Ara Balears 18/12/2017
El mol·lusc bivalve està en risc crític d'extinció amenaçat per un paràsit
Un exemplar de nacra sana rescatada. / DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
La nacra ( Pinna nobilis), el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani, està en risc crític d’extinció amenaçada per un paràsit que ha aniquilat l’espècie en molts indrets del Mediterrani ibèric i ha obligat a fer un rescat d’emergència de 215 nacres a Catalunya -pràcticament l’únic lloc on encara sobreviuen sanes- per conservar-les en centres de recuperació a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia. Enmig d’aquest escenari amenaçador, uns investigadors de l’Oceanogràfic de València han descobert un tractament que dona esperança a l’espècie. Per primer cop han aconseguit aturar la malaltia que castiga les nacres gràcies a un tractament que ha fet que els exemplars infectats en els quals s’ha provat estiguin totalment recuperats.
Els investigadors van triar quatre exemplars de nacra infectada pel bacteri i van aplicar-los un tractament basat a introduir canvis en la salinitat de l’aigua, la temperatura i l’alimentació. L’objectiu del projecte era afavorir-ne la reproducció de cara a una possible reintroducció al medi natural. El ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient destaca la importància de la “fita” que suposa haver aconseguit que exemplars de nacres s’alliberin, per primer cop, del paràsit que les ha abocat a una situació “catastròfica”.
Els tècnics i investigadors de l’Oceanogràfic de València reconeixen que s’ha obert un camí esperançador, però avisen que encara és d’hora per saber si un cop superada la malaltia aquests exemplars hauran desenvolupat alguna mena d’immunitat que els faci més resistents al paràsit. El centre assegura que continua treballant per comprendre millor aquesta malaltia greu i la seva propagació entre l’espècie.
Les nacres són una espècie emblemàtica al Mediterrani. Els científics han constatat que, fruit d'aquest paràsit, el descens del nombre d’exemplars ha sigut del 80% i que, en alguns casos, fins i tot s’ha arribat al 100%. Actualment només es consideren lliures de la malaltia les poblacions de nacra de la costa nord de Catalunya, segons ha publicat l’agència Efe.
Però el risc que s’acabés estenent era alt si no s’actuava de pressa. De fet, la nacra sobreviu al nord del cap de Creus, les illes Medes i la badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre, segons dades del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
Rescat ‘in extremis’
L’emergència per salvar les nacres de l’extinció ha motivat una operació de salvament les últimes setmanes als diversos llocs de la costa catalana on sobreviuen. Segons el Govern, la voluntat és crear una reserva per a futures reintroduccions i evitar que desaparegui. Malgrat la situació de catàstrofe, els experts també destaquen que hi ha poques dotzenes d’exemplars vius també al País Valencià i les Balears.
La nacra té un paper important en els ecosistemes marins del Mediterrani. És una espècie que afavoreix la diversitat i produeix un ecosistema al voltant seu, on es reprodueixen i viuen altres espècies de microinvertebrats.
El águila calzada se reproduce en el Montnegre y el Corredor
La Vanguardia 13/12/2017
El ornitólogo Xesco Macià ha localizado estas rapaces de interés comunitario en pleno proceso de expansión en Catalunya
Aguila calzada con emisor satelite GPS (C) Javier de la Puente SEO BirdLife.jpg TECNOLOGIAS DE SEGUIMIENTO (.)
El pasado mes de julio se pudo confirmar por primera vez la reproducción del águila calzada (Aquila pennata) en la zona de la cordillera Litoral comprendida entre Badalona y Tordera (Maresme), concretamente dentro del parque del Montnegre i el Corredor. Se trata de una especie de interés comunitario y España alberga la mayor población reproductora a escala mundial. En Catalunya se encuentra en expansión y se estima una población de entre 100-200 parejas.
La reciente colonización, según los expertos es un dato interesante, dado que las rapaces juegan un papel esencial en el funcionamiento de los ecosistemas forestales y tienen una importante influencia sobre los niveles de biodiversidad. Este dato se ha obtenido gracias al seguimiento de rapaces forestales que se lleva a cabo en el Parque desde el año 2010 por parte del ornitólogo Xesco Macià.
Nido con polluelo de águila calzada en el parque del Montnegre-Corredor (P.N.M.C.)
Se ha confirmado que el águila calzada se ha reproducido en el parque del Montnegre y el Corredor este verano por primera vez desde que se tiene constancia. Esta ave emigra en otoño en zonas tropicales como en la sabana africana y vuelven al territorio donde han nacido, en el mes de abril. Es un ave grande, de medio metro de largo y su envergadura puede ser de un metro y 20 centímetros. Se pasa la mayor parte del día volando y planeando y para cazar se tira en picado sobre la presa.
El director del parque, Antoni Bombí, dijo que «es una buena noticia que esta ave forestal quiera criar el Montnegre». Bombí ha dicho que el parque «tiene muchas especies de fauna y flora bien conservada en una masa de bosque continua que tiene un gran valor en un entorno tan humanizado como el nuestro».
El águila caza mamíferos, aves en pleno vuelo y otros animales. Las parejas se forman de por vida y está protegida a nivel mundial. En Catalunya se estima que hay un máximo de 400 ejemplares y es uno de los lugares que acoge más ejemplares en el planeta.
El Baix Montseny participarà en un pla pilot per reduir els danys dels senglars
Nació Digital 15/12/2017
Els animals s'han multiplicat per cinc en l'última dècada
Els caçadors denuncien que es troben "al límit"
Un senglar, en una imatge d'arxiu | ACN
Vic va acollir aquest dijous la constitució de la Comissió Tècnica de seguiment del Pla de prevenció i mitigació dels danys del senglar, que està formada per la Generalitat, el Consell Comarcal d'Osona, les societats de caçadors i representants del sector agrari i forestal. L'objectiu d'aquest pla pilot és definir les mesures que han d'ajudar a equilibrar la població de senglars a Catalunya –en els últims deu anys s'ha multiplicat per cinc-, reduir els danys a l'agricultura i els accidents de trànsit.
La directora general de Forests, Montse Barniol, va detallar que el pla pilot –que s'exportarà a altres comarques- té l'objectiu d'abordar aspectes com la comercialització de la carn de caça, qüestions normatives o la millora de la coordinació entre tots els agents implicats. De la seva banda, el president de la Federació Catalana de Caça de Barcelona, Joaquim Zarzoso, va denunciar que els caçadors han arribat "al límit" i reclama més ajudes econòmiques i suport tècnic de l'administració i els pagesos.
Fa temps que l'administració catalana estudia diferents accions per fer front a la plaga de senglars que hi ha a Catalunya i que genera problemes importants tant als conreus com a les carreteres. Amb l'objectiu d'equilibrar la població d'aquesta fauna cinegètica, el departament d'Agricultura ha posat en marxa ara un pla pilot que arrencarà a la comarca d'Osona, però que també comptarà amb la participació de municipis del Ripollès, la Selva, la Garrotxa i el Vallès Oriental.
Segons va detallar la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, el pla s'estructura en quatre grans blocs: la millora dels aspectes legals amb una revisió de la llei de caça espanyola, que data dels anys setanta; l'establiment d'un decret de comercialització de la carn de caça; una millor coordinació entre tots els agents implicats –administració, pagesos i caçadors- per ser més efectius; i la millora dels plans de prevenció en temes de salut.
En el marc del pla pilot, el departament d'Agricultura també ha encarregat un estudi al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya perquè quantifiqui amb exactitud els danys que el senglar provoca al territori i quines pèrdues suposa per a propietaris forestals i pagesos. Barniol va lamentar que disposen de "molt poques dades" fiables sobre els danys dels senglars i, per això, veu molt important aquesta diagnosi perquè podrà "quantificar i georeferenciar les pèrdues". Està previst que aquest estudi estigui enllestit abans del gener de 2018.
La directora general de Forests, Montse Barniol, va detallar que el pla pilot –que s'exportarà a altres comarques- té l'objectiu d'abordar aspectes com la comercialització de la carn de caça, qüestions normatives o la millora de la coordinació entre tots els agents implicats. De la seva banda, el president de la Federació Catalana de Caça de Barcelona, Joaquim Zarzoso, va denunciar que els caçadors han arribat "al límit" i reclama més ajudes econòmiques i suport tècnic de l'administració i els pagesos.
Fa temps que l'administració catalana estudia diferents accions per fer front a la plaga de senglars que hi ha a Catalunya i que genera problemes importants tant als conreus com a les carreteres. Amb l'objectiu d'equilibrar la població d'aquesta fauna cinegètica, el departament d'Agricultura ha posat en marxa ara un pla pilot que arrencarà a la comarca d'Osona, però que també comptarà amb la participació de municipis del Ripollès, la Selva, la Garrotxa i el Vallès Oriental.
Segons va detallar la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, el pla s'estructura en quatre grans blocs: la millora dels aspectes legals amb una revisió de la llei de caça espanyola, que data dels anys setanta; l'establiment d'un decret de comercialització de la carn de caça; una millor coordinació entre tots els agents implicats –administració, pagesos i caçadors- per ser més efectius; i la millora dels plans de prevenció en temes de salut.
En el marc del pla pilot, el departament d'Agricultura també ha encarregat un estudi al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya perquè quantifiqui amb exactitud els danys que el senglar provoca al territori i quines pèrdues suposa per a propietaris forestals i pagesos. Barniol va lamentar que disposen de "molt poques dades" fiables sobre els danys dels senglars i, per això, veu molt important aquesta diagnosi perquè podrà "quantificar i georeferenciar les pèrdues". Està previst que aquest estudi estigui enllestit abans del gener de 2018.
Acte de constitució de la comissió tècnica Foto: ACN
Entre les accions que es volen dur a terme, Barniol va destacar especialment la del decret de la comercialització de la carn de caça. Segons la directora general, es tracta d'un aspecte que preocupa molt tot el sector per qüestions de bioseguretat i va destacar la importància que els caçadors no deixin les restes dels animals al bosc sinó que les ubiquin a diferents contenidors que la Generalitat col·locarà en punts estratègics –a hores d'ara n'hi ha sis i està previst posar-ne quatre més-. Barniol va explicar que el fet de deixar restes dels animals al bosc és "molt perillós per a la transmissió de malalties".
Els caçadors, en una situació "límit"
Segons dades del departament d'Agricultura, a Catalunya hi ha un total de 70.000 caçadors que capturen entre 70.000 i 80.000 exemplars de senglar cada any. De fet, Barniol va dir que la població de senglars s'ha multiplicat per cinc en els darrers deu anys i els caçadors denuncien que es troben en una situació "límit".
Així ho va assegurar el president de la Federació Catalana de Caça de la territorial de Barcelona, Joaquim Zarzoso, que va dir que els caçadors tenen "molta pressió" tant de l'administració com de la pagesia i lamenta que "en aquests moments anar a caçar ja no és un moment per gaudir, sinó que s'ha convertit en una obligació". De fet, Zarzoso va erxplica que aquesta situació fins i tot ha arribat a afectar les famílies dels caçadors, ja que "hem de dedicar-hi moltes hores al llarg de l'any i això implica una despesa econòmica molt important".
Per tot plegat, els caçadors reclamen més ajudes de l'administració i també més col·laboració per part del col·lectiu de pagesos. Tot i que són conscients que la caça és molt important per controlar la població de senglars, Zarzoso creu que "hi ha altres mesures que poden tirar endavant els pagesos per prevenir els danys a l'agricultura com ara la instal·lació de tanques elèctriques". "Som un col·lectiu que fem una feina social, però en canvi no rebem cap compensació econòmica", va lamentar Zarzoso, que ha posat sobre la taula que antigament la temporada de caça durava uns quatre mesos i ara, en canvi, "cacem tot l'any".
Unió de Pagesos lamenta que el pla pilot arribi tard
Tot i que Unió de Pagesos celebra que es posi en marxa aquest pla pilot per controlar la població de senglars, el sindicat lamenta que "arriba tard". Així ho creu Carles Mencos, coordinador d'UP a la Catalunya Central, que considera que el pla "és una primera pedra" però creu que "ningú té gaire idea de com s'ha d'implementar ni quines accions s'han de fer per reduir les poblacions dels animals cinegètics".
Mencos també entén la reivindicació dels caçadors però assegura que "amb la Llei de caça actual ells són els únics que tenen autorització per gestionar les caces en les àrees privades i, per tant, és la seva obligació controlar que no es dispari la població".
Els caçadors, en una situació "límit"
Segons dades del departament d'Agricultura, a Catalunya hi ha un total de 70.000 caçadors que capturen entre 70.000 i 80.000 exemplars de senglar cada any. De fet, Barniol va dir que la població de senglars s'ha multiplicat per cinc en els darrers deu anys i els caçadors denuncien que es troben en una situació "límit".
Així ho va assegurar el president de la Federació Catalana de Caça de la territorial de Barcelona, Joaquim Zarzoso, que va dir que els caçadors tenen "molta pressió" tant de l'administració com de la pagesia i lamenta que "en aquests moments anar a caçar ja no és un moment per gaudir, sinó que s'ha convertit en una obligació". De fet, Zarzoso va erxplica que aquesta situació fins i tot ha arribat a afectar les famílies dels caçadors, ja que "hem de dedicar-hi moltes hores al llarg de l'any i això implica una despesa econòmica molt important".
Per tot plegat, els caçadors reclamen més ajudes de l'administració i també més col·laboració per part del col·lectiu de pagesos. Tot i que són conscients que la caça és molt important per controlar la població de senglars, Zarzoso creu que "hi ha altres mesures que poden tirar endavant els pagesos per prevenir els danys a l'agricultura com ara la instal·lació de tanques elèctriques". "Som un col·lectiu que fem una feina social, però en canvi no rebem cap compensació econòmica", va lamentar Zarzoso, que ha posat sobre la taula que antigament la temporada de caça durava uns quatre mesos i ara, en canvi, "cacem tot l'any".
Unió de Pagesos lamenta que el pla pilot arribi tard
Tot i que Unió de Pagesos celebra que es posi en marxa aquest pla pilot per controlar la població de senglars, el sindicat lamenta que "arriba tard". Així ho creu Carles Mencos, coordinador d'UP a la Catalunya Central, que considera que el pla "és una primera pedra" però creu que "ningú té gaire idea de com s'ha d'implementar ni quines accions s'han de fer per reduir les poblacions dels animals cinegètics".
Mencos també entén la reivindicació dels caçadors però assegura que "amb la Llei de caça actual ells són els únics que tenen autorització per gestionar les caces en les àrees privades i, per tant, és la seva obligació controlar que no es dispari la població".
Montse Barniol, directora general de Forests. Foto: ACN
El Punt Avui 18/12/2017
El consistori inclou en els comptes 355.000 euros per a l’aigua potable
Imatge d’un dels pous de captació d’aigua potable de Santa Coloma. L’Ajuntament en farà dos l’any que ve Foto: CEDIDA.
J. FERRER - SANTA COLOMA DE FARNERS
L’any que ve, Santa Coloma de Farners tindrà dos nous pous per abastir d’aigua potable el municipi. Almenys aquesta és la previsió de l’Ajuntament, que ha inclòs en el pressupost municipal del 2018 una partida de 355.000 euros per a la construcció dels dos dipòsits. Avui al vespre (a les vuit), en un ple extraordinari –n’hi ha un d’ordinari a les set– l’equip de govern, en minoria (8 regidors de 17), hauria d’aprovar els comptes (12,2 milions d’euros).
Segons informa l’Ajuntament, els dos nous pous costaran un total de 600.000 euros i s’afegiran als cinc que ja existeixen. A banda dels esmentats 355.000 euros del consistori, que demanarà un crèdit bancari per a l’operació, la Diputació de Girona i l’Agència Catalana de l’Aigua aporten ajuts de 100.000 i 145.000 euros, respectivament. “Fa molts anys que patim per l’aigua, sobretot a l’estiu. És una actuació molt important i necessària”, assenyala l’alcalde, Joan Martí (ERC).
Lluny de la riera
Cal recordar que l’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van acordar obrir els dos pous entre el nucli urbà i la urbanització de Santa Coloma Residencial. El punt on es construiran els pous serà escollit després d’un estudi hidrogeològic de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). L’ICRA va aconsellar que s’anés lluny de la riera, i a un mínim de 70 metres de fondària, per evitar que l’aigua tingui excés de fluor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada