Les platges de la Selva i l'Alt Maresme, l'efecte de les onades i les errades freqüents de gestió 5/2/2017

Fent servir un llenguatge molt planer (vull que l’entengui la meva veïna del 3er que acostuma a passejar el gos per la platja, no només un tècnic de jo que sé on) intentaré resumir el funcionament de les platges a la Baixa Tordera... Com són, com actuen les onades sobre elles, què s’ha de fer i que no s’ha de fer per mantenir-les, i com poden ser en un futur... com a part d’un conjunt d’entrades per aportar una possible solució satisfactòria per a totes les parts implicades... totes... i sempre amb el realisme necessari que cal per no somiar truites, vaja.

El primer que hem de saber és que les platges són dinàmiques... cada granet de sorra que veiem a la platja té molts números d’estar a un altre lloc si es donen les condicions necessàries (principalment mala mar però no únicament)... tots i cadascun dels granets de sorra que veiem. Entendre les platges com simples acumulacions de sorra estàtica que pertanyen a un determinat lloc per sempre ha estat el principal error comés per tothom fins ara i dificulta molt entendre què fan, com varien, com protegir-les, com recuperar-les o en definitiva com gestionar-les.

Com són les platges de la Selva i l’Alt Maresme?

Per entendre com actuen les onades sobre les platges primer cal entendre que no totes les platges són iguals arreu de la costa catalana (ni molt menys a la Mediterrània) i que no tots els mecanismes geològics actuen per igual a tot arreu... i les platges de la Selva i de l’Alt Maresme no són cap excepció.

Esquema bàsic del relleu de les platges de la Selva i de l'Alt Maresme

Actualment (recalco lo d’actualment, que és lo que ens interessa ara) les platges són bàsica i majoritàriament franges de sorra aplanada i nua d’entre 1 i 200m d’amplada depenent del lloc i amb una mitjana de 50m aproximadament, amb pendent moderada i esglaó final de pendent forta a tocar de mar, de granulometria gran o mitjana, força urbanitzades i seccionades per esculleres de protecció o espigons de retenció en determinades localitats. Una part important de les platges originals es troben sota els passejos marítims, camins i aparcaments de terra majoritàriament fruit de l’abocament de milions de tones de runes, terres i sauló per compactar el terreny. Les grans acumulacions de sorra originals i les pinedes associades han desaparegut sota la via del tren, edificacions, càmpings, aparcaments, carrers i altres infraestructures urbanes, quedant únicament vestigis aquí i allà en moltes ocasions transformats en espais enjardinats o aparcaments de terra compactada amb arbres. Quan l’amplada de la platja és petita (en ocasions d’1 o 2m entre una escullera i el mar) aquesta només es visible amb mar en calma i especialment a l’estiu.

Esquema bàsic de la situació actual de les platges de la Selva i de l'Alt Maresme

El fons marí proper a la platja és de pendent suau o inexistent amb 4-10m de profunditat i amb un esglaó inicial de pendent forta a uns 3-5m de la platja, sense esculls o praderes de fanerògames marines que retinguin la sorra que també és de granulometria gran. Amb prou feina (i és un miracle tenint en compte la quantitat de dragues, arrossegaments pesquers i altres) es poden trobar petites taques de praderes a certa distància mar endins, simples vestigis de les abans molt més abundants i esteses per tota la franja costera de la zona.

Aquest relleu de les platges i del fons marí és idoni per als vaixells turístics de la zona que poden embarcar i desembarcar turistes directament a la sorra de la platja com si d’un servei d’autobús es tractés entre Calella i Tossa de Mar amb parades a cada municipi, i històricament ha permès l’entrada i sortida fàcil de petites embarcacions de pesca tradicional que encara avui es poden veure “estacionades” enmig de la sorra a gairebé totes les platges del Delta i de cales properes, però fa que les onades siguin molt grans i amb molta força quan arriben a la platja en cas de tempesta, sense mitjans de retenció de la sorra (ni esculls ni praderes) i sense acumulacions importants de sorra a la platja per amortir la seva acció (ni pendent pronunciada ni dunes). Per aquest motiu sempre han variat d’amplada en funció de l’estat de la mar i l’acció de les onades afecten tant al trencar, com platja amunt o mar endins... Sempre, ara i fa segles enrere, i tothom pot estar segur que així continuarà essent els propers anys es faci el que es faci.

Vaixells turístics carregant i descarregant turistes directament a la platja de Santa Susanna gràcies a l'esglaó inicial del fons marí

Allà on les platges han augmentat (aquest tema es tractarà més endavant) o allà on encara no s’ha urbanitzat (cada vegada menys racons) es poden veure franges amb vegetació psammòfila típica de la zona barrejada amb vegetació ruderal fruit de l’abocament i compactació de sauló i terres, ocupant el que abans eren platges nues per l’acció directa de les onades. Les antigues franges interiors que abans eren com aquestes (grans esplanades sorrenques amb vegetació dispersa), primer es van transformar en pinedes i més tard en càmpings, hotels, camins, passejos o aparcaments.

Aquí mai s’han format dunes mòbils per l’acció del vent o fixades per vegetació psammòfila, si més no de manera generalitzada. Aquí parlem de grans acumulacions de sorra de granulometria gran i mitjana, sempre amb relleu planer per l’acció d’arrossegament de les onades, i que amb el pas dels anys aquestes les han anat acumulant primer un cop arribaven al mar fruit de les crescudes de la Tordera i dels molts torrents i rieres de la zona, i més tard per l’acció de les onades que les distribuïen per tot el litoral.

Com actuen les onades sobre les platges?

No hi ha cap mena de cinta transportadora dins del mar (a mena de riu que arrossega sediments) que traslladi la sorra costa avall com alguns s’han pensat, sinó que bàsicament les onades mouen la sorra en totes direccions però amb més força i freqüència cap a una determinada direcció depenent de l’estat de la mar i amb l'ajuda d'un corrent litoral imperceptible... a la zona que ens ocupa bàsicament de nord-est a sud-oest... costa avall i lleugerament inclinat a empènyer la sorra terra endins.

Totes les onades (grans o petites) arrosseguen la sorra terra endins amuntegant-les a la platja i arrosseguen la sorra mar endins estenent-la i aplanant-la pel fons marí més proper. Com més grans són les onades, més sorra arrosseguen i més lluny arriben tant platja amunt com mar endins, i la direcció de les onades determina en que direcció és arrossegada. Al cap d’un any es donen totes les intensitats (mida de les onades) i direccions (depenent del vent) però amb més freqüència i intensitat de nord-est a sud-oest com he comentat abans. Pausada però constantment, onada darrera onada, milers de m3 de sorra es mouen cada dia per la costa... poc apreciable quan el mar està poc mogut, més apreciable quan el mar està mogut, i alarmant per a alguns quan hi ha temporal i grans onades trencant directament a la platja i modificant la seva distribució. Així ha estat sempre i així continuarà essent mentre hi hagi mar, vent i platges. Potser a algú li pot sembla irrisori el transport de sorres per cada onada com per a ser la causa del desplaçament de milers de m3... doncs bé, en un any hi ha una mitjana aproximada de 10.500.000 onades/any trencant i arrossegant granets de sorra en un mateix lloc... any rere any.

Quan les onades són petites la sorra és arrossegada molt poc (però de manera constant) i es desplaça poc platja amunt o mar endins, en ocasions parlem de centímetres. Però quan les onades són grans o molt grans es poden desplaçar grans quantitats de sorra i a molts metres de distància, en ocasions creuant passejos marítims, tanques, murs o carrers... i lo normal és veure brigades municipals netejant aquests passejos i carrers de desenes o centenars de m3 de sorra arrossegada. Exactament igual del trencant de les onades mar endins en cas de temporals.

 Desplaçament de la sorra durant els temporals

Desplaçament de la sorra entre temporals

Si el que volem és evitar que la sorra arrossegada per les onades tapi els passejos marítims, els carrils bici, els aparcament o el que sigui que haguem posat sobre la platja, o que les onades arribin molt lluny inundant carrers, xiringuitos, camps o càmpings, només hi ha una manera d’evitar-ho... posar obstacles pel mig del camí, ja sigui mitjançant dunes que impedeixin avançar l’aigua i la sorra arrossegada (a més a més d’incrementar el mecanisme auto-regenerador de les platges com explicaré més endavant), ja sigui mitjançant esculls artificials submergits en paral·lel a la costa que facin trencar l’onada mar endins i disminuir la seva mida en arribar a la platja (a més a més de garantir la retenció de sorres en regeneracions artificials de platges com explicaré més endavant), ja sigui combinant totes dues coses... a la llarga molt més econòmiques i atractives visual i ecològicament que les ja típiques retirades constants manualment o amb tractors o feines per evacuar l’aigua que es donen sempre després d’un temporal per molt previsibles que siguin.

 A dalt, mesures per minimitzar l'arrossegament de sorres cap als passejos marítims en cas de fort onatges (dunes artificials i esculls submarins). A sota exemples de treballs de neteja i manteniment dels passejos després del fort onatge, a la llarga sempre més car que les mesures de prevenció.

Altre factor a tenir en compte és l’estacionalitat... tots sabem que les platges no són igual d’amples a l’hivern que a l’estiu... i això és degut bàsicament perquè a cada estació varien les condicions climàtiques que determinen les mides de les onades, la seva direcció, i els efectes produïts sobre les platges. De manera natural i cíclica l’amplada de la platja i el relleu del fons marí proper varia a mena d’acordió entre estacions (o entre temporals) tendint a haver períodes llargs d’acreció (acumulació de sorres per efecte d’onades de mida reduïda) i episodis curts i puntuals de retrocés (grans desplaçaments de sorres per efectes de grans onades durant els temporals). És per aquest motiu que la franja de la platja més propera a les onades s’ha de considerar molt dinàmica, gens estable, i qualsevol estructura que es posi en aquesta franja té tots els números d’acabar sota l’efecte de les onades tard o d’hora. L’amplada d’aquesta franja s’hauria d’entendre de la mateixa manera que les zones inundables d’un curs fluvial (riu o riera) i també amb períodes de retorn (probabilitat d’afectació a 1, 5, 10 , 50 o 100 anys, per exemple) perquè els temporals de mar, com els grans episodis de pluja, arribaran segur.

També com a conseqüència d’aquesta estacionalitat (o efecte acordió) no ens hem d’amoïnar tant quan veiem retrocedir una platja durant un gran temporal... desprès del temporal arriba la calma i la recuperació natural (lenta però constant) de la platja fins al proper episodi estacional... no es tracta d’afanyar-nos en fer esculleres patint pels equipaments que s’han instal·lat a aquesta franja dinàmica, sinó de garantir aquesta regeneració natural (alterada precisament per les esculleres, com s’explica més endavant) assumint petits desperfectes per estar on estan (com qui posa mobiliari urbà a la llera d’un riu sec, que sap que quan plogui i creixi l’haurà de reposar), o variant l’amplada de la franja sense equipaments ja sigui fent recular allò que no vols que se’t mulli, ja sigui ampliant la platja i per tant allunyant les onades i el període de retorn.

Errades freqüents... esculleres, espigons i dragues. 

Aquesta ha estat fins ara la història moderna de les tan desitjades platges que ens ocupa... cometre errades i insistir en repetir-les tot i constatar el seu efecte negatiu sobre elles.

A veure si aconsegueixo fer entendre una de les claus del problema... les esculleres, els espigons, les regeneracions amb dragues i qualsevol dels elements artificials que fins ara s’han fet servir per part de les nostres administracions a la platja per lluitar contra les onades (i contra tot el que he explicat fins ara sobre les dinàmiques naturals de les platges)... totes... són per protegir equipaments, infraestructures, mobiliari urbà i edificacions a ran de mar. Mai per protegir ni el litoral, ni la costa, ni les platges, ni res que no sigui els elements artificials que ells mateixos han ubicat allà on mai s’hauria d’haver ubicat, ja sigui per acció directa o per omissió del seu deure com a representant públic.

Mai, insisteixo, mai s'ha fet cap actuació encaminada a protegir les platges o la seva dinàmica natural.

Feu, si voleu, una repassada a totes les declaracions i publicacions al respecte a tot arreu i veureu que sempre fan servir “per protegir les platges”, “protecció del litoral”, “restauració de la costa”, etc, etc, etc,... mai “per protegir lo meu”.

Un representant polític té tot el dret d’escollir fer una cosa o una altre, és la seva feina, i ja veurem si la gent l’aplaudeix o li recrimina... fins aquí res a dir, tot correcte, encara que no estigui d’acord amb les decisions adoptades. Ara bé... Mentir? Enganyar? Confondre? Amagar?... Això ja no.

De la mateixa manera, un representat hauria de saber quan l’estan dient la veritat i quan l’estan mentint, i ens agradi o no (que considero una errada) actualment la gran part de la població només té a l’abast la informació necessària per reconèixer les veritats i les mentides per la via d’uns mitjans de comunicació més preocupats en fer de portaveus dels polítics (copiar notes de premsa els dona menys feina que investigar, a més a més de mantenir bones relacions entre l’administració pública i l’empresa) que en fer d’informadors reals. Hi ha excepcions, poques, però malauradament és el que tenim.

I per què comento tot això?... Doncs per entendre perquè s’ha estat fent les coses malament tot i saber que era un error i, sobretot, per entendre perquè la gent considera que es fa tot el possible o que no hi ha altre opció, a la vegada que desconeixen que són precisament aquestes actuacions (especialment les esculleres i els espigons) els principals responsables de la pèrdua de platges i de la dinàmica natural que les mantenien.

Les esculleres originen tres efectes negatius principals sobre les platges per la seva interacció amb l’onatge i que les fan desaparèixer: efecte rebot, efecte contra-regenerador i efecte embut.

L’efecte rebot consisteix en que les onades, en topar directament sobre l’escullera, deriven tota l’energia cinètica (la que de manera natural arrossegava la sorra platja amunt) al llit marí arrossegant molta més sorra mar endins, i més endins, del que ho faria sense topar-se amb aquest mur. Com a conseqüència d’aquest increment d’arrossegament el llit marí més proper a la costa és cada vegada més profund fins al punt de poder desfalcar les mateixes esculleres i a la vegada incrementant la mida de les onades que trenquen sobre aquest mur (a més profunditat, onades més grans). Arribats a aquest punt la dinàmica natural de reposició de sorres del fons marí cap a les platges en períodes de calma (recupereu lo de l’estacionalitat d’abans) és insuficient o nul depenent de la nova fondària (les onades mitjanes o petites ja no mouen la sorra del fons) i amplificat en trobar-se la sorra massa lluny de la costa. Com a conseqüència de milions d’onades que només poden endinsar encara més la sorra, mai retornar-la, i de l’augment de la fondària de la franja marina més litoral, la platja senzillament acaba desapareixent en qüestió de mesos o anys segons les esculleres siguin grans o petites.

L’efecte contra-regenerador consisteix en negar a les platges costa avall de l’escullera la sorra que de manera natural compensa les pèrdues per desplaçament horitzontal (costa avall) de les onades... aquí les onades continuen desplaçant la sorra poc a poc, costa avall, però no amunteguen la sorra que hauria de provenir de la platja costa amunt (ara escullera) com ho faria de manera natural tal i com s’explica amb la “cinta transportadora” que transporta i distribueix la sorra de nord-est a sud-oest per tot el litoral. Dit d’una altre manera... com que les platges sempre alimenten de sorra a la següent costa avall, la que es troba a continuació d’una escullera mai rep sorra o perquè no hi ha (s’ha perdut la platja al tram de l’escullera) o per l’efecte rebot d’aquesta que empeny mar endins les que rebria de la que hi ha més amunt. Com a resultat de tot plegat, no només no s’amuntega sorra al tram de l’escullera, sinó que tampoc al tram a continuació que també perd la seva platja poc a poc, onada a onada. Arribats a aquest punt, si per frenar aquesta pèrdua de sorra no compensada per culpa de les pedres es decideix col·locar més pedres per allargar encara més el tram amb esculleres (que és el que s’ha estat fent fins ara, any rere any) l’únic que s’aconsegueix és traslladar el problema cada vegada més costa avall sense solucionar res, ans el contrari... com més llarg és el tram ocupat per escullera, més s’accentuen l’efecte rebot i l’efecte contra-regenerador originant encara més pèrdua de sorra a la platja a continuació... genial, oi? Doncs aquesta és l’aposta dels nostres municipis per “frenar” la pèrdua de platges, diuen.

Recupero l'esquema bàsic de desplaçament de sorres pel litoral per entendre què trenquen les esculleres

L’efecte embut consisteix en amplificar la mida i la força de les onades que trenquen a la platja del costat de l’escullera, bàsicament perquè deriven lateralment (la que no va destinada a l’efecte rebot que la deriva mar endins) aquesta força, ja amplificada de per sí per la major fondària del llit marí, cap al costat i afegint-se a les altres onades fins a concentrar tota l’energia a un mateix punt (o tram) de la costa, sempre just a continuació de l’escullera, i causant molt més moviment de sorres del que es produiria sense aquest efecte... deriven i amplifiquen l’acció erosiva de les onades cap als trams del costat... i per això els majors “desperfectes” sobre equipaments o infraestructures en cas de temporals es donen sempre, insisteixo, sempre just a continuació d’una escullera.

Aquest darrer temporal hem tingut dos grans exemples a l’Alt Maresme que han sortit a tots els mitjans... un a Pineda de Mar on s’ha tallat pel mig el passeig marítim (just en acabar l’escullera que protegia el carril bici) i altre a Malgrat de Mar on les onades s’han empassat mig carrer, part d’uns edificis abandonats i els pocs pins que quedaven (just en acabar l’escullera que els càmpings veïns van col·locar per protegir la seva part)... doncs bé, això ha passat per culpa d’aquest efecte embut i la magnitud de les destrosses responen a la longitud de les esculleres, sense les quals mai haguessin patit tant danys (com a molt el desfalcament d’un tram del carril bici o la pèrdua d’un parell de metres de platja, molt més fàcil i econòmic de reparar, no els 5.5 milions d’euros que diuen ara). Novament la resposta de les nostres administracions ha estat la de demanar més pedres per allargar les esculleres costa avall, preparant la més que evident nova destrossa en el proper gran temporal de mar una mica més costa avall i que ara, en ser encara més llarga l’escullera, seran molt més grans i ompliran encara més pàgines de diaris i informatius de tot el país... genial, oi?

 A dalt, danys ocasionats al passeig marítim de Pineda de Mar durant el darrer temporal. A sota el danys ocasionats durant el mateix temporal davant el càmping Els Pins de Malgrat de Mar. En tots dos casos a conseqüència de l'efecte embut ocasionat per les esculleres (els principals desperfectes sempre es donen just a continuació costa avall d'aquestes).

La combinació en un mateix lloc d’aquest tres efectes originats per les esculleres (rebot, contra-regenerador i embut) i la resposta de les nostres administracions al respecte (més esculleres) només poden portar a una situació... una gran escullera a tota la costa per protegir passejos marítims i infraestructures (ui del tram que quedi sense escullera i rebi tots els efectes de la resta) sense platges o amb ridícules franges de sorra costoses de mantenir per als pocs turistes que vulguin venir... Vosaltres no ho sé, però jo no crec que estiguin pensant en el nostre futur, vaja.

Els espigons no protegeixen les platges, sinó que les retenen i modifiquen trencant la dinàmica natural que originava i mantenia les platges. Bàsicament concentren la sorra (i les platges) a uns determinats llocs a costa de la resta que tendeix a desaparèixer.

El seu principal efecte negatiu sobre les platges és el de tallar la cadena o “cinta transportadora” que de manera natural mou la sorra costa avall onada a onada com s’ha explicat anteriorment, retenint-la costa amunt (efecte acumulador) però negant-la costa avall (efecte ombra) i modificant tota la línia costera. Ni augmenten les platges, ni garanteixen la seva existència a llarg termini, i a més a més trenca per complert la dinàmica natural que les feien possibles durant centenars d’anys, si no mil·lennis.

Per altre banda, el paisatge idíl·lic de les llargues platges del Maresme que tant publiciten i promocionen tots els sectors econòmics de la comarca (per no parlar de les administracions públiques que semblen més operadors turístics que gestors de lo públic) desapareix per complert en ser substituït per altre artificial i poc atractiu visualment que mai podrà competir amb altres destinacions turístiques. Novament em pregunto... Quan es demana (o millor dit, exigeixen) a l’Estat que tiri endavant totes les inversions per a sembrar d’esculleres i espigons totes les platges de la Selva i de l’Alt Maresme... Ho fan pensant en el nostre futur o en el seu present? Que cadascú pensi el que vulgui, vaja.

Les regeneracions de platges (o ampliacions en alguns casos, que aquest tema es tractarà més endavant) amb dragues del fons marí d’on sigui (de davant del Delta, d’Arenys de mar, d’on sigui) i la seva posterior pèrdua amb el desplaçament de sorres que tapen tot vestigi de vida marina, normalment per compensar els efectes negatius produïts per les accions anteriors (esculleres i espigons principalment) s’han demostrat caríssimes, inútils, perjudicials i un engany des del primer dia (ara fa uns 30 anys, només) i fins a la darrera de fa aproximadament un any. Si bé poden haver salvat la temporada de bany d’un determinat municipi (i no sempre) per exigències d’uns sectors econòmics que no les paguen (ho fem nosaltres), a la llarga han estat nefastes per a molts sectors econòmics de la regió (el pesquer és un dels més directament afectats), han estat nefastes per al medi marí i per a l’equilibri natural de tota la costa que ara patim més que mai, i no només no han solucionat res sinó que l’han empitjorat any rere any... més de trenta anys fent saltar pels aires la gallina dels ous d’or!

Regeneració d'una platja mitjançant la draga del fons marí (foto: Preservem el litoral del Maresme)

I és que abocar sorra a una determinada platja sense abans eliminar els efectes que l’han fet desaparèixer o minvar, normalment un element artificial que trenca la dinàmica natural del desplaçament de sorres per les onades, com s’ha explicat anteriorment, sense tractar primer el desplaçament actual del Delta costa avall (que no recessió, aquest tema es tractarà més endavant) i que afecta principalment a s’Abanell (Blanes), desembocadura de la Tordera i Punta de la Tordera (Malgrat de Mar), o sense prendre mesures de retenció per evitar el desplaçament vertical de la sorra (mar endins o platja amunt) no és més que un nyap temporal i una maniobra propagandística que res té a veure amb solucionar problemes, sinó crear-los.

Aquí potser el millor que podem fer és preguntar-nos qui, com i per què té tant interès en insistir amb la draga... intentant respondre aquestes preguntes i sabent el resultat que tenen potser us trobeu amb alguna sorpresa... “i fins aquí puc llegir”.

Evidentment que caldrà ampliar platges en molts trams de costa durant els propers anys per recuperar una dinàmica autosuficient que substitueixi a la natural perduda, i més quan les actuals han perdut l’amplada necessària (ja sigui pels efectes negatius d’elements artificials, ja sigui per malbaratament d’aquestes per ocupació urbanística) per a garantir les seves funcions amortidores, estacionals i ecològiques que s’han de recuperar sí o sí si volem mantenir les economies locals basades en el turisme... Recordatori: primer de tot realisme, i mai un polític desmuntarà un equipament, un passeig marítim o una infraestructura per molt perjudicial que sigui... I si volem continuar tenint platges en el futur estarem obligats a substituir (o millor dit imitar) els mecanismes que les van originar i modelar i que ara hem perdut, com per exemple l’aportació d’àrids a la zona nord del Delta per a la seva distribució posterior costa avall mitjançant les onades com abans ho feia la Tordera o el Torrent del Burg, entre altres.

Les platges de s'Abanell (Blanes), de la desembocadura del riu i de la Punta de la Tordera (Malgrat de Mar) són les prioritàries (que no úniques) on recuperar platges i restablir una dinàmica autosuficient.

Ara bé... no es tracta en cap cas de traslladar sorres d’un lloc a altre dintre del sistema (del mar cap a la platja) sinó d’introduir sorra nova al sistema com abans feien el riu, les rieres o els torrents... de terra endins cap a la platja, però en comptes de mitjançant l’aigua d’aquests cursos fluvials (que o ja no tenen o deixaran de tenir-la més aviat que tard) mitjançant camions des de les extraccions d’àrids (per a la creació de grans zones humides de laminació d’aigües, grans parcs urbans amb estanys, per exemple) fins a les platges a recuperar o ampliar, i aquí la draga no té res a fer.

Exemple de Parc públic amb estany per a la laminació d'aigües que eviti inundacions en zones urbanes i d'on treure àrids per a la regeneració o ampliació de platges sense fer malbé el fons marí o altres espais naturals com la llera del riu.

Zones periurbanes entre Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Blanes idònies per a la creació de grans estanys per a laminació d'aigües i per a l'extracció àrids per a regenerar i augmentar platges.

Com seran les platges en el futur?

Les platges de la Selva i de l’Alt Maresme, i no només aquestes, en el futur seran artificials sí o sí, ens agradi o no, i per molts motius. O això o una gran escullera a tota la costa planera entre un passeig marítim sense atractiu i un mar cada vegada més alt i mogut... sense platges on plantar l’ombrel·la, clar.

Per aquest motiu sóc optimista... o algú es pensa que els municipis turístics renunciaran a la seva principal font d’ingressos?... Ara bé, el que hem de decidir és si aquestes platges artificials les volem duradores, econòmiques, atractives i naturalitzades... o costoses, efímeres, lletges i malmetent la resta d’ecosistemes naturals que l’envolten... i aquí ja no sóc gaire optimista a no ser que canviïn d’actitud els nostres representants que fins ara han demostrat estar més preocupats en salvar la temporada que en salvar la gallina dels ous d’or.

Ja sigui per mantenir l’actual línia de la costa de manera artificial (per evitar el desplaçament actual del Delta cap al sud-oest), ja sigui per ampliar les platges que ja no donen més de sí per ocupació urbanística de bona part d’aquestes, ja sigui per contrarestar els efectes del canvi climàtic que ja ningú pot posar en dubte... sigui com sigui haurem d’actuar en gairebé tot el litoral... però tranquils... lo que hem trigat decennis en destruir no l’arreglarem en quatre dies, serà un procés a llarg termini tot i que amb actuacions locals a curt o mitjà termini amb resultats visibles en poc temps.

Com seran les platges en el futur, doncs, depèn de nosaltres... de tots nosaltres... i bàsicament hem d’escollir com les volem i què fem per tenir-les, mai continuar fent el mateix que fins ara i que ens ha portat on som.

Opció A... treballar per mantenir les platges que tant publiciten...

Opció B... continuar fent el mateix que fins ara i perdre totes les platges tard o d'hora...