Ràdio Palafolls 15/2/2017
Zona perimetral de 25 metres. Generalitat de Catalunya
L’any passat una trentena de consistoris del Maresme van actuar per fer franges de protecció contra incendis en una desena d’urbanitzacions i tres parcel·les públiques. Del total de 1,5 que es va invertir a la província, 163 mil euros eren per aquestes actuacions del Maresme.
L’objectiu de les accions és prevenir que el foc arribi a les zones habitades. Al Maresme es va actuar en una desena d’urbanitzacions, entre elles Sant Pere del Riu de Tordera, d’entre les 121 totals de tota la demarcació.
La franja de 25 metres s’ha de mantenir perquè la vegetació no hi torni a créixer i la Diputació vol que siguin els habitants d’aquestes zones els que n’assumeixin el cost de la neteja.
El 2016 ha sigut el tercer any en què dóna ajudes per les franges. Per enguany té previst una altra partida d’ajudes, però avisa que només costejarà la primera actuació. La feina continuada per mantenir l’espai net l’haurà d’assumir els propietaris amb la taxa.
De fet, la llei manté que són precisament els veïns els que estan obligats a fer aquestes tasques i si no ho fan és l’ajuntament qui se n’ha d’encarregar. La finalitat és recaptar uns diners per tal que els ajuntaments puguin fer el manteniment.
Més obres, accessos, freqüentació, gossos,... per DPH a un espai natural i aquí no passa res
@mediambientcat @aigua_catComencen les obres per posar en marxa una nova ruta turística i de gaudi de l'entorn: la Tourdera
Ajuntament de Sant Celoni 15/2/2017
L'ajuntament de Sant Celoni ha començat aquesta setmana les obres per millorar diversos punts del camí que va paral·lel al riu Tordera fins a les Llobateres i que conformarà el tram de la Ruta de la Tourdera que passarà pel municipi. Els treballs de millora consisteixen en el sanejament del ferm en alguns punts del traçat i en l'arranjament de diversos guals per garantir la seguretat dels usuaris i l'embelliment de l'entorn. Es preveu que les obres tinguin una durada aproximada d'un mes, i tot i que estarà permès el pas, caldrà estar atent a les senyalitzacions. L'actuació té un cost de 37.700 euros.
La Tourdera és una ruta promoguda per 18 ajuntaments de la conca de la Tordera i la riera d'Arbúcies (Blanes, Fogars de Montclús, Hostalric, Breda, Fogars de la Selva, Massanes, Montseny, Gualba, Riells i Viabrea, Palafolls, Sant Esteve Palautordera, Sant Celoni, Sant Feliu Buixalleu, Santa Maria de Palautordera, Tordera, Vallgorguina, Arbúcies i Malgrat de Mar), sota la coordinació del Consell Comarcal de la Selva, que els usuaris podran recorre a peu o en bicicleta, amb una filosofia similar a la de les vies verdes, apta per a un públic familiar. S'allarga uns 66 km. entre Sant Marçal i el municipi de Tordera, amb la possibilitat de seguir fins a Palafolls, Malgrat de Mar o Blanes. La ruta es complementa amb un itinerari de 30 km. que remunta la riera d'Arbúcies. Actualment només està actiu el primer tram, que transcorre pel municipi de Montseny.
El projecte compta també amb una subvenció de 78.081,08 € de la Diputació de Barcelona per a les obres que afecten els municipis de la demarcació. Aquests diners es destinaran a la senyalització de tot l'itinerari, a la millora del ferm i a la connexió del tram de Sant Celoni amb el de Santa Maria de Palautordera, i s’executarà al llarg d’aqubest any.
Trobareu més informació a la pàgina web del projecte, a www.tourdera.cat
Sitjà defensa que l’abocament de runa reciclada a l’aparcament del Far s’ha fet “segons les pautes que tocaven”
Ràdio Calella 16/2/2017
Operaris treballant en la compactació de la runa, el novembre del 2016
El tinent d’Alcaldia d’Obres Públiques de l’Ajuntament de Calella ha sortit en defensa de l’actuació municipal feta a l’aparcament del Far. El passat mes de novembre s’hi va traslladat la runa de maons i totxos de la nau central de la Fàbrica Llobet-Guri, prèviament seleccionada i matxucada, per anivellar i compactar el ferm del terreny, d’uns 1.400 metres de superfície. El Grup Municipal ICV ha posat en dubte la correcció de la intervenció entenent que havia de tenir l’autorització expressa de l’Agència Catalana de l’Aigua ja que és una zona de servitud del Torrent de les Basses. És per això, que els ecosocialistes van presentar un escrit de denúncia a l’organisme.
Jordi Sitjà ha respost al portaveu d’ICV garantint que l’abocament de runa reciclada a l’aparcament que dona servei als usuaris del Far de Calella s’ha fet seguint el procediment tècnic establert.
“El que hem fet, sota la direcció i supervisió dels serveis tècnics, és optimitzar uns recursos que teníem de l’enderroc de la fàbrica per millorar la zona. No va més enllà i no entraré en prescripcions tècniques. Entenem que s’ha fet segons les pautes que tocaven”, ha declarat Sitjà.
I per tant, sense haver de requerir l’autorització de l’ACA o haver elaborat un Pla de Millora específic per al sector, tal i com va apuntar Sebastián Tejada en una entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV.
La presentació d’aquesta denúncia ha provocat que es tensin encara més les relacions entre el Govern i el Grup Municipal d’ICV, a l’oposició, on és el grup minoritari. El tinent d’Alcaldia d’Obres Públiques l’acusa d’aprofitar aquesta qüestió per obtenir rèdits polítics i electorals. I assimila la seva estratègia de confrontació a la que utilitza el Govern del PP amb el conflicte amb Catalunya.
“Sembla que el que considera que ha de fer ell i el seu grup per a Calella és aquesta mena de judicialització de la política que sembla que ara està de moda perquè el Govern central ens ho ensenya cada dia. Té la resposta des del 18 de novembre, han passat molts dies, fins i tot un ple municipal, i no hi ha jhagut cap interpel·lació al respecte, i se’ns anuncia la denúncia el 9 de febrer. Penso que aquesta manera de fer anirà a més a mesura que avanci la legislatura”, ha conclòs Sitjà.
Preguntat sobre la tramitació de l’escrit de denúncia a l’ACA, el tinent d’Alcaldia d’Obres Públics diu que donaran la informació que se’ls sol·liciti.
A continuació podeu escoltar íntegrament l’entrevista de l’Info Migdia a Jordi Sitjà.
@ccmaresme @ajargentona #AssociacioPropietarisForestalsBoscosMaresme Convertint #pinedes afectades #CanviClimatic #Tomicus en #biomassa
ERC suspèn de militància la regidora díscola de Tossa de Mar
Diari de Girona 15/2/2017
Núria Serra, que segueix al consistori com a edil no adscrita, va ser expulsada del grup municipal el setembre per no retirar el seu suport a l'equip de govern (TU) i votar a favor de fer la consulta sobre el port
Serra (la primera a la dreta de la imatge) era l´única regidora d´ERC a l´Ajuntament de Tossa de Mar Carles Colomer
ERC ha suspès de militància la regidora de Tossa de Mar, Núria Serra, que el setembre passat ja va ser expulsada del grup municipal per «desobeir i desafiar el vot de la militància» en el projecte de cala Morisca, la consulta sobre el port esportiu o la conformació del nou govern local, entre altres aspectes. Serra va ser l'única representant republicana que va sortir escollida en les eleccions municipals del maig de 2015 i actualment segueix al consistori com a edil no adscrita i té assignada la regidoria de Benestar i Família i Serveis Socials.
Segons va confirmar ahir ERC, la comissió de garanties del partit ha decidit expulsar Serra de manera definitiva, després d'avaluar els motius pels quals va ser expulsada del grup municipal el setembre. Concretament per incomplir la resolució del mes de juliol, per la qual se l'instava a «retirar immediatament» el seu suport a l'equip de govern (Tossa Unida, TU) i a renunciar a les seves delegacions de responsabilitat i govern. Una decisió que, en aquell moment, no va afectar la seva militància en el partit.
La gota que va acabar amb la paciència de la secció local d'ERC i va desencadenar tota aquesta polèmica, es va produir el mes de març passat, quan Serra va votar a favor de l'aprovació definitiva del conveni de gestió urbanística en el sector de cala Morisca que havia de permetre la construcció d'un hotel de quatre estrelles, sense consultar-ho amb la militància.
Per aquest motiu, la formació va denunciar «la continuada mala praxi» de la seva representant al consistori municipal i va assegurar que faria les «instàncies necessàries possibles» per «desvincular» Serra de la formació. Abans d'aquest fet, però, i segons va exposar la secció local en un butlletí informatiu, l'edil havia votat a favor «per voluntat pròpia» de la presa de possessió com alcaldessa de Gisela Saladich (TU) o de l'augment dels sous dels regidors de l'equip de govern. Votacions en les quals ERC-Tossa hauria votat «No».
TV3 15/2/2017
L'informe anual DeBoscat assenyala que l'any passat va ser el pitjor des del 2012 i que molts arbres no tenen temps de recuperar-se
Fageda del Montseny força afectada per la manca d'aigua (Foto: Mireia Banqué)
Una mica més de 30.000 hectàrees -concretament 30.051- dels boscos catalans presenten mortalitat, decaïment o defoliació dels arbres. Això equival al 2,2% de la superfície boscosa de Catalunya.
Són les dades de l'últim informe DeBosCat, un seguiment anual de l'estat dels boscos catalans en relació a la sequera estival. Les dades del 2016 són les segones pitjors dades des que es va iniciar el seguiment l'any 2010. Només les superen les del 2012, quan van quedar afectades 40.000 hectàrees.
Segons Mireia Banqué, coordinadora de DeBoscat i tècnica del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), el 2,2% "no és un percentatge molt elevat, però sí que és una taxa força més alta que els últims anys. Si es va repetint cada any llavors sí que ens haurem de preocupar".
I precisament un terç de les hectàrees afectades corresponen a arbres que s'havien recuperat de la sequera del 2012. La resta són zones que no havien presentat afectació anteriorment. Les sequeres recurrents no donen prou temps de recuperació als arbres.
La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat els darrers anys. Per comarques, el Pallars Jussà, l'Anoia i la Noguera són les que presenten una major superfície de bosc afectada. Si ens fixem en la proporció de bosc afectat a cada comarca, cal incloure-hi també la Segarra i l'Alta Ribagorça.
El 75% dels arbres afectats són els de fulla ampla, com roures, alzines i faigs. Però es tracta d'espècies que si bé pateixen d'entrada l'impacte de la sequera de manera més aguda, es recuperen al cap de poc. La seva estratègia per fer front a la falta d'aigua és perdre les fulles, que rebroten a la primavera. En canvi, els pins i els avets són més resistents, però a la llarga poden patir més.
La sequera no és l'únic factor que provoca el decaïment dels arbres, però sovint actua com a desencadenant. Els afebleix i això fa que les plagues els afectin més. I amb el canvi climàtic és molt probable que les sequeres a Catalunya siguin més intenses i llargues, tal com s'explica en el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Per tant, l'afectació sobre els boscos, previsiblement, s'aguditzarà.
L'informe assenyala que en els pròxims anys, i per pal·liar tant els efectes del canvi climàtic com l'augment del diòxid de carboni atmosfèric, "les polítiques de reforestació haurien de tenir en compte les condicions climàtiques més àrides previstes per als pròxims anys i decennis". Per això, caldria reduir les densitats de rebrots en boscos d'alta densitat per disminuir l'impacte de sequeres extremes. També caldria potenciar les espècies amb més capacitat per adaptar-se a la nova situació.
El DeBosCat és un projecte que promou el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que coordina el CREAF. El cos d'Agents Rurals ofereix les dades que recull sobre el terreny. El mostreig es fa cada setembre, just després de l'època més crítica de calor estival i poques precipitacions, i abans de l'inici de la pèrdua de fulles dels caducifolis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada