dissabte, 4 de març del 2017

8 Gavines corses (Larus audouinii) a la Platja Gran de Calella 4/3/2017

Aquesta tarda hi havia 8 Gavines corses (Larus audouinii), 2 anellades, a la Platja Gran de Calella. També...

uns 35 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 60 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
3 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
Coloms roquers (Columba livia)
mínim 9 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Gafarrons (Serinus serinus)
Pardals comuns (Passer domesticus)

Gavines corses (Larus audouinii)...

La majoria de Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) ja tenen el plomatge d'estiu...

Garbinada a Les Roques (Calella) 4/3/2017


Aquesta tarda a Les Roques (Calella), vent i mala mar i molt pocs ocells...

2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) volant
unes 40 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
uns 20 Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Coloms roquers (Columba livia)
mínim 4 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
unes 10 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
2 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
2 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
mínim 15 Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Garses (Pica pica)

Grup de Gavians argentats (Larus michahellis) i Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) a Roca Pins...

Algunes imatges de la garbinada...

Vídeo del Porc senglar (Sus scrofa) Riera amunt a Arenys de Mar 4/3/2017. Font: facebook.com

A afegir a l'entrada...

Un porc senglar a la platja d'Arenys de Mar 4/3/2017

Podeu veure el vídeo aquí...

https://www.facebook.com/ajarenys/?hc_ref=NEWSFEED&fref=nf
Aquesta darrera nit vam tenir la presència d'un senglar a la Riera d'Arenys de Mar. Per raons que es desconeixen, l'animal va aparèixer de la platja força desorientat i va començar a enfilar la Riera. Una patrulla de la Policia Local el va acompanyar per la carretera B-511 fins a la zona boscosa de Can Jalpí, on va poder retornar al seu hàbitat natural.
-1:42





Pla del Repiaix (Breda) 3/3/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 3/3/2017 al Pla del Repiaix (Breda)...

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 Mussols comuns (Athene noctua)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
mínim 1 Alosa vulgar (Alauda arvensis)
unes 100 Titelles (Anthus pratensis)
unes 10 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
uns 20 Tords comuns (Turdus philomelos)
Grives (Turdus viscivorus)
uns 20 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
uns 60 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
2 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Riells i Viabrea 3/3/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 3/3/2017 a Riells i Viabrea...

1 Astor (Accipiter gentilis) Caçant decaocto
uns 30 Pardals xarrecs (Passer montanus)
uns 25 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
uns 65 Verdums (Carduelis chloris)
1 Lluer (Carduelis spinus)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus) Ja al territori de cria
1 Picot garser gros (Dendrocopos major) Ja al niu
1 Cotoliu (Lullula arborea)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Sobre els efectes dels temporals a la costa 3 i 4/3/2017

Costes garanteix a Malgrat una platja “naturalitzada”
El Punt Avui 4/3/2017

Representants del Ministeri visiten la zona afectada pel temporal i prometen una escullera per aturar l'envestida de les onades

El govern local reitera la petició d'un informe mediambiental

Imatge d'arxiu dels efectes del temporal a la costa de Malgrat, en concret a la zona dels càmpings del camí de la Pomereda Foto: QUIM PUIG.

TERESA MÁRQUEZ - MALGRAT DE MAR
Representants de la delegació de Costes de l'Estat a Catalunya van visitar ahir al migdia el tram del litoral afectat pels temporals a Malgrat de Mar. L'objectiu de la trobada amb membres del govern local va ser, segons van confirmar fonts municipals, explicar amb més detall l'actuació que el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient té previst a la zona per recuperar la platja davant dels càmpings més propers al delta.

La regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), va valorar positivament la predisposició dels membres del ministeri, que van anar acompanyats de tècnics de l'empresa que s'ha d'encarregar de les obres, a ampliar la informació donada fins llavors i que es limitava a l'anunci d'una escullera fet pel delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, en una visita la setmana passada. “Ens han especificat que l'actuació ha de permetre recuperar una platja més naturalitzada que fins ara ha patit els efectes de determinades accions fetes per l'home”, va explicar Castellà. Segons sembla, l'escullera prevista vorejarà el contorn de la costa afectada, permetrà recuperar el vial que conduïa fins al delta de la Tordera i obligarà a retirar l'espigó que delimita a la part nord la platja i que, segons Costes, impedia que la sorra es mantingués a lloc. “L'escullera ha de permetre disminuir la força amb què trenquen les onades i, per tant, la força que fa desaparèixer la sorra”, va precisar Castellà. La regidora va reiterar la petició d'un estudi mediambiental que garanteixi que no hi haurà afectació al delta de la Tordera i va rebre el compromís de disposar d'un informe per escrit més detallat de l'actuació la setmana vinent. “Un cop el tinguem el govern decidirà si hi dona suport”, va afirmar, i va recordar que la delegada de Costes, Maria Toledano, torni a Malgrat la setmana vinent per acabar de concretar les obres i el calendari. També està previst que tant Millo com Toledano visitin Pineda, l'altre municipi malmès pel temporal.

Sorra dels ports

Els representants de Costes van confirmar a Malgrat que el projecte també inclou la regeneració de la sorra i van assenyalar –tal com va avançar dijous aquest diari– que s'agafaria de les bocanes de diferents ports del Maresme. “Han comentat que creuen que en tindran prou per deixar un espai semblant al d'abans dels temporals”, va explicar Mireia Castellà. El govern de Malgrat també té previst reunir els pròxims dies els responsables dels càmpings afectats i als pagesos del Pla de Grau per explicar-los el projecte i les accions que es duran a terme a la zona.

LA FRASE

L'escullera ha de permetre disminuir la força de les onades i, per tant, la força que fa desaparèixer la sorra
Mireia Castellà (JxM)
REGIDORA D'URBANISME DE L'AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR




El sector pesquer, representants del consistori i membres de la Plataforma Salvem el Litoral acorden pressionar el govern espanyol perquè creï una taula de treball per buscar solucions definitives a la costa maresmenca. Aquesta és una de les decisions preses en la reunió que s’ha fet aquesta setmana en què la responsable de Costes, Maria Toledano, ha anunciat la proposta del Ministeri d’extreure la sorra acumulada de la bocana d’Arenys i el Masnou per abocar-la a les platges de Pineda i Malgrat de Mar.

Maria Toledano es va reunir el passat dimarts amb representants dels diversos agents implicats per explicar la proposta de dragar la bocana del port d’Arenys de Mar tal com es va fer el 2015 en què es van retirar 112.000 metres cúbics de sorra.  El patró major de la confraria, Antoni Marzoa, aprova aquest ‘dragatge selectiu’ perquè considera que si es fa allà on s’acumula la sorra fa un ‘favor’ als pescadors perquè no tenen problema per l’entrada i sortida de les embarcacions. Tot i així, reconeix que la solució passa per acordar una actuació definitiva a tota la costa tenint en compte les particularitats de cada zona. De fet, ha destacat que l’alcaldessa, Annabel Moreno, va posar sobre la taula una nova trobada per crear una comissió per pressionar a Madrid de la necessitat de definir una política de gestió que tiri endavant actuacions a nivell d’estructures que permetin el moviment natural de les sorres sense la necessitat d’actuacions ‘d’urgència’.

Des de la Plataforma Salvem el Litoral reconeixen que el fet que el dragatge es faci a la bocana del port és  un ‘pas qualitatiu’ però no és suficient tenint en compte que anteriorment es feia a mar obert malmetent la reproducció d’espècies i, és que, no soluciona el problema que pateix la costa maresmenca. De totes maneres,  des de la plataforma coincideixen en apostar per la creació d’aquesta ‘mesa de treball’. Mauricio Pulido és membre de la plataforma.

La trobada està prevista pel pròxim divendres a l’Ajuntament d’Arenys de Mar.  

Sobre els càmpings de Blanes 3/3/2017... De camps i càmpings. Victor Catalan

De camps i càmpings
Blanesaldia.com 3/3/2017


Les darreres setmanes ha esclatat i baixat a l’arena pública el cas dels càmpings irregulars de Blanes. Malgrat sembli un debat recent i aïllat, a l’Ajuntament de Blanes s’acumulen des de l’any 2000 més de 21 expedients disciplinaris que afecten a vuit càmpings. D’aquests, els més greus són per l’ús irregular del sòl i afecten a tres campings: El Pinar, Blanc d’Eivissa i Bella Terra.

Aquests tres tenen ampliacions il·legals de la zona d’acampada sobre sòl agrícola d’especial protecció sobre el Delta de la Tordera, un espai natural protegit també per la Xarxa Natura 2000, una figura de protecció a escala europea de les principals zones naturals i de protecció biològica del vell continent.

En aquests 12 anys han passat quasi tots els colors i hi hem vist també diverses actituds respecte les ocupacions irregulars: des de l’Ajuntament dels anys 2005 que va obrir els primer expedients d’aturada de les obres i les primeres ordres de cessament de l’activitat, fins a la legislatura convergent de 2007-2011 que no només no va emetre cap expedient sancionador, sinó que a més va rebre la sentència del jutjat de lo contenciós de Girona que recolzava i emparava les ordres de cessament de l’activitat i de l’ocupació irregular de l’any 2009 sense que fessin res per aplicar-la.

Aquests quatre anys amb CiU al govern també va fer el primer intent de legalització, modificant el Pla General del municipi per tal de desprotegir la zona agrícola i admetre l’ús d’acampada. Finalment, però, la Comissió Territorial d’Urbanisme va emetre informe negatiu i va tombar la legalització.

Posteriorment, amb la sortida de CiU de l’alcaldia, es van reprendre alguns expedients sancionadors però, l’any 2013, un acord plenari de PSC, CDC i PP presentava al·legacions a la Generalitat per tal d’intentar legalitzar novament els càmpings en el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC).

Aquests dies, quatre anys més tard, el nou govern de l’Ajuntament treballa en una modificació del pla general que novament intentarà legalitzar la situació dels càmpings. Aquest cop, però, una majoria de regidors i regidors hem plantat cara a aquesta proposta i hem dit prou. Que no és possible que les normes no siguin iguals per a totes les persones i empreses que convivim en aquest municipi, i que la llei està per complir-la i fer-la complir.

Entenem que l’urbanisme fet a mida dels infractors no és un bon missatge ni exemple per als càmpings que sí han fet els deures i són corresponsables amb les seves obligacions.

Tanmateix, les sancions milionàries que avui s’anuncien, més enllà de si es cobraran mai o no, es proposen revertir en els mateixos càmpings arreglant-los els accessos a tots tres.

Si de veritat creuen en el turisme, aquests prop de tres milions en multes als infractors d’euros haurien de destinar-se en l’arranjament de l’Avinguda de Madrid i el carrer Colom, en l’arranjament d’un passeig de mar que se’ns cau a trossos, en la supressió de les barreres arquitectòniques, en la dignificació i renaturalització del Delta de La Tordera per donar valor afegit i superar cada dia més el turisme de sol i platja i caminar a pas ferm cap a un nou model turístic sostenible, complementari i respectuós amb el seu entorn.

Perquè l’urbanisme no pot supeditar-se mai a l’interès particular, sinó que ha de respondre a una visió de ciutat cohesionada i integradora, respectuosa amb el seu entorn i conciliadora amb els interessos col·lectius, el xantatge de la legalització dels càmpings no pot continuar i avui s’han de prendre responsabilitats i actuar amb conseqüència per no repetir errors passats.

Víctor Catalan
Regidor per ICV-EUiA Blanes

Algunes notícies per llegir 3 i 4/3/2017...

La Confraria de Blanes va subhastar el mes de febrer peix i marisc per valor de 258.640 euros
Blanesaldia.com 4/3/2017


El passat mes de febrer la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 123.642 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 258.640 euros. Al igual que el mes de gener i pel mateix ordre, les captures més valuoses van ser les del seitó, la gamba i la sardina, que van totalitzar 174.196 euros (67,3%).

Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes de gener:

Espècie                          Quilos            Euros         
1.- Seitó                           89.710         116.826
2.- Gamba                            987           35.286
3.- Sardina                      16.153           22.084
4.- Lluç palangre              1.079           12.597
5.- Bissos                           9.271             9.276
6.- Calet                                556              6.391
7.- Gamba Blanca               360              6.155
8.- Sipia                                 421              4.291
9.- Pop roquer                     645              3.531
10.- Bonítol                          580              3.492
11.- Roger vermell              327              3.053
12.- Rap vermell                  285              3.003
13.- Alatxa                         5.785              2.849
14.- Cantara                         505              2.515
15.- Diversos Osteictis       414               2.363


Acaben els treballs de neteja del tram nord de cala Bona
El Punt Avui 3/3/2017

Les obres per desbrossar i treure els pins que tallaven el camí de ronda del tram nord de la cala han acabat i, si el departament de Costes posa les baranes, es podria obrir abans de l'estiu

El regidor Salvador Tordera assenyala un dels trams més malmesos del camí, que encara està tancat als visitants. S'observa també que hi ha trams de barana trencats Foto: N. FORNS.

NURI FORNS - BLANES
Una part del camí de ronda de la zona nord de la cala Sant Joan de Blanes podria obrir-se abans de l'estiu, atès que les obres per desbrossar i talar els arbres que tallaven el camí ja han acabat. Ara és el departament de Costes del Ministeri que hauria de fer-se càrrec de posar la barana de protecció, que en molts trams està trencada o és inestable, i el regidor delegat de la ponència d'activitats, Salvador Tordera, confia que es faci aviat.

Segons va explicar Tordera, en desbrossar la zona del camí nord, que encara està tallat per seguretat, tot i que s'hi podria passejar bé, van tenir una sorpresa “agradable” ja que pensaven que el camí estaria molt fet malbé, i en canvi, s'han conservat bé el paviment i alguns trossos de barana, malgrat els anys que ha estat tancat i la quantitat de terra, rocalla i vegetació (fins i tot pins) que cobria el recorregut. Les obres per netejar el camí han costat 13.022,46 euros i han anat a càrrec de l'empresa Construcciones Leinad 2001 SL. El camí arriba fins a la zona que limita amb els jardins de Pinya de Rosa, on hi ha una porta de ferro per impedir el pas. Fer el tram següent fins a l'altura de punta de s'Agulla és ja més complicat, ja que és una zona amb molt més perill d'esllavissades. Per això, Tordera opina que una solució seria utilitzar les escales que pugen des del camí de ronda fins a la urbanització Sant Francesc, que estan en prou bon estat, per després connectar amb el carrer Fragata i fer el traçat cap a Lloret més amunt. Tordera va explicar que es feia difícil calcular el cost real de recuperació del camí sense haver desbrossat abans la zona. “S'havia de netejar per veure com estava, i crec que tindrem una sorpresa positiva”, hi va afegir el regidor. La instal·lació de baranes al camí de ronda anirà a càrrec de Costes, però la de les escales que connecten amb el carrer Fragata anirà a càrrec de l'Ajuntament, segons va dir Tordera. Per altra banda, també s'estan enllestint els treballs per reformar els lavabos de la cala, la pavimentació i l'adequació dels accessos a la platja, així com la modificació del tram final de l'escala que connecta amb l'ermita de Sant Francesc Les obres tenen un cost de 133.686,93 euros i abans de Setmana Santa podrien estar acabades.


Agronegocios 28/2/2017


Los auditores de la Unión Europea consideran que es necesario mejorar la gestión, la financiación y el seguimiento de Natura 2000 Un nuevo informe publicado por el Tribunal de Cuentas Europeo (TCUE) señala la necesidad de aplicar mejoras en la gestión, la financiación y el seguimiento de Natura 2000, el programa insignia de la UE para la biodiversidad.

Los auditores reconocen que el programa desempeña un papel fundamental en la protección de la biodiversidad, pero han detectado carencias de gestión y una falta de información fiable sobre los costes y la financiación.

Además, los fondos no se ajustan correctamente a las necesidades de los lugares medioambientales. Los auditores visitaron veinticuatro lugares Natura 2000 en Francia, Alemania, España, Polonia y Rumania, que albergan la mayoría de regiones biogeográficas de Europa, y celebraron asimismo reuniones con representantes de varias partes interesadas.

Aunque reconocen el importante papel desempeñado por Natura 2000 en la protección de la biodiversidad, su conclusión es que no se ha aplicado plenamente todo el potencial de dicha red. «La implantación de la red Natura 2000 ha sido un proceso largo que ya se ha completado en su mayor parte.

Para lograr una protección óptima de la biodiversidad en todos los lugares Natura 2000, los Estados miembros deben aplicar medidas de conservación adecuadas debidamente financiadas e incluir un conjunto completo de indicadores para medir los resultados», manifestó Nikolaos Milionis, miembro del Tribunal de Cuentas Europeo responsable del informe.

Los auditores consideran que la gestión la red Natura 2000 por los Estados miembros no fue suficientemente buena. La coordinación entre autoridades competentes, partes interesadas y Estados miembros vecinos no estaba suficientemente desarrollada. Con demasiada frecuencia, las medidas de conservación necesarias sufrieron retrasos o no fueron adecuadamente definidas.

Los Estados miembros visitados no evaluaron adecuadamente los proyectos que afectaban a los lugares Natura 2000. Aunque la Comisión supervisaba activamente a los Estados miembros, podía mejorarse la difusión de sus orientaciones a los mismos. La Comisión tramitó un elevado número de denuncias, generalmente buscando soluciones con los Estados miembros, pero también iniciando procedimientos de infracción en caso necesario.

Los auditores consideran que los fondos de la UE no se movilizaron adecuadamente para apoyar la gestión de la red, ya que los Estados miembros optaron por utilizar los fondos existentes de la UE como complemento de los suyos propios.

Costes y financiación

Por otro lado, los auditores constataron una falta de información fiable sobre los costes y las necesidades financieras de la red, ya que se ofrecía una visión incompleta de la financiación europea real hasta 2013 y de la asignación programada de los fondos para el período 2014-2020.

En los lugares Natura 2000, los planes de gestión raramente ofrecían evaluaciones completas de los costes. Los documentos de programación 2014-2020 no reflejaban plenamente las necesidades de financiación, y la Comisión no resolvió estas insuficiencias de manera estructurada.

Los regímenes de financiación de la UE no se ajustaban suficientemente a los objetivos de los lugares Natura 2000. Los sistemas de supervisión y de notificación no eran apropiados, puesto que no existía un sistema de indicadores de resultados específico para el uso de los fondos de la UE.

Los indicadores en el programa de financiación se centraban en los objetivos generales de biodiversidad más que en los resultados de conservación de la red, y los documentos de gestión con frecuencia no incluían planes de vigilancia de los lugares.

En general, los datos de los lugares no se actualizaban con la información obtenida en las actividades de vigilancia; la información proporcionada por los Estados miembros era, a su vez, incompleta, y la comparabilidad seguía planteando dificultades.

Los auditores formulan una serie de recomendaciones dirigidas a la Comisión y a los Estados miembros con la finalidad de ayudarles a lograr la plena aplicación de las Directivas sobre la Naturaleza, a aclarar el marco financiero y contable de Natura 2000 y a medir mejor los resultados logrados por dicha red.

La pérdida de biodiversidad es uno de los principales desafíos medioambientales a los que se enfrenta la UE. La red Natura 2000, establecida en virtud de las Directivas sobre aves y hábitats, es un elemento clave de la estrategia de la UE para detener la pérdida de biodiversidad y mejorar el estado de los hábitats y especies hasta 2020.

Estas directivas proporcionan un marco común para la protección de la Naturaleza en todos los Estados miembros. La red Natura 2000 engloba más de 27 000 lugares en Europa, que abarca más del 18 % del territorio terrestre de la UE, y alrededor del 6 % de su medio marino, cuenta con más de 27 000 lugares en toda Europa en los que se protegen diversos hábitats y especies.

Las actividades socioeconómicas no están prohibidas en los lugares, pero los Estados miembros han de garantizar que no se deterioran los mismos y han de adoptar las medidas de conservación necesarias para mantener o restablecer los hábitats naturales y las poblaciones de especies de fauna y de flora silvestres en un estado favorable.

Enorme potencial

Por su parte, las organizaciones europeas, COPA-Cogeca, CEPF, FACE y ELO acogieron con satisfacción el nuevo informe del Tribunal de Cuentas en el que se demuestra el enorme potencial de Natura 2000 a la hora de proteger la biodiversidad pero advierten de que la participación es escasa debido a la dificultad de acceder a los fondos

Pekka Pesonen, secretario General de la Organización de Agricultores y Cooperativas Agrícolas europeos (COPA-Cogeca) advirtió de que, “en especial, se indica que los fondos de la UE son insuficientes y de difícil acceso.

Se apunta también al exceso de papeleo y trámites administrativos que acompañan a estas medidas. Por poner un ejemplo, a pesar de que el proyecto LIFE disponga de fondos, los agricultores que, en teoría, pueden ser beneficiarios del mismo en la práctica rara vez lo consiguen.

La gestión de la red Natura 2000 aporta beneficios a toda la sociedad. Sus beneficios económicos se calculan entre 200.000 y 300.000 M€, desde un incremento del turismo a una mejora de la eficiencia de los recursos, entre otros efectos. Dichos beneficios se deben al buen trabajo de los agricultores, los propietarios de tierras y los propietarios forestales que son los protectores fundamentales de la biodiversidad.

Sin embargo, tal y como recoge el informe, las pérdidas financieras en que incurren de resultas de estas medidas a menudo exceden con creces la compensación recibida”.

Por su parte, Thierry de l’Escaille, secretario General de la Organización europea de propietarios de tierras (ELO) quiso subrayar que los terrenos dentro de Natura 2000 pierden parte de su valor por el mero hecho de ser calificados como zona Natura 2000. “Todo ello conlleva muchos costes que ni la UE ni los Estados miembros cubren”.

“Los agricultores, los propietarios de tierras y los propietarios forestales disponen de un potencial tremendo para que esto funcione pero deben contar con un apoyo adecuado. El informe también recomienda que el gasto actual y la financiación futura se calculen con mayor precisión sobre el terreno”, insistió d l’Escaille.

A su vez, Emma Berglund, Secretaria General de la Confederación europea de propietarios forestales (CEPF), señaló que “el informe indica que las medidas darían mejores resultados a largo plazo si la financiación fuese más permanente, en lugar de limitarse, por ejemplo, a los cuatro años en algunos supuestos”.

“Los agricultores, los propietarios de tierras y los propietarios forestales tienen la responsabilidad de generar bosques y terrenos agrícolas de alto valor natural, por lo que deberían ser recompensados por ello; lo que les permitiría proseguir con estas importantes actividades. Así deben reconocerlo los responsables políticos en el futuro, además de identificar enfoques prácticos y más sencillos para garantizar una mejor aplicación de estas medidas”, afirmó Berglund.

Para concluir, Ludwig Willnegger, secretario General de la Federación Europea para la caza y la conservación (FACE) declaró que “como parte de la red Natura 2000, conocemos muchos ejemplos en los que los agricultores, los propietarios forestales y otros actores del medio rural, como los cazadores, no han recibido un trato adecuado”.

A menudo, añadió se ha obligado a las comunidades locales a participar en la red, lo que no promueve la conservación basada en la comunidad. Es evidente que los Estados miembros deben invertir más en comunicación con los usuarios de las tierras y en incentivos, que es lo que contribuye en primera instancia a la calidad de estas zonas”.

Un porc senglar a la platja d'Arenys de Mar 4/3/2017

Aquest matí llegint La Vanguardia em topo amb això...


Ostres quin titular!!!... Algú s'imagina "Un gos molesta a un porc senglar a Arenys de Mar" o un "Què punyetes fa un gos a l'una de la matinada a una platja d'Arenys?"... de l'animalisme al mascotisme directament, vaja!!!

Un jabalí ataca a un perro en la playa y huye por la riera de Arenys de Mar
La Vanguardia 4/3/2017

El animal corrió por la carretera B-511 en dirección Arenys de Munt hasta adentrarse en la zona boscosa de Can Jalpí

 FOTO:MANE ESPINOSA. JABALIES CERCA DE LA ESTACION DE BAIXADOR DE VALLVIDRERA. (Mané Espinosa)

FEDE CEDÓ, Arenys de Mar
Poco después de la una de la madrugada del viernes, en la playa del Galeón, muy cerca de la playa nudista de La Musclera, entre los términos municipales de Arenys de Mar y Caldes d’Estrac, se produjo un hecho insólito en esta demarcación. Un perro, de raza pastor alemán, mientras paseaba con su dueño por la playa, fue atacado por un jabalí de grandes dimensiones, de más de cien kilos según los testigos.

Poco después, el animal apareció en la riera de Arenys de Mar, por lo que fueron alertados los cuerpos de seguridad. Un vehículo de la policía local lo obligó a dirigirse hacia Arenys de Munt a través de la carretera B-511, desde donde se desvió hacia el interior de la zona boscosa de Can Jalpí.

Insólito
En 2006 un jabalí recorrió 20 kilómetros a nado durante treinta horas entre Tordera y Arenys de Mar, donde fue rescatado exhausto por una patrullera de la Guardia Civil

El jabalí se encaró con el perro en la playa e intentó embestirlo cuando éste empezó a ladrarle, por lo que el propietario del can tuvo que arrastralo para huir hacia su domicilio. El incidente provocó la intervención de la policía local de Caldes d’Estrac, ya que el propietario del perro llamó al 112 para alertar de la situación. Los agentes realizaron una batida por la zona sin localizar al animal salvaje.

Que los jabalíes bajen hasta playa, según ha manifestado Joan Sánchez, jefe de la policía local de Caldes d’Estrac “es un hecho habitual” ya que descienden de la montaña a través de los riales y torrentes en busca de comida. Lo que ya no es tan usual es que se enfrenten a las personas y animales, por lo que la causa más probable del ataque fue que se sintiera acosado por el perro.

El último episodio que protagonizó un jabalí en esta zona de la costa se remonta al año 2006 cuando uno de estos animales tuvo que ser rescatado del mar por la Guardia Civil a la altura del puerto de Arenys de Mar, después de haber nadado durante 30 horas seguidas y haber recorrido unos 20 kilómetros tras ser arrastrado por un torrente en la riera de Tordera.

Playa de la Musclera en Arenys de Mar (Aj. Arenys de Mar)

Ruixada irregular aquesta nit a la Baixa Tordera, i avui fort vent i mar moguda 3-4/3/2017


Precipitacions molt irregulars aquesta nit a la Baixa Tordera, amb més precipitacions com més allunyat del Delta de la Tordera i més cap a l'interior. Els registres més destacats...

18.2 mm a Sant Celoni
11.8 mm a Breda
13.2 mm a Tordera
5.2 mm a Blanes
7.7 mm a Malgrat de Mar
12.4 mm a Calella
14.0 mm a Canet de Mar
12.2 mm a Arenys de Munt
22.6 mm a Vallgorguina

i garbinada a la costa amb vent i mar moguda...

https://twitter.com/ramoncamprubi/status/837925204156362752

Avui garbinada. Platja de les barques de Sant Pol. fotos Teresa Casadevall

, temporalet després d'una nit molt ventada. Onades que superen els dos metres. Matí ventat amb temperatura sensació de 7°



Cala dels Frares, en Lloret, Girona.



Desperfectes per les tempestes i el vent a Palafolls (1 foto, Xavier Menacho ) i Palamós (2-3 fotos Pere Collell i David Gracia)

A i a tot el , segueix el fort vent que està girant de garbí a ponent, cada cop més sec i seguint el mar molt remogut.