Ràdio Pineda 16/1/2018
L'Ajuntament de Pineda vol tenir enllestits els treballs per arranjar el Passeig de Mar que va quedar malmès pel temporal d'ara fa un any, i restaurar el carril bici, i fer l'enjardinament. Es tracta de l'espai entre la Riera de Pineda i el mòdul de socors, on s'hi va fer una escullera. Actualment l'espai és de sauló i es van fer les obres de canalització que van quedar destruïdes pel temporal. El regidor d'Urbanisme i de Medi Ambient, Jordi Masnou, ha explicat que els treballs es volen tenir enllestits abans de l'estiu. A banda d'aquests treballs, també es volen dur a terme abans de l'estiu, l'inici de les obres per a fer la nova fase d'obres al Passeig de Mar a Poblenou. En concret, Jordi Masnou ha dit que «s'estant acabant de tramitar els permisos per a poder fer-hi un gran parc infantil on hi havia el circuit de karts, remodelar el pas per a vianants i bicicletes, i recuperar un espai de dunes de platja on anteriorment hi havien barques de pesca de Poblenou. Jordi Masnou ha dit que part dels treballs es faran amb recursos propis de Parcs i Jardins.
La vespa asiàtica continua la seva expansió pel Parc de Montnegre-Corredor
Ràdio Pineda 16/1/2018
Foto d'Antoni Abad.
Un grup de veïns de Santa Susanna ha descobert un niu de vespa asiàtica molt a prop del centre del poble. Recordem que es tracta d'un insecte asiàtic, molt més gran que la vespa autòctona, i que en cas de falta d'aliment, mata les abelles que fan mel. És per tant, una espècie invasora que s'està escampant per tota Catalunya quan va arribar des de França. Aquest animal fa els nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses, sobretot a les zones humides. No és especialment agressiva per a les persones i la seva picada és similar a la vespa autòctona, tot i que té una mida molt més gran. Captura moltes abelles i és un problema afegit per a l’apicultura. El director del Parc, Antoni Bombí, ha explicat que la seva expansió no es pot parar. També ha dit que «espera que en poc temps els depredadors puguin fer minvar el seu nombre».
Cal evitar el contacte directe amb l'insecte però si es té la ocasió, el millor és eliminar-lo si hi ha la possibilitat de fer-ho. Els especialistes de la Generalitat o Diputació, poden eliminar els nius a la tardor, i és el mètode més efectiu d'anar reduint el seu nombre. En alguns punts també s'han instal.lat trampes per a capturar el màxim nombre d'individus. El Cos d’Agents Rurals de Catalunya disposa d’un telèfon i d’un correu electrònic, entre altres usos, per notificar la presència d’individus o nius de vespa asiàtica al nostre territori. Per posar-vos-hi en contacte podeu trucar al 93 574 00 36 o enviar un correu a acapsal.dma@gencat.cat , adjuntant-hi una foto sempre que es pugui.
S'han detectat altres nius pel Montnegre, a poblacions com ara Canet, Sant Pol i altres punts. En cas de detectar un niu, el millor és fer-ho saber als agents rurals o bé al telèfon de l'Oficina del Parc del Montnegre-Corredor.
El Carnestoltes d'enguany estarà dedicat a La Tordera
Ajuntament de Malgrat de Mar 15/1/2018
La Regidoria de Cultura ha avançat que el Carnestoltes d'enguany estarà dedicat al riu i al delta de La Tordera i portarà per lema "Som Riu". El Carnaval que tindrà lloc el 8, 9, 10 i 14 de febrer, ja té cartell, que és obra del nen Pol Arumí de 10 anys de 5è de l'escola Marià Cubí. La imatge del Carnestoltes 2018 és la guanyadora del concurs que ha organitzat la Regidoria de Cultura amb els cursos de 5è i 6è de totes les escoles del poble. Les dues novetats destacades d'enguany són que es donaran 1.000 euros a la colla del Rei Carnestoltes i que hi haurà la 1a Rua Font Bona al Delta, en la qual hi participaran infants, avis i joves.
El Carnestoltes 2018 estarà dedicat al riu de La Tordera. Així ho ha avançat el regidor de Cultura, Paco Márquez (CUP), que ha detallat que el lema de la festa serà "Som Riu" i que enguany presenta diverses novetats. La primera és que aquest any no hi haurà Punt d'Informació del Carnaval ni voluntaris ni tampoc es repartirà el kit, tal i com s'havia fet en els darrers 4 anys. Paco Márquez ha explicat que els nens i nenes faran les seves disfresses sobre La Tordera a l'escola per a la 3a Rua Escolar que es farà el 9 de febrer.
Una de les novetats és que el divendres 9 de febrer al matí es farà la 1a Rua Font Bona al Delta, en la qual es preveu que hi participin la mainada de les llars d'infants, gent gran de les residències del poble, així com joves voluntaris de 4t d'ESO dels centres de Secundària. A la tarda, es farà la Rua Escolar, que enguany arriba a la tercera edició,
Una altra de les novetats més destacades és que l'Ajuntament incentiva amb 1.000 euros la creació d'una comparsa amb carrossa del Rei Carnestoltes. El Rei Carnestoltes i la seva colla haurà de participar als actes del Dijous Gras, a les tres rues del divendres 9 de febrer la del matí i la de la tarda, així com a la de la nit. També haurà d'assistir a la rua infantil del dissabte 10 de febrer i al ball de vídues del 14 de febrer.
Concurs per triar cartell per al Carnaval 2018
El nen Pol Arumí ha estat el guanyador del concurs per triar el cartell del Carvanestoltes 2018. El segon premi ha estat per a Jana Flores de 6è de Primària del Vedruna i el tercer per a Isona Pujol de 6è de l'Escola Mare de Déu de Montserrat.
Consulteu aquí les bases per participar a la rua de Carnestoltes 2018.
iagua.es 15/1/2018
Responsable del Programa de Aguas de SEO/BirdLife.
Hoy ya es innecesario citar informes científicos sobre el clima. No cabe lugar a la duda de que el cambio climático está ocurriendo. Dicho esto, es el momento de reflexionar sobre la sequía. O más bien sobre la no gestión de la escasez.
El año hidrológico ha tenido un carácter muy seco en el conjunto del país, con importantes diferencias territoriales. Si bien, esto no debe desviar la atención sobre el verdadero problema al que debe enfrentarse el Estado español: la escasez crónica de agua. Es decir, la asunción per se por parte del Estado de que la demanda siga superando la disponibilidad del recurso. Afrontar la escasez desde la gestión de la demanda es el único modo de romper esa inercia que asume las sequías como una coyuntura excepcional cuando en realidad se trata de la normalidad del clima mediterráneo, y cada vez más frecuente. Es necesario acordar una planificación hidrológica que, de no adaptarse, está abocada al fracaso.
Acaba el año hidrológico, y con él parte del bombardeo de noticias sobre ‘la sequía’ de los últimos meses con el telón de fondo de los siempre mediáticos embalses. Es necesario recordar que esas imágenes no son solo reflejo de escasas precipitaciones, sino que muestran el otro elemento de la ecuación, los consumos, en gran medida excesivos. A pesar de esto, sigue construyéndose en la percepción social el dogma de que las sequías son algo excepcional. Sin embargo, la última se limita a recordarnos que nuestra planificación hidrológica sigue sin adaptarse a la realidad climática, y que las decisiones que se toman para hacerles frente, mayoritariamente centradas en la oferta, se activan en base a información parcial y planteamientos erróneos.
Antes de exponer soluciones debe ponerse sobre la mesa la gran realidad que eludimos afrontar: no hay agua para tanto consumo, y lo que es aún peor: no hay agua para tanta expectativa.
Han pasado diecisiete años desde que se publicara la DMA, dos versiones de planes hidrológicos y seis legislaturas con sus siete ministros del ramo. A pesar de ello, nos encontramos ante un problema de extrema gravedad, donde la sobreexplotación de los recursos hídricos, básicamente destinados a regadío (más del 80% del recurso), es en muchos casos ambiental y económicamente insostenibles. Esto impide alcanzar el buen estado de muchas masas de agua, única salida que asegura la protección de la salud humana, la biodiversidad, el suministro y la producción de alimentos.
La realidad sobre el problema radica en varias cuestiones, entre ellas: 1) la planificación hidrológica no se ha adaptado a la realidad climática; 2) tampoco asume el cambio climático (reducción y mitigación); 3) los mecanismos para identificar las sequías son fraudulentos, y; 4) se percibe el agua como mero recurso para un modelo económico cortoplacista.
Identificadas algunas de las cuestiones más urgentes, al menos es necesario que: 1) el Estado integre las sequías en la planificación hidrológica como un factor propio del clima, asumiendo la necesidad de equilibrar la oferta y la demanda desde la perspectiva ambiental; 2) se revisen las concesiones en coherencia con los objetivos medioambientales, trabajando con profundidad en la reordenación del sector agrario y en la armonización de políticas sectoriales, y; 3) se adapten los mecanismos utilizados para declarar las situaciones de sequía, ya que los actuales no permiten distinguir entre la sequía meteorológica y la escasez derivada de la gestión. La disponibilidad del recurso no depende exclusivamente de un fenómeno meteorológico, sino también de la toma de decisiones sobre la gestión.
Es inaplazable abrir un debate sincero que limite la respuesta reactiva a las sequías y donde los planes hidrológicos las asuman como una componente ordinaria del clima. En resumen: que la sequía no nos pille por sorpresa.
Sólo hay una solución posible para hacer frente a la escasez. Ahora sólo hace falta tomar decisiones. Sin duda muy complejas, pero no tanto como las consecuencias de no tomarlas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada