diumenge, 19 de febrer del 2017

La revista Blanda publica un extens estudi sobre la agricultura de Blanes a través del seus dels masos 18/2/2017 Blanesaldia.com

Revista Blanda... http://www.blanes.cat/docweb/arxiu.index_revista

La revista Blanda publica un extens estudi sobre la agricultura de Blanes a través del seus dels masos
Blanesaldia.com 18/2/2017


Ahir al vespre l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes va presentar el número 19 de la revista Blanda a la sala de plens. El primer tinent d’alcalde de Cultura i Arxiu, Quim Torrecillas, i l’alcalde Miquel Lupiáñez han encapçalat la presentació, que ha comptat amb la intervenció de benvinguda del director de l’Arxiu, Antoni Reyes.

Torrecillas ha agraït el treball desinteressat d’estudiosos i historiadors que fan possible la revista, especialitzada en divulgar temes inèdits de la història de municipi i dels seus habitants. El regidor també ha avançat una propera celebració: «Ja us anunciem que hem començat a treballar amb el personal i els col·laboradors de l’Arxiu Municipal per fer una gran festa amb motiu del vintè aniversari. De moment, gaudiu del Blanda 19».

Els parlaments s’han complementat amb les aportacions que han fet els autors dels articles de recerca que composen la revista, amb breu pinzellada sobre els seus continguts per anar fent boca. L’acte també ha comptat amb la participació de regidors i regidores del consistori, així com l’equip de col·laboradors i amics de l’Arxiu Municipal. S’ha tornat a fer el mateix tiratge que fins ara, 500 exemplars, que es venen al preu de 10 euros llevat dels qui han assistit a la presentació d’avui, que han gaudit d’un 50% de descompte.


Primer estudi sobre la importància agrícola de Blanes s. XIV-XVII

D’entre les cinc recerques que composen el gruix de Blanda, destaca per mèrit propi el primer estudi inèdit fins ara sobre la importància agrícola de Blanes, entre els segles XIV i XVII. Signat per Joan Baltrons i el mateix director de l’arxiu, Antoni Reyes, s’aproxima al territori que s’estenia més enllà de les muralles de la vila durant la baixa edat mitjana i part de l’època moderna, i que tenia els masos com a nucli vital central.


Al parlar de mas no es refereixen al concepte actual de casa de camp, sinó a una explotació agrària que pot tenir terres de conreu, boscos, pastures i també una casa. El mas era una entitat socioeconòmica i autosuficient, però sobretot una entitat sociojurídica caracteritzada per la servitud de remença.

Un dels maldecaps amb què s’han trobat els autors ha estat associar diversos noms que identificaven un mateix mas, ja que canviaven molt de senyors. Així, han localitzat documentació on un mateix mas apareix registrat amb més de quatre noms diferents.

Per extraure totes aquestes dades, s’ha fet un estudi exhaustiu complementat amb mapes de situació i extensions que ocupaven, així com fotografies antigues del segle XX. Actualment queden molts poques representacions dempeus, com per exemple Mas Valldolig, que en el seu temps va arribar a ser el més gran del municipi, o Mas Ferrer del Puig. En aquest sentit, la relació dels masos que s’inclou a l’article en suma prop d’un centenar, comptant els annexats que es van incorporar d’altres termes municipals propers a Blanes.

Homenatge pòstum a Joan Padern i la proposta d’un nou mirador

Per evidenciar la importància d’aquest article de recerca, la portada de Blanda reprodueix una d’aquestes antigues extensions agràries: Mas Domènech, avui desaparegut. Ho fa a través d’una aquarel·la de l’any 1965 signada pel pintor blanenc Joan Padern, esdevenint d’aquesta manera un homenatge pòstum a l’artista que va morir l’any passat.


Un altre article que en aquest cas reivindica la figura d’un personatge històric que l’autor –Aitor Roger, historiador i tècnic de l’arxiu- considera injustament tractat, inclou una interessant proposta per esmenar-ho. Es tracta de crear el Mirador Camprodon-Agulló, un privilegiat indret situat sobre la badia de Blanes, en el promontori situat entre el Jardí Botànic Marimurtra i El Convent.

Es tractaria de retre un doble homenatge a Ferran Agulló, conegut perquè va ser qui va batejar el nom de la Costa Brava des de Blanes, i a Francesc Camprodon, que en canvi no ho és tant. Camprodon va ser el propietari de l’emblemàtic Convent, va escriure diverses obres –entre elles l’exitosa La tornada del Titó-, va ser diputat al congrés de Madrid, i va fer la carretera de Blanes a Arbúcies passant per Hostalric. Cap dels dos personatges compta amb un espai a la vila que els recordi malgrat l’important paper que es considera que van tenir en la seva història.

Altres articles del número 19 de la revista Blanda

La resta d’articles també fan interessants aportacions sobre diversos aspectes de la història del municipi. Un d’ells és L’Associació de Caps de Família de Blanes, a càrrec de Pere Reixach, que tracta sobre els primers indicis de participació ciutadana que va haver-hi durant la transició, un cop tancat el període de la dictadura de Francisco Franco.


Un grup de veïns del poble –llavors el feminisme encara no havia prosperat prou, i s’entenia que hi havia “caps” de família en masculí- es reunien periòdicament per aportar el seu punt de vista i fer-se sentir en diversos aspectes relacionats amb l’actualitat del poble. Un dels temes en què va lluitar l’Associació de caps de família va ser perquè els creuers turístics deixessin de desembarcar al bell mig de la platja i ho anessin a fer al port, després que es van produir accidents mortals.

El també historiador i tècnic de l’arxiu Joaquim Roura, segueix amb la seva sèrie dedicada a destacar diversos aspectes del segle XVII al municipi selvatà parlant en aquest cas de Penúria i violència a Blanes a principis del disset. Un altre col·laborador habitual, Pep Vila, recull tres receptes de rebosteria blanenca del segle XIX: Crema de brou de pa, Crema de Llet i Menjar Blanc.

En l’apartat de biografies, els sempre interessants articles que signa el col·laborador habitual de l’arxiu, Albert Ros, en aquest cas fa una repàs a les pesques excepcionals al port blanenc durant els darrers 80 anys, en base a la seva experiència. Per la seva banda, Joaquim Ponsdomènech signa l’altre perfil biogràfic sobre la Nissaga de Cal Sargento, una família de pescadors molt coneguda. Es tracta d’un article publicat també com homenatge pòstum, ja que l’autor va morir l’any passat.

Fotos: Blanesaldia.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada