Blanes- està funcionant entre el 35% i el 40% de la seva capacitat. Malgrat que no és habitual que a la temporada d'hivern la planta de la Tordera tingui una producció superior al 10% (que acostuma a ser el seu mínim de funcionament), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha optat per incrementar la capacitat de la dessalinitzadora per allargar les reserves d'aigua.
De fet, és la primera vegada -des que es va ampliar aquesta planta després de la sequera dels anys 2007 i 2008- que a l'hivern la dessalinitzadora de la Tordera opera fins al 40%. Tot i que l'ACA ha destacat que, de moment, la planta no ha superat el 40% de producció, no es descarta que pugui augmentar la seva capacitat les properes setmanes. El motiu és que si els embassaments se situen per sota del 50% dels seus nivells de reserves, es calcula que caldrà incrementar les mesures per garantir de manera preventiva el subministrament d'aigua.
Ara mateix, els tres principals pantans dels sistemes fluvials gironins continuen tenint, de mitjana, un 25% menys de reserves que fa un any. Tot i que fa prop de dues setmanes la pluja va donar una treva al període de sequera, amb menys de 10 litres per metre quadrat a alguns municipis de la demarcació de Girona, els embassaments mantenen els nivells a la baixa. Actualment, la pitjor situació és al pantà de Sau, que ja s'està aproximant al 50% de la seva capacitat.
En concret, Sau disposa ara d'unes reserves de 93,21 hectòmetres cúbics (al 56,40% de la seva capacitat), mentre que fa un any tenia 138,39 hectòmetres (al 83,74%). En el cas de l'embassament de Darnius Boadella, compta ara amb unes reserves de 37,53 hectòmetres (al 61,42%) i fa un any en tenia 48,31 (al 79,07%). Finalment, pel que fa al pantà de Susqueda, disposa ara d'unes reserves de 170,22 hectòmetres cúbics (al 73,05% de la seva capacitat) mentre que fa un any comptava amb 216,95 hectòmetres (al 93,11%).
Canvi meteorològic?
Evidentment, la situació actual pot capgirar-se si es produeix un canvi meteorològic. Una previsió que, segons va informar ahir el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), és probable que es pugui fer realitat. El SMC va explicar que es calcula que els propers dies hi hagi l'arribada d'una pertorbació procedent de l'Atlàntic que, juntament amb l'aprofundiment d'una depressió al nord de la península Ibèrica, donarà lloc a un important canvi meteorològic en forma de pluja, neu, vent i fred. L'episodi es preveu que comenci aquest dissabte amb precipitacions que poden afectar qualsevol punt de Catalunya. També la cota de neu es calcula que baixi al llarg del mateix dia.
Boletín de la Asociación Herpetologógica Española 26(2), 2015
Disponible el Boletín de la Asociación Herpetologógica Española 26(2), 2015. Web de la AHE el 23/2/2016...
BAHE 26 (2), 2015. Especial Especies Introducidas. Podéis descargaros los artículos en el siguiente enlace.
Boletín de la Asociación Herpetologógica Española 26(2), 2015
Índice
1. Especies y poblaciones de anfibios y reptiles alóctonos en España: una herramienta de conservación para las Administraciones. Autor: Juan M. Pleguezuelos y José Antonio Mateo. PDF.
2. El titón alpino (Mesotriton alpestris) en el Macizo de Peñalara (Madrid) Autores: Jaime Bosch, Gemma Palomar y Judit Vörös. PDF.
3. El sapillo pintojo mediterráneo (Discoglossus pictus) en la península ibérica. Autores: Gustavo A. Llorente, Albert Montori y Eudald Pujo-Buxó. PDF.
4. El sapo balear (Bufotes balearicus) en las islas Baleares. Autor: Íñigo Martínez-Solano. PDF.
5. la ranita meridional (Hyla meridionalis) en la península ibérica, islas Baleares e islas Canarias. Autor: Ernesto Recuero. PDF.
6. La rana común (Pelophylax perezi) en las islas Baleares e islas Canarias. Autor: Andrés Egea. PDF.
7. La rana norteafricana (Pelophylax saharicus) en las islas Canarias. Autor: José A. Mateo. PDF.
8. La tortuga mora (Testudo graeca) en la península Ibérica y en las islas Baleares. Autores: Eva Graciá y Andrés Giménez.PDF.
9. La tortuga mediterránea (Testudo hermanni) en las islas Baleares. Autores: Albert Bertolero y Joan Lluís Pretus. PDF.
10. El glápago leproso (Mauremys leprosa) en la península Ibérica y en las islas Baleares. Autores: Guillermo Velo-Antón y Samuel Pinya. PDF.
11. El galápago europeo (Emys orbicularis) en la península Ibérica y en las islas Baleares. Autores: Guillermo Velo-Antón y Samuel Pinya. PDF.
12. El camaleón común (Chamaeleo chamaeleon) en la península Ibérica. Autores: Carmen Díaz-Paniagua y José A. Mateo.PDF.
13. La salamanquesa rosada (Hemidactylus turcicus) en la península Ibérica, islas Baleares e islas Canarias. Autor: Salvador Carranza y Oscar Arribas. PDF.
14. La salamanquesa común (Tarentola mauritanica) en la península Ibérica y en las islas Baleares. Autor: Catarina Rato. PDF.
15. La lisa dorada (Chalcides viridanus) en La Palma. Autor: José A. Mateo. PDF.
16. La lisa de Gran Canaria (Chalcides sexlineatus) en La Palma. Autor: José A. Mateo. PDF.
17. El lagarto Atlántico (Gallotia atlantica) en Gran Canaria. Autor: José A. Mateo. PDF.
18. El lagarto tizón (Gallotia galloti) en Fuerteventura. Autor: José A. Mateo. PDF.
19. El lagarto de Gran Canaria (Gallotia stehlini) en otras islas del archipiélago canario. Autor: José A. Mateo. PDF.
20. La lagartija de las Pitiusas (Podarcis pityusensis) en la península Ibérica y Mallorca. Autores: Alberto Gosá, Ion Garin-Barrio, Iñaki Sanz-Azkue y Carlos Cabido. PDF.
21. La lagartija italiana (Podarcis sicula) en la península Ibérica y en las islas Baleares. Autores: Miguel A Carretero y Iolanda Silva-Rocha. PDF.
22. La lagartija colilarga (Psammodromus algirus) en Mallorca. Autores: Xavier Santos y Miguel A. Carretero. PDF.
23. La lagartija de Marruecos (Scelarcis perspicillata) en las islas Baleares. Autor: Ana Perera. PDF.
24. La Lagartija de Madeira (Teira dugesii) en Las Palmas de Gran Canaria. Autor: José A. Mateo. PDF.
25. Ls culebra de cogulla argelina (Macroprotodon cucullatus) en las islas Baleares. Autores: Raquel Vasconcelos y Juan M Pleguezuelos. PDF.
26. La culebra de escalera (Rhinechis scalaris) en las islas Baleares. Autores: Miguel A. Carretero & Iolanda Silva Rocha. PDF.
27. La culebra de herradura (Hemorrhois hippocrepis) en las islas Baleares. Autor: Enrique Ayllón. PDF.
28. La culebra bastarda (Malpolon monspessulanus) en las islas Baleares. Autor: José A. Mateo. PDF.
29. La culebra viperina (Natrix maura) en las islas Baleares. Autores: Xavier Santos y Daniela Guicking. PDF.
30. Síntesis de las introducciones de anfibios y reptiles en España. Autores: Xavier Santos et al. PDF.
31. Propuesta de revisión de los listados y catálogos nacionales y autonómicos de especies amenazadas o protegidas, y del Catálogo Nacional de Especies Invasoras. Autores: Enrique Ayllón et al. PDF.
32. Conclusiones y propuesta de gestión de las poblaciones y especies de anfibios y reptiles alóctonos en España. Autores: Juan M. Pleguezuelos et al. PDF.
dimarts, 23 de febrer del 2016
La ACA asume el mantenimiento de la depuradora de Sant Daniel (Tordera). Elperiódico 23/2/2016
La ACA asume el mantenimiento de la depuradora de Sant Daniel (Tordera)
Elperiódico 23/2/2016
La construcción de esta depuradora es una de la actuaciones previstas en el Plan de Medidas incluido en el Plan de Gestión de Cuenca de Catalunya para garantizar el correcto saneamiento de las aguas residuales
La Agencia Catalana del Agua (ACA) ha asumido el mantenimiento de la depuradora de la urbanización de Sant Daniel, ubicada en Tordera (Barcelona), que actualmente está en fase de construcción, ha informado este martes la entidad en un comunicado.
El Consell Comarcal del Maresme y la ACA han firmado un convenio que establece las condiciones en las que se realizará la atribución de recursos económicos para la gestión de las infraestructuras del sistema de saneamiento de Sant Daniel.
También han definido las condiciones económicas para que el Consell Comarcal, que gestiona otras nueve depuradoras de la zona, pueda asumir las responsabilidades de su gestión y garantizar la prestación del servicio de saneamiento "en condiciones de eficiencia y sostenibilidad económica".
La construcción de esta depuradora es una de la actuaciones previstas en el Plan de Medidas incluido en el Plan de Gestión de Cuenca de Catalunya para garantizar el correcto saneamiento de las aguas residuales de los municipios de menos de 5.000 habitantes.
Esta actuación, impulsada por el Ayuntamiento de Tordera --tiene delegadas las competencias de explotación y mantenimiento de las estaciones depuradoras de aguas residuales de municipio al Consell Comarcal del Maresme--, permitirá "garantizar el correcto saneamiento" de las aguas residuales de Sant Daniel.
La depuradora dará servicio a una población de 2.500 habitantes en época de máxima afluencia de visitantes para la estación turística, y de 1.300 en época de baja estacionalidad.
La ACA ha recordado que actualmente más del 96% de la población de Catalunya ya dispone de estos sistemas para sanear aguas residuales.
¿?...
Les obres de construcció de la nova depuradora del veïnat de Sant Daniel ja estan pràcticament acabades. D’aquí poc començaran les primeres proves de funcionament.
Ràdio Tordera 10/12/2015
Recta final perquè entri en funcionament l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Daniel. L’estructura ja està del tot acabada i ara estan enllestint la part més mecànica. El següent pas serà fer les proves prèvies a la posada en marxa de la depuradora. Escoltem el regidor d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Tordera, Carles Seijo.
La nova depuradora del veïnat de Sant Daniel funcionarà amb bacteris, de manera natural. Entrarà l’aigua bruta i sortirà depurada gràcies a l’actuació d’aquests bacteris. Ens ho detalla l’encarregat de l’obra, Jordi Vives.
Les obres de construcció de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Sant Daniel (EDAR) estan subvencionades per la Diputació de Barcelona. La nova planta funcionarà pràcticament de manera automàtica, i només necessitarà un petit manteniment de control setmanal.
Elperiódico 23/2/2016
La construcción de esta depuradora es una de la actuaciones previstas en el Plan de Medidas incluido en el Plan de Gestión de Cuenca de Catalunya para garantizar el correcto saneamiento de las aguas residuales
La Agencia Catalana del Agua (ACA) ha asumido el mantenimiento de la depuradora de la urbanización de Sant Daniel, ubicada en Tordera (Barcelona), que actualmente está en fase de construcción, ha informado este martes la entidad en un comunicado.
El Consell Comarcal del Maresme y la ACA han firmado un convenio que establece las condiciones en las que se realizará la atribución de recursos económicos para la gestión de las infraestructuras del sistema de saneamiento de Sant Daniel.
También han definido las condiciones económicas para que el Consell Comarcal, que gestiona otras nueve depuradoras de la zona, pueda asumir las responsabilidades de su gestión y garantizar la prestación del servicio de saneamiento "en condiciones de eficiencia y sostenibilidad económica".
La construcción de esta depuradora es una de la actuaciones previstas en el Plan de Medidas incluido en el Plan de Gestión de Cuenca de Catalunya para garantizar el correcto saneamiento de las aguas residuales de los municipios de menos de 5.000 habitantes.
Esta actuación, impulsada por el Ayuntamiento de Tordera --tiene delegadas las competencias de explotación y mantenimiento de las estaciones depuradoras de aguas residuales de municipio al Consell Comarcal del Maresme--, permitirá "garantizar el correcto saneamiento" de las aguas residuales de Sant Daniel.
La depuradora dará servicio a una población de 2.500 habitantes en época de máxima afluencia de visitantes para la estación turística, y de 1.300 en época de baja estacionalidad.
La ACA ha recordado que actualmente más del 96% de la población de Catalunya ya dispone de estos sistemas para sanear aguas residuales.
¿?...
Les obres de construcció de la nova depuradora del veïnat de Sant Daniel ja estan pràcticament acabades. D’aquí poc començaran les primeres proves de funcionament.
Ràdio Tordera 10/12/2015
Recta final perquè entri en funcionament l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Daniel. L’estructura ja està del tot acabada i ara estan enllestint la part més mecànica. El següent pas serà fer les proves prèvies a la posada en marxa de la depuradora. Escoltem el regidor d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Tordera, Carles Seijo.
La nova depuradora del veïnat de Sant Daniel funcionarà amb bacteris, de manera natural. Entrarà l’aigua bruta i sortirà depurada gràcies a l’actuació d’aquests bacteris. Ens ho detalla l’encarregat de l’obra, Jordi Vives.
Les obres de construcció de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Sant Daniel (EDAR) estan subvencionades per la Diputació de Barcelona. La nova planta funcionarà pràcticament de manera automàtica, i només necessitarà un petit manteniment de control setmanal.
Les altes temperatures de les darreres setmanes fan avançar algunes collites, Ràdio Pineda 23/2/2016
Les altes temperatures de les darreres setmanes fan avançar algunes collites
Ràdio Pineda 23/2/2016
Un camp de pagès a la falda del Montpalau
Les cambres agràries de Catalunya veuen com les altes temperatures de l'hivern han fet avançar la collita de molts productes i han fet baixar els preus. Les cambres agràries veuen com ha arribat molt de producte alhora per la mateixa demanda i això ha fet baixar els preus. Habitualment es va recollint a mida que avança l'hivern però aquesta vegada la producció ha estat molt sobtada, sobretot en coliflor, bròquil, escarola o enciams entre d'altres. Els pagesos també tenen por que les altes temperatures propaguin més plagues a partir de la primavera.
Ràdio Pineda 23/2/2016
Un camp de pagès a la falda del Montpalau
Les cambres agràries de Catalunya veuen com les altes temperatures de l'hivern han fet avançar la collita de molts productes i han fet baixar els preus. Les cambres agràries veuen com ha arribat molt de producte alhora per la mateixa demanda i això ha fet baixar els preus. Habitualment es va recollint a mida que avança l'hivern però aquesta vegada la producció ha estat molt sobtada, sobretot en coliflor, bròquil, escarola o enciams entre d'altres. Els pagesos també tenen por que les altes temperatures propaguin més plagues a partir de la primavera.
dilluns, 22 de febrer del 2016
Aquest proper cap de setmana (27 i 28 de febrer) pot ser magnífic per observar amfibis
Tot sembla indicar que aquest cap de setmana arriben les pluges generoses...
El temps MIGDIA - 22/02/2016
Portem ja moltes setmanes que, o no plou, o cauen quatre gotes. Com a resultat les basses i estanys de la Baixa Tordera són seques (les temporals, a les permanents només hi ha peixos i crancs americans). En principi no és una catàstrofe per als amfibis, almenys si no s'allarga més la sequera, ja que fins ara no comencen a cercar punts d'aigua per reproduir-se (la salamandra sí però encara no és greu). Si realment plou com s'espera, les nits de dissabte i diumenge poden ser magnífiques per cercar amfibis que vagin cap a les basses o tolls d'arreu, i és que surtiran tots de cop i per tot arreu.
Passejar amb una llenterna a la mà pels camins a la nit durant la pluja, o si ha plogut abans, és la millor manera de veure tritons, gripaus, granotes, salamandres,... i si ho feu a prop d'una bassa o estany serà brutal.
A la Baixa Tordera podeu observar 11 espècies d'amfibis diferents...
El temps MIGDIA - 22/02/2016
Portem ja moltes setmanes que, o no plou, o cauen quatre gotes. Com a resultat les basses i estanys de la Baixa Tordera són seques (les temporals, a les permanents només hi ha peixos i crancs americans). En principi no és una catàstrofe per als amfibis, almenys si no s'allarga més la sequera, ja que fins ara no comencen a cercar punts d'aigua per reproduir-se (la salamandra sí però encara no és greu). Si realment plou com s'espera, les nits de dissabte i diumenge poden ser magnífiques per cercar amfibis que vagin cap a les basses o tolls d'arreu, i és que surtiran tots de cop i per tot arreu.
Passejar amb una llenterna a la mà pels camins a la nit durant la pluja, o si ha plogut abans, és la millor manera de veure tritons, gripaus, granotes, salamandres,... i si ho feu a prop d'una bassa o estany serà brutal.
A la Baixa Tordera podeu observar 11 espècies d'amfibis diferents...
Salamandra (Salamandra salamandra)
Tritó verd (Triturus marmoratus)
Tritó palmat (Lissotriton helveticus)
Gripau comú (Bufo spinosus)
Gripau corredor (Epidalea calamita)
Gripau d'esperons (Pelobates cultripes)
Tòtil (Alytes obstreticans)
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Reineta (Hyla meridionalis)
Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)
Granota verda (Pelophylax perezi)
Us animo a cercar amfibis aquest cap de setmana... sort!
Noms en català dels hèrptils dels països catalans
Aquí podeu consultar una taula amb tots els noms en català dels amfibis i rèptils dels països catalnas...
Noms en català dels hèrptils dels països catalans
de la Societat Catalana d'Herpetologia.
Noms en català dels hèrptils dels països catalans
de la Societat Catalana d'Herpetologia.
L'Ajuntament de Pineda demana col·laboració a la Generalitat perquè finalitzi les obres projectades a la depuradora. Ràdio Pineda 19/2/2016
L'Ajuntament de Pineda demana col·laboració a la Generalitat perquè finalitzi les obres projectades a la depuradora
Ràdio Pineda 19/2/2016
L'Ajuntament de Pineda ha demanat avui al Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar, buscar solucions i finançament per a poder finalitzar el projecte de la Planta Depuradora de l'Alt Maresme. El Delegat de la Generalitat a Barcelona ha fet aquest dijous una visita a Pineda, i l'equip de govern així com altres regidors de la resta de formacions, han demanat al responsable polític que es busqui la manera d'acabar aquell projecte. El Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar ha dit que el govern de Catalunya ''farà tot l'esforç possible per a prioritzar i impulsar solucions'' tot i reconèixer ''les dificultats econòmiques que té Catalunya derivades d'un mal finançament''.
L'Alcalde de Pineda ha dit que ''no es tracta de demanar diners, però sí de planificar estratègies per millorar algunes infraestructures com ara la Depuradora de l'Alt Maresme i poder finalitzar les dues fases que falten del projecte, que són el tractament terciari de les aigües, i la creació d'un centre d'interpretació de l'aigua per fer pedagogia entre els estudiants''. L'alcalde de Pineda ha demanat a la Generalitat que es busqui finançament a la Unió Europa o mitjançant la línia de subvencions del FEDER. La depuradora es va posar en marxa l'any 2012 i dóna servei a Pineda, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls.
Xavier Amor també ha dit que un altra demanda important de Pineda fa referència a la urbanització de Can Carreras. Segons ha explicat l'alcalde cal legalitzar completament aquesta urbanització. Ara l'Ajuntament de Pineda està fent el pla especial d'obres i el projecte d'urbanització i ara caldrà trobar el finançament necessari per a fer-lo possible. Per això, Xavier Amor ha demanat el suport de la Generalitat durant l'execució de les obres i, especialment, perquè faci de mediadora amb les empreses de subministraments perquè assumeixin part de les despeses de clavegueram, llum i aigua.
El Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar també ha fet una visita a les obres de la Sala Polivalent de la Biblioteca Serra i Moret de Pineda.
Durant la reunió de treball s'han tractat d'altres temes, com ara la preocupació compartida per l'Ajuntament de Pineda i per la Generalitat per a la captació d'inversions que generin la creació de llocs de treball. L'alcalde ha agraït la visita institucional a Pineda del delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona qui s'ha mostrat satisfet d'escoltar les prioritats de l'ajuntament per poder coordinar les polítiques que s'han de fer al municipi.
A la visita també hi ha participat la primera tinent d'alcalde, Carme Aragonès, la tercera tinent d'alcalde, Sílvia Biosca, el regidor adjunt a l'Alcaldia, Francesc Horta, i altres regidores i regidors municipals tant del govern com de l'oposició.
En la seva visita a l'Ajuntament, també ha signat el Llibre d'Honor de la Casa de la Vila.
Pineda demana a la Generalitat que completi les obres de la Depuradora de l’Alt Maresme
Ràdio Palafolls 19/2/2016
El delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar, ha fet aquest dijous una visita institucional a Pineda de Mar on l’ha rebut l’alcalde, Xavier Amor, acompanyat per una nombrosa representació de regidors.
Després d’una reunió de treball dins el consistori, els responsables polítics han fet una visita a l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme i la sala multi espai de la Biblioteca Serra i Moret de Pineda.
L’alcalde de Pineda ha demanat al delegat del Govern a Barcelona que la Generalitat faci els tràmits necessaris per finalitzar les obres projectades inicialment a la depuradora. Amor reclama el tractament terciari per aquesta estació, tal i com s’havia acordat en el seu moment, i que les instal·lacions comptin amb l’edifici que s’havia de destinar al Centre d’Interpretació de l’Aigua.
En aquest sentit, l’alcalde demana col·laboració a la Generalitat perquè busqui tots els recursos econòmics disponibles, també a nivell europeu, per al finançament de les obres pendents a la depuradora de l’Alt Maresme.
Aquesta estació de tractament d’aigües residuals es va posar en marxa l’any 2012 i dóna servei a tot l’Alt Maresme, i és on van a parar les aigües brutes del nostre municipi, però també de Pineda, Calella, Santa Susanna o Malgrat.
Durant la reunió de treball s’han tractat d’altres temes, com ara la preocupació compartida per l’Ajuntament de Pineda i per la Generalitat per a la captació d’inversions que generin la creació de llocs de treball.
Ràdio Pineda 19/2/2016
L'Ajuntament de Pineda ha demanat avui al Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar, buscar solucions i finançament per a poder finalitzar el projecte de la Planta Depuradora de l'Alt Maresme. El Delegat de la Generalitat a Barcelona ha fet aquest dijous una visita a Pineda, i l'equip de govern així com altres regidors de la resta de formacions, han demanat al responsable polític que es busqui la manera d'acabar aquell projecte. El Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar ha dit que el govern de Catalunya ''farà tot l'esforç possible per a prioritzar i impulsar solucions'' tot i reconèixer ''les dificultats econòmiques que té Catalunya derivades d'un mal finançament''.
L'Alcalde de Pineda ha dit que ''no es tracta de demanar diners, però sí de planificar estratègies per millorar algunes infraestructures com ara la Depuradora de l'Alt Maresme i poder finalitzar les dues fases que falten del projecte, que són el tractament terciari de les aigües, i la creació d'un centre d'interpretació de l'aigua per fer pedagogia entre els estudiants''. L'alcalde de Pineda ha demanat a la Generalitat que es busqui finançament a la Unió Europa o mitjançant la línia de subvencions del FEDER. La depuradora es va posar en marxa l'any 2012 i dóna servei a Pineda, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls.
Xavier Amor també ha dit que un altra demanda important de Pineda fa referència a la urbanització de Can Carreras. Segons ha explicat l'alcalde cal legalitzar completament aquesta urbanització. Ara l'Ajuntament de Pineda està fent el pla especial d'obres i el projecte d'urbanització i ara caldrà trobar el finançament necessari per a fer-lo possible. Per això, Xavier Amor ha demanat el suport de la Generalitat durant l'execució de les obres i, especialment, perquè faci de mediadora amb les empreses de subministraments perquè assumeixin part de les despeses de clavegueram, llum i aigua.
El Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar també ha fet una visita a les obres de la Sala Polivalent de la Biblioteca Serra i Moret de Pineda.
Durant la reunió de treball s'han tractat d'altres temes, com ara la preocupació compartida per l'Ajuntament de Pineda i per la Generalitat per a la captació d'inversions que generin la creació de llocs de treball. L'alcalde ha agraït la visita institucional a Pineda del delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona qui s'ha mostrat satisfet d'escoltar les prioritats de l'ajuntament per poder coordinar les polítiques que s'han de fer al municipi.
A la visita també hi ha participat la primera tinent d'alcalde, Carme Aragonès, la tercera tinent d'alcalde, Sílvia Biosca, el regidor adjunt a l'Alcaldia, Francesc Horta, i altres regidores i regidors municipals tant del govern com de l'oposició.
En la seva visita a l'Ajuntament, també ha signat el Llibre d'Honor de la Casa de la Vila.
Pineda demana a la Generalitat que completi les obres de la Depuradora de l’Alt Maresme
Ràdio Palafolls 19/2/2016
El delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar, ha fet aquest dijous una visita institucional a Pineda de Mar on l’ha rebut l’alcalde, Xavier Amor, acompanyat per una nombrosa representació de regidors.
Després d’una reunió de treball dins el consistori, els responsables polítics han fet una visita a l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme i la sala multi espai de la Biblioteca Serra i Moret de Pineda.
L’alcalde de Pineda ha demanat al delegat del Govern a Barcelona que la Generalitat faci els tràmits necessaris per finalitzar les obres projectades inicialment a la depuradora. Amor reclama el tractament terciari per aquesta estació, tal i com s’havia acordat en el seu moment, i que les instal·lacions comptin amb l’edifici que s’havia de destinar al Centre d’Interpretació de l’Aigua.
En aquest sentit, l’alcalde demana col·laboració a la Generalitat perquè busqui tots els recursos econòmics disponibles, també a nivell europeu, per al finançament de les obres pendents a la depuradora de l’Alt Maresme.
Aquesta estació de tractament d’aigües residuals es va posar en marxa l’any 2012 i dóna servei a tot l’Alt Maresme, i és on van a parar les aigües brutes del nostre municipi, però també de Pineda, Calella, Santa Susanna o Malgrat.
Durant la reunió de treball s’han tractat d’altres temes, com ara la preocupació compartida per l’Ajuntament de Pineda i per la Generalitat per a la captació d’inversions que generin la creació de llocs de treball.
diumenge, 21 de febrer del 2016
Enllaç d'interès: NIUS Seguiment dels ocells des d'on neixen
NIUS Seguiment dels ocells des d'on neixen
Una iniciativa oberta a tothom amb l’objectiu de recollir informació sobre la nidificació dels ocells de Catalunya
I ara és un bon moment per visitar la seva botiga i posar caixes niu a qualsevol lloc...
Una iniciativa oberta a tothom amb l’objectiu de recollir informació sobre la nidificació dels ocells de Catalunya
Cliqueu a sobre per ampliar
Hi ha molta informació sobre el projecte, els nius, els ocells,... i molts enllaços extres.
Interessant secció... Ocells i boscos
Troncs morts inspeccionats per una varietat d'ocells.Enllaç original
I ara és un bon moment per visitar la seva botiga i posar caixes niu a qualsevol lloc...
