1 Fredeluga (Vanellus vanellus)...
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
unes 30 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
2 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Arnau Tolrà
dissabte, 5 de novembre del 2016
Fredeluga (Vanellus vanellus) al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 5/11/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions d'avui 5/11/2016 de l'Arnau Tolrà al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...
1 Fredeluga (Vanellus vanellus)...
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
unes 30 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
2 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Arnau Tolrà
1 Fredeluga (Vanellus vanellus)...
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
unes 30 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
2 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Arnau Tolrà
Xixella (Columba oenas) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 5/11/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions d'avui 5/11/2016 de l'Arnau Tolrà al riu Tordera a Fogars de la Selva...
1 Xixella (Columba oenas)
5 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Comentari : Aturats, indiferents a un visó americà que els passa a tocar.
1 Xivita (Tringa ochropus)
unes 125 Titelles (Anthus pratensis)
Comentari : Pre-dormidor en salzes.
unes 10 Grives (Turdus viscivorus)
Comentari : lledoner
mínim 45 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Comentari :Dormidor en canyar.
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Comentari : 3+3. Volant riu avall.
4 Blauets (Alcedo atthis)
mínim 6 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
1 Xixella (Columba oenas)
5 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Comentari : Aturats, indiferents a un visó americà que els passa a tocar.
1 Xivita (Tringa ochropus)
unes 125 Titelles (Anthus pratensis)
Comentari : Pre-dormidor en salzes.
unes 10 Grives (Turdus viscivorus)
Comentari : lledoner
mínim 45 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Comentari :Dormidor en canyar.
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Comentari : 3+3. Volant riu avall.
4 Blauets (Alcedo atthis)
mínim 6 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Treballs de deguàs de la plana deltaica a Malgrat de Mar 1953-1969. Fons d'Antoni Poch Gimferrer de l'AMMM
Entrades anteriors sobre aquest Fons...
A la web de l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar (AMMM) podeu accedir a molta documentació gràfica antiga, entre les quals abundants fotografies del Fons personal d'Antoni Poch Gimferrer (1916-2010).
Aquí podeu accedir a la descripció del Fons.
Repartides en carpetes podem trobar abundants fotografies de Malgrat de Mar de mitjans del segle passat, i aniré fent entrades a aquest bloc on poder accedir a fotografies referides al medi natural de Malgrat de Mar d'aquest Fons (Riu, Pla de Grau, platges, pinedes,...). Avui...
Malgrat de Mar es troba majoritàriament sobre terreny deltaic (plana al·luvial inundable guanyat al mar gràcies a l'aportació i acumulació de sediments de la Tordera i les rieres). Gairebè tots els camps de conreu, el nucli urbà, indústries, carrers, etc. han substituït a antics aiguamolls, estanys, basses i molleres del Delta de la Tordera, i per aquest motiu s'inundaven amb freqüència (a aquest Fons podeu veure molts exemples d'inundacions de camps, fàbriques, carrers, etc.).
A les següents carpetes podeu trobar gran quantitat d'exemples de l'esforç realitzat entre els anys 1953 i 1969 per evitar totes aquestes inundacions amb multitud de treballs de desguàs.
Aquí podeu veure un resum de fotografies de cada carpeta. Accedint a la carpeta podeu veure totes les fotografies del reportatge...
Procés de construcció i vistes del desguàs que es realitzà al final del carrer de Mar, fent de gola per desembocar l’aigua pluvial a mar. El reportatge inclou també imatges del passeig de Llevant
Obrers i camió obrint un canal de desguàs a la platja, davant la Proquima.
- Vistes del Pla de Grau inundat, després d’un temporal 1/12/1959. Fons d'Antoni Poch Gimferrer de l'AMMM
- Carretera d'accés al càmping la Tordera 1972. Fons d'Antoni Poch Gimferrer de l'AMMM
- Efectes del temporal de mar a la zona del camí de la Pomereda 1966. Fons d'Antoni Poch Gimferrer de l'AMMM
- Desperfectes en camps del Pla de Grau degut a una Torderada 1962. Fons d'Antoni Poch Gimferrer de l'AMMM
---------------------
A la web de l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar (AMMM) podeu accedir a molta documentació gràfica antiga, entre les quals abundants fotografies del Fons personal d'Antoni Poch Gimferrer (1916-2010).
Aquí podeu accedir a la descripció del Fons.
Repartides en carpetes podem trobar abundants fotografies de Malgrat de Mar de mitjans del segle passat, i aniré fent entrades a aquest bloc on poder accedir a fotografies referides al medi natural de Malgrat de Mar d'aquest Fons (Riu, Pla de Grau, platges, pinedes,...). Avui...
Malgrat de Mar es troba majoritàriament sobre terreny deltaic (plana al·luvial inundable guanyat al mar gràcies a l'aportació i acumulació de sediments de la Tordera i les rieres). Gairebè tots els camps de conreu, el nucli urbà, indústries, carrers, etc. han substituït a antics aiguamolls, estanys, basses i molleres del Delta de la Tordera, i per aquest motiu s'inundaven amb freqüència (a aquest Fons podeu veure molts exemples d'inundacions de camps, fàbriques, carrers, etc.).
A les següents carpetes podeu trobar gran quantitat d'exemples de l'esforç realitzat entre els anys 1953 i 1969 per evitar totes aquestes inundacions amb multitud de treballs de desguàs.
Aquí podeu veure un resum de fotografies de cada carpeta. Accedint a la carpeta podeu veure totes les fotografies del reportatge...
Fons d'Antoni Poch de l'AMMM (Arxiu Municipal de Malgrat de Mar)
Cliqueu sobre la foto per ampliar (accedir a l'enllaç)
Fons d'Antoni Poch de l'AMMM (Arxiu Municipal de Malgrat de Mar)
Fons d'Antoni Poch de l'AMMM (Arxiu Municipal de Malgrat de Mar)
Fons d'Antoni Poch de l'AMMM (Arxiu Municipal de Malgrat de Mar)
Fons d'Antoni Poch de l'AMMM (Arxiu Municipal de Malgrat de Mar)
Canalització de desguàs a la zona de les fàbriques i camps de conreu afectats per l’activitat de la fàbrica Fher. Vistes en detall del conducte i dels cultius fets malbé.
Fons d'Antoni Poch de l'AMMM (Arxiu Municipal de Malgrat de Mar)
Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) al nucli urbà de Calella 5/11/2016
Aquest matí hi havia un mínim de 44 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) pels voltants de l'edifici alt de Calella, a tocar de l'N-II.
Cada municipi té els seu nyap urbanístic, i a Calella sobresurt per sobre dels molts que té l'edifici de 20 plantes al costat de l'N-II prop de Poblenou de Pineda de Mar, visible des de qualsevol lloc i des de molt lluny.
El roquerol és una espècie reproductora a la zona i se'l pot veure tot l'any a llocs propers (sota el viaducte de la C-32 a Pineda, per exemple) però, com cada any, a partir d'ara i fins que tornin a marxar passat l'hivern, augmenta el nombre d'exemplars amb l'arribada d'hivernants. Quan passeu per allà (o a prop d'altre edifici alt similar) fixeu-vos bé perquè gairebé sempre els veureu, o volant pel voltant de l'edifici o descansant en lo més alt...
Cada municipi té els seu nyap urbanístic, i a Calella sobresurt per sobre dels molts que té l'edifici de 20 plantes al costat de l'N-II prop de Poblenou de Pineda de Mar, visible des de qualsevol lloc i des de molt lluny.
El roquerol és una espècie reproductora a la zona i se'l pot veure tot l'any a llocs propers (sota el viaducte de la C-32 a Pineda, per exemple) però, com cada any, a partir d'ara i fins que tornin a marxar passat l'hivern, augmenta el nombre d'exemplars amb l'arribada d'hivernants. Quan passeu per allà (o a prop d'altre edifici alt similar) fixeu-vos bé perquè gairebé sempre els veureu, o volant pel voltant de l'edifici o descansant en lo més alt...
PENDENTS DELS TEMPORALS 4/11/2016 Elmalgratenc.com
PENDENTS DELS TEMPORALS
Elmalgratenc.com 4/11/2016
El passat mes de febrer, el Ministeri de Medi Ambient creava una línia de monticles de sorra a la platja de la Conca de Malgrat de Mar. La idea era recuperar l’ecosistema dunar com a pantalla de defensa contra les llevantades. Aquestes dunes havien de servir de reserva de sorra de les platges, així com esmorteir els efectes erosius de les onades sobre la costa i l’impacte dels temporals marítims.
Per protegir aquestes dunes del vent se les va envoltar amb uns tancats biodegradables. També es va plantar espècies autòctones que, amb les seves arrels, havien d’ajudar a mantenir-les ancorades.
L’actuació, de caràcter experimental, va costar aproximadament 150.000 euros i es va executar en uns tres mesos.
Ara s’està a l’espera de l’arribada dels temporals de mar, habituals en aquesta època de l’any. Un fet que podria determinar si aquesta ha estat una actuació a tenir en compte o un intent frustrat més per protegir la zona.
Elmalgratenc.com 4/11/2016
El passat mes de febrer, el Ministeri de Medi Ambient creava una línia de monticles de sorra a la platja de la Conca de Malgrat de Mar. La idea era recuperar l’ecosistema dunar com a pantalla de defensa contra les llevantades. Aquestes dunes havien de servir de reserva de sorra de les platges, així com esmorteir els efectes erosius de les onades sobre la costa i l’impacte dels temporals marítims.
Per protegir aquestes dunes del vent se les va envoltar amb uns tancats biodegradables. També es va plantar espècies autòctones que, amb les seves arrels, havien d’ajudar a mantenir-les ancorades.
L’actuació, de caràcter experimental, va costar aproximadament 150.000 euros i es va executar en uns tres mesos.
Ara s’està a l’espera de l’arribada dels temporals de mar, habituals en aquesta època de l’any. Un fet que podria determinar si aquesta ha estat una actuació a tenir en compte o un intent frustrat més per protegir la zona.
Un mínim de 200m2 de fanerògames marines d'algueró (Cymodocea nodosa), arrencades i varades, apareixien a la platja de Morer de Sant Pol de Mar 2/11/2016 Carles Tobella. Font: Facebook.com
Carles Tobella Roca
2/11/2016https://www.facebook.com/carles.t.roca?pnref=story
Un mínim de 200m2 de fanerògames marines d'algueró (Cymodocea nodosa), arrencades i varades, apareixien ahir a la platja de Morer de Sant Pol de Mar. Un fet greu que no hauria de passar desapercebut.
Les fanerògames marines es caracteritzen pel seu lent creixement, hauran de passar varis segles per recuperar una massa d'aquestes magnituds. Però perquè són importants les praderies de fanerògames i què ens poden aportar? La funcionalitat ecològica d'aquesta planta proporciona la fixació dels fons sorrencs amb les seves arrels i l'atenuació, amb les seves fulles, de la força dels temporals. Per tant, ajuden a disminuir l'erosió de les platges. A més, són àrees de vital importància per a la posta i refugi d'alevins de peixos, així com d'algues filamentoses i invertebrats que donen riquesa a la biodiversitat marina.
La hipòtesi més plausible és que hagi estat arrencada per una barca d'arrossegament feinejant en fondàries i zones no permeses. L'algueró no creix a fondàries superiors als 30 metres. En resum, en pocs minuts ha destrossat el que ha crescut en segles i ha malmès una àrea imprescindible per a la cria dels peixos que després voldrà pescar.
Un cop arrencada i varada a la platja es considera un error extreure-la amb l'excusa de la "neteja" de la platja. Fins i tot així proporciona una franja de protecció d'erosió de la costa. A més, pot acumular petits invertebrats que poden servir de recurs a limícoles i ocells marins costaners.
Cal una pesca i una gestió sostenible a tots els nivells.
