dilluns, 19 de febrer del 2018

Algunes notícies per llegir 15-19/2/2018...

Torna l’aigua al delta del riu Tordera, a Blanes
El Punt Avui 19/2/2018

Amb les pluges, la desembocadura s’ha obert, vuit mesos i deu dies després

 Una foto de la desembocadura del riu, el dilluns 29 de gener. Foto: E.S.

Una foto de la desembocadura del riu després de les pluges, el dimarts 6. Foto: E.S.

J. FERRER - BLANES
Les últimes pluges han estat aigua beneïda al delta del riu Tordera, que desemboca entre Malgrat de Mar (Maresme) i Blanes (Selva). L’episodi de principis de mes ha permès apujar uns dos metres el nivell de l’aqüífer de la baixa Tordera, al tram final del riu, que tornava a tenir aigua en superfície, segons destaca el geòleg Enric Sagristà, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB). A més, la desembocadura, obstruïda per sediments a causa de la sequera, s’ha reobert, vuit mesos i deu dies després.

En les dues imatges, es pot veure com l’aigua arriba al mar en un dels extrems de la platja de s’Abanell (6 de febrer). Això no passava abans de l’episodi de pluges del diumenge 4 al dimarts 6. Van caure 63 mm,i l’aqüífer de la baixa Tordera va millorar notablement en una àrea d’uns 10 quilòmetres quadrats, l’extensió del delta del Tordera. A banda dels dos metres que va pujar l’aqüífer, el riu tenia, el dijous 9, una amplada de 20 metres i una alçada de 25 centímetres a 1,2 km de la desembocadura. El 29 de gener, no hi havia gens d’aigua en aquest punt.

Sobreexplotació

El riu Tordera neix al municipi de Montseny (Vallès Oriental) i, després de 195 quilòmetres, arriba a mar. Sagristà explica que, fins fa unes dècades, hi havia un cert flux d’aigua al delta, en superfície, tot l’any, però que “ les darreres dècades, a causa de la sobreexplotació de l’aqüífer de la baixa Tordera, la desembocadura estava tancada [obstruïda pels sediments] des de principi de juny i fins a finals d’octubre”. Sagristà és científic predoctoral des del 2015 i investigador del CEAB, un centre d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que depèn del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Aquest mes, en el marc del projecte ISACC TorDelta, començaran uns seminaris sobre la millora del riu. El dimecres 28, comença el cicle, que tindrà lloc a l’Arxiu Municipal de Malgrat, amb La gestió integral de zones costaneres. Annelies Broekman, investigadora del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), gestiona el projecte.

D’altra banda,el 19 de juny, hi ha prevista la propera reunió de la Mesa de Treball del Delta del Tordera, en què hi ha l’Ajuntament de Blanes.


Presentació pública de l'avanç de la modificació del pla urbanístic per fer l'àrea comercial d'Escultor Clarà
Ajuntament de Malgrat de Mar 19/2/2018


L'Ajuntament de Malgrat de Mar oferirà el proper dimecres 21 de febrer una presentació pública dels treballs de la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal per poder desenvolupar Escultor Clarà, tal i com van votar 1.296 malgratencs i malgratenques a la consulta popular celebrada el passat mes de juliol. L'acte de presentació es farà a l'Arxiu Municipal a les 19 h.

El ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat el 22 de desembre l'avanç de modificació del POUM per una nova distribució de percentatges dels diferents usos compatibles amb l'habitatge entre els admesos per al sector PP7 Escultor Clarà, que incorpora el documenta ambiental inicial estratègic, promogut per Espace Retail S.L. El proper dimecres els tècnics exposaran l'estat d'aquest avanç i els treballs que s'han fet.


Un estudi científic analitzarà la situació de la sardina i seitó en el litoral català, valencià, murcià i al golf de Lleó
Blanesaldia.com 17/2/2018


El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació  donarà suport durant el 2018 a un estudi internacional sobre l’avaluació de l’estat de la població i alternatives de gestió específiques per a les poblacions de peixos pelàgics (sardina i seitó) del nord-oest de la Mediterrània, a partir de la generació d’informació biològica i ecològica clau per disenyar unes opcions de gestió sòlides.

Aquest estudi serà liderat per científics de l’ l’Institut de Ciències del Mar (ICM) i l’ Institut Espanyol de Oceanografia (IEO) i finançat per la Unió Europea gràcies a les gestions de la direcció general de Pesca i Afers Marítims.

Així ho ha anunciat el director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, a la inauguració avui de la jornada de presentació dels Projectes de recerca sobre l’estat del Peix Blau a Catalunya i a la Mediterrània Nord-occidental a l’Institut de Ciències del Mar.

L’estudi comprendrà tres objectius específics: primer, revisió de la informació biològica per a les dues poblacions (sardina i seitó); segon, revisió de la informació ecològica i pesquera; i per últim, una proposta i una avaluació de mesures de gestió pesquera per a una recuperació de la biomassa.

Aquest treball de recerca abastarà el litoral català, valencià i murcià, així com el golf de Lleó, i es centrarà en la sardina i el seitó dins de l’ecosistema marí i les pesqueres que si hi dediquen.

L’Administració catalana era conscient que les darreres informacions científiques albiren un efecte del canvi climàtic en la fallida dels estocs pesquers de peix blau en tot el Mediterrani nord-occidental, i per això ha insistit  a demanar a les administracions que es prioritzessin projectes per avaluar causes més concretes.

D’aquesta manera, el departament d’Agricultura assumeix el compromís adquirit amb el sector, tenint en compte l’evolució i la situació de les poblacions de sardina i seitó a la costa catalana, així com el treball que es va efectuar des de l’Administració amb l’elaboració del Pla de competitivitat del peix blau, on es plantejava una sèrie de paquets de mesures que incloïen millores en l’explotació, millores de gestió del recurs, millora de la gestió comercial, millora en la valorització del peix blau, així com d’un millor coneixement.


Analitzaran l’estat de la sardina i el seitó catalans
El Punt Avui 18/2/2018

Un pescador en la campanya del seitó al port d’Arenys, en una imatge d’arxiu Foto: QUIM PUIG.

ACN - BARCELONA
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) donarà suport durant el 2018 a un estudi internacional per avaluar l’estat de la població de sardina i seitó al litoral mediterrani de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i el golf del Lleó, amb l’objectiu de recollir informació biològica i ecològica per dissenyar alternatives de gestió d’aquestes espècies, en vista de les expectatives d’un retrocés en el nombre d’estocs pesquers arran del canvi climàtic. La investigació serà liderada per científics de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), i estarà finançada per la Unió Europea.

L’anunci el va fer ahir el director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela. L’estudi comprendrà tres objectius específics: la revisió de la informació biològica per a les dues poblacions (sardina i seitó); la revisió de la informació ecològica i pesquera, i una proposta i una avaluació de mesures de gestió pesquera per a una recuperació de la biomassa.

Més suport als pagesos

D’altra banda, Unió de Pagesos va cloure ahir les jornades sobre Pagesia i país, en què el sindicat va constatar que “no estan igualats ni al país ni a l’Estat ni a la Unió Europea (UE) el nivell de vida de la pagesia amb el de la resta de ciutadans”, i va demanar més suport.


L´enterrament de la sardina
Històriesdemar 19/2/2018

enterrament de la sardina és l´acte que clou el carnaval i dona pas a la quaresma i té lloc el dimecres de cendra. Aquest dia acaba el temps de disbauxa del carnaval per donar lloc a l´abstinència i a la penitència de la quaresma. Els orígens d´aquesta festivitat són un xic confosos. A molts pobles i ciutats es celebrava la finalització del carnaval amb un berenar que simbolitzava la fi de la gresca i de l’abstinència carnal.
Actualment estem assistint a un enterrament de la sardina molt més real. De la mateixa manera que amb el carnaval, en aquest cas la disbauxa al llarg de tots els anys d´opulència ha portart a la penitència el sector pesquer. Les captures de sardina i de seitó no deixen de disminuir any rere any i la flota de teranyina de la nostra costa ho està passant magre.

Una de les darreres esperances d´aquest sector està centrat en l´estudi Ecopelgol, que l´Institut Francès d´Investigació per a la Explotació del Mar (Ifremer) està duent a terme en l´àrea del golf de Lleó, la regió de la Mediterrània occidental on es produeix els afloraments més importants que fertilitzen les capes superficials d´aigua, augmenten la productivitat del mar i en conseqüència els nivells intermedis de la xarxa tròfica, on es troba la sardina. En condicions normals, aquesta successió de fets porta a la renovació d´aquet recurs.
La relativa sort de tot plegat és que la recuperació de les poblacions de petits pelàgicspot ser més o menys ràpida sempre i quan l’única raó en la disminució d´aquestes espècies sigui la sobreexplotació que estan patint. En aquest cas, amb una política de vedes estricta es podria retornar fàcilment el recurs als nivells òptims. Malauradament les dades que es tenen fins ara fan pensar que a més de la sobreexplotació hi hauria d´altres causes sobre els quals no es possible incidir i que estan relacionades sobretot amb el canvi climàtic.

Des de l´any 2008, les captures de sardina a la nostra costa han disminuït un 86 %, cocretament al litoral tarragoní. A més, els exemplars capturats són cada vegada més petits. La sardina no arriba a la maduresa sexual fins que assoleix 13 cm de longitud, mentre que la talla mínima legal és de 11 cm, en aquest cas, la legislació vigent no ajuda gens a la recuperació del sector.
A les nostres aigües, les sardines “de bona mida” gairebé han desaparegut, les poblacions actuals les formen bàsicament exemplars immadurs que són l´objectiu de les captures de la flota d´encerclament.
L´augment de la temperatura de l´aigua derivat de l´escalfament global fa avançar l’època de reproducció de l´espècie i disminueix les seves postes.
La única solució a aquest desastre, si no volem assistir a un veritable enterrament de la sardina, passaria per establir vedes estrictes i desenvolupar plans de cogestió que impliquin a pescadors, a la comunitat científica i a les entitats conservacionistes.
La tradició catalana representa a la quaresma com una vella amb set cames que simbolitzen les set setmanes que dura aquest període. La vella quaresma es representa a més amb una penca de bacallà a la mà. La quaresma es també temps de bacallà, això però és una altre històriademar.


Endesa amplia les mesures de protecció per a l'avifauna a la subestació de Sant Celoni
Nació Digital 15/2/2018

Els nous dispositius serviran per aïllar els punts amb tensió i protegir les aus i els petits mamífers que puguin accedir a les instal·lacions

L’actuació beneficiarà, de retruc, a més de 21.200 clients de setze municipis del Maresme, la Selva i el Vallès Oriental

Subestació elèctrica de Sant Celoni | Endesa

Endesa ha acabat recentment els treballs per millorar l’aïllament de diferents punts a la subestació elèctrica de Sant Celoni, amb l’objectiu de protegir l’avifauna i els petits mamífers que puguin accedir a la instal·lació. L’actuació suposa un compromís per salvaguardar la fauna del territori, a més de garantir la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric a clients de setze municipis de les comarques veïnes del Maresme, la Selva i el Vallès Oriental.

Segons que informa la companyia elèctrica, les millores s’han realitzat per tal d’ampliar les proteccions a la subestació. En concret, s’han instal·lat diversos dispositius en forma de cobertes protectores de material plàstic aïllant per evitar, d’una banda, els possibles incidents (col·lisions o electrocucions) i, per l’altra, garantir el correcte funcionament de la xarxa elèctrica, ja que els contactes d’animals amb infraestructures elèctriques poden suposar la interrupció del servei.

D’aquesta manera, s’aconsegueix l’objectiu doble de protegir la fauna de la zona i donar el millor servei als més de 21.200 clients repartits en els municipis de Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra, Arbúcies, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu al Baix Montseny, i Arenys de Munt, Sant Iscle de Vallalta al Maresme.

Aquests treballs, que suposen una inversió de 6.000 euros aportats per Endesa, formen part del Pla d’Actuacions que la companyia realitza de forma preventiva a les serves infraestructures per augmentar la seguretat i la fiabilitat de les subestacions, a més de realitzar les tasques pertinents d’acord amb la política mediambiental de la companyia de protecció de la biodiversitat als territoris on opera.


Blanesaldia.com Hace 2 horas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada