Nació Digital 27/1/2017
Catalunya ha perdut en els darrers vint anys gairebé la meitat d'agricultors i ramaders
El Govern situa com a prioritat la incorporació de joves al món agrari, si bé defensa l'adaptació dels professionals a les noves característiques dels mercats
Els sindicats creuen que el futur passa per la unitat del sector i la recerca directa del consumidor
Jaume Rius fa més de 30 anys que es dedica a la pagesia | Martí Albesa
Al Mas Pladevall de Santa Pau, a la Garrotxa, hi viu Jaume Rius, un ramader que fa trenta anys que es dedica a aquest ofici. El seu vincle amb la terra i el bestiar li ve d'herència, d'una tradició familiar centenària que ell va continuar i que, assegura, no pensa deixar per forts que siguin els embats econòmics. "La gent que neix a pagès, queda enganxat”, assegura a NacióDigital, si bé recorda que a casa van haver de canviar el negoci de la llet pel de la venda de carn. Rius, com tants altres, ha hagut de reinventar el negoci per poder sobreviure en aquest sector, que, amb els pas de les dècades, ha canviat el minifundisme de subsistència pel cultiu de grans terrenys, l'única via que tenen els pagesos actualment si pretenen viure de la terra. Les finques que sostenien la vida d'una família catalana fa 50 anys no donarien avui per aguantar les necessitats d'un agricultor, atrapat entre les ondulacions del mercat i el domini de les grans distribuïdores.
Pagesos amb garbes a Vila-rodona, als anys 20- Foto: Món Agrari
Menys pagesos, i més vells
El coordinador general d'Unió de Pagesos, Joan Caball, assegura que aquest és un tema que ha de fer reflexionar els pagesos i els responsables polítics, i més quan les dades que es posen damunt la taula indiquen una davallada constant del nombre de pagesos en els darrers vint anys. El 1994 hi havia a Catalunya un total de 50.938 pagesos censats, i el 2016 se'n van comptabilitzar 26.031, el que suposa una reducció del 49,2%. Les dades estadístiques confirmen, també, que el sector agrari s’està envellint progressivament perquè els professionals han vist que els marges per guanyar-se la vida cada cop eren menors. Actualment, el 38,2% dels titulars d’una explotació agrària té 65 anys o més, quan fa 20 anys només era el 24,62%. Aquí hi ha un problema, i és de país, segons explica a NacióDigital la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret.
"Hem de treballar a fons per incorporar nous joves al camp", diu Serret, que destaca les bones dades que s'han registrat a Catalunya en aquest aspecte en el darrer any, quan més de 700 nois i noies van rebre ajudes de la Generalitat per tirar endavant els seus projectes.
LA INCORPORACIÓ DE JOVES A LA PAGESIA
El president del sindicat de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC-COAG), Francesc Boronat, considera que les ajudes de la Generalitat als joves agricultors són necessàries, si bé argumenta que cal fer un seguiment acurat dels projectes iniciats. "El Govern prioritza l'ajuda als joves en els primers cinc anys, però no es pot oblidar aquell pagès que ja en porta sis", indica Boronat, que assegura que la gran majoria de joves que es converteixen en professionals del món rural ho fan perquè a casa hi ha hagut tradició.
És la història de Jaume Rius fa trenta anys i també la de Martina Marcet, una jove pagesa que actualment gestiona una granja de pollastres ecològics al municipi de La Nou del Berguedà, on treballa amb un petit ramat de 12 vaques i 2.000 caps d'aviram. Marcet realitza tots els passos de la cadena; des de la producció dels pollastres fins a la seva venda directa, sobretot a Barcelona i l'àrea metropolitana. Per a ella, un dels grans problemes del sector és l'accés a la terra. "O a casa teva tenen una explotació, o costa molt que la gent arrenqui de zero", explica a NacióDigital. Marcet destaca també que hi ha moltes finques privades que estan en desús o on només hi pasturen alguns ramats, i "costa molt", diu, que un propietari es decideixi a arrendar un terreny amb alguna casa per poder tirar endavant un projecte.
Davant d'aquesta situació, doncs, per a ella la solució està en repensar el sector. Cal que canviïn les dinàmiques, i respecte de les subvencions, seria necessari que les explotacions poguessin ser sostenibles per elles mateixes.
Fidelitzar el client, fomentar la unitat i evitar intermediaris, els reptes de futur
De joves pagesos n'hi ha, i n'hi ha d'haver més. Tanmateix, la consellera apunta que els nous temps obliguen a produir de manera diferent a com es feia fa dècades, i que ara és necessari que el pagès vagi més enllà de la mera producció per saber quin és el seu mercat i com ha de vendre. "No podem produir per produir", explica Serret. En aquest sentit, la titular d'Agricultura assegura que el futur passa per augmentar la fidelització del client i fer més xarxa entre els pagesos per tal que guanyin veu davant les grans cadenes, que s'aprofiten de l'atomització del sector per forçar preus i tenir més benefici.
En aquest sentit, Boronat apunta que la pagesia catalana ha d'intentar anar a buscar el consumidor final i evitar els intermediaris. D'aquesta manera, s'ampliarien els marges per als pagesos, ara ofegats per les grans distribuïdores. El president de JARC també assegura que és necessària la creació d'un Observatori de preus que millori la transparència de la cadena de valor.
Batedors de les Terres de l'Ebre, en un descans. Foto: Món Agrari
El Punt Avui 28/1/2017
Una trentena de tractors del Maresme s'afegeixen avui a la manifestació
Els tractors i els pagesos aparcats, ahir al migdia, al passeig marítim de Mataró Foto: E.F.
E. FERRAN - MATARÓ
“Volem que es visualitzi el malestar de la pagesia per qüestions mal resoltes políticament.” Així apuntava ahir el delegat al Maresme d'Unió de Pagesos, Pep Riera, el motiu de sumar-se avui a la marxa convocada a Barcelona que reunirà agricultors de tot Catalunya i on es desplaçaran una trentena de pagesos del Maresme.
Una tractorada al centre de Barcelona, organitzada pel sindicat agrari, per reivindicar millors polítiques agràries i un reconeixement del sector.
“Nosaltres tenim el problema, però cal saber que és de tots perquè darrere nostre ens hi juguem l'alimentació”, apuntava Pep Riera, alhora que alertava de la pèrdua de la renda agrària, en un 40% durant l'última dècada a Catalunya. “La pagesia va enrere i els joves no en volen saber res. Estem perdent força”, es lamentava, tot exigint mesures polítiques. “S'ha d'evitar l'oligopoli de les grans cadenes que fixen preus abusius i paguen quan volen. Exigim polítiques que garanteixin la qualitat i la seguretat alimentària dels productes”, explicava el delegat d'Unió de Pagesos.
La desfilada, ahir al migdia, d'una seixantena de tractors, vinguts des de les comarques gironines, va omplir el passeig marítim de Mataró, en l'aturada que van fer per dinar en la marxa de camí cap a Barcelona. “Menges?, doncs respecta'ns” era alguna de les proclames que es podia llegir als tractors, un dels quals carregava un taüt, amb flors incloses, per simbolitzar el futur del sector.
La Marxa Pagesa ja és a #Tordera. En aquests moments els tractors estan aparcats al camp de futbol.
Ports de la Generalitat 27/1/2017
Tècnics mediambientals de Turquia visiten el port de Blanes per conèixer els protocols d’actuació, els projectes, les guies de bones pràctiques i les eines per a la gestió mediambiental
Ports de la Generalitat disposa de les certificacions ISO 9001, ISO 14001 i EMAS en les oficines i en tots els ports, com el de Blanes
El port de Blanes (Selva) ha rebut la visita d’una delegació de tècnics del Ministeri de Medi Ambient de Turquia que volien conèixer de prop el model de gestió mediambientalment sostenible de les instal·lacions pesqueres i nàutiques. Els visitants han estat acompanyats pel gerent del Club Vela, Héctor Espadas, i per part de Ports de la Generalitat, pel responsable d’explotació de la Zona Portuària Nord, David Ruíz, i la Tècnica de Medi Ambient, Anna Suárez.
Els tècnics turcs han visitat la Confraria de pescadors i les instal·lacions del Club de Vela per comprovar quins són els protocols d’actuació per a la recollida de residus i per mantenir unes instal·lacions sostenibles. Així mateix, s’han explicat els procediments que estableixen els Plans d’autoprotecció i el Pla interior de contingència del port en cas d’incidents, com possibles vessaments de carburant a l’aigua. També s’han donat a conèixer els projectes Mar Viva (Upcycling the Oceans) i Ports Nets, així com les guies de bones pràctiques ambientals elaborades per a la pesca i la nàutica popular, en què han col·laborat diferents departaments de la Generalitat.
Sistema de gestió integrat
Ports de la Generalitat va renovar l’any 2015 les certificacions ISO 9001, ISO 14001 i EMAS, que reconeixen l’esforç de l’empresa per mantenir un sistema de gestió integrat de qualitat i medi ambient en les activitats que desenvolupa i en la prestació dels serveis portuaris. Aquesta eina de gestió defineix uns objectius a assolir quantificables, una planificació dels serveis i les activitats, una estructura organitzativa i una metodologia definida a través de procediments, instruccions i avaluacions.
Disposen de la certificació de qualitat ISO 9001 i les certificacions ambientals ISO 14001 i EMAS les oficines de l’empresa i les 26 instal·lacions portuàries que gestiona a la costa catalana següents: els ports de Llançà, el Port de la Selva, Roses, l’Escala, l’Estartit, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar, el Garraf, Vallcarca, Vilanova i la Geltrú, Cambrils, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i les Cases d’Alcanar; les dàrsenes pesqueres de Mataró, el Masnou i Torredembarra; i els embarcadors de Tortosa, Amposta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.
Ràdio Palamós 27/1/2017
Les embarcacions que van a la gamba no tornaran a la feina fins al març.
Els pescadors de Palamós no saben encara si cobraran subvencions per a les vedes d’aquest any 2017. De fet la Generalitat no els va abonar les de 2016 fins a final d’any. Els professionals diuen que sense ajudes els posen més difícil poder complir amb els criteris de pesca sostenible, però també admeten que les vedes els van bé perquè la talla de les captures millora i el mercat les valora més.
A final de l'any passat, el govern català va fer efectiu el pagament d'un milió d'euros corresponent a les vedes realitzades durant el 2016. De les d'aquest any, però, de moment els pescadors no en saben res. Escoltem el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Toni Albalat.
Les 17 embarcacions del pla de gestió de la gamba de Palamós estan fent veda actualment i no tornaran a la feina fins al 9 de març. Són els dos mesos d'aturada biològica que marca aquest pla de gestió i que aquest 2017, per primera vegada, es fan d'una tirada. La resta de la flota d'arrossegament, 7 barques, s'aturaran durant el febrer. El desembre passat, d'altra banda, les barques del peix blau van parar durant 5 setmanes.
Nova Ràdio Lloret 27/1/2017
Urbanisme veu bé que s’aixequin dos hotels a la Costa Marcona de Lloret si se segueix el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2005.
Segons l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el ple municipal va aprovar el setembre de 2015 iniciar una modificació puntual de les normes urbanístiques per canviar la ubicació dels dos establiments, tal com demanaven els promotors del projecte. La comissió d’Urbanisme, però, ha tombat les aspiracions de l’ajuntament perquè considera que la nova ubicació genera més impacte ambiental i paisatgístic i, a més, situa un dels hotels en una zona boscosa amb una pendent molt pronunciada. Ho ha anunciat el director general d’Urbanisme, Agustí Serra.
Costa Marcona és un dels pocs espais que queden sense urbanitzar a Lloret i té un sostre edificable de 7.500m2. Les normes urbanístiques del 2005 preveuen els usos hotelers en un sector de més de cinc hectàrees per poder-hi construir, i marca la zona d’una manera compacta en un terreny proper al mar. El canvi que proposava l’ajuntament consistia en dividir el sector i permetre que un dels hotels es fes enmig de la zona boscosa. La comissió d’Urbanisme, però, ho ha desestimat.
Per tant, si es volen aixecar els dos hotels, s’haurà de seguir el que estableix el Pla General del 2005.
Aquest projecte havia despertat les crítiques tant de veïns com d’ecologistes. Tant SOS Lloret com la comunitat de propietaris de Cala Canyelles van presentar al•legacions a l’acord de ple i recorden que la zona està inclosa en el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de la Costa Brava, elaborat per la Diputació de Girona, la Fundació Territori i Paisatge i l’Associació Naturalistes de Girona.
El Punt Avui 27/1/2017
La comissió d'Urbanisme de Girona entén que si es volen construir els dos hotels en aquest indret s'haurà de fer segons el planejament del 2005
El paratge de Costa Marcona de Lloret, des de can Lloranes, amb Canyelles a l'esquerra Foto: J.S.
URE COMAS - GIRONA
La comissió d'Urbanisme de Girona va tombar ahir la modificació del pla d'ordenació urbanística del sector de Costa Marcona, de Lloret de Mar, que permetia l'edificació d'un hotel i un hotel rural en dos indrets separats a la zona de cala Canyelles. Aquesta modificació del POUM, aprovada el setembre del 2015, va aixecar nombroses crítiques de veïns, que s'hi van oposar. Urbanisme entén que la modificació té més impacte “paisatgístic i ambiental” i, a més, que allà on es preveu construir hi ha un fort pendent, explicava ahir el director general d'Urbanisme, Agustí Serra. “Hem emès un informe desfavorable, si es volen fer els hotels haurà de ser tal com s'establia en el planejament del 2005”, hi va afegir Serra.
La modificació del POUM aprovada per l'Ajuntament canviava la ubicació de dos hotels –els separava entre si i permetia que un es fes a la zona boscosa– en aquest sector de Costa Marcona, un dels pocs que queden a primera línia de mar sense edificar arran de la petició dels promotors. Prèviament, el planejament del 2005 ja incloïa aquest sostre hoteler, però d'una manera compacta en una zona prop del mar.
La modificació del POUM havia aixecat les crítiques els darrers mesos tant de veïns de Canyelles com de grups ecologistes. Així, s'hi ha oposat públicament l'entitat SOS Lloret, que alertava que aquesta zona està inclosa en el catàleg d'espais d'interès natural i paisatgístic de la Costa Brava, elaborat per la Diputació de Girona, la Fundació Territori i Paisatge i l'Associació Naturalistes de Girona. Tant SOS Lloret com la comunitat de propietaris de cala Canyelles van presentar al·legacions a l'acord i van demanar que es retirés la modificació aprovada.
Altres acords
La comissió d'Urbanisme també va mostrar el seu informe desfavorable a la modificació de les normes subsidiàries de Sant Julià del Llor i Bonmatí en el sector on es va descobrir el jaciment arqueològic. Segons el director general d'Urbanisme, en disset anys no s'ha desenvolupat aquest sector i si la intenció és fer-ho això ha de ser compatible amb els jaciments, que “s'han de protegir”. Així mateix, s'entén que no cal compensar els promotors amb la reordenació prevista i que ara és rebutjada.
Per contra, la comissió va voler destacar “en positiu” el cas de la reconstrucció d'un mas de les Preses, el mas cal Coix de Bellaire, com a exemple d'una proposta de reconstrucció respectant la volumetria inicial i la qualitat arquitectònica.
LA FRASE
Si es volen fer els hotels haurà de ser tal com s'establia en el planejament del 2005
Agustí Serra
DIRECTOR GENERAL D'URBANISME
LA XIFRA
18 habitatges nous dins l'actual teixit urbà preveu fins al 2025 el POUM de Palau-sator.
Llum verd al POUM de Palau-sator
L'informe desfavorable a Costa Marcona contrasta amb l'aprovació, per contra, del nou POUM de Palau-sator, que fins ara funcionava amb normes subsidiàries i que per primer cop tindrà un POUM. Aquest estableix un “creixement mínim” en aquest municipi de 297 habitants i separat en quatre nuclis urbans, i que preveu passar a tenir 326 habitants. El POUM estableix que fins al 2025 es preveu un potencial creixement traduït en divuit habitatges nous dins l'actual teixit urbà. És un planejament, va dir Serra, “molt realista amb les necessitats pròpies dels municipis; estem ben encaminats”, hi va afegir. A més, el director general d'Urbanisme va recordar que el POUM de Palau-sator “intervé en allò ja construït i no dona prioritat a noves extensions”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada