Un Picot negre (Dryocopus martius) observat per l'Eva Rodellas el passat dimecres 16/9/2016 a Santa Maria de Palautordera.
També...
1 Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
Font: www.ornitho.cat
Observadora: Eva Rodellas
dissabte, 24 de setembre del 2016
Xixella (Columba oenas) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 23/9/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Una Xixella (Columba oenas) observada per l'Arnau Tolrà aquest divendres 23/9/2016 al riu Tordera a l'alçada de la Rocassa (Fogars de la Selva), un únic exemplar en migració riu avall.
També...
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
3 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 Xivita (Tringa ochropus)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
També...
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
3 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 Xivita (Tringa ochropus)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Poca pluja a la Baixa Tordera a l'episodi d'ahir 23/9/2016
2.4 mm a Calella, 1.2 mm a Tordera, 0.2mm a Sant Celoni,... les pluges importants d'ahir i d'avui han passat de llarg a la Baixa Tordera o s'han concentrat mar endins davant la costa, tot amb més aparell elèctric que aigua.
divendres, 23 de setembre del 2016
Papallones zebrades (Iphiclides feisthamelii) a Pineda de Mar 23/9/2016
Avui es poden veure moltes Papallones zebrades (Iphiclides feisthamelii) pels carrers de Pineda de Mar, unes 20 en poc més de 30 minuts al nucli urbà.
Cap a la transformació d'un riu natural "protegit", la Tordera, en un Besòs II...
El Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs passa a ser el Consorci Besòs Tordera
contrapunt.cat 22/9/2016
Els nous estatuts permeten l’adhesió voluntària al consorci dels municipis de la conca del riu Tordera
La junta general del Consorci del Besòs del passat 29 de juny va aprovar la modificació dels estatuts de l'entitat, que preveuen l'ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del consorci a la conca del riu Tordera. Amb aquest canvi s’ofereix la possibilitat que els municipis d’aquesta conca que així ho decideixin puguin integrar-se dins d’aquest organisme supramunicipal, que passa a denominar-se Consorci Besòs Tordera.
Per al president del Consorci Besòs Tordera, Sergi Mingote, “amb aquesta ampliació territorial estem donant resposta a les necessitats de diversos municipis de la conca del riu Tordera que ja fa un temps ens van fer arribar la seva voluntat de sumar-se al nostre projecte”.
Aquest canvi estatutari i de denominació no afecta en res l’esperit i els objectius de l’antic Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, si bé el canvi de nom ha comportat l’estrena d’un nou logotip que, igual que l’anterior, ha estat creat pel dissenyador vallesà Vicenç Viaplana. “Amb aquesta nova imatge corporativa hem volgut reflectir la nova realitat del nostre consorci, que està obert a tots els pobles i municipis de la conca de la Tordera”, ha precisat Mingote.
Les finalitats i els objectius del Consorci Besòs Tordera es mantenen i són els mateixos que van promoure, l’any 1988, la creació i la constitució del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. “Tan sols canvia el nom i l’àmbit d’actuació, no l’esperit”, matisa Sergi Mingote.
“En aquests moments ja hem començat a mantenir reunions i trobades amb alguns municipis de la conca de la Tordera que ens han fet arribar el seu interès en conèixer millor el nostre projecte”, ha explicat el president.
El canvi de denominació també ha afectat l’adreça web, que a partir d’ara és www.besos-tordera.cat, domini que compartiran també totes les adreces de correu electrònic vinculades al consorci. En aquests moments, l’organisme està en ple procés de canvi d’imatge, que estarà totalment enllestit les pròximes setmanes.
Actualment, el consorci està integrat per 56 ens, dels quals 52 són municipis del Barcelonès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una població al voltant de 2.400.000 habitants. La resta són la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental. La conca del riu Tordera està formada per prop d’una quarantena de municipis de les comarques del Vallès Oriental, La Selva, Maresme i Osona.
contrapunt.cat 22/9/2016
Els nous estatuts permeten l’adhesió voluntària al consorci dels municipis de la conca del riu Tordera
La junta general del Consorci del Besòs del passat 29 de juny va aprovar la modificació dels estatuts de l'entitat, que preveuen l'ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del consorci a la conca del riu Tordera. Amb aquest canvi s’ofereix la possibilitat que els municipis d’aquesta conca que així ho decideixin puguin integrar-se dins d’aquest organisme supramunicipal, que passa a denominar-se Consorci Besòs Tordera.
Per al president del Consorci Besòs Tordera, Sergi Mingote, “amb aquesta ampliació territorial estem donant resposta a les necessitats de diversos municipis de la conca del riu Tordera que ja fa un temps ens van fer arribar la seva voluntat de sumar-se al nostre projecte”.
Aquest canvi estatutari i de denominació no afecta en res l’esperit i els objectius de l’antic Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, si bé el canvi de nom ha comportat l’estrena d’un nou logotip que, igual que l’anterior, ha estat creat pel dissenyador vallesà Vicenç Viaplana. “Amb aquesta nova imatge corporativa hem volgut reflectir la nova realitat del nostre consorci, que està obert a tots els pobles i municipis de la conca de la Tordera”, ha precisat Mingote.
Les finalitats i els objectius del Consorci Besòs Tordera es mantenen i són els mateixos que van promoure, l’any 1988, la creació i la constitució del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. “Tan sols canvia el nom i l’àmbit d’actuació, no l’esperit”, matisa Sergi Mingote.
“En aquests moments ja hem començat a mantenir reunions i trobades amb alguns municipis de la conca de la Tordera que ens han fet arribar el seu interès en conèixer millor el nostre projecte”, ha explicat el president.
El canvi de denominació també ha afectat l’adreça web, que a partir d’ara és www.besos-tordera.cat, domini que compartiran també totes les adreces de correu electrònic vinculades al consorci. En aquests moments, l’organisme està en ple procés de canvi d’imatge, que estarà totalment enllestit les pròximes setmanes.
Actualment, el consorci està integrat per 56 ens, dels quals 52 són municipis del Barcelonès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una població al voltant de 2.400.000 habitants. La resta són la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental. La conca del riu Tordera està formada per prop d’una quarantena de municipis de les comarques del Vallès Oriental, La Selva, Maresme i Osona.
Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Arenys de Mar 22/9/2016 Pere Alzina. Font: Twitter.com
Pere Alzina @BeyondBCN 22 sept.
Postcard of the beach of Arenys, my hometown : shags are roosting in our coastal cliffs and isolated rocks #birding #Barcelona #ornithology
Our shags/els nostres corbs marins emplomallats/nuestros cormoranes moñudos #birding #Barcelona #birds #ornithology
Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) i Born blau (Rhizostoma pulmo) a Malgrat de Mar 4 i 5/9/2016 Kiss Robert. Font: Twitter.com
Imatges penjades al Youtube per Kiss Robert de les dues espècies de meduses més típiques a la Baixa Tordera... l'Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) i el Born blau (Rhizostoma pulmo)...
Costa Brava Jellyfish captured with go pro cam
Publicat el 19 sept. 2016
Costa Brava Jellyfish captured with go pro cam
Publicat el 19 sept. 2016
Costa Brava Jellyfish captured with go pro cam
Publicat el 19 sept. 2016
Costa Brava Jellyfish captured with go pro cam
Publicat el 19 sept. 2016
dijous, 22 de setembre del 2016
Pujada a Montpalau (Pineda de Mar) pel Coll dels altars 22/9/2016
Aquesta tarda pujant a Montpalau (Pineda de Mar) pel Coll dels altars i Sota Can Carreres, com a més destacat...
Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
2 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
mínim 2 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
Merles (Turdus merula)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
... entre molts altres.
La sequera i l'estrès hídric es veu per tot arreu...
Algunes notícies per llegir 20-22/9/2016...
Les pluges eviten les restriccions als regants de Sant Esteve
el9nou.cat 20/9/2016
Ferran Polo
Les pluges dels darrers dies han evitat haver d’aplicar les restriccions d’aigua de reg entre els regants de l’embassament de Sant Esteve de Palautordera. S’havien previst a partir de dilluns de la setmana passada si no hi havia un canvi de temps que permetés estalviar-les, com ha acabat passant.
Les precipitacions –divendres 9 van ser força intenses i van repetir-se entre dimarts i dimecres, tot i que en menor abundància– han fet reduir el consum d’aigua perquè han evitat haver de regar aquests dies. A més, les collites ja estan en la fase final: la majoria del blat de moro ja s’ha recollit i queden només alguns conreus d’horta –mongeteres, sobretot– o plantacions en hivernacles que encara necessitaran aigua, han explicat fonts de la comunitat de regants de la zona. “Ha caigut aigua suficient per poder acabar la temporada bé. Ara costa d’imaginar que puguem tenir problemes”, expliquen des de la comunitat. Els regants celebren l’arribada de la pluja, que enguany s’ha produït excepcionalment tard. “Cada any, plovia abans. La gent gran d’aquí no recorda cap any on tardés tant temps a ploure”, afegeixen. El pantà de Sant Esteve dóna aigua a unes 160 hectàrees de conreus d’una vuitantena d’agricultors.
A la zona regada pel pantà de Vallfornès, les pluges també han donat un cert respir. Tot i això, sí que es mantenen les restriccions amb períodes d’una setmana on no es permet regar els conreus per estirar al màxim l’aigua que queda a l’embassament. Les pluges permeten allargar els dies amb els regs tancats i, per tant, augmentar-ne l’estalvi. “A les plantes, els agrada més l’aigua de la pluja que la que hi tirem quan reguem”, comenta Pere Clos, president de la comunitat de regants de Vallfornès.
Amb tot, en aquesta zona, el perill no ha passat perquè el blat de moro es va sembrar més tard. “Encara li queda un mes i mig. Igual que a les mongeteres”, explica Clos, que ara es mostra optimista: “Crec que salvarem la collita per poc que plogui a partir d’ara”. També ajuda que les nits són més llargues, les temperatures són més baixes i la radiació solar és inferior.
Per revertir el baix nivell de l’embassament, sí que caldria una tongada de pluges més intenses i continuades. “Hauria de caure molta aigua perquè no hi hagués d’haver restriccions”, afegeix. A més, “el bosc està molt sec” i, per tant, molta de l’aigua que cau a la capçalera de la riera –la zona del Pla de la Calma– no arriba fins a l’embassament, en terme de Cànoves i Samalús. De l’aigua de Vallfornès, en reguen uns 150 pagesos en uns camps de conreu que ocupen una superfície d’unes 380 hectàrees situada, principalment, entre els municipis de Cànoves i Samalús i Cardedeu.
Malgrat blinda Les Mines de Can Palomeres
Ràdio Palafolls 20/9/2016
En l’últim ple municipal es va acordar per unanimitat modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM amb la intenció de protegir tot l’espai que ocupaven les mines de ferro de Can Palomeres, tenint en compte el seu patrimoni històric, arqueològic, industrial, cultural i natural.
Es tracta del primer pas per posar en valor i incrementar el nivell de protecció dels elements de l’entorn de les antigues mines. Un espai de més de 45 hectàrees que ja estan protegides per la Xarxa Natura 2000 per la importància a nivell de biodiversitat per la presència de colònies de ratpenats.
Amb la modificació aprovada la setmana passada, l’Ajuntament de Malgrat fa un pas més i protegeix tot aquest entorn, també els elements històrics, urbanístics i culturals.
Així es protegeix el pou i la caseta de miners situats al costat del Rierot de Mas Joer, la masia de Can Palomeres, l’estació de càrrega de les mines, edificació associada a les mines, els camins inventariats i nous camins privats d’ús públic, entre d’altres.
Fa uns mesos L’Ajuntament de Malgrat de Mar rebia l’ Estudi documental i arqueològic de l’espai de les Mines de Can Palomeres ,així com també d’un estudi paisatgístic, fets per la Diputació de Barcelona i que apostaven per ampliar la protecció i la posada en valor dels elements encara presents en aquest espai.
Paral·lelament, a aquesta modificació urbanística el consistori malgratenc treballa en un Pla Director dels Vestigis d’aquest entorn, en el qual també s’inclourà La Pilona, la plataforma que es troba dins el mar i que formava part de l’estructura de càrrega de vaixells.
Proposta de l'edil no adscrit per als submarinistes
El Punt Avui 22/9/2016
J.F
El regidor no adscrit de Lloret, Enric Martínez (exedil del PP), ha presentat una moció per al ple de dilluns amb la qual proposa que s'ampliïn els atractius per als submarinistes. La proposta de Martínez, que s'ha reunit amb responsables dels centres de busseig, és que un empresa enfonsi un vaixell desballestat a uns 30 metres, cosa que seria un pol d'atracció. Martínez ja ha contactat amb responsables de l'Estat a la demarcació.
Inhabilitada una dirigente de ICV por autorizar un sistema ilegal de caza
El País 22/9/2016
Un juez condena a la exdiputada Núria Buenaventura a tres años y medio de inhabilitación por prevaricar
La secretaria de organización de Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Núria Buenaventura, ha sido condenada a tres años y medio de inhabilitación por autorizar un sistema de caza de aves ilegal. El juzgado de lo penal número 14 de Barcelona considera a Buenaventura responsable de un delito de prevaricación administrativa. La exdiputada no podrá acceder a "empleo o cargo público" durante el tiempo de la condena. La pena podría haber sido mayor, pero el juzgado le ha aplicado la atenuante de "dilaciones indebidas" por el retraso que ha sufrido el proceso.
el9nou.cat 20/9/2016
Ferran Polo
Les pluges dels darrers dies han evitat haver d’aplicar les restriccions d’aigua de reg entre els regants de l’embassament de Sant Esteve de Palautordera. S’havien previst a partir de dilluns de la setmana passada si no hi havia un canvi de temps que permetés estalviar-les, com ha acabat passant.
Les precipitacions –divendres 9 van ser força intenses i van repetir-se entre dimarts i dimecres, tot i que en menor abundància– han fet reduir el consum d’aigua perquè han evitat haver de regar aquests dies. A més, les collites ja estan en la fase final: la majoria del blat de moro ja s’ha recollit i queden només alguns conreus d’horta –mongeteres, sobretot– o plantacions en hivernacles que encara necessitaran aigua, han explicat fonts de la comunitat de regants de la zona. “Ha caigut aigua suficient per poder acabar la temporada bé. Ara costa d’imaginar que puguem tenir problemes”, expliquen des de la comunitat. Els regants celebren l’arribada de la pluja, que enguany s’ha produït excepcionalment tard. “Cada any, plovia abans. La gent gran d’aquí no recorda cap any on tardés tant temps a ploure”, afegeixen. El pantà de Sant Esteve dóna aigua a unes 160 hectàrees de conreus d’una vuitantena d’agricultors.
A la zona regada pel pantà de Vallfornès, les pluges també han donat un cert respir. Tot i això, sí que es mantenen les restriccions amb períodes d’una setmana on no es permet regar els conreus per estirar al màxim l’aigua que queda a l’embassament. Les pluges permeten allargar els dies amb els regs tancats i, per tant, augmentar-ne l’estalvi. “A les plantes, els agrada més l’aigua de la pluja que la que hi tirem quan reguem”, comenta Pere Clos, president de la comunitat de regants de Vallfornès.
Amb tot, en aquesta zona, el perill no ha passat perquè el blat de moro es va sembrar més tard. “Encara li queda un mes i mig. Igual que a les mongeteres”, explica Clos, que ara es mostra optimista: “Crec que salvarem la collita per poc que plogui a partir d’ara”. També ajuda que les nits són més llargues, les temperatures són més baixes i la radiació solar és inferior.
Per revertir el baix nivell de l’embassament, sí que caldria una tongada de pluges més intenses i continuades. “Hauria de caure molta aigua perquè no hi hagués d’haver restriccions”, afegeix. A més, “el bosc està molt sec” i, per tant, molta de l’aigua que cau a la capçalera de la riera –la zona del Pla de la Calma– no arriba fins a l’embassament, en terme de Cànoves i Samalús. De l’aigua de Vallfornès, en reguen uns 150 pagesos en uns camps de conreu que ocupen una superfície d’unes 380 hectàrees situada, principalment, entre els municipis de Cànoves i Samalús i Cardedeu.
Este verano ha sido el más seco de los últimos 22 años con una precipitación media de 76mm que supone el 56% del valor normal ref. 1981-2010
Malgrat blinda Les Mines de Can Palomeres
Ràdio Palafolls 20/9/2016
En l’últim ple municipal es va acordar per unanimitat modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM amb la intenció de protegir tot l’espai que ocupaven les mines de ferro de Can Palomeres, tenint en compte el seu patrimoni històric, arqueològic, industrial, cultural i natural.
Es tracta del primer pas per posar en valor i incrementar el nivell de protecció dels elements de l’entorn de les antigues mines. Un espai de més de 45 hectàrees que ja estan protegides per la Xarxa Natura 2000 per la importància a nivell de biodiversitat per la presència de colònies de ratpenats.
Amb la modificació aprovada la setmana passada, l’Ajuntament de Malgrat fa un pas més i protegeix tot aquest entorn, també els elements històrics, urbanístics i culturals.
Així es protegeix el pou i la caseta de miners situats al costat del Rierot de Mas Joer, la masia de Can Palomeres, l’estació de càrrega de les mines, edificació associada a les mines, els camins inventariats i nous camins privats d’ús públic, entre d’altres.
Fa uns mesos L’Ajuntament de Malgrat de Mar rebia l’ Estudi documental i arqueològic de l’espai de les Mines de Can Palomeres ,així com també d’un estudi paisatgístic, fets per la Diputació de Barcelona i que apostaven per ampliar la protecció i la posada en valor dels elements encara presents en aquest espai.
Paral·lelament, a aquesta modificació urbanística el consistori malgratenc treballa en un Pla Director dels Vestigis d’aquest entorn, en el qual també s’inclourà La Pilona, la plataforma que es troba dins el mar i que formava part de l’estructura de càrrega de vaixells.
Proposta de l'edil no adscrit per als submarinistes
El Punt Avui 22/9/2016
J.F
El regidor no adscrit de Lloret, Enric Martínez (exedil del PP), ha presentat una moció per al ple de dilluns amb la qual proposa que s'ampliïn els atractius per als submarinistes. La proposta de Martínez, que s'ha reunit amb responsables dels centres de busseig, és que un empresa enfonsi un vaixell desballestat a uns 30 metres, cosa que seria un pol d'atracció. Martínez ja ha contactat amb responsables de l'Estat a la demarcació.
Inhabilitada una dirigente de ICV por autorizar un sistema ilegal de caza
El País 22/9/2016
Un juez condena a la exdiputada Núria Buenaventura a tres años y medio de inhabilitación por prevaricar
La Secretaria de Organización de ICV, Núria Buenaventura. ALBERT GARCIA
La dirección de Iniciativa ha anunciado que Buenaventura recurrirá la sentencia al considerar que no tomó ninguna decisión fuera de la normativa vigente y que, por lo tanto, "no cometió ningún delito administrativo como el juez y el fiscal indican". En un comunicado emitido este mediodía,la formación da a entender que no tomará ningunas medida disciplinaria contra su actual secretaria de organzación, al subrayar que el caso que le afecta "no es de corrupción sino de carácter administrativo". Buenaventura renunció en 2011 a optar a un cargo electo al no presentarse a las elecciones en el Congreso y por lo tanto, dice ICV, no ha ocupado un cargo público en los últimos cinco años, informa Àngels Piñol.
En 2009, durante su etapa como directora general de Medio Ambiente de la Generalitat, Buenaventura concedió 3.374 autorizaciones para la captura de especies de ave protegidas mediante el método de liga, que consiste en poner pegamento en los árboles para atraer a los pájaros. Esa modalidad de caza, sin embargo, la había prohibido ella misma seis meses antes en consonancia con las normativas europea y española. De ahí el delito de prevaricación, que castiga con penas de inhabilitación al funcionario público que, "a sabiendas de su injusticia", dicta una resolución "arbitraria".
La sentencia es contundente. Buenaventura, dice el juez, "conocía sobradamente" la legislación que prohibía el método de la liga. En el juicio, la dirigente ecosocialista alegó que solo pretendía realizar, a instancias del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un estudio y que para ello necesitaba autorizar algunas capturas. La Federación Catalana de Caza se había quejado de la prohibición al Síndic y éste recomendó a Medio Ambiente que estudiase si la liga se trataba de un "método masivo" de caza, como por otra parte ya indicaba claramente la normativa.
De esos supuestos estudios que justificaron la decisión no hay rastro. La sentencia concluye que Buenaventura tomó la decisión sin contar "con verdaderos informes técnicos", sino "simples conversaciones" de las que no hay constancia documental. La sentencia se apoya en la declaración de dos técnicos que hablaron con Buenaventura y se mostraron discrepantes de la "metodología a seguir" por el estudio y criticaron, además, que carecía "del más mínimo rigor científico".
El juez señala que Buenaventura autorizó capturas "de forma amplia, generalizada, sin control y sin voluntad sancionadora alguna" con la excusa de que "estaba prevista una excepción". La sentencia también señala que es "chocante" el cambio de parecer de Buenaventura después de recibir la recomendación del síndic. Medio Ambiente había prohibido el método de la liga, por primera vez, en 2008. Tras esas más de 3.000 capturas autorizadas en 2009, volvió a prohibirlo definitivamente en 2010.
MÁS INFORMACIÓN
dimecres, 21 de setembre del 2016
Desembocadura de la Tordera 21/9/2016
Aquesta tarda en visita ràpida a la desembocadura de la Tordera, com a més destacat...
3 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
uns 15 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
unes 10 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 3 Boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
uns 5 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)
uns 20 Tudons (Columba palumbus)
unes 10 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
... entre altres.
Al mar o volant sobre la platja...
mínim 1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
2 Gavines corses (Larus audouinii)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
Als camps propers del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...
2 Cornelles negres (Corvus corone)
2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 Mussol comú (Athene noctua)
... entre altres.
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
Papamosques gris (Muscicapa striata)...
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)...
Imatges de la desembocadura de la Tordera, molt buida avui...
Recullen signatures al change.org contra la construcció del port de Tossa de Mar 21/9/2016
Per signar aquí.
Dirigida a Ajuntament de Tossa de Mar
PRESERVEM EL PATRIMONI NATURAL: NO A LA CONSTRUCCIÓ DE UN PORT A TOSSA
amics de Tossa
Hi ha molta gent que estima Tossa i no podrà votar la consulta del dia 20 de novembre. Cal fer arribar la veu de tota aquella gent que no vol que es destrueixi el patrimoni natural de Tossa amb la construcció de un port que ningú no ha demanat i que respón només a iniciatives privades amb afany de lucre.
Si estimeu Tossa, el seu entorn natural, el seu paisatge i la seva identitat ajudeu-nos a defensar-ho davant els interessos especulatius que pretenen destruir-ho.
NO AL PORT!
Dirigida a Ajuntament de Tossa de Mar
PRESERVEM EL PATRIMONI NATURAL: NO A LA CONSTRUCCIÓ DE UN PORT A TOSSA
amics de Tossa
Hi ha molta gent que estima Tossa i no podrà votar la consulta del dia 20 de novembre. Cal fer arribar la veu de tota aquella gent que no vol que es destrueixi el patrimoni natural de Tossa amb la construcció de un port que ningú no ha demanat i que respón només a iniciatives privades amb afany de lucre.
Si estimeu Tossa, el seu entorn natural, el seu paisatge i la seva identitat ajudeu-nos a defensar-ho davant els interessos especulatius que pretenen destruir-ho.
NO AL PORT!
Boscaler pintat gros (Locustella naevia) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 20/9/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà aquest dimarts 20/9/2016 al riu Tordera a l'alçada de la Rocassa (Fogars de la Selva)...
1 Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
Comentari :Als salzes de la llera, nascuts enguany i encara presents degut a l'absència de crescudes.
4 Boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
uns 10 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
mínim 1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
3 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
2 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)
2 Blauets (Alcedo atthis)
uns 40 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
uns 30 Ballesters (Apus melba)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
1 Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
Comentari :Als salzes de la llera, nascuts enguany i encara presents degut a l'absència de crescudes.
4 Boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
uns 10 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
mínim 1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
3 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
2 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)
2 Blauets (Alcedo atthis)
uns 40 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
uns 30 Ballesters (Apus melba)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
dimarts, 20 de setembre del 2016
1era Titella (Anthus pratensis) postnupcial a Pineda de Mar 20/9/2016
Aquesta tarda la 1era Titella (Anthus pratensis) postnupcial a uns tolls propers a la platja de Pineda de Mar, amb Cueretes blanques (Motacilla alba), Estornells vulgars (Sturnus vulgaris) i Pardals comuns (Passer domesticus).
Crec que és una data molt temprana.
Crec que és una data molt temprana.
Àguila marcenca (Circaetus gallicus) entre Arenys de Munt i Arenys de Mar 20/9/2016
Aquest migdia hi havia una Àguila marcenca (Circaetus gallicus) sobre una zona propera a l'autopista C-32 entre Arenys de Munt i Arenys de Mar.
Pas postnupcial de Tallarols de garriga (Sylvia cantillans) a Pineda de Mar 20/9/2016
Com ja vaig comentar fa un temps...
La història macabra del dia: Pas postnupcial de Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) a Pineda de Mar 7/8/2016
... a Pineda de Mar gaudim del Mètode Renault per conèixer les espècies en pas migratori pre o postnupcial, segurament el més eficaç descobert fins ara. Simplement has de passar pel costat de la Renault de Mas Roger per saber quines espècies estan de pas aquell dia (malauradament, els exemplars són retiralts a diari i només es poden detectar els més recents).
Avui pas de Tallarols de garriga (Sylvia cantillans)...
A més a més dels Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) i algun Pardal comú (Passer domesticus)...
A veure què hi ha la propera vegada que passi per allà...
La història macabra del dia: Pas postnupcial de Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) a Pineda de Mar 7/8/2016
... a Pineda de Mar gaudim del Mètode Renault per conèixer les espècies en pas migratori pre o postnupcial, segurament el més eficaç descobert fins ara. Simplement has de passar pel costat de la Renault de Mas Roger per saber quines espècies estan de pas aquell dia (malauradament, els exemplars són retiralts a diari i només es poden detectar els més recents).
Avui pas de Tallarols de garriga (Sylvia cantillans)...
adult...
juvenil, sembla una tallareta vulgar...
A més a més dels Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) i algun Pardal comú (Passer domesticus)...
A veure què hi ha la propera vegada que passi per allà...
Algunes notícies per llegir 19 i 20/9/2016...
Modificació urbanística per protegir més l'Espai Mines de Can Palomeres
Aj. Malgrat de Mar 19/9/2016
La sequera por agreujar el Tomicus, la plaga que ataca els pins
Ràdio Pineda 19/9/2016
Els tècnics de la Generalitat han determinat que la zona més afectada per la plaga de l'escarabat Tomicus és la de les pinedes situades entre Cabrils i Calella. Així ho van expicar a la trobada tècnica de divendres organitzada pel Consell Comarcal del Maresme. El Tomicus és un escarabat molt petit que ataca l'arbre fins a matar-lo, aprofitant que està dèbil a causa de la sequera. Si plou poc, la plaga es pot agreujar. La Generalitat ha anunciat ajudes de 100.000 euros per combatre la plaga. Si l'arbre està afectat, s'ha de retirar.
Restriccions de reg a Sant Esteve a partir de dilluns
el9nou.cat 12/9/2016
Un pou garanteix la distribució de l’aigua de boca al poble
Ferran Polo
La Comunitat de Regants de Sant Esteve de Palautordera aplicarà restriccions en el reg a partir de dilluns. En concret, els regants només podran disposar d’aigua durant dos dies a la setmana i durant un període de quatre hores.
La part nord regarà els dilluns i els dijous, mentre que, a la banda sud, es farà els dimarts i divendres. Les restriccions s’apliquen per la falta d’aigua a l’embassament de Sant Esteve. Actualment, es calcula que hi queden uns 50.000 metres cúbics d’aigua, una quarta part de la seva capacitat total, que és de 200.000 metres cúbics. L’objectiu d’aquesta mesura és poder dosificar les reserves i allargar l’aigua per mirar de salvar les collites. Tots els 50.000 metres cúbics que queden, però, no estan a disposició dels regants perquè se n’ha de deixar una part per necessitats d’emergència com un possible incendi forestal. Pels regants, l’excepcionalitat d’enguany rau en la falta de les pluges habituals durant la segona quinzena d’agost.
El pantà, que s’omple durant l’hivern amb aigua captada en superfície de la Tordera, era ple al juny, a l’inici de la temporada de reg. La Comunitat de Regants de Sant Esteve està formada per una vuitantena de comuners que reguen unes 160 hectàrees. Les restriccions en el reg a l’àrea de Sant Esteve s’afegeixen a les que ja s’apliquen a Cardedeu i Cànoves, a l’àrea regada pel pantà de Vallfornès.
A Sant Esteve, la restricció en el reg no afecta la distribució d’aigua de boca al poble que fa l’empresa Aigües Vallflorida. Tot i que ja no es capta en superfície de la Tordera, de moment, es garanteix el subministrament a través de l’aigua de pous.
Els gossos poden tornar a accedir a la platja les 24 hores el dia
Ràdio Arenys 20/9/2016
Aquest cap de setmana va acabar la restricció horària de la temporada d’estiu, una restricció que aquesta vegada ha tingut alguns canvis, ja que s’ha ampliat una hora més a petició dels propietaris d’animals.
D’aquesta manera, els gossos han accedit a la platja entre les 8 del vespre i les 8 del matí i no fins a les 7 tal com es feia abans. Des de l’Ajuntament s’havia decidit aquest horari per compatibilitzar-ho amb la neteja que es feia al matí per garantir que la sorra quedés neta. Després de les demandes d’un col·lectiu d’arenyencs que reclamaven una hora més, finalment es va decidir ampliar l’horari perquè, després de parlar-ho amb tècnics de Medi Ambient i també l’empresa que fa la neteja. El regidor de Sanitat, Carles Sala, ha destacat que la resposta de la gent ha estat positiva. També recorda, alhora, que els amos dels gossos han de vetllar perquè els animals no causin molèsties a la resta de persones prenent mesures necessàries com ara portar-los lligats. A més, també es recorda l’obligació de recollir els excrements tant de la sorra de la platja com del passeig, ja que si no se’ls pot sancionar entre 750 i 3.000 euros seguint el que estableix la normativa de l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics. El regiodr també ha afirmat que intensificaran la campanya de civisme en les properes setmanes per tal de conscienciar els propietaris de la necessitat de deixar la vila neta.
En principi, la idea és tornar a repetir el mateix horari d’accés dels animals cara l’estiu que ve. Recordem també que Arenys de Mar i Caldes d’Estrac estan en converses per crear un espai per a gossos a la platja de la Musclera.
I així és com s'urbanitza i massifica un riu natural "protegit"...
Palafolls s’uneix a la ruta de la “Tourdera”
Ràdio Palafolls 20/9/2016
La junta de govern local va aprovar ahir la incorporació del nostre municipi dins el projecte turístic i de descoberta del entorn anomenat Tourdera. Es tracta d’una ruta, per fer a peu i amb bicicleta, que anirà des de la desembocadura de la Tordera, a Blanes, fins al seu naixement a la Font Bona, al Coll de Sant Marçal.
En total són una 15a d’ajuntaments implicats. L’últim a sumar-s’hi ha estat el consistori palafollenc, que preveu acondicionar uns camins rurals resseguint la vora del riu en el seu pas pel nostre poble fins connectar-lo amb Tordera, que també és a la iniciativa.
Es preveu que a banda de la senyalització general de la ruta, en el seu tram per PLF, es senyalitzin alguns punts d’interés, com ara la Biblioteca Enric Miralles o bé el Castell de Palafolls.
Per entrar al projecte el nostre municipi pagarà uns 3300 € anuals que han de servir per unificar la senyalització, la promoció i mantenir la plana web de promoció del projecte impulsat des del Consell Comarcal de La Selva amb el suport de les Diputacions de Barcelona i de Girona.
A la capçalera, La Tourdera resseguirà el curs del riu però tindrà un segon ramal que anirà a través de la riera d’Arbúcies. Tots dos circuits s’uniran a la part alta del massís del Montseny i generaran un itinerari circular. Això farà que el recorregut, d’uns 60 quilòmetres en total, tingui dos sectors clarament diferenciats: la part baixa pensada per a un públic familiar i de qualsevol edat i un segon tram més exigents per a ciclistes o senderistes més preparats de Sant Esteve o d’Arbúcies fins al naixement del riu.
En la majoria de trams, com és el cas de Palafolls, La Tourdera aprofitarà camins ja existents, sempre en espais amb poc trànsit motoritzat.
Agafo aquesta darrera part i pregunto... Si no es farà passar per la carretera (amb molt trànsit motoritzat) i tenint en compte que no hi ha altre camí paral·lel al riu ("ja existent") entre Palafolls i Tordera... Per on passarà? Malmetent i hipotecant la riba d'un tram de riu ara tranquil i ple de fauna protegida?
Aj. Malgrat de Mar 19/9/2016
Tots els grups municipals, PSC i JXM -al govern- i ERC, PDC, CUP i PP -a l'oposició- van aprovar dijous al vespre l'avanç de la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Es tracta del primer pas per posar en valor i incrementar el nivell de protecció dels elements ambientals, patrimonials, etnològics i culturals a l'entorn de les Mines de Can Palomeres.
Actualment, de l'entorn de les Mines de Can Palomeres, 45,7 hectàrees ja estan catalogades com a espai de Xarxa Natura 2000 per la importància a nivell de biodiversitat per la presència de colònies de ratpenats. L'Ajuntament de Malgrat de Mar porta a terme aquesta modificació del POUM per protegir tot aquest entorn, tenint en compte el seu patrimoni històric, arqueològic, industrial, cultural i natural. Aquesta modificació, que redacta l'empresa Limonium SL, inclourà figures urbanístiques per protegir tots els elements d'aquest espai.
La modificació inclourà la protecció de l'entorn patrimonial i natural de Can Palomeres, del pou i la caseta situats al costat del Rierot de Mas Joer, de la masia de Can Palomeres, l'estació de càrrega de les mines, edificació associada a les mines, dels camins inventariats i nous camins privats d'ús públic, entre d'altres.
La regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà, ha explicat que el document de la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal es pot consultar a les oficines de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament -carrer del Carme, 30), de 9 a 14 h i a la seu electrònica municipal.
L'Ajuntament de Malgrat de Mar disposa ja d'un Estudi documental i arqueològic de l'espai de les Mines de Can Palomeres,així com també d'un estudi paisatgístic, fets per la Diputació de Barcelona. Tots dos projectes aposten per protegir amb eines urbanístiques l'Espai de les Mines de Can Palomeres.
Paral·lelament, a aquesta modificació urbanística el consistori malgratenc treballa en un Pla Director dels Vestigis d'aquest entorn, en el qual també s'inclourà La Pilona.
La sequera por agreujar el Tomicus, la plaga que ataca els pins
Ràdio Pineda 19/9/2016
Els tècnics de la Generalitat han determinat que la zona més afectada per la plaga de l'escarabat Tomicus és la de les pinedes situades entre Cabrils i Calella. Així ho van expicar a la trobada tècnica de divendres organitzada pel Consell Comarcal del Maresme. El Tomicus és un escarabat molt petit que ataca l'arbre fins a matar-lo, aprofitant que està dèbil a causa de la sequera. Si plou poc, la plaga es pot agreujar. La Generalitat ha anunciat ajudes de 100.000 euros per combatre la plaga. Si l'arbre està afectat, s'ha de retirar.
Restriccions de reg a Sant Esteve a partir de dilluns
el9nou.cat 12/9/2016
Un pou garanteix la distribució de l’aigua de boca al poble
Ferran Polo
La Comunitat de Regants de Sant Esteve de Palautordera aplicarà restriccions en el reg a partir de dilluns. En concret, els regants només podran disposar d’aigua durant dos dies a la setmana i durant un període de quatre hores.
La falta d’aigua ha fet que es deixessin de cultivar alguns camps
El pantà, que s’omple durant l’hivern amb aigua captada en superfície de la Tordera, era ple al juny, a l’inici de la temporada de reg. La Comunitat de Regants de Sant Esteve està formada per una vuitantena de comuners que reguen unes 160 hectàrees. Les restriccions en el reg a l’àrea de Sant Esteve s’afegeixen a les que ja s’apliquen a Cardedeu i Cànoves, a l’àrea regada pel pantà de Vallfornès.
A Sant Esteve, la restricció en el reg no afecta la distribució d’aigua de boca al poble que fa l’empresa Aigües Vallflorida. Tot i que ja no es capta en superfície de la Tordera, de moment, es garanteix el subministrament a través de l’aigua de pous.
Els gossos poden tornar a accedir a la platja les 24 hores el dia
Ràdio Arenys 20/9/2016
Aquest cap de setmana va acabar la restricció horària de la temporada d’estiu, una restricció que aquesta vegada ha tingut alguns canvis, ja que s’ha ampliat una hora més a petició dels propietaris d’animals.
D’aquesta manera, els gossos han accedit a la platja entre les 8 del vespre i les 8 del matí i no fins a les 7 tal com es feia abans. Des de l’Ajuntament s’havia decidit aquest horari per compatibilitzar-ho amb la neteja que es feia al matí per garantir que la sorra quedés neta. Després de les demandes d’un col·lectiu d’arenyencs que reclamaven una hora més, finalment es va decidir ampliar l’horari perquè, després de parlar-ho amb tècnics de Medi Ambient i també l’empresa que fa la neteja. El regidor de Sanitat, Carles Sala, ha destacat que la resposta de la gent ha estat positiva. També recorda, alhora, que els amos dels gossos han de vetllar perquè els animals no causin molèsties a la resta de persones prenent mesures necessàries com ara portar-los lligats. A més, també es recorda l’obligació de recollir els excrements tant de la sorra de la platja com del passeig, ja que si no se’ls pot sancionar entre 750 i 3.000 euros seguint el que estableix la normativa de l’ordenança municipal de tinença d’animals domèstics. El regiodr també ha afirmat que intensificaran la campanya de civisme en les properes setmanes per tal de conscienciar els propietaris de la necessitat de deixar la vila neta.
En principi, la idea és tornar a repetir el mateix horari d’accés dels animals cara l’estiu que ve. Recordem també que Arenys de Mar i Caldes d’Estrac estan en converses per crear un espai per a gossos a la platja de la Musclera.
I així és com s'urbanitza i massifica un riu natural "protegit"...
Palafolls s’uneix a la ruta de la “Tourdera”
Ràdio Palafolls 20/9/2016
La junta de govern local va aprovar ahir la incorporació del nostre municipi dins el projecte turístic i de descoberta del entorn anomenat Tourdera. Es tracta d’una ruta, per fer a peu i amb bicicleta, que anirà des de la desembocadura de la Tordera, a Blanes, fins al seu naixement a la Font Bona, al Coll de Sant Marçal.
En total són una 15a d’ajuntaments implicats. L’últim a sumar-s’hi ha estat el consistori palafollenc, que preveu acondicionar uns camins rurals resseguint la vora del riu en el seu pas pel nostre poble fins connectar-lo amb Tordera, que també és a la iniciativa.
Es preveu que a banda de la senyalització general de la ruta, en el seu tram per PLF, es senyalitzin alguns punts d’interés, com ara la Biblioteca Enric Miralles o bé el Castell de Palafolls.
Per entrar al projecte el nostre municipi pagarà uns 3300 € anuals que han de servir per unificar la senyalització, la promoció i mantenir la plana web de promoció del projecte impulsat des del Consell Comarcal de La Selva amb el suport de les Diputacions de Barcelona i de Girona.
A la capçalera, La Tourdera resseguirà el curs del riu però tindrà un segon ramal que anirà a través de la riera d’Arbúcies. Tots dos circuits s’uniran a la part alta del massís del Montseny i generaran un itinerari circular. Això farà que el recorregut, d’uns 60 quilòmetres en total, tingui dos sectors clarament diferenciats: la part baixa pensada per a un públic familiar i de qualsevol edat i un segon tram més exigents per a ciclistes o senderistes més preparats de Sant Esteve o d’Arbúcies fins al naixement del riu.
En la majoria de trams, com és el cas de Palafolls, La Tourdera aprofitarà camins ja existents, sempre en espais amb poc trànsit motoritzat.
Agafo aquesta darrera part i pregunto... Si no es farà passar per la carretera (amb molt trànsit motoritzat) i tenint en compte que no hi ha altre camí paral·lel al riu ("ja existent") entre Palafolls i Tordera... Per on passarà? Malmetent i hipotecant la riba d'un tram de riu ara tranquil i ple de fauna protegida?
dilluns, 19 de setembre del 2016
NOTA trista sobre els Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a l'Alt Maresme 18/9/2016 Carles Tobella Roca. Font: Facebook.com
Carles Tobella Roca
18/9/2016 Facebook
Val més que ens quedem amb les coses bones que ens aporta el seguiment dels corbs marins emplomallats. Perquè aquest any està essent horrible. Regidors i gestors pèssims que posen en perill la presència de l'espècie, pescadors que pesquen on, quan i com no toca, varis episodis d'energúmens que els llencen pedres fins avui que han aconseguit carregar-se un adult.
Discussions, hores perdudes, falta de respecte a la nostra feina, desgast, denúncies, etc...
18/9/2016 Facebook
Val més que ens quedem amb les coses bones que ens aporta el seguiment dels corbs marins emplomallats. Perquè aquest any està essent horrible. Regidors i gestors pèssims que posen en perill la presència de l'espècie, pescadors que pesquen on, quan i com no toca, varis episodis d'energúmens que els llencen pedres fins avui que han aconseguit carregar-se un adult.
Discussions, hores perdudes, falta de respecte a la nostra feina, desgast, denúncies, etc...
Carles Tobella@CarlesTobella
Ageing of Mediterranean Shag (P. a. desmarestii) 3w (7) & 1w (3) #seabirdersaturday #seabirds
Més imatges de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) al Youtube. Blanes 16/9/2016
S'ha de reconèixer la paciència dels Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) amb els bussejadors i banyistes. Aquest estiu la xarxa està plena d'imatges i segurament siguin els ocells més fotografiats i filmats en tota la història de la Baixa Tordera...
Cormoranes de Blanes, Full hd
Leafar West. YOUTUBE
Publicado el 16 sept. 2016
Cormoranes de Blanes, en la playa. frente Sa Palomera desde hace ya unos años hay siempre un grupo de Cormoranes que se han adaptado a los turistas y se pasan el día pescando por los alrededores.
El fondo de las rocas son ricos en peces pequeños de cría, salpas, obladas, boquerrones , salmonetes entre otros.
Blanes, banco de salpas y cormorán, full hd
Leafar West. YOUTUBE
Publicado el 16 sept. 2016
Pequeño banco de salpas grabado con cámara deportiva y un cormorán que se cruza.
Cormoranes de Blanes, Full hd
Leafar West. YOUTUBE
Publicado el 16 sept. 2016
Cormoranes de Blanes, en la playa. frente Sa Palomera desde hace ya unos años hay siempre un grupo de Cormoranes que se han adaptado a los turistas y se pasan el día pescando por los alrededores.
El fondo de las rocas son ricos en peces pequeños de cría, salpas, obladas, boquerrones , salmonetes entre otros.
Blanes, banco de salpas y cormorán, full hd
Leafar West. YOUTUBE
Publicado el 16 sept. 2016
Pequeño banco de salpas grabado con cámara deportiva y un cormorán que se cruza.
La Selva registra 281 sismes des d'agost i fins a mitjans de setembre, la majoria de petita magnitud 19/9/2016 ICGC
La Selva registra 281 sismes des d'agost i fins a mitjans de setembre, la majoria de petita magnitud
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) 19/9/2016
El terratrèmol principal, de magnitud 3.6 i que es va produir el 4 de setembre, va tenir 190 rèpliques
La sèrie sísmica, amb magnituds considerades normals per a la zona, es deu a la situació de la comarca en una cruïlla de dos sistemes de falles
La comarca de la Selva ha registrat un total de 281 terratrèmols des del 8 d’agost i fins al 15 de setembre, segons les dades conegudes a partir dels enregistraments de laXarxa Sísmica de Catalunya, operada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Els detalls sobre els epicentres d’aquests moviments i els enregistraments de la Xarxa es poden consultar a la web de l’Institut.
Entre principis d’agost i el 3 de setembre es van produir uns 90 sismes, mentre que el dia 4 de setembre es va registrar el terratrèmol principal d’aquesta sèrie, de magnitud 3.6 i amb epicentre entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes. Aquest moviment va ser àmpliament percebut per la població i es van rebre unes 300 aportacions a l’enquesta que l’ICGC té sempre a disposició de la ciutadania. El sisme principal va anar seguit d’unes 190 rèpliques fins al 15 de setembre.
La gran part d’aquesta sèrie sísmica no va arribar a ser percebuda pels veïns, atès que només es van produir 10 terratrèmols de magnitud superior a 1.5. Es considera que una tremolor es pot començar a percebre a partir d’una magnitud 2 o 2.2. En cap cas es van produir danys.
800 terratrèmols anuals
Les magnituds registrades, inclosa la del terratrèmol principal, formen part de la normalitat sísmica de la zona, que es troba en una cruïlla de dos sistemes de falles: el de direcció nord-est/sud-oest, paral·lel a la costa, i el de direcció nord-oest/sud-est, que recorre des de l’Empordà fins a Osona.
Catalunya registra anualment una mitjana de 800 terratrèmols, la majoria no percebuts per la població. Durant l’any 2015, només tres sismes van ser percebuts: el del 9 d’abril a la costa de Tarragona de magnitud 3.4, el del 20 d’octubre al golf de Roses (M4.3) i el del 18 de novembre a la Cerdanya (M3.0). Durant aquest 2016, a Catalunya s’han percebut 4 terratrèmols.
Impredictibles, sobtats i recurrents
Els terratrèmols són fenòmens impredictibles, sobtats i recurrents en el temps. Considerant les dades històriques, a Catalunya cada any es produeixen de mitjana cinc sismes de magnitud superior a 3. Cada dos anys i mig es registra un terratrèmol superior a 4 graus i, cada 30 anys, un de més de 5. La sismicitat a Catalunya es presenta de manera difusa, però principalment es localitza a les comarques pirinenques, la Selva i a la zona costanera. Considerant tots els sismes coneguts es pot fer el següent càlcul de recurrència (veieu document adjunt):
La Mediterrània Occidental, on es troba Catalunya, és una àrea de sismicitat moderada, situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. Els sismes destructors en aquesta part del Mediterrani són, afortunadament, poc freqüents. Els més greus dels què es té constància van ser els del 1427-1428 al Ripollès i la Garrotxa (l’únic conegut de magnitud 6.3), el del 1923 a la Val d’Aran i el de 1927 al Montseny. El sisme més recent que ha provocat danys (lleugers i moderats en alguns edificis) fou el del 21 de setembre del 2004 al Ripollès, de magnitud 4.
16 estacions sísmiques i 18 acceleromètriques
Aquesta recurrència aconsella monitoritzar constantment la sismicitat, avaluar el risc i comptar amb els plans d’actuació adequats. L’ICGC disposa de 16 estacions sísmiques repartides per tot Catalunya, una d’elles submarina, equipades amb sensors de banda ampla, així com 18 estacions acceleromètriques, que mesuren l’acceleració del terreny causada pels terratrèmols.
Les dades en temps real que es reben mitjançant aquesta xarxa es difonen a la població a través dels canals propis de l’ICGC, com la pàgina web, twitter, les RSS i aplicacions com el SISMOCAT.
A través d’aquesta darrera eina, el Servei Sismològic de Catalunya de l’ICGC informa de manera automàtica dels sismes que es produeixen a Catalunya i a les zones properes. I, per complementar aquesta informació, el Centre Sismològic Euromediterrani proveeix, també en temps real, les dades dels terratrèmols més significatius d’arreu del món. L’aplicació està disponible per a mòbils i tauletes amb sistemes iOS i Android.
La informació recopilada per l’ICGC permet a la Direcció General de Protecció Civil activar, si és necessari, el Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT).
