I és que negar el canvi climàtic és absurd però fer-lo servir per amagar els veritables problemes al Delta de la Tordera encara ho és més.
Darrerament s’ha instal•lat arreu la “moda” del canvi climàtic per afrontar els reptes de futur al territori, aquí i arreu, i fa temps que els mitjans de comunicació, els polítics i el mal-anomenats “naturalistes il•lustres” ens bombardegen amb grans titulars catastrofistes per alertar-nos dels greus problemes que origina el canvi climàtic a casa nostra... arreu.
Centrant-nos en el
Delta de la Tordera, hi ha tres grans temes “estel•lars” sobre els quals ens volen alertar... Manca d’aigua, canvi del paisatge i retrocés del litoral... la resta es pot incloure directa o indirectament en aquests tres grans temes. Doncs bé... Cap d’aquestes tres problemàtiques estan originades pel canvi climàtic, i molt menys la resta de problemàtiques derivades (pèrdua de biodiversitat, pèrdua de platges, problemes amb l’agricultura, canvis de vegetació a les muntanyes, manca de cabals al riu, etc, etc, etc,...)... Ja patim els seus efectes des de fa molt temps i els continuarem patim encara que no hi hagués canvi climàtic, que és un accelerant, mai una causa.
Dit d’altre manera... sense canvi climàtic ja tenim greus problemes, amb el canvi climàtic queden en evidència les trampes al solitari que ens hem estat fent per no afrontar aquests problemes, i ara volem fer servir el canvi climàtic per no tractar els veritables problemes.
Bàsicament hem de saber que solucionant els problemes de manera correcta, els beneficis ambientals recuperats contraresten (i superen) tots i cadascun dels perjudicis originats pels pronòstics més pessimistes del canvi climàtic. Però lluny d’afrontar aquesta realitat, és més còmode donar les culpes a allò que no depèn de les nostres decisions, vaja, i així poder continuar posant excuses per seguir fent les coses malament.
La disminució de la precipitació pronosticada (es parla d’un 30-40% menys de mitjana anual) per exemple, no serà la causa de manca de cabal a la Tordera o a qualsevol altre curs fluvial del territori... sense canvi climàtic ja pateixen reduccions de cabal de fins al 100% en molts trams i en moltes èpoques de l’any perquè xuclem, literalment, tota l’aigua de l’aqüífer per abastir tota la població (indígena o turística) de tota la Conca (Selva, Maresme i Vallès Oriental) i zones litorals properes (des de Tossa a Arenys), per regar milers d’hectàrees de blat de moro (i altres) a tota la Conca, per abastir tota la indústria del territori, per embotellar en origen a les capçalades, i ara també per alliberar el transvasament del Ter cap a Barcelona per Cardedeu, només com a més destacables. La Tordera s’asseca i ha perdut la seva capacitat de transport de sediments cap al Delta perquè l’assequem, no perquè plogui menys. I el mateix passa amb totes les zones humides (estanys, molleres, rieres,...) de la zona afectant a la tant estimada biodiversitat que sustenta. Només prenent mesures simples com utilitzar la dessaladora (que no funciona mai o ho fa al 2% per a tasques de manteniment, va ser un engany de primera magnitud) o adequar (o recuperar) els cultius de la Conca cap a espècies menys necessitades d’aigua o amb reutilització de recursos... només amb això... s’augmentaria molt més del 50% el cabal de la Tordera i de totes les zones humides associades, molt més del que es pot perdre per culpa del canvi climàtic.
Els canvis pronosticats respecte a la distribució de la precipitació al cap de l’any (períodes de sequera més llargs o episodis intensos de precipitació) per exemple, no seran la causa dels incendis forestals o dels desperfectes a les zones urbanes per crescudes sobtades dels rius i rieres o les inundacions... sense canvi climàtic ja hem modificat nosaltres solets les lleres fluvials estretint-les tot el possible, ja hem transformat les muntanyes en masses forestals abandonades i contínues, ja hem edificat a zones inundables, ja hem afavorit espècies piròfites o de transició (pins, eucaliptus,...) a costa de les autòctones més i millor adaptades als canvis pronosticats (alzines, suros, roures,...), ja hem eliminat grans extensions de laminació d’aigües,... els problemes els hem originat nosaltres, mai el canvi climàtic, i únicament rectificant allà on sigui possible o duent a terme canvis de gestió del territori es podrà minimitzar aquests problemes, hi hagi o no canvi climàtic. I és més, ja pot canviar el que vulgui el règim o la distribució de pluges o les temperatures, que simplement recuperant el paisatge en mosaic amb espècies autòctones, recuperant lleres i zones inundables, o desurbanitzant o reubicant infraestructures a les zones problemàtiques els canvis, a millor, superen tots els escenaris (inclosos els més pessimistes) del canvi climàtic.
En resum... “adaptar-se al canvi climàtic” en realitat vol dir “fer servir el canvi climàtic com excusa per no abordar els problemes”... trist, molt trist, i sé que hi ha gent que s’ho ha cregut i que fins i tot parlen de bona fe però... i espero que no se’m mal-interpreti... Si afrontem i solucionem els problemes, que ja els tenim amb o sense canvi climàtic, no ens ha de preocupar tant el canvi climàtic perquè la natura s’adapta i evoluciona com l’ha fet sempre des de que hi ha vida al món. Insisteixo, que no se’m mal-interpreti... el canvi climàtic és una realitat i per a segons quines espècies o hàbitats és un veritable desastre, i tant debò es pogués evitar, però mai cap causa dels problemes que pateixen espais com la Conca de la Tordera.
Llegir que el Consell Comarcal del Maresme vol tractar el tema de les pinedes “malaltes” de pi pinyer com un problema del canvi climàtic, escoltar a un alcalde culpant del canvi climàtic la pèrdua de platges de la seva localitat, a un Conseller dient que es pren seriosament el canvi climàtic a la vegada que fomenta la continuïtat dels problemes reals, o a un tècnic de jo que sé on fent treballs per “adaptar-se” al canvi climàtic no només és absurd... és patètic.
Ara bé, reconec que els dóna resultat perquè és molt normal escoltar als ciutadans preguntant sobre el tema molt sovint a qualsevol xerrada que tracti sobre la Tordera o sobre les platges, bombardejats com estem tots en aquest sentit.
Recomano a tothom a que reflexioni sobre aquest tema cada vegada que un polític, un tècnic o un “naturalista il•lustre” doni lliçons d’ecologia o medi ambient per adaptar-se al canvi climàtic en comptes de tractar els veritables problemes de gestió que pateix el territori (gairebé sempre a encàrrec dels sectors que originen el problema). I sobre tot, que us pregunteu per què parlen de canvi climàtic i no de problemes de gestió.
Parlem ja de la relació entre el Delta de la Tordera (i les platges) i el canvi climàtic...
Tots hem vist alguna vegada la típica recreació animada de com l’elevació del nivell del mar inunda algunes ciutats o llocs emblemàtics de la costa. Bé, es tracta d’una animació molt cridanera i té bàsicament la funció d’atreure l’atenció de la població a un problema real que no es pot continuar eludint però, realment, el futur d’aquestes ciutats i llocs emblemàtics no és el de transformar-se en grans Venècies amb canals navegables, sinó en grans zones urbanes i extensions de terreny envoltades i protegides per dics i esculleres de protecció i drenades de manera artificial, com ja passa a algunes regions del món que es troben sota el nivell del mar.
Tampoc és del tot cert que aquesta elevació del nivell del mar es doni per efecte directe del desglaçament dels Pols o de glaceres, que en part sí, sinó bàsicament per un augment de la temperatura mitjana de l’aigua de mars i oceans... la mateixa quantitat d’aigua ocupa més espai a més temperatura, i per tant, puja de nivell quan no es pot estendre lateralment.
Sigui com sigui, l’elevació del nivell del mar serà important en un futur no gaire llunyà com a conseqüència de l’increment de les temperatures mitjanes al Planeta que ja ningú posa en dubte davant les evidències científiques i dels primers símptomes associats. Ja no parlem de coses que passaran, sinó de coses que ja estan passant.
Que ningú esperi tampoc una gegantina onada que avança pel mar inundant el litoral a l’estil de Hollywood o en cas de tsunamis sísmics... aquest augment del nivell del mar es dóna i donarà de manera progressiva i constant durant molts anys, mai de cop.
Ningú sap què passarà, ni quant pujarà el mar, ni a quina velocitat... tot són estimacions i càlculs... que no vol dir que no sigui un fet real, insisteixo. Actualment s’estima en 1.5mm anuals la pujada del nivell del mar a la Mediterrània Occidental, actualment, i les previsions per a finals del segle XXI s’apropen a una pujada mitjana a la Mediterrània d’1m, aproximadament.Segons qui ho digui hi ha xifres molt diverses (de fins a 5 centímetres de pujada mitjana anual o 2.5m de pujada per aquest segle) però els seus efectes sobre la zona no varien gaire, simplement s’acceleren. Si aquest ritme serà més o menys acusat ningú ho pot predir, el que sí es pot és contrastar dades del passat amb les actuals i pronosticar tendències.
En el cas de les zones planeres litorals de la Selva i de l’Alt Maresme, a diferència d’altres, aquesta elevació del mar mai comportarà una inundació directa del terreny com a conseqüència de les onades... gairebé el 100% del terreny es troba a més metres sobre el nivell del mar del que es pronostica que pujarà a mitjà i llarg termini, i ni pujant un metre, o dos, els camps o carrers es trobaran mai sota el nivell del mar com sí a altres zones properes (Delta de l’Ebre, zones litorals de l’Alt o Baix Empordà, Delta del Llobregat, zones litorals del Tarragonès,...). Això és degut a tres factors principals: Per una banda, la mateixa formació d’aquestes planes litorals, la granulometria dels al•luvions que la van formar i el comportament acumulador de les onades en la formació de les platges (mai per l’efecte del vent o per ompliments amb argiles de grans zones humides) van originar una plana ja de per sí mateixa a un parell de metres o més sobre el nivell del mar, inundable sempre per manca de drenatge, mai per variacions del nivell del mar o per l’onatge. Per altre banda, les grans crescudes de la Tordera i de les rieres històricament han alimentat aquestes planes litorals de més al•luvions abans de desembocar al mar (acumulant sorres als llits fluvials i trencant amb freqüència, laminant les seves aigües i sediments pels camps propers) incrementant el nivell del terreny més metres com més a l’interior. I per últim, les poques depressions del terreny que històricament s’han donat a la zona (especialment gorgs) sistemàticament han estat omplertes per a l’agricultura primer i per a la urbanització més tard, essent zones inundables per manca de drenatge en cas de precipitacions importants, insisteixo que mai per efecte directe del mar.
Esquema bàsic de la costa a la Baixa Tordera (Delta i zones properes)
A la plana deltaica de la Tordera, per exemple, el terreny més proper a nivell del mar era La Conca (Malgrat de Mar) que s’inundava amb freqüència, insisteixo, més per manca de drenatge que per estar a nivell baix. Actualment, tot i que als mapes constin cotes inferiors als 2m a determinats llocs, La Conca ja no és tant inundable per l’augment de drenatges i perquè els darrers anys gairebé tots els seus camps han estat aixecats amb abocaments de sauló per a la seva transformació en hortes plastificades o hivernacles (en realitat, una actualització d’aquestes cotes modificarien tots els mapes).
La costa de la Baixa Tordera (Delta i zones properes) per molt que el nivell del mar pugi uns 2m (o fins i tot més) mai quedarà per sota del nivell del mar perquè els terrenys (naturals o urbanitzats) tenen cota superior per sí mateixos. L'efecte directe relacionat és la pèrdua de platges i esculleres més altes però no pel canvi climàtic, sinó per la mala gestió de la Conca i de la costa.
Tot indica que durant els propers anys (sempre fent servir els models menys optimistes) no només s’elevarà el nivell del mar sinó que a més a més, i a conseqüència directa d’aquesta pujada de nivell i de temperatura de l’aigua, el temporals marins seran més freqüents i erosius i provocaran més danys a les infraestructures i equipaments litorals que els actuals. Bàsicament hi haurà una afectació generalitzada a tota la costa (ara puntual a determinats trams) i les platges seran els espais més perjudicats, naturals o no.
El principal motiu per a l’augment en la freqüentació d’aquests temporals és la temperatura del mar que afavorirà la formació de depressions atmosfèriques i l’evaporació de l’aigua amb l’increment d’episodis tempestuosos a zones litorals i sobre el mar, a la vegada que augmentaran en força, fent més normals els episodis excepcionals d’ara. El temps transcorregut entre temporals disminuirà tant afectant a la recuperació natural de les platges com als recursos necessaris per a les obres de reconstrucció d’equipaments urbans i turístics, amb una més que evident pèrdua de rendibilitat (ja ara qüestionada) dels recursos invertits.
El principal motiu per a l’augment de l’acció erosiva de les onades és l’elevació del nivell del mar que, com a conseqüència d’un augment de la profunditat del llit marí a tocar de les platges, i degut a les característiques pròpies d’aquestes platges (amb un esglaó important a pocs metres), provocarà onades més grans trencant a la línia de la costa directament sobre la sorra de la platja i arrossegarà més al•luvions mar endins. Pels mateixos motius, aquestes onades trencaran amb més força sobre les estructures artificials de defensa d’infraestructures i equipament que s’hauran de reforçar amb el temps, i en paral•lel incrementaran els seus efectes negatius sobre els trams litorals propers.
No queda tan clar si hi haurà canvis en els corrents marins propis de la zona que actualment transporten sediments costa avall i incideixen directament en distribució de les platges per la línia litoral, ni tampoc si aquests corrents s’intensificaran o si disminuiran a conseqüència dels canvis de profunditat del llit marí costaner. Tant sigui en una direcció o com en una altre, el cert és que aquest mecanisme de transport d’al•luvions continuarà incidint directament sobre la línia de la costa com l’ha fet sempre, i es veurà amb el temps els canvis produïts (si és que els hi ha) i les seves conseqüències.
En condicions naturals (planes i platges sense alteracions i sense elements artificials) tot el descrit fins ara comportaria un retrocés costaner mitjà de 20cms per mil•límetre de pujada del nivell del mar, aproximadament. 1 metre de pujada aquest segle (que és l’estimació més utilitzada) comportaria un retrocés mitjà de 200 metres, que vol dir que els diferents hàbitats (platja, duna, rereduna, pineda,...) anirien reculant poc a poc però mai desapareixerien. També en condicions naturals (rius i rieres aportant nous sediments al sistema costaner), i independentment de la pujada del nivell del mar, les onades i el corrent marí dominant (de nord-est a sud-oest) anirien incrementant l’amplada i alçada d’aquestes platges redistribuint els al•luvions per tota la costa, i aquest increment dependria de la quantitat d’al•luvions que contrarestaria als 20cms anuals de mitjana de suposada reculada fins al punt de poder créixer tot i la pujada del nivell del mar... així ha estat sempre des de fa segles, amb crescudes anuals que fins i tot han superat els 100m en alguns punt passant de tenir la platja a Palafolls a tenir-la a kilòmetres mar endins creant el Delta i les planes litorals. En resum... en condicions naturals no només no retrocediria la costa a causa del canvi climàtic, sinó que fins i tot podria continuar avançar mar endins depenent de l’aportació de sediments de la Tordera i de les rieres.
Com que
les condicions no són les naturals (planes i platges urbanitzades, plenes d’elements artificials i sense grans aportacions de sediments de la Tordera i de les rieres) actualment ja patim una redistribució desigual dels al•luvions per la costa (que no retrocés) amb puntes que reculen (tant entre Blanes i Malgrat com entre Santa Susanna i Pineda de Mar) i amb platges que augmenten d’amplada (especialment entre Malgrat i Santa Susanna i a Calella) modificant la línia de la costa. A aquest
procés de redistribució (el Delta tendeix a traslladar-se de nord-est a sud-oest per manca d’aportacions de sediments a la zona nord, bàsicament Blanes, mentre que l’acció de les onades continua inalterat) cal afegir els efectes negatius dels elements artificials (bàsicament esculleres i espigons) que acceleren i agreugen aquesta tendència, i totes les declaracions que fins ara han fet els representants polítics de la zona indiquen que lluny de rectificar volen insistir en afegir més elements artificials a la costa. I això res té a veure amb el canvi climàtic o amb la pujada del nivell del mar... el problema ja està i l’amplificarem nosaltres solets, mai el canvi climàtic. I com que som nosaltres l’origen del problema, dir que és per culpa de la pujada del mar és ridícul i per no afrontar la realitat.
El futur del Delta i de les seves platges, si tot continua com fins ara, amb o sense canvi climàtic, és el d’una gran escullera des de Blanes fins a Calella, des de Sa Palomera fins al Far, per mantenir la línia de la costa de manera artificial i per protegir passejos marítims, equipaments, infraestructures i mobiliari urbà. Amb una mica de sort una petita franja d’un parell de metres de sorra a alguns llocs on poder plantar l’ombrel•la i estendre la tovallola, i gràcies a costoses aportacions de sorra amb dragues (1m3 de sorra val 6 Euros, 150.000m3 val 900.000 Euros, que és el volum mitjà actual per actuació i platja). L’única diferencia entre afegir la pujada del mar o no fer-ho és la quantitat de pedres i l’alçada de l’escullera, i si m’apureu molt, escurçar uns quants anys (no gaires, parlem de com a molt 20 anys essent molt optimistes) assolir aquest resultat final.
L’alternativa desitjada per a molts de nosaltres és mantenir la naturalitat de les platges i incrementar la seva amplada per recuperar alguna cosa semblant a la dinàmica natural que ha originat i mantingut el Delta durant segles, rectificant allà on sigui possible i políticament viable, i imitant els processos naturals per al manteniment i creixement de les platges. Com?... eliminant els efectes rebot i embut de les esculleres traslladant les pedres mar endins creant un escull artificial paral•lel a la costa (que a la vegada fa disminuir la mida de les onades que trenquen a la platja i retenen sediments), aportant sediments a les zones deficitàries (especialment entre Blanes i Malgrat) per a la seva redistribució costa avall de manera natural (amb sorres d’extraccions d’àrids de la plana litoral per a la creació de grans zones humides de laminació d’aigües, que a la vegada evita inundacions en zones urbanes), i mitjançant dunes artificials que protegeixen els passejos marítims i el mobiliari urbà de les onades en cas de temporals (a més a més de contribuir a la reserva de sorres per a la seva redistribució natural)... i ja pot pujar el nivell del mar el que vulgui, que es tracta simplement d’acompanyar aquesta pujada amb més al•luvions com ho farien el riu i les rieres de manera natural.
Regeneració o ampliació de platges amb o sense canvi climàtic (la única diferencia, entre tenir en compte la pujada del nivell del mar o no, és l'amplada de la platja)
El canvi climàtic no és la causa de les inundacions a zones urbanes
El principal efecte colateral a la plana litoral d’una pujada del nivell del mar important i del canvi en el règim estacional de precipitacions, diuen, és el perill d’inundacions a zones urbanes, bàsicament per dificultat de drenatge per gravetat, no per trobar-se sota el nivell del mar com he comentat anteriorment.
Sense canvi climàtic aquest “perill” ha existit sempre com a qualsevol altre zona planera del litoral en coincidir sovint les precipitacions que inunden camps i omplen lleres amb els temporals de mar que originen grans onades que empenyen sorres terra endins per les desembocadures del riu, rieres, torrents i desaigües urbans... coincideix la pluja amb les onades i es taponen les desembocadures just quan més necessàries són per drenar el territori... i tots podem veure els típics tractors obrint pas pel mig de la platja per mantenir aquestes goles de manera artificial. Aquí el canvi climàtic o la pujada del nivell del mar res té a veure, ni abans, ni ara ni mai. Aquí del que parlem és d’una certa disminució de la diferència entre els nivells del terra a drenar i del mar que obligarà a efectuar aquestes tasques de manteniment de goles obertes més sovint perquè l’aigua no trobarà tant desnivell per drenar per gravetat.
El problema ja existeix, i l’hem originat nosaltres en ocupar i urbanitzar aquestes zones de difícil drenatge on durant segles les aigües s’han laminat en cas de temporals i pluges de manera totalment natural, i la veritable solució continua essent la mateixa amb o sense canvi climàtic, amb o sense pujada del nivell del mar... facilitar la laminació a determinats punts del litoral per evitar inundacions en zones urbanes, equipaments o infraestructures... llocs on l’aigua s’acumula en cas de crescudes importants dels cursos fluvials i que no poden sortir al mar de manera ràpida perquè l’onatge i la sorra que arrossega ho impedeix... més fàcil impossible!
A més a més, la creació d’aquests llocs on laminar l’aigua de manera controlada (un gran parc periurbà amb un gran estany, per exemple) aporten els al•luvions (sorres) necessaris per a la regeneració i ampliació de platges imitant la natura (sediments que ja no arriben al mar per rius i rieres), doten als municipis de grans espais de lleure, amplien l’oferta turística municipal, i fomenten la recuperació de la biodiversitat perduda. I ja que “està de moda” per justificar-ho tot... crea llocs de feina tant per a la seva creació com per al seu manteniment... exactament igual que el que es diu per fer qualsevol altre cosa contrària per urbanitzar o ocupar aquests espais, vaja!
Exemple de Parc periurbà per a la laminació d'aigües en cas de crescudes de cursos fluvials que evitaria inundacions a zones urbanes i que a la vegada aporten sediments per a la regeneració o ampliació de platges.
Possibles zones actualment degradades factibles per a la creació de grans parcs periurbans o interurbans per a la laminació d'aigües.
Resumint... el canvi climàtic existeix però no és la causa dels efectes negatius que ja patim, sinó un accelerant i amplificador d’aquests efectes que podem contrarestar simplement fent bé les coses, mai continuant fent el mateix, amb o sense canvi climàtic. Fer-lo servir per explicar “problemes” de gestió o per justificar “errors” de gestió és un engany t’ho miris com t’ho miris. I fer-lo servir per justificar la no reacció davant les problemàtiques reals del territori és demencial, vingui d’on vingui.
Feu, si voleu, un petit exercici recopilant les darreres declaracions o notícies sobre aquest tema que segur que tots heu rebut per terra, mar i aire, i proveu de trobar una sola relació causa-efecte amb qualsevol problemàtica descrita per a la Tordera o per al litoral de la Selva i del Maresme que no es pugui explicar o resoldre sense haver de recórrer a la moda del canvi climàtic... igual us sorpreneu ;)
