#SabiesQue Les regeneracions artificials de platja causen una enorme destrucció del fons marí a la zona d'extracció de sorres? Fixeu-vos en la imatge del fons marí del delta de la Tordera després d'una campanya de dragatge de sorres!!
Els dragatges dels anys 2000 (inútils) van acabar amb la posidònia i la petxina lluent gairebé a tota la costa del Maresme http://www.arenys.org/historiesdemar/petxines/petx001.htm … No només són un desastre geològic sinó també ecològic i econòmic (tot l'equilibri salta pels aires per a res) i es continua dragant
La regeneració de les platges erosiona el Maresme
Diari Ara 26/3/2017
Arenys de Mar patirà una nova draga per omplir de sorra les platges de Malgrat i Pineda, i demana buscar solucions sostenibles a llarg termini
Continuar llegint...
https://www.ara.cat/societat/regeneracio-platges-erosiona-Maresme_0_1766823346.html
Lo que la draga es va endur per davant... https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-191276 …
Els pescadors repoblaran el fons marí per salvar el banc de petxina lluenta del Maresme
Vilaweb 13/3/2002
És una prova pilot per assegurar el futur de l'espècie i poder augmentar-ne també la produccióELENA FERRAN . Mataró
Els petxinaires dels ports de Mataró, Arenys de Mar i Blanes s'han unit per iniciar un projecte agosarat. Es tracta de recuperar i ordenar el banc natural de petxina lluenta, que s'estén del Masnou al delta de la Tordera, i que els pescadors exploten des de fa anys. L'objectiu és assegurar la continuïtat de l'espècie i per això proposen agafar els exemplars immadurs i distribuir-los per zones del fons marí on es puguin reproduir en condicions. Els pescadors esperen resultats d'aquí a un parell d'anys. El projecte ha estat aprovat per la Unió Europea que el cofinança conjuntament amb la Generalitat i l'Estat.
| NOTÍCIES RELACIONADES |
| > La petxina de sorra fina > Repoblar on es pugui després dels efectes de les dragues > Ofensiva per salvar la petxina lluenta del Maresme |
EL DAR estableix mesures urgents per protegir i recuperar un banc natural de petxina lluent
Gencat 25/2/2008
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha fixat mesures excepcionals i urgents per a la protecció i recuperació del banc natural de petxina lluent (Callista chione) localitzat a la zona compresa des del Masnou fins a Blanes.
Continuar llegint...
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/91930/ca/dar-estableix-mesures-urgents-protegir-recuperar-banc-natural-petxina-lluent.do
Les captures de mol·luscs cauen en picat al Maresme i els mariscadors demanen ajuda a la Generalitat per no desaparèixer
Cafèambllet 3/10/2009
Arenys de Mar (ACN).- Els mariscadors del Maresme van reprendre l’activitat al mes de setembre després d’un any i mig d’aturada. El banc natural de la petxina lluenta va disminuir de manera considerable i per això al febrer del 2008 es va decidir deixar de pescar. Un any i mig després, però, el banc no s’ha recuperat. Segons els mariscadors, això indica que la manca de recursos es dóna per causes alienes a l’activitat pesquera i assenyalen com a culpables la regeneració de les platges o la construcció de depuradores. Aquest col·lectiu tem desaparèixer i per aquest motiu demana ajuda a la Generalitat, que és qui té les competències exclusives en marisqueig, perquè inverteixi en solucions de caràcter econòmic i social.
Continuar llegint...
http://www.cafeambllet.com/press/?p=7960
La lluenta, o allò que no s’hauria de repetir
HISTÒRIESDEMAR 4/11/2013
Quan pensem en l’exhauriment dels recursos pesquers, el primer que en ve al cap es la situació en que es troben espècies com la tonyina vermella degut a la pressió a la que es veu sotmesa per la flota multinacional que les que la capturen sense aturador. Però com passa sovint, a nivell molt més local, han succeït episodis semblants i que fins hi tot han arribat al col•lapse de l’espècie.
Aquest és el cas de la petxina lluent (Callista Chione) a la costa del Maresme. Aquest exemple hauria de estar en tots els manuals de males practiques de gestió com a model d’allò que no s’hauria de repetir mai més.
Les captures de petxina lluent eren quantioses i sembalva que mai s´esgotarien
Continuar llegint...
https://historiesdemar.wordpress.com/2013/11/04/la-lluenta-o-allo-que-no-shauria-de-repetir/
No sempre una regeneració de platja és inútil, el clar exemple el tenim a s'Abanell on després de les regeneracions la platja s'ha estabilitzat. El problema és la mala elecció de la zona de dragatge, es va fer molta destrucció!!!
I quina zona és bona?
...Coincideixo en que cal regenerar alguns trams de costa (lo de la desembocadura és imprescindible) xò mai treient sorra del fons marí sinó aportant material nou de terra endins fent una gran bassa de laminació a la zona inundable de la Plantera, x exemple
...Coincideixo en que cal regenerar alguns trams de costa (lo de la desembocadura és imprescindible) xò mai treient sorra del fons marí sinó aportant material nou de terra endins fent una gran bassa de laminació a la zona inundable de la Plantera, x exemple
Això s'ha de determinar amb estudis d'impacte ambiental a les zones d'extracció (sovint no es fan perque es justifiquen les regeneracions com a actuacions d'emergencia i legalment no cal estudi d'impacte).Per exemple zones bones: Acumulacions bocanes ports o l'exemple que tu dius
Les darreres dragues s'han fet a les bocanes, i ja has vist que la granulometria no coincideix (una de les característiques del Delta) i també afecta a la fauna marina
Vull dir per la granulometria, no pel lloc escollit ;)
Que la granulometria sigui la mateixa és indispensable per la zona a regenerar. Evidentment no totes les bocanes de ports tenen la granulometria adequada per totes les zones (cas platges delta ultimament)
Quan s'ha de fer regeneració cal: 1) Estudi d'impacte a la zona d'extracció escollida 2) Estudi de la granulometria de la zona d'extracció (pq sigui igual que la zona a regenerar) 3) Estudi d'impacte a la zona a regenerar. S'hauria de regenerar només si tot això es favorable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada