El Punt Avui 13/2/2017
Les onades poden superar els 2,5 metres i les pluges poden deixar registres superiors als 100 litres per metre quadrat en 24 hores
Protecció Civil ha activat l'Inuncat. Foto: EuropaPress.
ACN - BARCELONA
Protecció Civil de la Generalitat ha activat aquest dilluns al migdia la fase d'alerta del Pla Especial d'Emergències per Inundacions a Catalunya (Inuncat) pel temporal marítim amb fort onatge i mar de fons previst pel Servei Meteorològic de Catalunya des d'avui i fins dimecres. Així, les onades poden superar els 2,5 metres a tot el litoral i es poden produir fortes ratxes de vent que poden superar els 40-50 quilòmetres per hora. D'altra banda, l'SMC preveu que a conseqüència de les pluges que afectaran tot el territori, a les comarques del Pirineu de Girona es podran acumular 100 l/m2 en 24 hores des d'aquest migdia i fins demà a la tarda. La ciutat de Barcelona ha activat l'alerta del Pla d'Actuació Municipal per inundacions per l'estat de la mar.
Per tot plegat, Protecció Civil ha demanat que s'extremin les precaucions i els ciutadans no s'acostin a la zona on trenquen les onades, ja que un cop de mar pot arrossegar algú mar endins i evitar que pugui arribar de nou a la costa. A més, ha recomanat als ajuntaments costaners el tancament dels accessos a espigons i esculleres.
Diari de Girona 12/2/2017
?Els ajuntaments van demanar ajuda a l'ens quan la Generalitat va decidir delegar-los la responsabilitat d'eliminar aquesta espècie invasora ?A la Selva es van detectar vuit nius el 2016
A Caldes de Malavella se´n va detectar un a dalt d´un arbre a prop de l´estació. ajuntament de Caldes
El Consell Comarcal de la Selva (CCS) contractarà una empresa externa perquè s'encarregui de l'extermini de la vespa asiàtica. Així ho va confirmar el president de l'ens, Salvador Balliu, qui va avançar que la licitació del servei es farà en les pròximes setmanes.
El Consell Comarcal va prendre aquesta decisió després que el passat mes d'octubre la Generalitat va decidir delegar la responsabilitat d'eliminar aquesta espècie invasora als Ajuntaments i als mateixos apicultors. Fins aquell moment, aquesta tasca la feien els Agents Rurals, però a causa de la proliferació dels nius, el govern català va considerar que era una feina «inassumible» per aquest cos. «Els alcaldes ens van comentar la seva preocupació sobre aquest tema, ja que no saben com s'ha d'actuar o a qui s'ha d'avisar en cas de detectar-se un niu», va explicar Balliu. Una advertència que ja havien fet a l'octubre els apicultors gironins quan van exposar que ni ells ni els ajuntaments disposaven dels mitjans adequats, com els equipaments i les persones especialitzades, per fer front a aquesta vespa depredadora d'abelles.
Per tot això, segons va explicar el president del Consell, es va acordar contractar una empresa externa especialitzada que es posarà a disposició dels consistoris selvatans. «Si detecten algun niu, els Ajuntaments només hauran de despenjar el telèfon i l'empresa s'encarregarà de tot», va remarcar el president de l'ens. Per poder licitar el servei, el Consell ha creat una partida pressupostària d'uns 5.000 euros que es finançaran a través d'una taxa que pagaran els consistoris a mesura que vagin utilitzant el servei, tot i que serà el Consell qui realitzi els tràmits de la licitació i l'adjudicació del contracte.
Vuit nius el 2016
Pel que fa als nius, l'any passat a la comarca selvatana se'n van localitzar vuit. Segons va informar el Departament de Territori de la Generalitat, aquesta seria la quarta comarca de la demarcació gironina amb més nius trobats, en un rànquing encapçalat per: la Garrotxa (71), el Ripollès (18) i el Gironès (9). El segueixen l'Alt Empordà (5) i el Pla de l'Estany (3). En total, el 2016 es van localitzar 116 nius a la província de Girona, una xifra que supera els 104 que es van trobar el 2015 o els 11 de l'any 2014. Tot i això, Territori va detallar que «sembla que hi ha una certa estabilització de les deteccions de nius, menys a la comarca de la Garrotxa, que ha augmentat molt respecte al 2015, amb 71 nius». El primer niu de vespa asiàtica de tot Catalunya va ser detectat el 2012 a l'Alt Empordà.
A la Selva, de moment, s'han trobat nius a Santa Coloma de Farners i a Caldes de Malavella. «L'any passat, en vam localitzar un de molt gros a dalt d'un arbre a prop de l'estació de tren», va explicar Balliu, qui també és alcalde de Caldes. «Els agents rurals van venir, i amb una grua van pujar fins on hi havia el rusc i hi van injectar un verí a l'interior per matar tots els insectes que hi havia», va relatar el batlle, qui va precisar que el niu era de la mida «de quatre pilotes de futbol» i les vespes, «com una moneda de 50 cèntims». «Criden molt l'atenció i fan mitja por, sobretot quan apareixen en zones urbanes o semiurbanes», va afegir.
Tribuna Selvatana 13/2/2017
Aquest pagament, provinent del Departament d'Agricultura de la Generalitat, correspon al 90% de l’import total de l’ajut, del qual se’n beneficien 32 ramaders de la comarca.
Fotografia: Aquests ajuts contribueixen al suport al sector lacti català. / Tribuna Selvatana
Redacció
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha fet efectiu el pagament d’un total de 415.924,17 euros a 32 ramaders del sector de boví de llet de la comarca de la Selva, corresponent a l’any 2016, i que inclou l’ajut associat a les explotacions de boví de llet i l’ajut associat als ramaders de boví de llet que van mantenir drets especials l’exercici 2014 i no disposen d’hectàrees admissibles per a l’activació de drets de pagament bàsic. Aquest pagament correspon al 90% de l’import total de l’ajut. Es preveu abonar el 10% restant durant el segon trimestre d’aquest anys. En total, arreu de Catalunya aquest import ha estat de 6.246.059,12 d’euros repartits entre 562 ramaders.
Aquests ajuts contribueixen al suport al sector lacti català, que ja es va iniciar amb l’ajut del pagament bàsic, abonat el passat mes de desembre. Formen part del primer pilar de la Política Agrària Comuna (PAC), estan finançats al 100% pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), tenen com a objectiu el suport a la renda de les explotacions agràries per tal d’assegurar-ne el seu manteniment i evitar, així, l’abandonament de terres i el despoblament del medi rural. Amb aquest suport al sector ramader també es reforça el teixit econòmic i productiu de Catalunya, a través del manteniment de la pròpia activitat agrària i de la indústria i el comerç que s’hi relaciona.
El Punt Avui 12/2/2017
Les obres que es duran a terme per reordenar els espais de la zona, canviar l'enllumenat i fer enjardinament tenen un pressupost de 133.714 euros i un termini d'execució de sis setmanes
El tram final de l'avinguda de Canyelles, on s'han tret les pilones de la vorera i també es trauran els fanals Foto: ARXIU.
N. FORNS - LLORET DE MAR
L'Ajuntament de Lloret ha aprovat el projecte d'adequació dels accessos a la platja de Canyelles, que té un pressupost d'execució de 133.714,33 euros (IVA inclòs) i està en fase d'informació pública. Un cop comencin, les obres tenen un termini d'execució de sis setmanes.
Segons es recull al projecte, en l'espai limítrof a la platja de Canyelles i vial d'accés es pretén delimitar les zones de pas de vehicles i potenciar la prioritat pel pas de vianants perquè el seu ús sigui més atractiu per als visitants i usuaris dels la platja. A l'avinguda de Canyelles per altra banda, ja s'han retirat les pilones metàl·liques de la vorera, que serà pavimentada, i els fanals es traslladaran a l'altra banda del vial per tenir una zona de pas sense obstacles. A més, s'hi habilitarà un recorregut accessible, des de les places reservades a persones amb mobilitat reduïda, fins a la zona de platja, on ja es disposa d'elements adaptats.
També reconduiran les aigües que arriben a través de l'avinguda asfaltada, redirigint-les cap a la riera, de manera que es minimitzi l'erosió de sorres i la formació de xaragalls. També es volen recuperar zones de rere platja, a banda i banda de la zona d'accés motoritzat al port, amb la implantació de vegetació autòctona, adaptada a sistemes dunar o pròpies d'ambients litorals, i equipant-les amb elements de mobiliari urbà, i reconstruint la part final del carrer Iugoslàvia, senyalitzat com a sender litoral i marcat com a GR-92 per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
Les xarxa d'enllumenat públic es renovarà del tot, amb lluminàries d'alta eficiència energètica, il·luminant bona part del front litoral del passeig de Canyelles i es connectarà amb la xarxa dels carrers de l'entorn, segons es recull al projecte, redactat pels serveis tècnics municipals. També es pretén recollir les aigües d'escorrentia que arriben a la platja a través del vial asfaltat, interceptant-les amb una reixa i reconduint-les fins a la llera de la riera de Canyelles. “Es pretén fer una reordenació dels espais, adequar-ne i millorar els llums, els passos adaptats i posar-hi enjardinament”, va resumir el regidor d'Urbanisme, Joan Bernat.
LES XIFRES
133.714 euros és el pressupost d'execució del projecte d'adequació dels accessos a la platja de Canyelles
6 setmanes és el termini previst per acabar les obres. Ara el projecte està en fase d'exposició pública
El Punt Avui 13/2/2017
L'Ajuntament retreu que digués “mitges veritats” sobre l'encariment del rebut de l'aigua
Acusa l'anterior concessionària de no fer millores a la xarxa
El consistori d'Arenys de Munt va assumir la gestió de l'aigua el 2011, i això va comportar un litigi que encara dura Foto: CEDIDA.
ELENA FERRAN - ARENYS DE MUNT
Fa uns dies Sorea criticava que l'encariment d'un 30% de la tarifa de l'aigua a Arenys de Munt venia motivat per la municipalització del servei. El president d'Aigües Arenys, Josep Sànchez, es defensa assegurant que aquesta és una “veritat a mitges, del tot interessada”. Segons la versió del consistori, un dels factors determinants de l'augment del rebut de l'aigua ha estat l'augment del 35% que la companyia Sorea va aplicar al preu de venda d'aigua l'any 2013, que s'afegeix al baix rendiment de la xarxa que va deixar la concessionària quan va deixar de prestar el servei, el 2011.
“No es poden posar d'exemple de bona gestió i dedicar-se a desacreditar els ajuntaments que ens organitzem per portar l'aigua, perquè això és un mercat lliure”, hi afegia Sànchez. El considerable augment de la tarifa prové, segons l'Ajuntament, de l'important alça en el preu de compra d'aigua en alta que es va aplicar a la Xarxa Maresme Nord, d'on prové un 60% de l'aigua distribuïda per Aigües d'Arenys.
L'Ajuntament també acusa Sorea de no complir les inversions de millora i manteniment a la xarxa mentre en feia la gestió. Això comportava un rendiment inferior, la qual cosa suposava comprar més aigua a la mateixa empresa que domina el sector. “Les fuites ja els interessaven, per comprar-se aigua a si mateixos”, critica el president d'Aigües Arenys, que destaca el sobreesforç que s'haurà fet a final del 2017, amb una inversió de fins a 500.000 euros.
Arenys de Munt, que al març participarà en una taula rodona en el segon Congrés de l'Aigua a Catalunya, manté que tot i l'augment de la tarifa de l'aigua, aquesta es manté per sota el de la mitjana catalana, i el metre cúbic se situa en 1,188 euros.
LA FRASE
No els agrada que els ajuntaments ens organitzem per portar l'aigua i això és un mercat lliure
Josep Sànchez
PRESIDENT DE LA GUSAM I AIGÜES ARENYS
LA XIFRA
500.000 euros són els que l'Ajuntament ha destinat a millores en la xarxa, des que en va assumir el servei, el 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada