Delta de La Tordera, la immensa esponja 13/12/2017 Carles Gorini

DELTA DE LA TORDERA, LA IMMENSA ESPONJA
Per no dir res 13/12/2017 Carles Gorini

Fa temps que no plou. No hi ha els intensos xàfecs d’abans. On són els llevants? El delta de la Tordera, la immensa esponja, s’asseca. Potser li demanem massa. L’espremem fins que no dóna més. Cal prendre consciència que de l’esponja immensa bevem tots. D’aigua, en necessita l’àvia que vol escalfar-se un cassó. L’infant que la demana per fer bombolles de sabó. L’equip de futbol, després del partit. El turista, per remoure’s la sorra de la platja. El que neteja, per omplir la galleda amb què feineja. La indústria, per als processos de fabricació. El pagès, per regar els camps.

Llavors, quan ens adonem que en falta, primer, posem el crit al cel. Després, trobem solucions en la tècnica, posem en marxa la dessaladora. Els tècnics afirmen que no hem de patir per l’aigua. Però dessalar-la és una solució fàcil que surt molt cara. Inquiets, encara busquem explicacions en la ciència, que ens assegura que tot plegat és el resultat del canvi ambiental global. Què la situació tornarà a la normalitat així que plogui.

Però també hi ha el nostre sentit comú, que ens diu que són els camps de conreu els que faran possible que, quan plogui, tornem a disposar d’aigua. Perquè el fet que hàgim conservat una superfície agrícola important, que els pagesos hagin salvat de la urbanització el nostre delta, és el que fa permeable el paisatge i fa possible que la pluja torni a omplir l’esponja d’aigua. Sense aquesta reserva, fa temps que hauríem de beure només de la dessaladora i pagar l’aigua a un preu inabastable. Tinguem-ho present, mentre sumem dies sense pluja.