Elmalgratenc.com 4/4/2017
Al retard que ja acumula la construcció de l’escullera al tram de platja afectada pels temporals de principis d’any, ara se li ha de sumar el robatori que ha patit l’empresa encarregada dels treballs. Un fet que ha impedit que comencessin amb normalitat.
Segons ha explicat un dels responsables de les obres, durant aquest cap de setmana un grup d’individus els ha pispat les bateries de tots els vehicles pesats. En concret, se’ls han endut un total de 16 bateries que pertanyen a vàries màquines i camions, tots ells de gran tonatge i que s’usen habitualment per a construccions d’aquesta envergadura. El material robat, segons l’empresa, està valorat en gairebé 6.000 euros. Des de l’obra es té la certesa que es tracta de més d’un individu ja que les bateries “són molt pesants i es necessita com a mínim dues persones per a carregar-les”.
El robatori ha comportat, doncs, que les obres s’iniciessin a mig gas, en espera de l’arribada de les noves bateries i vehicles que permetessin continuar els treballs de l’escullera a Malgrat de Mar. De fet, aquesta tarda de dilluns moltes d’aquestes màquines encara estaven aturades.
Els fets han estat denunciats als Mossos d’Esquadra, que investiguen el cas.
Malgrat planta cara Blanes vaga pels llimbs
Blanesaldia.com 3/4/2017
Malgrat de Mar adverteix que l’escullera que construirà l’Estat al municipi només és “una solució puntual”.
Imatge AB
AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES.- El govern de Malgrat de Mar (JXM, ERC, PDeCAT i CUP) entén que la construcció de l’escullera que proposa l’Estat espanyol a la zona de càmpings del camí de la Pomereda és “una solució puntual i reversible”. Així ho ha assegurat en un comunicat després de la trobada que representants municipals han mantingut amb la cap de la demarcació de Costes, Maria Toledano. L’executiu local defensa que en cap cas, és una solució definitiva i sosté que “no es fa per protegir cap instal·lació privada, sinó evitar la regressió de la costa”. Entén que la solució definitiva passa per restaurar el delta de La Tordera.
La trobada ha servit per aclarir dubtes sobre l’actuació que portarà a terme el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient durant els dos propers mesos a la zona i que passa per construir una escullera a la platja, a davant de la zona de càmpings del Camí de la Pomereda, en el tram que s’ha vist greument afectat pels temporals que han tingut lloc a l’espai en els darrers mesos.
“L’escullera es fa per evitar una regressió de la costa en l’espai en el qual s’actua”, han apuntat fonts municipals que han assegurat que la representant de l’Estat ha indicat que l’actuació “no es fa per protegir instal·lacions privades”. En aquest sentit, l’Ajuntament també ha volgut subratllar que totes les parts que s’han reunit “han reconegut és una obra que posa remei a un problema puntual però que en cap cas és una solució definitiva”. El govern municipal ha remarcat que les persones assistents a la trobada han admès que la solució definitiva a la regressió de la costa passa per restaurar el delta de La Tordera. “Cal que baixin més sediments de la Tordera i aquests arribin de manera lliure al mar. Per fer-ho cal la implicació de totes les administracions competents així com de totes les parts implicades”, han apuntat des del govern.
La reunió també ha servit per s’ha posar sobre la taula “la necessitat de diferenciar aquelles instal·lacions que estan més properes de la zona deltaica de les que no ho estan; tant de Malgrat com de Blanes”. L’Ajuntament va aprovar en el darrer ple de març la creació d’una taula de treball per recuperar l’equilibri del delta i les platges.
EL TRACTAMENT ENSUCRAT I ACRÍTIC FET A BLANES:
SERVEI DE COMUNICACIÓ AJUNTAMENT DE BLANES.- Aquest dimecres al matí han començat les obres d’urgència per reconstruir el mur de protecció de la platja de Sa Palomera que va quedar parcialment ensorrat a causa dels darrers temporals que s’han patit a la costa de Blanes. Es tracta d’una franja de mur d’uns 31 metres de llargada que va quedar força tocat pels temporals de finals de l’any passat, i que al gener va acabar cedint amb el nou temporal que va afectar la costa catalana.
La continuada acció de les onades va malmetre el suport del mur, provocant que quedés sense cap estructura sòlida que el subjectés, i finalment va acabar cedint i caient sense provocar danys personals. Els darrers dies ja s’han estat fent diversos treballs preliminars per anar preparant tota la zona de cara a l’acció més contundent que s’ha iniciat avui dimecres.
Avui al matí a primera hora s’han acostat per veure les obres in situ el tinent d’alcalde Juanjo Navarro, d’Obra Pública, Enginyeria i Medi Ambient; i Salvador Tordera, que presideix la ponència tècnica d’activitats al consistori. Tots dos han pogut comprovar que els arranjaments compliran les expectatives previstes, i s’han interessat per conèixer la mecànica de treball que se seguirà.
Reparació del mur i construcció d’una escullera de protecció
L’actuació no es limita tan sols a reconstruir el mur malmès, sinó que inclou uns treballs més importants i decisius. Es tracta de la construcció d’una petita escullera sota el nivell del mar que garantirà que l’acció continuada de l’aigua no pugui tornar a erosionar el suport del mur. Els darrers dies ja es van començar a portar roques de grans dimensions, en una feina que ara s’intensificarà encara més.
L’actuació se centrarà en la banda oest de la platja de Sa Palomera que dóna a la sortida de la riera, i que està limitada en la part nord pel muret malmès. En aquest espai també hi transcórrer l’antic clavavagueram del centre històric de la vila, per tant és important que estigui protegit. En la zona de la platja es gratarà per fer-hi un forat profund de grans dimensions per enquibir-hi les roques que configuraran l’escullera per dotar-ho de més solidesa.
Hi haurà un doble sistema d’escullera sobre la qual es construirà un mur amb fonamentació, la sabata, i un mur de formigó armat enlloc de blocs. Tot plegat, es coronarà amb una peça de rematat similar a la resta de mur que no s’ha malmès pels temporals. D’aquesta manera, hi haurà tres principals fases: col·locació de les pedres de l’escullera de grans dimensions, la realització dels fonaments i la construcció del mur.
La part superior de l’estructura la composaran tres capes: de dalt a baix hi haurà una superfície hidràulica de 9-10 centímetres, una llosa de formigó de 15 centímetres i una capa de grava compacta d’uns 40 centímetres de gruix. La reparació s’està fent per urgència a càrrec de Costes de l’Estat, després que el cap del Servei de Costes a Girona, Jordi Planella, va visitar la zona malmesa a principis d’aquest mes de març i es va comprometre a arranjar-ho, assumint-ho íntegrament l’estat espanyol, sense que suposi cap despesa per l’Ajuntament de Blanes.
Tot i els grans volums de rocalla que s’haurà d’estar removent i anar instal·lant els propers dies -amb el conseqüent enrenou-, podria fer pensar que les obres s’allargaran una mica, des de l’estat s’ha indicat que no serà així. De fet, la previsió és que estaran enllestides abans que comencin les vacances de Setmana Santa. Pel que fa al cost que significaran, encara no s’ha comptabilitzat.
L’escullera de protecció, que anirà a la part externa de l’actuació, està formada per dues capes de rocalla de grans dimensions. En la més interior les roques són més petites, d’entre 50 i 300 kg de pes, mentre que a la banda més externa se situaran les de més grandària, d’entre 1.000 i 3.000 kg de pes. Finalment, a la part de dalt que connectarà amb el muret refet s’hi aplicarà formigó ciclopi, que farà d’unió i donarà més consistència al recolzament davanter de l’estructura.
Tancament de tot el perímetre per seguretat
Precisament a causa de l’envergadura dels treballs que s’estaran fent durant els propers dies, s’ha instal·lat un tancament en tota la zona del perímetre per major seguretat dels vianants. D’aquesta manera, els operaris també podran treballar amb més tranquil·litat, sense haver de preocupar-se per la possibilitat que l’efecte badoc pugui provocar alguna desgràcia personal.
Amb aquest mateix objectiu, des que el temporal va acabar d’afectar l’estabilitat del mur l’Ajuntament de Blanes ja es va encarregar d’instal·lar una tanca metàl·lica per dissuadir als curiosos de moure’s pel seu voltant. El perímetre de seguretat que hi ha actualment en marxa, no afectarà l’activitat dels restaurants que hi ha situats al costat de la zona de treball.
#SabiasQue La Costa Bava ha perdut unes 100 hectàrees de platja en els darrers 40 anys, l'equivalent a 100 camps de futbol? #erosió #platges
HISTÒRIESDEMAR 3/4/2017
Fa un temps vaig tenir l´ocasió de poder visualitzar una comèdia sense gaire més pretensió cinematogràfica que passar una estoneta divertida al cinema; La pesca del salmó al Iemen (Salmon Fishing in the Yemen). Malgrat tot, la pel•lícula en qüestió va estar nominada pels Globus d´or, cosa que va provocar que tingués un cert ressò quan es va ser estrenada.
L´argument de La pesca del Salmó al Iemen es força sorprenent, explica una història de somnis impossibles. Un esperpèntic xeic àrab pretén construir les infraestructures necessàries perquè un dels seus hobbies preferits, la pesca del salmó, es pogués dur a terme al seu país, al Iemen, cosa que finalment aconsegueix.
El vaixell draga ben aviat tornarà a espoliar els fons del Maresme. Foto Radio Arenys (2016)
Si la pel•lícula hagués estat rodada en format de drama segurament que s’haguessin desenvolupat alguns aspectes que en la comèdia van quedar del tot obviats, com ara per exemple, el malbaratament d´aigua que suposa el somni del xeic o bé l´enorme despesa econòmica que representa el projecte i tot plegat en un dels territoris més pobres del planeta amb un dels PIB més baixos.
A casa nostra està passant una cosa semblant amb el tema de la regeneració artificial de platges a partir del dragatge de sorres del fons marí. En aquest cas el multimilionari xeic està encarnat per la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar que, tant sí com sí s´encaparra en abocar milions i milions d´euros al mar en un projecte fallit, caduc, tant absurd com efímer i extremadament car per a les butxaques de la nostra migrada economia. Dragar 1 m3 de sorra costa aproximadament 10 € i en la darrera regeneració, ara fa un any, es van dragar 120.000 m3 i al 2009 la quantitat va ser de 250.000m3.
Ara, a principis d´aquest mes d´abril, l’Estat anuncia un nou dragatge de sorres a Arenys de Mar i a el Masnou per a regenerar les platges de l´Alt Maresme afectades pels temporals d´inicis d´any. En aquesta ocasió parlen de dragatge selectiu a les bocanes dels ports, cosa que segons diuen no afecta al sector pesquer malgrat que, els impactes sobre el medi hi seran.
Una de les principals raons de la regressió de platges al Maresme ha estat la construcció de ports amb les seves successives ampliacions que van interferint en el transport de sediments per deriva litoral.
De la mateixa manera que no és possible pescar salmons al Iemen, tampoc ho és que el Maresme tingui una platja continua que vagi des de Malgrat fins a Montgat. I si aquest és el propòsit de l´administració potser primer de tot caldria deconstruir tots els ports del front marítim maresmenc (Arenys, el Balís, Mataró, Premià i el Masnou) cosa, que evidentment no crec que sigui una prioritat ara per ara. També caldria enderrocar totes aquelles infraestructures que ocupen l´espai reservat a les platges: passeigs marítims, línia de rodalies i fins hi tot la carretera Nacional II. Aquestes actuacions s´haurien de complementar amb un radical canvi d´usos del sòl i en les polítiques d’extracció d´àrids de les conques de les rieres del Maresme i de la Tordera. I a més, a nivell planetari s’haurien d´accelerar totes aquelles polítiques encaminades a disminuir els efectes de l´escalfament global. Quasi res!
Abans de fer més actuacions sobre les platges caldria crear una taula de treball per a debatre entre tots quin és el model de costa que volem pel Maresme i en funció del que es consensuï caldrà aplicar les polítiques necessàries. També s´ha de ser conseqüent, i que tot no ho podem tenir. Si volem tenir platges, no podem tenir ports i hem de realitzar un canvi dràstic en l´ordenació del territori.
És més fàcil que el guió de la pel•lícula es faci realitat al Iemen que no pas que al Maresme sigui la gran platja de Catalunya.
El Punt Avui 4/4/2017
Amb els treballs, a càrrec de l'Estat, es volen solucionar els desperfectes ocasionats pel temporal del gener passat
S'actua en el tram entre l'avinguda Kennedy fins arribar a Premià de Mar
Les màquines van començar ahir a reparar els desperfectes que el temporal del gener passat va causar en un tram del passeig Marítim del Masnou Foto: LL.A.
LLUÍS ARCAL - EL MASNOU
L'Estat, a través de la demarcació de Costes, està duent a terme aquests dies els treballs de reparació del tram del passeig Marítim del Masnou afectat pel temporal de llevant de finals del gener passat. Concretament, s'actua en un tram de prop d'un quilòmetre i mig comprès entre l'avinguda J.F. Kennedy fins al terme municipal de Premià de Mar, a la banda d'Ocata. A grans trets, els treballs consisteixen a tapar els esvorancs causats per l'esfondrament en diversos punts de la part del passeig que toca amb l'escullera i que el separa de la sorra de la platja. Per això, les obres contemplen omplir els esvorancs d'uns 50 quilos de pedra petita i tapar-los, l'aportació de sauló per la consolidació dels forats i el ferm del passeig i les llambordes que fan de frontera entre el passeig i les roques de l'escullera. Es calcula que aquests treballs, que van començar ahir, duraran uns deu dies. Tot i que no s'han tancat ni els accessos ni el passeig, sí que es restringeix el pas en els punts on s'està actuant.
Tal com va explicar el regidor de Medi Ambient del Masnou, Romà López (CiU), aquesta problemàtica és força habitual al municipi quan hi ha temporal de llevant. El corrent marítim s'enduu la sorra de la platja, de manera que les onades colpegen directament l'escullera i és quan es provoquen els descalçaments dels trams del passeig Marítim. El regidor va celebrar la celeritat de l'actuació de l'Estat degut a la imminent arribada de la temporada de platges. “Vam pressionar de valent perquè aquestes actuacions d'emergència es fessin el més aviat possible”, va manifestar López, que va recordar que “fa molt de temps que es reclama que es faci una actuació definitiva que consolidi definitivament el passeig Marítim”.
En aquest sentit, el titular de Medi Ambient va subratllar que també s'ha demanat a l'Estat que repari els desperfectes que d'altres temporals han provocat al tram del passeig Marítim de la banda de la platja del Masnou, en direcció a Montgat. “Allà, en comptes de sauló, hi tenim uns panots que també s'han esfondrat”, va recalcar López.
LES XIFRES
1,5 quilòmetres de longitud fa el tram del passeig Marítim del Masnou, que actualment s'està reparant.
10 dies són els que es calcula que duraran els treballs de reparació del tram del passeig Marítim del Masnou.
Ràdio Calella 4/4/2017
El regidor portaveu del Grup Municipal d’ICV, Sebastián Tejada, ha advertit que “recorrerà a instàncies superiors” si en el termini d’una setmana no disposa de tota la documentació relativa al projecte de les noves guinguetes. Va demanar la informació sobre la recepció de les obres a principis d’any, i segons va exposar ahir en sessió plenària, dona per esgotat el temps d’espera prudencial, tenint en compte que les estructures de platja fa mesos que funcionen.
“Vam demanar informació sobre la recepció de les obres de les guinguetes de platja i dos mesos i mig després no en tenim notícia”, exclamava Tejada, a qui el tinent d’Alcaldia de Serveis Públics, Albert Torrent, va respondre-li dient que s’ha anat facilitant tota la documentació de la qual es disposa en aquest moment. “Es va entregar una part de la documentació, que és tota la que té l’equip de Govern Municipal, i la resta o no es té o s’està confeccionant”, va dir. Albert Torrent no va convèncer Tejada amb les seves explicacions, i aquest va donar una setmana de marge al Govern Municipal del PDeCAT i el PSC perquè se li faci arribar.
“Hem esgotat totes les possibilitats d’espera, absolutament totes, perquè les guinguetes ja fa deu mesos que estan en funcionament. Tota la documentació ha d’estar disponible, i si no la tenen és una qüestió rellevant; però si no ens la donen és particularment greu (…) D’aquí a una setmana la volem, i si no la tenim haurem de recórrer a instàncies superiors”, va afirmar.
El regidor-portaveu d’ICV va fer referència als terminis que fixa el Reglament Orgànic Municipal (ROM) sobre l’accés a la informació pública i també a les indicacions de la Llei de la transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya.
Les demandes d’accés a la documentació tècnica del projecte es remunten al passat mes de novembre, primer cop en què Sebastián Tejada va explicar que havia sol·licitat l’informe de recepció d’obres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada