El Punt Avui 6/3/2018
Encapçala un ampli estudi sobre com el delta de la Tordera s’ha d’adaptar a l’acció humana en el territori i als efectes del canvi climàtic a partir d’una gestió integral de l’espai natural
Annelies Broekman, investigadora en cap del projecte Isacc sobre el delta de la Tordera Foto: T.M.
Què és el projecte Isacc TorDelta?
És una proposta científica que té el suport del Ministeri d’Agricultura a través de la Fundación Biodiversidad, i coordinat pel Creaf. Durant nou mesos, de l’octubre del 2017 al juny del 2018, treballarà amb els diferents àmbits i sectors que interactuen a la zona per crear un espai de debat i planificació per millorar la gestió integrada del Delta de la Tordera. Donem suport tècnic a la Taula sobre el Delta de la Tordera, que han impulsat les administracions locals i on també prenen part altres actors del territori.
Per què?
Perquè s’ha de trobar una resposta consensuada i aplicable que garanteixi la sostenibilitat d’una zona on hi ha molta activitat econòmica i que al mateix temps és un espai molt important per a la conservació del medi ambient. És una oportunitat d’or per debatre a fons els camins que cal seguir i que també estaran marcats pel canvi climàtic.
Qui hi és convidat?
Tota aquella gent que tingui alguna cosa a dir: agricultors, empresaris de càmpings, industrials, entitats de defensa del medi ambient, administracions... Les seves aportacions són recollides i afegides a l’estudi. A partir dels resultats es formularan un seguit de recomanacions als polítics perquè les impulsin.
En quin moment es troba el projecte?
Hem superat la primera fase, en què hem recollit 170 contactes i hem parlat amb 80 persones; els demanàvem com s’havien adaptat tant elles com la seva activitat als canvis del Delta, sobre cap on creien que anaven aquests canvis i, finalment, sobre què creien que s’havia de fer. Vam descobrir elements interessants.
Quina és la imatge que s’ha dibuixat del delta de la Tordera?
La d’una zona que pateix diferents pressions, algunes històriques, i on fins ara no s’han plantejat accions integrals. També hem recopilat tot aquell material que ens pot ajudar a aprofundir en el coneixement de l’espai natural.
Un espai amenaçat.
És cert, però la voluntat de tots és trobar solucions, més enllà de detectar els problemes. Treballo amb la idea que la informació que es recopila ha de servir com a base per dialogar, per confrontar opinions i dades i per trobar punts en comú.
Una diagnosi que es trasllada a un seminari.
Hem cregut que era un bon moment perquè els experts parlessin sobre la gestió integral de la zona costanera, la posada en valor de la biodiversitat del Delta i els reptes i les oportunitats per a una millor gestió de l’aigua. Volem complementar la informació recollida i és una bona oportunitat perquè el públic plantegi preguntes i, al mateix temps, posem en contacte professionals de diferents àmbits que es poden complementar.
Quins són els problemes més evidents del Delta? Per on comencem?
No vull avançar les solucions, però sí que tinc clars els reptes. El principal és restablir les funcions dels ecosistemes del Delta. Una bona salut dels ecosistemes suposa que la zona serà menys vulnerable a les pressions humanes i del canvi climàtic. S’ha de poder recuperar la dinàmica dels sediments costaners i el cabal del riu, reduir la sobreexplotació de l’aqüífer i recuperar també la biodiversitat i la vida vegetal i animal.
Encara és possible?
Sí, però només serà possible si tots els actors hi col·laboren. Les polítiques no es poden delegar a una oficina, es tracta d’involucrar tothom de maneres diferents. Es pot reduir la vulnerabilitat de la zona, però comportarà canvis en els elements socials i econòmics de la zona.
Els sectors estan disposats a fer renúncies?
És el quid de la qüestió i és un problema d’abast mundial, no només del Delta. Hem de poder obrir portes a negociar determinats aspectes que fins ara eren inamovibles. Els canvis i les transformacions han de ser assumibles i no han de ser puntuals, sinó globals. Aquí, per exemple, entrarien els plans estratègics que han de fomentar aquelles pràctiques econòmiques amb la lluita contra el canvi climàtic o la defensa de la natura que afegeixen valor a la seva oferta. El paisatge té una gran capacitat de regeneració.
El canvi climàtic s’està aproximant.
El canvi climàtic no vindrà de sobte, com la gran amenaça de què parlen les pel·lícules. Els seus efectes ja es noten i en el cas del Delta, estudis del Creaf parlen que en un horitzó proper hi haurà un 30% menys d’aigua superficial, plagues i espècies invasores i onades de calor. No hi ha una única solució tècnica i definitiva, sinó moltes solucions i variades.
La Taula de treball del Delta de la Tordera espera tenir un estudi científic el mes de juny
Ràdio Tordera 6/3/2018
La taula de treball del delta del riu Tordera espera tenir a l’entorn del mes de juny els resultats d’un estudi científic preliminar sobre la situació d’aquest espai natural. El projecte va iniciar-se el juny de l’any passat i es troba encara en fase embrionària.
L’estudi ha de servir per redactar més endavant el Pla d’Actuació Integral de Recuperació del Delta i les platges de Blanes i Malgrat. Precisament, el fet que el delta es trobi en una situació limítrofa entre dues comarques i dues demarcacions diferents està fent complicat desencallar la posada en marxa de la protecció de la zona i la constitució efectiva de la mateixa taula.
La reunió d’aquest dimarts ha servit per avançar alguns passos més però també ha constatat els retards acumulats en el projecte de la taula de treball del delta del riu Tordera. Aquest curs fluvial acaba amb un petit delta entre els municipi de Malgrat de Mar i Blanes, fent de límit entre les demarcacions de Girona i Barcelona. La seva ubicació geogràfica fa que els actors que hi hagin de ser presents siguin nombrosos. En total, hi ha quatre municipis implicats (els dos on hi ha el delta però també els de Tordera i Palafolls) a més d’administracions com el ministeri de Medi Ambient o l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entitats ecologistes o empresaris entre d’altres. La setmana passada va començar un nou seminari sobre la gestió integral de la zona costanera del Delta de la Tordera, una iniciativa impulsada pel projecte ISACC TorDelta. En la primera trobada, hi va assistir el regidor d’obres i serveis, Carles Aulet que explicava els seus objectius.
Àudio
Entre les problemàtiques de La Tordera, Carles Aulet apunta a la seva sobreexplotació.
Àudio
Aquest cicle de xerrades continuarà aquest dimecres 7 de març, amb el tema “La posada en valor de la riquesa de la biodiversitat al Delta de la Tordera” a l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar.
La Tordera augmenta per quatre el seu cabal gràcies a les precipitacions dels darrers dies
Ràdio Palafolls 6/3/2018
Actualment el riu Tordera porta un cabal de 4.6 m3 per segon amb una amplada de 21m i una alçada superior als 30 cm. De tota manera, una de les dades més importants és la recuperació de l’aqüífer del riu que puja 0.3m.
Aquest augment del cabal i dels aqüífers de la Tordera, que multiplica per 4 el que hi havia fa just unes setmanes, es deuen a la infiltració de la pluja caiguda aquests últims dies, però sobretot al desglaç de les nevades a la capçalera del riu, ja que aquest desglaç ofereix aigua continua i lentament al riu.
Ho explica a RP Enric Sagristà, investigador del CEAB.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
El riu Tordera abasteix d’aigua als municipis de la seva conca, però també a gran part del Maresme i la Selva Marítima, cosa que provoca una gran explotació dels recursos del riu. Ara com ara, però, s’espera que durant aquesta primavera no hi hagi problemes d’abastament d’aigua, gràcies a l’aportació de les últimes setmanes, que fa que el riu funcioni correctament.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Ja fa unes setmanes es va obrir la desembocadura del riu, cosa que permet l’aportació de sediments al mar. Quan l’aigua del riu baixa, es produeix el tancament de la desembocadura. Habitualment és finals del mes d’octubre quan es torna a obrir i els sediments arriben al mar. Enguany ho ha fet al gener, degut a la sequera i la sobreexplotació, i caldrà veure el comportament de les properes setmanes.
L’episodi de sequera dels últims mesos ha obligat a prendre mesures excepcionals com el l’augment del funcionament de dessalinitzadores com la de Blanes a xifres record.
Paral·lelament demà es farà a Malgrat la segona sessió dels seminaris sobre l’estat del riu i el seu Delta. Demà es vol posar en valor la riquesa de la biodiversitat en el Delta de la Tordera. El seminari començarà a les 5 a l’Arxiu de Malgrat.
La importància del correcte ús del llenguatge... On diu "reparar las playas" en realitat vol dir "reurbanizar el litoral". És com quan es diu que es fa una escullera per "protegir la platja" quan en realitat vol dir "protegir el passeig" a costa de la platja
La directora general de Sostenibilidad de la Costa y del Mar visita #Cádiz para evaluar los daños del temporal y activar las obras de emergencia para reparar las playas lo antes posible http://www.mapama.gob.es/es/prensa/noticias/la-directora-general-de-sostenibilidad-de-la-costa-y-del-mar-visita-c%C3%A1diz-para-evaluar-los-da%C3%B1os-del-temporal-y-activar-las-obras-de-emergencia-/tcm7-481140-16 …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada