Operació de salvament per conservar les últimes nacres vives del Mediterrani ibèric http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/304195/ca/operacio-conservar-nacres-vives-mediterrani-iberic.do … #biodiversitat
Col·laborem en el rescat de nacres, afectades per un paràsit que està afectant la Mediterrània. Imatges de #Portlligat.
Operació de salvament per conservar les últimes nacres vives del Mediterrani ibèric
Territori i Sostenibilitat 1/12/2017
L’espècie es troba en perill crític des de la passada primavera, afectada per un paràsit que ha aniquilat gairebé les poblacions existents a tot el Mediterrani ibèric i només sobreviu al nord del Cap de Creus, les Illes Medes i la badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre
Un equip d’experts i submarinistes coordinats per l’Institut d’Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina extreu fins al desembre 215 nacres encara vives per conservar-les a centres de recuperació de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia
Evitar l’extinció d’una espècie en perill crític a tota la Mediterrània. És el que pretén un equip de tècnics i experts en biodiversitat que treballen en l’extracció de 215 nacres (Pinna nobilis) al Parc Natural del Cap de Creus, al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i al Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Es tracta de les últimes poblacions que es conserven vives en tota la Mediterrània ibèrica, després que aquesta espècie endèmica i vulnerable, protegida per la Directiva Hàbitats, hagi quedat afectada per una infecció des del setembre de 2016. El patogen Haplosporidium és el causant de la malaltia, que afecta el sistema digestiu de les nacres fins a provocar-los la mort.
La mortalitat ha estat tan massiva que ha fet necessària una intervenció d’urgència, per retirar, traslladar i conservar l’espècie ‘ex-situ’. L’objectiu és evitar la infecció i mort del màxim nombre d’exemplars vius i crear un reservori per a futures reintroduccions o reforçaments poblacionals, per evitar, així, la seva desaparició.
La singularitat de l’entorn i l’excepcionalitat de l’operació ha fet necessari dissenyar l’operatiu tenint en compte especialment el patrimoni natural existent, per no malmetre altres espècies, com ara les praderies de fanerògames marines on es troben les nacres. Així, prèviament a l’extracció, els experts han dut a terme una anàlisi i prospecció ‘in situ’, per capturar exemplars de les zones més poblades, mapejant i censant els exemplar i obtenir dades d’abundància i densitats que permetin conèixer la situació actual i una eventual recuperació futura. Els treballs s’allargaran fins mitjans de desembre, i compten amb un pressupost de prop de 491.000 euros, finançats, a través del Life Intemares, pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
Un cop superada la fase d’emergència i salvades les nacres seleccionades caldrà avaluar l’efecte de la plaga i veure si algun exemplar ha sobreviscut a la natura. Malgrat que els efectes de l’Haplosporidium són catastròfics, els experts celebren la supervivència d’unes poques dotzenes d’exemplars al Llevant ibèric i les Illes, que podrien també ajudar a recuperar l’espècie en el futur. La conservació dels exemplars recollits serà vital, com també la de les zones on restin exemplars al medi marí. Per això, la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre, declarada Parc Natural i espai de la Xarxa Natura 2000, cobra encara més rellevància en esdevenir, ara mateix, el darrer lloc del Mediterrani ibèric on trobar aquesta espècie de bivalve gegant en la seva abundància original.
Podeu descarregar imatges en brut de l’operatiu de rescat aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada