Seguim amb els treballs de millora/Seguimos con los trabajos de mejora
de la Bassa de Sa Riera de Tossa de Mar
El Consell Comarcal posarà en marxa un servei de prevenció d’incendis forestals
Blanesaldia.com 24/1/2018
Bombers de la Generalitat
El Consell Comarcal de la Selva (CCS) posarà en marxa aquest any un nou servei integral de prevenció d’incendis. L’objectiu és agilitzar els tràmits que permeten netejar les parcel•les de propietat privada que tenen excés de vegetació. L’ens podrà aprofitar dades que ja gestiona (com la propietat i el pagament d’impostos) per fer més ràpids els tràmits.
El Consell d’Alcaldes de la Selva ja va contemplar que serien «gairebé tots» els municipis els que delegarien aquests tràmits, segons ha explicat el president comarcal Salvador Balliu. El procés administratiu per aconseguir que un privat netegi una parcel•la de la seva propietat acostuma a ser llarg i complex. Llarg perquè cal enviar diferents notificacions i donar diferents terminis abans d’assumir-ne la neteja d’ofici i passar la factura al propietari. I complex perquè es necessiten informes i informació que no sempre tenen els ajuntaments com, per exemple, saber qui són els propietaris dels terrenys.
Tot plegat suposa un procés burocràtic que implica temps i diners per als consistoris. Alguns d’ells, els que tenen grans zones de terreny però pocs habitants, no tenen personal suficient per fer-ho. D’altres, tenen urbanitzacions construïdes a zones boscoses on un incendi pot suposar un risc important.
Martí Nogué i Salvador Balliu / Consell Comarcal de la Selva
Els ajuntaments que es troben en aquestes circumstàncies són els que a la comarca de la Selva més s’han interessat pel servei integral de prevenció d’incendis que vol agilitzar tot el procés. «En el consell d’alcaldes gairebé tots han parlat de delegar les competències», explica el president del Consell Comarcal, Salvador Balliu.
Un dels primers municipis a portar la cessió al seu ple és Sils. El consistori destinarà 12.000 euros per cobrir les despeses administratives per a aquest any. El seu alcalde i vicepresident del consell, Martí Nogué, creu que els sortirà «a compte» en temps i diners. Nogué considera que és un procés «molt feixuc» i que demana de «molta infraestructura».
L’agilitat en el tràmit per part del nou servei ha de venir perquè l’ens comarcal té «més informació» sobre els propietaris. «Als consistoris a vegades ens costa saber qui és el responsable d’una determinada parcel·la», assegura Nogué. El Consell Comarcal podrà «creuar dades» amb informació tributària o de propietat i això farà que el tràmit pugui ser més ràpid i «arribar si fa falta fins a la subhasta», explica el president.
S’ha accentuat la deixadesa
La situació de deixadesa s’ha accentuat també durant la crisi econòmica. Balliu admet que les persones a qui havien d’embargar una propietat «optaven per una segona residència o un terreny que havien heretat». Per aquesta raó, «moltes vegades» el propietari d’aquests espais en mal estat de conservació és un banc, recorda el president del Consell Comarcal de la Selva.
Un cop s’hagin fet els avisos establerts per la legislació, el consell també s’encarregarà de licitar la neteja de les parcel·les. Després, la factura arribarà als seus propietaris. Aquest nou servei ha de millorar la situació dels boscos en cas d’incendi i evitar un increment dels efectes.
L'Ajuntament de Tordera dóna continuïtat al control biològic de la processionària per evitar que la seva presència esdevingui una plaga
Ajuntament de Tordera 24/1/2018
La processionària del pi és un insecte del grup dels lepidòpters (papallones) que habita a la conca mediterrània.
Any rere any, amb l´arribada del període hivernal, es desencadenen cada vegada més noticies sobre l´avenç de masses forestals afectades per aquest defoliador. A Catalunya, la competència per a la gestió de les forests i les seves plagues associades pertany al govern de la Generalitat (llei 6/1988 de 8 de març forestal de Catalunya) a través del Servei de Protecció dels Vegetals.
Al nostre territori cal comprendre la processionària com un element més del nostre medi, de la qual només hem d´aconseguir controlar els seus fluxos poblacionals, mitjançant l´eliminació dels nius presents a l´arbrat i afavorir la presència dels seus depredadors: la població d´aus insectívores (Bachiller et al. 1980.)
Les actuacions a realitzar van consistir en afavorir el control de la dinàmica poblacional d’aquest insecte autòcton, mitjançant la instal·lació de caixes niu per a les aus insectívores (amb la col·laboració del IES Lluís Companys i el CEO Maresme); l’eliminació del nius detectats a l’arbrat privat, mitjançant el compliment dels requeriments enviats als propietaris dels pins afectats.
Què farem durant el 2018?
- Tasques de control i inspecció dels pins a les parcel·les urbanes per tal que eliminin els nius detectats o bé per evitar que les erugues descendeixin del tronc
- Incentivar l’augment de la presència de depredadors naturals mitjançant les caixes niu
Consells bàsics per a la població
En cas que detecteu algun pi afectat, us fem saber que podeu optar per realitzar alguna de les actuacions següents:
- Retirar i cremar el niu localitzat a les branques
- Col·locar un dispositiu trampa al tronc de l’arbre per atrapar les erugues. Podeu trobar les anelles a la cooperativa agrària de Tordera
- Aplicar un tractament d’endoteràpia vegetal individualitzat a l’arbre afectat
Així mateix, us recordem la importància de realitzar les podes de manteniment als pins, com a mesura preventiva per a futures afectacions
Cicle de la processionària
Fase 1:
El cicle de la processionària s’inicia a l’estiu, quan apareixen les papallones durant els mesos de juliol, agost i setembre després d’haver estat enterrades en forma de crisàlides.
Fase 2:
Les papallones s’aparellaran i les femelles buscaran el lloc de la posta (utilitzant la vista i l’olfacte a partir del qual reconeix les diferents espècies de pins o cedres) i serà amb el tacte que acabarà decidint el lloc precís de la posta.
Fase 3:
Finalment, fa la posta al voltant d’una o dos acícules que conformaran el niu cilíndric a l’extrem de la branca. El nombre d’ous oscil·la entre 120 i 300 (Bachiller et al. 1981) .
Fase 4:
Entre 30 i 40 dies, i en funció de la temperatura, eclosionaran els ous i les larves comencen a alimentar-se de les acícules properes, mantenint durant els cinc estadis larvaris un comportament gregari. En aquests dos estadis viuen en bosses de seda de poca consistència que van canviant de lloc buscant llocs més assolellats per poder suportar millor el rigor hivernal i s’alimenten al vespre o a la nit (Muñoz et al. 2011).
Fase 5:
A partir del segona muda larvària (8-12 dies) les erugues passen al 3r estadi, que és quan adquireixen el seu potencial urticant i consoliden la localització definitiva del niu. Aquest estadi dura uns 30 dies.
Fase 6:
El 4rt estadi té una duració molt variable segons les condicions climàtiques de la zona, durant trenta dies, en zones càlides, o tot l’hivern, en zones fredes. Durant aquesta fase cada nit surten a alimentar-se i segueixen teixint amb fils de seda la bossa, donant-li el característic aspecte blanc i compacte (Bachiller et al. 1981) En el 5è i últim estadi s’alimenten activament, i fins i tot a vegades s’alimenten d’altres arbres. Aquest estadi també serà variable en funció de la climatologia.
Fase 7:
A partir del mes de febrer, i fins al mes d’abril, un cop completada la seva fase larvària, baixen de l’arbre en processó buscant un lloc adequat per poder enterrar-se (Muñoz et al. 2011). Un cop enterrades, fan un capoll individual i en uns 30 dies es transformen en crisàlide i entren així en diapausa. Aquest procés pot durar entre uns pocs mesos fins a varis anys (Muñoz et al. 2011).
Per a més informació poseu-vos en contacte amb mediambient@tordera.cat
Bravo!... I que sigui un exemple a seguir!... Criteris tècnics i de gestió eficient per damunt dels animalistes, propagandístics i modes urbanites que només responen al caprici d'algú... bravo!
El govern municipal dissol la unitat canina de la Policia Local http://bit.ly/2n5YLRq #malgratdemar @PoliciaMalgrat
El govern municipal dissol la unitat canina de la Policia Local
Ajuntament de Malgrat de Mar 24/1/2018
El govern municipal, format per JXM, ERC, PDeCAT i CUP, ha dissolt la unitat canina de la Policia Local. La dissolució és una proposta tècnica que és acceptada i compartida pel govern. La unitat K9 de Malgrat es va posar en marxa fa uns sis anys.
L'alcaldessa i responsable de la Policia Local, Carme Ponsa (JXM), ha explicat que "es va crear sense un projecte definit i això fa inviable la seva continuïtat". Continuar amb la unitat k9 suposava fer una inversió econòmica i definir el projecte per millorar les condicions actuals: manteniment dels gossos, el lloc d'estada, menjar, material i servei de veterinari, entre altres. Aquest servei també requeria invertir en la formació de més agents, ja que fins aquests moments el departament només comptava amb 1 guia caní. Formar a nous agents del cos per a aquesta unitat suposava la reducció de la plantilla destinada a seguretat.
L'alcaldessa també ha remarcat que la formació educativa que la Policia Local feia a les escoles per ensenyar les habilitats d'aquests gossos es podrà continuar fent en col·laboració amb d'altres unitats, si els centres ho demanen. Carme Ponsa ha volgut agrair "la tasca dels agents guies de la unitat canina i la seva implicació personal".
El govern municipal també prioritza altres serveis i projectes de la Policia Local per a aquest any com l'execució del nou Pla de Mobilitat i la creació de camins escolars.
Quan un municipi interpreta que és més important un parc urbà enjardinat que el seu entorn natural, comença la seva desnaturalització total cap a una mini-ciutat aïllada de la seva identitat...
Palafolls és dels municipis amb més zones verdes de Catalunya
Ràdio Palafolls 24/1/2018
Ho diu el propi Ajuntament de Palafolls que està redactant un Pla de gestió sostenibles dels espais verds públics i de l’arbrat viari. Un dels primers passos en la redacció d’aquest pla és inventariar tots els espais verds de la nostra vila.
El nostre municipi, segons aquesta diagnosi, té 640 mil m2 d’espais verds com ara parcs, jardins i zones verdes públiques, el que equival a uns 70m2 per habitant, molt per sobre de la mitjana de la província de BCN que està entorn als 20m2.
Les zones industrials i Ciutat Jardí són les zones amb més espais verds, seguit de Sta. Maria i el centre de Palafolls.
La majoria d’espais verds de Palafolls necessiten un manteniment baix o molt baix, mentre que els parcs i jardins de pública concurrència, entorn al 14% del total, són els que requereixen una manteniment més constant.
El Pla de gestió sostenibles dels espais verds públics i de l’arbrat viari ajudarà a racionalitzar la despesa del manteniment de totes les zones verdes del nostre municipi així com millorar-ne la qualitat, tal i com explica Oriol Bassa, tècnic de Medi Ambient de Palafolls.
Reproductor d'àudio
Un dels objectius del pla és la conversió d’aquest manteniment de jardineria a la xerojardineria, o el que és el mateix adaptar el manteniment al medi dels espais verds.
Reproductor d'àudio
També, per primera vegada de forma específica, s’han cartografiat tots els espais verds de la nostra localitat en un mateix document, cosa que ajudarà a partir d’ara en la seva gestió i el seu manteniment.
Altres dades que aporta l’estudi és que el nostre poble té prop d’un miler d’arbres urbans, és a dir sense comptar els de les zones forestals i periurbanes.
Continua l’asfaltat a les Ferreres
Ràdio Tordera 24/1/2018
àudio
D’aquesta manera només quedaran dues sessions d’asfalt dels carrers. Per altra banda, l’enllumenat de Les Ferreres està previst que funcioni amb energia solar, tot i així encara està en estudi i el resultat final es valorarà amb els veïns de la urbanització. Aulet afirma que Les Ferreres no ha pogut disposar de grans millores en el seu urbanisme.
àudio
L’Ajuntament de Tordera i la regidoria d’obres i serveis encara aquest tram final tant en les obres d’asfaltatge com d’enllumenament de Les Ferreres amb moltes garanties de poder acabar-les.
Una gruesa capa de agua intermedia de 130 m de grosor, más cálida, más salada y con baja concentración de oxígeno y fitoplancton, ha irrumpido sobre la plataforma continental después de la mezcla vertical completa registrada el pasado 12/01/18, en el cañón de #Blanes
La pesca d'encerclament gironina afronta un nou problema: la mida petita del peix blau. @agriculturacat n'investiga les causes
https://goo.gl/gKEDMC @escantlham
Augmenta la preocupació entre pescadors pel decreixement de la mida del peix blau
Diari de Girona 24/1/2018
Els exemplars pescats després de la darrera veda tenen una mida legal però petita · El sector continua esperant rebre les ajudes econòmiques del 2016 però assegura que ja els han demanat els documents i que els haurien de pagar en breu
Les barques amarrades al port de Roses després de sortir a pescar. gerard blanché
En aquesta primera jornada després de l'aturada, els preus en sardina es van situar als 32 euros la caixa, mentre que l'anxova es va quedar en un preu molt baix, per sota dels que els hauria agradat als pescadors. Segons la seva percepció inicial els preus eren molt similars als que hi havia l'any passat i tal com va explicar el director de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, Antoni Abat, «han de conjugar moltes peces perquè el dia surti rodó, el temps, el mercat, la pesca...».
Peixos més petits
Aquesta aturada biològica té com a objectiu afavorir la regeneració dels bancs de peix, així com poder incidir positivament en el creixement dels exemplars. Enguany aquest darrer no ha estat del tot com s'esperava, ja que els peixos que s'han pescat eren més petits del que es preveia. «Tot i que és una mida legal, és una mica justa» va assegurar Abad, que va afegir que si fossin exemplars més grans i no tan joves «també es veuria més reflectit en el preu. Els exemplars més madurs són més grans i fan una posta més gran».
Des de la direcció general de pesca s'han encarregat estudis científics per esbrinar quins podrien ser els motius pels quals el peix no acaba de créixer fins a les mides que li eren habituals fa uns anys. Durant les pròximes setmanes es mantindran unes reunions amb els pescadors per veure cap a on porta tot aquest nou escenari.
Un altre dels problemes amb què s'han trobat ha estat –com ja ha passat en diverses ocasions– l'econòmic. Els armadors segueixen sense haver cobrat les ajudes del 2016 i han hagut de passar el mes sense aquests diners.
El director de la Federació gironina va dir que ja «els han demanat la documentació per poder cobrar l'aturada de l'any passat» i sembla que des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat «ho estan accelerant tant com poden». Les tripulacions són els que durant el mes de la veda poden cobrar de l'atur, però els armadors depenen exclusivament dels fons que els puguin arribar.
«Si mirem els antecedents, podem deduir que la veda d'aquest any ens arribarà l'any que ve» va relatar Abat, subratllant que s'hauria de tenir més en compte «l'esforç que fa el sector per poder cuidar els recursos naturals i les dificultats que passen alguns treballadors durant aquest temps».
Veda d'arrossegament
A les comarques gironines hi ha un total de vuit ports marítims. D'aquesta xifra n'hi ha que s'agafen sobretot a la modalitat de l'encerclament, com és el cas de l'Escala i Sant Feliu de Guíxols, d'altres opten per l'arrossegament com el Port de la Selva i Llançà, i un tercer grup que comprèn les dues: Roses, Palamós i Blanes.
El pròxim divendres 2 de febrer serà el darrer dia de pesca per a tots aquells que fan arrossegament, ja que comencen una veda d'un mes que s'acabarà a principis del mes de març. La primera vegada que es van començar a fer les vedes a la demarcació va ser fa uns sis anys i des de llavors s'han anat mantenint cada temporada a les modalitats de pesca.
Altre exemple "d'efecte de gestió local": Enguany no desemboca aigua de la Tordera (ni rieres) al mar i està tenint un efecte directe important al litoral de la Selva i l'Alt Maresme, menys marines (en general) que mai x manca de menjar. "gestió" sobreexplotació aqüífer, no clima
#new #blog Pocs ocells rars al cens hivernal d’aquàtiques i marines. Perquè? http://www.rarebirds.cat/pocs-ocells-rars-al-cens-hivernal-daquatiques-i-marines-perque/ … #inCatalan #EnglishAbstract [Few rare birds in the January winter count. Why?]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada