Cal restituir la composició i estructura de la vegetació dels estanys, principalment eliminar amb desbrossades importants aquelles espècies ruderals o exòtiques que han ocupat l’espai per la manca d’inundació (al recuperar la inundabilitat del bosc de ribera i de les molleres es recuperaran per sí mateixes les espècies aquàtiques pròpies a la vegada que es frenarà l’expansió de bardisses i ruderals) i aclarir el bosc de ribera que s’ha densificat (quan no expandit) pel mateix motiu, incidint en aquells sectors on han ocupat els herbassars lliures d’estrat arbori per prolongada secada o al voltant de la cubeta central amb peus joves.
Cal revisar i actualitzar els continguts dels textos descriptius d’aquests espais naturals, tallant d’una vegada per totes la cadena de talla i pega de textos antics o erronis, amb estudis i inventaris actuals i veraços. Estic convençut que hi ha un munt d’empreses i d’autònoms desitjant poder treballar en aquesta direcció, no simples redactors/recopiladors de dades antigues que copien textos falsos o desfasats. Així de passada ens estalviem les ridícules però constants intervencions “d’experts” als mitjans de comunicació citant com a simples lloros els textos falsos o desfasats referits tant a la seva hidrologia com a les espècies animals i vegetals que hi habiten. I si us plau, que no siguin els de sempre, més preocupats en no admetre errors que en corretgir-los.
Cal definir amb claredat les característiques pròpies d’aquests estanys (en espacial la seva estructura vegetal i el seu règim hídric temporal) per evitar caure en la temptació de substituir-los per simples basses d’aigua permanent amb una falsa excusa de restauració o recuperació. Si es volen al territori aquestes basses permanents plenes d’exòtics i generalistes per a l’ús lúdic o turístic s’han d’entendre com de nova creació i allunyades d’aquests estanys naturals per evitar alteracions per proximitat, mai com substitucions o adaptacions.
Cal restaurar els nivells del terreny i les comunitats vegetals pròpies d’aquests estanys dels camps inclosos dins aquests espais PEIN i XN2000 que han estat omplerts de terres i transformats durant els darrers anys en camps de conreu o hortes (essent ja espais protegits) per tornar a ser afegits a l’estructura natural i pròpia del conjunt abans de l’alteració, sempre amb l’objectiu de garantir i millorar el règim hídric temporal.
Cal un Pla de Gestió d’aquests espais naturals “protegits” amb l’objectiu de recuperar, assegurar o millorar (depenent de cada cas) les espècies d’interès naturalístic i proteccionista característiques d’aquests espais i objecte de protecció, mai per transformar-los en meres imitacions d’altres espais on potenciar espècies al·lòctones o generalistes, i encaminada en la seva protecció real, no només en l’ús lúdic malmetent els seus valors naturals. En aquest sentit cal remarcar que es tracta de petits espais (d’unes poques hectàrees) i aïllats entre sí a on no totes les activitats són compatibles amb la seva protecció com sí pot passar en altres espais més grans o compactes.
Cal un seguiment constant de les espècies animals i vegetals objecte de protecció per tal de garantir no només la seva presència sinó que també la seva millora poblacional, rectificant si cal la gestió realitzada fins al moment si es considera oportú, i mai entenent aquesta feina com una finalitat (malauradament és la norma en l’actualitat) sinó com una eina de gestió amb uns objectius clars.
Cal que les administracions implicades en la seva gestió i vigilància s’ho prenguin seriosament, però molt especialment els naturalistes, ecòlegs, tècnics i altres professionals del sector que més que treballar per a la natura sembla que ho fan “a costa de la natura”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada